{"id":8265,"date":"2013-04-16T11:27:56","date_gmt":"2013-04-16T09:27:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8265"},"modified":"2013-04-16T12:31:14","modified_gmt":"2013-04-16T10:31:14","slug":"jordi-marti-marsella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-marsella\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Marsella"},"content":{"rendered":"

\"bar-marsella\"<\/a>Aquesta setmana presentarem una proposici\u00f3 per tal que l\u2019Ajuntament de Barcelona\u00a0garanteixi la preservaci\u00f3 del bar Marsella, al barri del Raval. L\u2019evoluci\u00f3 de les ciutats sempre \u00e9s un estira i arronsa entre preservar i renovar, entre la mem\u00f2ria del lloc i la novetat intr\u00ednseca de la realitat urbana, sempre en transformaci\u00f3. L\u2019equilibri \u00e9s complicat i la resposta a la pregunta de qu\u00e8 cal conservar i qu\u00e8 es pot suprimir sempre t\u00e9, en una ciutat,\u00a0un component arbitrari.\u00a0Sovint es preserven monuments i edificis hist\u00f2rics doncs\u00a0la seva capacitat de simbolitzar \u00e8poques senceres els fa especialment importants per la societat. Per\u00f2 hi ha altres elements la import\u00e0ncia dels quals rau en la capacitat de conformar un paisatge urb\u00e0. La idea de paisatge, associada a la ciutat, implica entendre l\u2019espai urb\u00e0 com\u00a0 ecosistema complex, que canvia i es transforma, com passa en els paisatges naturals, per\u00f2 sempre mantenint les traces que el fan singular. Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3: canviar per adaptar-se a noves necessitats, sense malmetre el que \u00e9s distintiu.<\/p>\n

El Marsella acumula una hist\u00f2ria vinculada a la ciutat prou gruixuda com per determinar que \u00e9s massa significatiu com per fer-lo desapar\u00e8ixer del barri del Raval. A Par\u00eds protegeixen els caf\u00e8s, les llibreries, els cinemes de barri, conscients que configuren la textura de la identitat parisenca. Barcelona, durant d\u00e8cades, i per les moltes ganes de superar un passat massa gris, ha fet de la renovaci\u00f3 la seva bandera. El balan\u00e7 global \u00e9s positiu, per\u00f2 l\u2019\u00e8xit no pot eclipsar que pel cam\u00ed s\u2019han perdut uns quants replecs de mem\u00f2ria urbana. Preservar, avui, \u00e9s necessari, i m\u00e9s quan la ciutat ha esdevingut global i es veu sotmesa a din\u00e0miques econ\u00f2miques que afecten l\u2019equilibri urb\u00e0. L\u2019activitat de preservar ha d\u2019anar vinculada a l\u2019esfor\u00e7 de recompondre els lla\u00e7os afectius entre els ciutadans i la mem\u00f2ria urbana. Sense aquesta implicaci\u00f3 emocional dels ve\u00efns, conservar pot convertir la ciutat en un simple parc tem\u00e0tic.<\/p>\n

Escric casualment aquestes ratlles des de la ciutat de Marsella, que\u00a0aquest 2013\u00a0\u00e9s capital europea de la cultura. El programa d\u2019activitats \u00e9s extens i s\u2019inauguren una colla de nous equipaments. Molts dels operadors culturals s\u00f3n conscients que viuen en una mena de bombolla que acabar\u00e0 el 2014. Per\u00f2 Marsella captiva al veure els pescadors reparant les barques al port, els caf\u00e8s plens a l\u2019hora del Past\u00eds, els carrerons estrets del centre amb roba estesa als balcons, les llibreries de vell i els restaurants cl\u00e0ssics a punt de servir la bullabessa tradicional. Intervenir sobre el paisatge urb\u00e0 \u00e9s saber incorporar novetat sense malmetre\u2019l. Hi ha un exemple excel\u00b7lent a la mateixa ciutat, la Friche de Belle de Mai: un enorme recinte industrial de cinc hect\u00e0rees que va remodelant-se progressivament de la ma d\u2019una cooperativa que aplega mes de setanta agents culturals, amb una estreta imbricaci\u00f3 amb el barri popular que l\u2019acull. La remodelaci\u00f3 fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada que dura i des de l\u2019inici combina producci\u00f3 i difusi\u00f3 cultural, espai p\u00fablic i activitats adre\u00e7ades a la comunitat. Entrar a la Friche \u00e9s submergir-se en un boc\u00ed de Marsella en transformaci\u00f3, per\u00f2 que respecta la mem\u00f2ria de la ciutat, la d\u2019aquella antiga f\u00e0brica de tabac i llumins que va fer cr\u00e9ixer un barri al seu voltant.<\/p>\n

Un dels seus fundadors m\u2019explica emocionat que la seva idea era reproduir l\u2019ambient que havia notat a Barcelona als anys 80; em parlava de la biennal d\u2019art jove a la Casa de la Caritat abans de convertir-se en el CCCB, i de l\u2019antic Zeleste.<\/p>\n

Sense deixar-se anar per la nost\u00e0lgia, la q\u00fcesti\u00f3 de la mem\u00f2ria urbana ha d\u2019esdevenir un tema central a l\u2019agenda p\u00fablica dels propers anys. Una ciutat que esborra les traces del seu passat, o que les tematitza i n\u2019extreu el seu sentit social, va perdent condici\u00f3 urbana. Assegut al caf\u00e8 de l\u2019Hotel de la Unit\u00e9 d\u2018Habitation, el icona de l\u2019arquitectura moderna de Le Corbusier, s\u00f3c en un lloc que busca adaptar-se a l\u2019escala humana, a les necessitats individuals i col\u00b7lectives. La utopia moderna ho resolia dins un edifici, el repte contemporani \u00e9s fer-ho a la ciutat. Fugint de l\u2019esl\u00f2gan simplista \u201cla ciutat de les persones\u201d, el que cal \u00e9s retrobar el cam\u00ed d\u2019un humanisme urb\u00e0, en el que la mem\u00f2ria hi juga un paper central.<\/p>\n

Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta setmana presentarem una proposici\u00f3 per tal que l\u2019Ajuntament de Barcelona\u00a0garanteixi la preservaci\u00f3 del bar Marsella, al barri del Raval. L\u2019evoluci\u00f3 de les ciutats sempre \u00e9s un estira i arronsa entre preservar i renovar, entre la mem\u00f2ria del lloc i la novetat intr\u00ednseca de la realitat urbana, sempre en transformaci\u00f3. L\u2019equilibri \u00e9s complicat i la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[132],"class_list":["post-8265","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general","tag-jordi-marti"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8265"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8269,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8265\/revisions\/8269"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}