{"id":8231,"date":"2013-04-13T08:52:36","date_gmt":"2013-04-13T06:52:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8231"},"modified":"2013-04-13T18:57:50","modified_gmt":"2013-04-13T16:57:50","slug":"compass-que-pot-aprendre-lesquerra-de-margaret-thatcher","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/compass-que-pot-aprendre-lesquerra-de-margaret-thatcher\/","title":{"rendered":"Compass: Qu\u00e8 pot aprendre l&#8217;esquerra de Margaret Thatcher?"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=8232\" rel=\"attachment wp-att-8232\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-8232\" alt=\"\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/Thatcher-300x180.jpg\" width=\"300\" height=\"180\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/Thatcher-300x180.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/Thatcher.jpg 620w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Cada vida \u00e9s especial i les vides d&#8217;algunes persones s\u00f3n extraordin\u00e0ries i enormement influents.\u00a0La vida de Thatcher certament ho va ser.\u00a0El seu llegat i el seu model de lideratge seran objectes de debat durant les properes setmanes i mesos.\u00a0No cal dir que ens hem oposat a la ideologia de Margaret Thatcher i a la seva visi\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0Gran Bretanya \u00e9s una naci\u00f3 molt m\u00e9s dividida i desigual com a resultat del seu lideratge.\u00a0No obstant, encara \u00e9s \u00fatil fer-nos la pregunta, qu\u00e8 podem aprendre d\u2019ella?<\/p>\n<p>En primer lloc, que una creen\u00e7a ferma es pot combinar amb la popularitat suficient perqu\u00e8 es produeixi un canvi transformador.\u00a0L&#8217;an\u00e0lisi f\u00e0cil seria dir que era simplement una dogm\u00e0tica del lliure mercat i que alguns grups ben intencionats i alguns individus volen construir una imatge simplista de la seva ala esquerra, com si tot el que va necessitar per tenir \u00e8xit fos una creen\u00e7a s\u00f2lida com una roca.\u00a0Hi havia sens dubte molt m\u00e9s en el seu \u00e8xit, tenia una ideologia clara i va anar implementant-la de la mateixa acurada i intel\u00b7ligent manera.\u00a0Era pragm\u00e0tica en saber a on volia anar, per\u00f2 va desplegar una gran habilitat a l\u2019emportar-se el seu partit i una part important del pa\u00eds amb ella.\u00a0Potser s&#8217;han convertit en un orgull els impostos per c\u00e0pita i Europa, per\u00f2 llavors la major part del seu treball es feia a trav\u00e9s de la privatitzaci\u00f3, les vendes immobili\u00e0ries, la gran explosi\u00f3 de la desregulaci\u00f3 financera i el debilitament del moviment sindical.\u00a0Va ser un projecte hegem\u00f2nic astut.<\/p>\n<p>Per\u00f2, gran part del seu projecte era divisiu i dogm\u00e0tic, l&#8217;esquerra ha de plantejar-se la pregunta \u00f2bvia i dif\u00edcil que en sorgeix, un projecte de transformaci\u00f3 pol\u00edtica sempre implica una divisi\u00f3?\u00a0Quina \u00e9s la barreja correcta entre la ideologia i el pragmatisme?\u00a0I on queda el pluralisme en tot aix\u00f2?\u00a0Si s&#8217;hagu\u00e9s involucrat m\u00e9s en la creaci\u00f3 del seu projecte, llavors hauria estat encara m\u00e9s duradora?\u00a0Aquesta no \u00e9s una pregunta f\u00e0cil de respondre, per\u00f2 mostra que al final, el seu estil de lideratge, un que sistem\u00e0ticament va aixafar tota oposici\u00f3 no pot ser la base d&#8217;una bona societat per a l&#8217;esquerra.\u00a0El nostre \u00e9s un cam\u00ed m\u00e9s complex i interessant per rec\u00f3rrer.<\/p>\n<p><b>Marx<\/b> deia que \u201cfem hist\u00f2ria, per\u00f2 no amb les condicions de la nostra pr\u00f2pia elecci\u00f3\u201d. <b>Thatcher<\/b> va tenir la sort que ella era la l\u00edder de la dreta del lliure mercat en el moment en que la soluci\u00f3 de la postguerra no s\u2019estava minant.\u00a0Tamb\u00e9 va tenir sort amb la manera com va encoratjar als <i>think tanks <\/i>i altres pol\u00edtics per ajudar-la a construir l&#8217;espai intel\u00b7lectual i la capacitat d&#8217;organitzaci\u00f3 per a la seva nirvana neoliberal.\u00a0Les cites pol\u00edtiques m\u00e9s poderoses de la nostra \u00e8poca provenen d&#8217;ella, ni m\u00e9s ni menys que el seu mantra &#8220;no hi ha alternativa&#8221;, o &#8220;no existeix tal cosa com la societat&#8221; i la seva creen\u00e7a que &#8220;l&#8217;economia \u00e9s el mitj\u00e0, l&#8217;objectiu \u00e9s canviar l&#8217;\u00e0nima\u201d, una frase que demostra una ambici\u00f3 pol\u00edtica bastant impressionant.<\/p>\n<p><b>Thatcher<\/b> sabia que la gent tenia instint competitiu &#8211; que podrien ser afectuosos i cooperatius o egoistes i individualistes.\u00a0El seu treball consistia en destruir les institucions que els hi\u00a0 havien donat suport i construir-ne de noves que li donaven l\u2019altre cara del car\u00e0cter de la gent.\u00a0Va ser una lli\u00e7\u00f3 pol\u00edtica que el Nou Laborisme no va aprendre quan es van negar a construir institucions duradores que integressin la solidaritat social.\u00a0L&#8217;actual govern per la seva part, ha apr\u00e8s aquesta lli\u00e7\u00f3 i les \u00faltimes retallades a la seguretat social i el llenguatge dels \u00ablluitadors contra els mandrosos&#8221; pot ser vist com a part d&#8217;aquest llegat.<\/p>\n<p><b>Thatcher<\/b> tenia la seva visi\u00f3 del que ella volia que la naci\u00f3 fos.\u00a0Era un sentiment genu\u00ed i a menys que entenguem de qu\u00e8 es tractava i per qu\u00e8 va arribar a tanta gent fallarem al desenvolupar una alternativa popular.\u00a0La par\u00e0bola que usava era la del Bon Samarit\u00e0, que es negava a caminar per l&#8217;altra banda del carrer, per\u00f2 a canvi es parava a ajudar als menys afortunats.\u00a0En poques paraules, el dret de pensar que les concentracions de riquesa s\u00f3n naturals i permeten a les persones ser caritatives, mentre que l&#8217;esquerra est\u00e0 a favor d&#8217;un enfocament de forma m\u00e9s col\u00b7lectiva i amb drets basats en la just\u00edcia.\u00a0Per\u00f2 fins i tot, l\u2019inferir aquest amor als ve\u00efns, ens ha de fer entendre que les mesures que promovia eren divisives.\u00a0Entenia massa el poder del llenguatge simple &#8211; confonent h\u00e0bilment les llars i les economies nacionals i parlant constantment sobre la llibertat que va aconseguir en el terreny cultural per al seu projecte.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, no es pot ignorar l&#8217;immens \u00e8xit de convertir-se en la primera dona primer ministre en un entorn dominat pels homes.\u00a0Alhora, \u00e9s evident que moltes de les seves pol\u00edtiques van soscavar la posici\u00f3 de la dona en la societat.<\/p>\n<p>Vivim en una utopia &#8211; no \u00e9s nom\u00e9s la nostra utopia.\u00a0\u00c9s la utopia de <b>Thatcher<\/b> i els seus ac\u00f2lits que es van atrevir a desitjar els seus somnis de lliure mercat.\u00a0Ens hem d\u2019inspirar en la seva vida i la seva obra, per saber que els pa\u00efsos poden ser transformats i fets a la mida d&#8217;un conjunt de creences.\u00a0Va dir que &#8220;el socialisme mai moriria&#8217;.\u00a0Sabia que la necessitat de ser social \u00e9s un tret profundament hum\u00e0 que volia limitar-lo a la bona voluntat individual.\u00a0La nostra tasca \u00e9s construir un socialisme que ressoni als nostres temps, que reconegui que els fins mai justifiquen els mitjans i que coincideixi amb la seva ambici\u00f3 i la seva brillantor estrat\u00e8gica.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.compassonline.org.uk\/news\/item.asp?n=17110\">Compassonline.org<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cada vida \u00e9s especial i les vides d&#8217;algunes persones s\u00f3n extraordin\u00e0ries i enormement influents.\u00a0La vida de Thatcher certament ho va ser.\u00a0El seu llegat i el seu model de lideratge seran objectes de debat durant les properes setmanes i mesos.\u00a0No cal dir que ens hem oposat a la ideologia de Margaret Thatcher i a la seva &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-8231","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8231","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8231"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8231\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8233,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8231\/revisions\/8233"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8231"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8231"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8231"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}