{"id":8212,"date":"2013-04-12T10:21:18","date_gmt":"2013-04-12T08:21:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8212"},"modified":"2013-04-12T12:29:03","modified_gmt":"2013-04-12T10:29:03","slug":"carles-ferreira-de-la-catalunya-propositiva-a-la-catalunya-constituent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-ferreira-de-la-catalunya-propositiva-a-la-catalunya-constituent\/","title":{"rendered":"Carles Ferreira: De la Catalunya propositiva a la Catalunya constituent"},"content":{"rendered":"

\"opcions\"<\/a>La pol\u00edtica contempor\u00e0nia a Catalunya sempre ha estat estretament lligada a la reflexi\u00f3 sobre el pa\u00eds. Habitada per una majoria d\u2019individus amb consci\u00e8ncia nacional pr\u00f2pia i compartida, i llan\u00e7ats a un Estat que sovint s\u2019ha percebut com a quelcom ali\u00e8 -i fins i tot un xic hostil-, al llarg de la hist\u00f2ria els catalanistes han produ\u00eft diferents idees, diagnosis i solucions per a la q\u00fcesti\u00f3 nacional.<\/p>\n

Pensar el territori -amb tota la seva dimensi\u00f3 humana- ha estat una constant que, tanmateix, no sempre ha generat consensos entre els que es consideren \u201ccatalanistes\u201d. Les divisions en el s\u00ed d\u2019aquests postulats, avui, no s\u00f3n casuals: no nom\u00e9s hi ha discussions sobre el cam\u00ed que ha d\u2019emprendre Catalunya, sin\u00f3 que existeixen diferents visions sobre qu\u00e8 entenem per Catalunya mateixa. Permetin-me que m\u2019entretingui en una breu digressi\u00f3 hist\u00f2rica:<\/p>\n

Una naci\u00f3, dos catalanismes<\/b><\/p>\n

El naixement de la naci\u00f3 catalana al segle XIX -com totes les nacions- no s\u2019ent\u00e9n sense el frac\u00e0s del projecte nacional espanyol que, a difer\u00e8ncia del franc\u00e8s, no aconsegueix assimilar a unes identitats malnomenades \u201cperif\u00e8riques\u201d a la manera de ser de Castella. Les singularitats que restaven a casa nostra s\u00f3n reivindicades, primer, per motius culturals i ling\u00fc\u00edstics; i despr\u00e9s, amb plena intencionalitat pol\u00edtica.<\/p>\n

La no consecuci\u00f3 d\u2019un Estat per a Catalunya en el moment en qu\u00e8 es construeixen els Estats-naci\u00f3, per\u00f2, no impedeix que es desenvolupin les mateixes fractures al voltant d\u2019aquest tema a l\u2019estil d\u2019altres pa\u00efsos. Fruit de les revolucions liberals dels segles XVIII i XIX, i a la conseq\u00fcent creaci\u00f3 de les nacions i de la consci\u00e8ncia nacional en els individus, es constitueixen dos grans corrents de pensament.<\/p>\n

Pels que estaven al costat dels revolucionaris, la naci\u00f3 era una societat (Gessellschaft<\/i>) constru\u00efda -per tant, no natural- per un pacte racional entre individus iguals i lliures que decidien viure en com\u00fa. La naci\u00f3, doncs, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de voluntat basada en la renovaci\u00f3 continuada del consentiment individual, all\u00f2 que\u00a0Renan<\/strong>\u00a0anomenava \u201cplebiscit quotidi\u00e0\u201d. Pels contrarrevolucionaris, en canvi, la naci\u00f3 era una comunitat (Gemeinschaft<\/i>) natural -per tant, no constru\u00efda- que enfonsava les seves arrels en la hist\u00f2ria -i en la provid\u00e8ncia divina- i que l\u2019individualisme extrem i artificial dels liberals amena\u00e7ava en destruir.<\/p>\n

A casa nostra, aquest debat es don\u00e0 entre els que defensaven dirigir Espanya per modernitzar-la en un sentit liberal (com\u00a0Almirall<\/strong>) i els que asseguraven que el \u201cliberalisme \u00e9s pecat\u201d (Salv\u00e0 i Salvany<\/strong>) o que \u201cCatalunya ser\u00e0 cristiana o no ser\u00e0\u201d (Torras i Bages<\/strong>). Aquests darrers, per\u00f2, no renunciaren tampoc a canviar Espanya. No per modernitzar-la, com teoritzava Almirall i el catalanisme progressista, sin\u00f3 per \u201csalvar-la\u201d (en el sentit, si volen, m\u00e9s devot de la paraula). La idea de \u201ccanviar Espanya\u201d perdurar\u00e0 fins als nostres dies en ambd\u00f3s catalanismes; uns catalanismes que amb el pas dels anys han acabat convergint en una visi\u00f3 m\u00e9s\u00a0renaniana<\/i>\u00a0que essencialista de la naci\u00f3, tot i que amb matisos.<\/p>\n

Davant de l\u2019acceptaci\u00f3 (i interioritzaci\u00f3) de la democr\u00e0cia liberal per part de la pr\u00e0ctica totalitat del catalanisme pol\u00edtic, les principals difer\u00e8ncies rauen avui entre els creuen que la naci\u00f3 \u00e9s quelcom artificial, que nom\u00e9s dep\u00e8n de la lliure voluntat dels individus, i els que opinen que a la voluntat s\u2019hi ha de sumar un conjunt de trets etnoculturals que defineixen la naci\u00f3. Aquesta segona concepci\u00f3, que \u00e9s en la que en un llenguatge corrent titllar\u00edem de \u201cnacionalista\u201d, sol complementar-se amb la idea de que tota\u00a0comunitat<\/i>etnocultural polititzada est\u00e0 determinada a organitzar-se, un dia o altre, en el marc d\u2019un Estat nacional. La primera concepci\u00f3, en canvi, defensaria que existeix el\u00a0dret<\/i>\u00a0de constituir-se en un Estat en el cas de que els ciutadans de la naci\u00f3 aix\u00ed ho vulguin, per\u00f2 que tanmateix no existeixen determinismes de cap tipus.<\/p>\n

La d\u00e8ria de canviar Espanya<\/b><\/p>\n

La teoritzaci\u00f3 que precedeix aquest apartat -que espero no hagi avorrit al lector- ha de matisar-se a partir de la pr\u00f2pia realitat emp\u00edrica. Si b\u00e9 podr\u00edem establir una difer\u00e8ncia entre catalanisme progressista (de matriu liberal, voluntarista) i catalanisme conservador (de matriu contrarevolucion\u00e0ria, essencialista), \u00e9s un fet que el primer ha proposat unes solucions de caire molt m\u00e9s radical -federals o secessionistes- que no pas el segon, que s\u2019ha limitat hist\u00f2ricament a practicar un regionalisme pactista poc amic de les transformacions profundes.<\/p>\n

Reprenent el fil que hem deixat sense lligar, per\u00f2, hem de recon\u00e8ixer que ambd\u00f3s corrents de pensament catalanista han advocat, tradicionalment, per canviar Espanya. I quan han tingut el poder, discont\u00ednuament (ara els uns, ara els altres), ho han intentat. Aquesta d\u00e8ria s\u2019ha verbalitzat de formes molt diferents: regenerar Espanya, redimir-la, arreglar-la, federalitzar-la, salvar-la, dirigir-la, modernitzar-la, catalanitzar-la. L\u2019objectiu ha estat aconseguir un encaix satisfactori de Catalunya en l\u2019Estat espanyol sota la\u00a0idea catalana<\/i>d\u2019Espanya, prou compartida a casa nostra: la de la \u201cnaci\u00f3 de nacions\u201d que ha de recon\u00e8ixer-se com a tal i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

Catalunya ho ha intentat moltes vegades: com a primera experi\u00e8ncia, destaca l\u2019intent fallit de\u00a0Pi i Margall\u00a0<\/strong>de construir una rep\u00fablica federal espanyola moderna i avan\u00e7ada. Tot seguit, l\u2019hegemonia dins del catalanisme pol\u00edtic caur\u00e0 en mans dels conservadors de la Lliga, que aconsegueixen crear la primera instituci\u00f3 d\u2019autogovern des de 1714, la Mancomunitat de Catalunya. Les seves predicacions, per\u00f2, tindran una incid\u00e8ncia inn\u00f2cua en la mentalitat centralista i jacobina predominant a Madrid; malgrat el ministeriejanisme de Camb\u00f3. M\u00e9s tard, de nou hegem\u00f2nic el catalanisme progressista, s\u2019aconsegueix per primer cop un Estatut d\u2019Autonomia en el marc de la segona rep\u00fablica espanyola, arrabassat fatalment per la guerra i la dictadura franquista.<\/p>\n

Lluny de renunciar a l\u2019encaix, l\u2019oposici\u00f3 catalanista al r\u00e8gim seguir\u00e0 insistint en la mateixa idea. Recordem Espriu: \u201cfes que siguin segurs els ponts de di\u00e0leg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills<\/i>\u201d. Catalunya havia de tornar a ser la punta de llan\u00e7a d\u2019Espanya, i s\u2019havien d\u2019acompanyar m\u00fatuament cap a un irrenunciable objectiu democr\u00e0tic compartit.<\/p>\n

L\u2019albada de la democr\u00e0cia va ser il\u00b7lusionant, per\u00f2 el\u00a0problema catal\u00e1n<\/i>\u00a0(que segons\u00a0Ortega y Gasset<\/strong>, \u201cs\u00f3lo se puede conllevar\u201d) es resolgu\u00e9 malament. \u00c9s en aquest per\u00edode quan apareixen els darrers hereus de la tradici\u00f3 catalanista-encaixista:\u00a0Jordi Pujol<\/strong>, fill-n\u00e9t pol\u00edtic del catalanisme conservador; i\u00a0Pasqual Maragall<\/strong>, del progressista. Pujol i Maragall seran els \u00faltims que intentaran canviar Espanya.<\/p>\n

El primer segueix amb un regionalisme pactista (n\u2019anomenaran l\u2019estrat\u00e8gia del \u201cpeix al cove\u201d) que no defuig de pactar amb l\u2019espanyolisme conservador i amb l\u2019establishment<\/i>\u00a0madrileny a canvi de diverses concessions pol\u00edtiques. El segon, tamb\u00e9 fidel a la seva tradici\u00f3 ideol\u00f2gica, far\u00e0 una darrera proposta federalitzant formulada en l\u2019Estatut de 2006 que, com hem comprovat, fracassar\u00e0.<\/p>\n

El proc\u00e9s catal\u00e0: o Espanya decideix canviar o Catalunya marxa<\/b><\/p>\n

La Sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional contra l\u2019Estatut, violant la decisi\u00f3 del poble de Catalunya en refer\u00e8ndum, \u00e9s el punt de partida de la situaci\u00f3 actual. Per primera vegada des de llavors, el centre del debat en el s\u00ed del catalanisme pol\u00edtic ha passat de pensar Espanya en un sentit federalitzant -o regionalista- a pensar Catalunya des d\u2019una visi\u00f3 sobiranista o expl\u00edcitament independentista.<\/p>\n

L\u2019afany de \u201cdirigir\u201d Espanya, de canviar-la, de catalanitzar-la, es converteix avui en una tasca feixuga i de desconfian\u00e7a total en el resultat. Les raons per l\u2019entesa, per\u00f2, hi segueixen essent. El principal problema d\u2019un hipot\u00e8tic proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia (m\u00e9s enll\u00e0 de la pol\u00edtica-ficci\u00f3 que suposa fer afirmacions entorn del sistema de pensions o de l\u2019entrada a la UE) rau en la pluralitat interna que atresora Catalunya.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una riquesa enfront dels que volen empetitir el pa\u00eds, ja sia per \u201cespanyolitzar-lo\u201d, ja sia per \u201ccatalanitzar-lo\u201d. La visi\u00f3 essencialista de la naci\u00f3 de la qual parl\u00e0vem abans abra\u00e7a una bona part dels dos b\u00e0ndols, que volen patrimonialitzar el pa\u00eds. Uns no volen fer la consulta perqu\u00e8 \u201cCatalu\u00f1a es Espa\u00f1a\u201d, d\u2019altres la volen fer com a mer instrument per arribar a la independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 \u201cCatalunya no \u00e9s Espanya\u201d. Ben pocs la volen celebrar per raons purament democr\u00e0tiques, \u00e9s a dir, en virtut del \u201cplebiscit quotidi\u00e0\u201d al qual hem al\u00b7ludit diverses vegades.<\/p>\n

Un segon problema, potser m\u00e9s subtil per\u00f2 relacionat amb aix\u00f2, \u00e9s la conviv\u00e8ncia de dues nacions en un mateix territori, que s\u2019exclouen entre s\u00ed. Els catalans que consideren l\u2019espanyola com la seva naci\u00f3, no creuen en l\u2019exist\u00e8ncia de la catalana. Els catalans que consideren la catalana com la seva naci\u00f3, no creuen en l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019espanyola (almenys, en territori catal\u00e0). Aix\u00ed doncs, les solucions assimilacionistes o secessionistes tenen el risc, primer, de caure en essencialismes perniciosos; i segon -superada aquesta primera debilitat-, malgrat que es presenti un proc\u00e9s sense identitarismes; existeix el risc d\u2019excloure a aquells que no creuen en una o altra naci\u00f3. En cas d\u2019assimilaci\u00f3, els catalanistes es podrien veure exclosos del projecte espanyol. En cas de secessi\u00f3, els espanyolistes es podrien veure exclosos del projecte catal\u00e0.<\/p>\n

Una altra Espanya, doncs, que segueixi la filosofia \u201cd\u2019units en la diversitat\u201d i que respecti el pluralisme intern seria la soluci\u00f3 \u00f2ptima per resoldre la situaci\u00f3 actual i per encabir tot el pa\u00eds. Avui, la via que podr\u00edem anomenar \u201cfederal\u201d passa per la necess\u00e0ria relaci\u00f3 bilateral entre Catalunya i Espanya, que no parteix de la descentralitzaci\u00f3 de l\u2019Estat sin\u00f3 del pacte i del mutu reconeixement entre dues nacions sobiranes. Cal, a m\u00e9s del reconeixement del car\u00e0cter nacional de Catalunya i dels seus trets culturals, un blindatge competencial que asseguri un ampli autogovern; un nou model de finan\u00e7ament solidari per\u00f2 just; la pres\u00e8ncia de Catalunya en les institucions europees i, en la mesura en qu\u00e8 es pugui, internacionals; i la constitucionalitzaci\u00f3 del dret a decidir fruit d\u2019aquest lliure pacte de sobiranies -que es pot fer i tamb\u00e9 desfer si els ciutadans aix\u00ed ho decideixen-.<\/p>\n

La pilota avui, per\u00f2, est\u00e0 sobre teulada espanyola. Fallits tots els intents d\u2019encaix endegats des d\u2019aqu\u00ed, Espanya ha de ser capa\u00e7 de proposar un projecte atractiu i satisfactori per a Catalunya que inclogui les demandes abans exposades. Espanya ha de saber encabir la Catalunya-Estat que volem construir en un marc federal o confederal (el nom no fa la cosa). D\u2019altra banda, els independentistes han d\u2019aconseguir trenar, alhora, una alternativa que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de la pol\u00edtica-espectacle i de la ideologia. Cal pensar en termes pol\u00edtics reals sobre la viabilitat i el full de ruta cap a un Estat independent, que de ben segur no seria una soluci\u00f3 apocal\u00edptica; per\u00f2 tampoc paradis\u00edaca com ens venen alguns.<\/p>\n

Tant en un cas com en l\u2019altre, triomfar\u00e0 el projecte que millor s\u00e0piga gestionar la diversitat interna del seu territori, per una ra\u00f3 molt senzilla: com m\u00e9s inclusiu, m\u00e9s gent s\u2019hi pot sumar de forma potencial.\u00a0Seria decepcionant, per\u00f2, que el dia de la consulta hagu\u00e9ssim d\u2019escollir entre independ\u00e8ncia o\u00a0statu<\/i>quo. Aix\u00f2 voldria dir que no hem estat capa\u00e7os de construir una tercera via integradora i dialogada.Tanmateix, si la proposta espanyola no arriba, nom\u00e9s ens quedar\u00e0 -com a segona opci\u00f3 \u00f2ptima en l\u2019escala d\u2019alternatives- construir un projecte catal\u00e0 que aconsegueixi \u00e9sser inclusiu, real, propi i europeu. Dit en altres paraules, l\u2019statu quo<\/i>\u00a0\u00e9s la darrera opci\u00f3. El\u00a0Pla B<\/i>\u00a0del federalisme, o \u00e9s la independ\u00e8ncia o no \u00e9s federalisme.<\/p>\n

Forbfish<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pol\u00edtica contempor\u00e0nia a Catalunya sempre ha estat estretament lligada a la reflexi\u00f3 sobre el pa\u00eds. Habitada per una majoria d\u2019individus amb consci\u00e8ncia nacional pr\u00f2pia i compartida, i llan\u00e7ats a un Estat que sovint s\u2019ha percebut com a quelcom ali\u00e8 -i fins i tot un xic hostil-, al llarg de la hist\u00f2ria els catalanistes han …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-8212","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8212","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8212"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8212\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8215,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8212\/revisions\/8215"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}