{"id":8165,"date":"2013-04-10T09:02:43","date_gmt":"2013-04-10T07:02:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8165"},"modified":"2013-04-10T16:05:20","modified_gmt":"2013-04-10T14:05:20","slug":"entrevista-a-andreu-misse-ens-falla-la-classe-dirigent-els-treballadors-espanyols-son-molt-apreciats-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-andreu-misse-ens-falla-la-classe-dirigent-els-treballadors-espanyols-son-molt-apreciats-a-europa\/","title":{"rendered":"Entrevista a Andreu Miss\u00e9: “Ens falla la classe dirigent, els treballadors espanyols s\u00f3n molt apreciats a Europa”"},"content":{"rendered":"

\"miss\u00e9\"<\/a>Hi ha pocs plaers comparables a seure amb<\/i>\u00a0Andreu Miss\u00e9<\/b>\u00a0(Barcelona, \u200b\u200b1947) a parlar d’economia.<\/i>\u00a0Encara que l\u2019interlocutor sigui un prof\u00e0 en la mat\u00e8ria i la tarda convidi a passejar, Miss\u00e9<\/b> \u00e9s una d’aquelles persones que fa de l’orat\u00f2ria un art i un dels pocs periodistes en aquest pa\u00eds capa\u00e7 d’explicar l’embolic en qu\u00e8 estem ficats sense tirar de llocs comuns i sense amagar-se darrere de les cites d’altres economistes a milers de quil\u00f2metres del nucli. Potser sigui la seva her\u00e8ncia laboral; 35 anys a<\/i>\u00a0El Pa\u00eds\u00a0(del qual se’n va anar a lloms de l’\u00faltim ERO) com a corresponsal a Brussel\u00b7les, subdirector i redactor en cap d’economia, la que li d\u00f3na aquest punt de franctirador, de tipus que va al gra, de savi en sabatilles d’esport.<\/i><\/p>\n

Vestit de negre, assegut en una d’aquestes cadires a prova de modernitats, el veter\u00e0 plom\u00ed dissecciona per aquesta revista el paisatge marci\u00e0 en qu\u00e8 es mou l’habitant d’aquest pa\u00eds des que fa menys d’un lustre alg\u00fa va dir “crisi”. Miss\u00e9<\/b>, cul inquiet com els periodistes d’abans, acaba de parir una revista anomenada<\/i>\u00a0\u201cAlternativas\u00a0econ\u00f3micas\u201d, on tractar\u00e0 d’aclarir qu\u00e8 est\u00e0 passant a Espanya perqu\u00e8 davant l’esment de la paraula “economia” tremolin fins i tot les tapes de les clavegueres.<\/i><\/p>\n

Com hem arribat fins aqu\u00ed?<\/b><\/p>\n

B\u00e9, primer haur\u00edem d’explicar per qu\u00e8 tenim sis milions d’aturats, una xifra inimaginable.\u00a0Recordo quan els pol\u00edtics s’atacaven per quatre o cinc milions.\u00a0Ara ja estem al 26 per cent i sembla clar que arribarem al 27 per cent si no hi hem arribat ja.\u00a0Per qu\u00e8 ens ha passat aix\u00f2 en un pa\u00eds on des de 1994 fins 2008 es va produir un gran enriquiment?\u00a0Ull, no un enriquiment general, perqu\u00e8 els pensionistes que cobraven 700 o 800 euros o els assalariats de 900 o 1.000 euros no ho van viure ni ho viuran, per a ells tot seguir\u00e0 igual.\u00a0Hem viscut anys de bonan\u00e7a i hem cregut que serien infinits.\u00a0L’euf\u00f2ria d’un sector de la societat ens va fer creure que duraria eternament.\u00a0Ara s’ha acabat, coincidint -per empitjorar- amb un moment en qu\u00e8 centenars de milions de persones volen viure com nosaltres.\u00a0Aquestes persones estan disposades al que sigui per aconseguir-ho, i aix\u00f2 tendeix a portar a una situaci\u00f3 d’igualtat.\u00a0Si ells han de viure millor nosaltres haurem de viure una mica pitjor.\u00a0I si a tot aix\u00f2 li sumem una ideologia neoliberal que regeix un sistema financer desorbitat, ja tenim la recepta del desastre.\u00a0Seguint aquest sistema tan condicionat pels bancs i el finan\u00e7ament ens hem adonat que (la ideologia neoliberal) \u00e9s un frac\u00e0s.\u00a0Ho ha estat per a Portugal, Gr\u00e8cia, Irlanda, Xipre, ho ser\u00e0 per a Espanya i probablement per a Fran\u00e7a.<\/p>\n

Per\u00f2 a alguns els sembla que funciona.<\/b><\/p>\n

No est\u00e0 contrastat cap funcionament d’aquesta ideologia, i ho dic perqu\u00e8 no ha tingut cap \u00e8xit.\u00a0La desregulaci\u00f3 que han predicat ens ha portat fins aqu\u00ed.\u00a0Comen\u00e7ant per ENRON, que va ser la primera gran pedrada al front. Els\u00a0shadow banks<\/i>\u00a0(bancs a l’ombra), el m\u00f3n de l’enginyeria financera, els derivats… l’economia regida per ordinadors que fan milers d’operacions per segon.\u00a0Suma i siga<\/i>.<\/p>\n

Quina alternativa proposa?<\/b><\/p>\n

Cal limitar aquestes operacions i fiscalitzar, frenar la riquesa sense fiscalitat.\u00a0La perversi\u00f3 del sistema financer ja no \u00e9s que estigui per donar liquiditat als mercats o cr\u00e8dits a qui els necessiti, sin\u00f3 per a altres negocis que poc tenen a veure amb els anteriors.\u00a0Un exemple: un professional d’un dels grans bancs d’inversi\u00f3 cobra 400.000 o 500.000 d\u00f2lars, estic parlant d’un empleat, no d’un executiu.\u00a0Quan comences a treballar all\u00e0 et demanen dos comptes: el teu i un altre en un parad\u00eds fiscal.\u00a0De manera que si el sistema rebenta una part dels teus diners est\u00e0 fora de perill.\u00a0Aix\u00ed que \u00e9s literalment impossible que ho perdis tot.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s una cosa provada?<\/b><\/p>\n

Aix\u00f2 ho explica un senyor que ha treballat en un d’aquests bancs, est\u00e0 m\u00e9s que provat, no \u00e9s que m’ho estigui inventant.\u00a0Gordon Brown<\/b>\u00a0va escriure fa un parell d’anys un llibre en qu\u00e8 va calcular que, si s’hagu\u00e9s agafat un 10% dels bons dels treballadors de la City (i nom\u00e9s de la City) i s’hagu\u00e9s posat en un fons, s’haguessin recaptat 50.000 milions de lliures, no cal que et digui que es pot rescatar un pa\u00eds sencer amb aquesta quantitat.\u00a0El\u00a0Herald Tribune<\/i>\u00a0explicava que Barclays t\u00e9 426 executius que cobren m\u00e9s d’un mili\u00f3 de lliures a l’any.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s cert que els pa\u00efsos anglosaxons han estat molt m\u00e9s rigorosos en prendre mesures contra la crisi i de fet nom\u00e9s cal llegir l’extens informe del Congr\u00e9s dels Estats Units sobre el\u00a0crack<\/i>\u00a0del sistema financer per adonar-se’n.\u00a0Aqu\u00ed no hi ha hagut cap informe de ning\u00fa i menys del Congr\u00e9s.\u00a0Aquest informe \u00e9s impressionant quan explica les operacions de palanquejament al 40 per cent i barbaritats per l’estil.\u00a0No s\u00e9 si has vist\u00a0Margin call,<\/i>\u00a0quan el cap li demana al tipus que ha descobert l’immens forat en les operacions de la companyia que li expliqui el que passa “en angl\u00e8s”.\u00a0Cap d’aquests tipus ent\u00e9n res referent a les operacions econ\u00f2miques que es produeixen en el si de l’empresa i no les entenen perqu\u00e8 s\u00f3n massa complexes.\u00a0La ind\u00fastria financera nord-americana ha fitxat els millors matem\u00e0tics del m\u00f3n, als millors enginyers, perqu\u00e8 ideen nous productes.\u00a0Fixa’t que les companyies a\u00e8ries nord-americanes es queixen que tots els enginyers aeron\u00e0utics estan sent fitxats per grans bancs.\u00a0Hi ha quatre o cinc directius a tot el m\u00f3n capa\u00e7os de desxifrar aquestes operacions.\u00a0Aix\u00ed \u00e9s com la Societe Generale diu un dia que un dels seus operadors els ha fet perdre 5.000 milions i ells no s’han assabentat de res.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s que ning\u00fa regula tot aix\u00f2?\u00a0Si hi ha regles perqu\u00e8 els camions d’alt tonatge circulin per una o una altra carretera depenent del pes de la c\u00e0rrega, per qu\u00e8 no existeix una cosa semblant des d’un punt de vista financer que reguli les operacions.\u00a0L’economia ha adquirit tal poder que ara ja no nom\u00e9s regula els h\u00e0bits financers d’un pa\u00eds sin\u00f3 que mana sobre la vida pol\u00edtica, sobre els partits, sobre la vida social.\u00a0Nom\u00e9s als Estats Units els\u00a0lobbies<\/i>\u00a0gasten 2.600 milions de d\u00f2lars en influir en diversos assumptes.\u00a0I \u00e9s totalment legal.\u00a0Qu\u00e8 ha passat cada vegada que s’ha intentat regular els sous dels grans directius, fins i tot quan s’ha recomanat que els sous d’aquests poguessin ser aprovats pel seu propi consell d’administraci\u00f3?\u00a0Doncs el rebuig: les mesures que es poden haver aprovat s’han anat llimant i restringint fins deixar-ho tot pr\u00e0cticament igual a com estava abans.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a Espanya?<\/b><\/p>\n

Fa cinc anys en aquest pa\u00eds ens deien que ten\u00edem la millor banca d’Europa, despr\u00e9s que ten\u00edem la banca amb millors previsions i ara anem descobrint que estem igual o pitjor que els altres.\u00a0\u00c9s a dir, tenim tots els problemes de la banca mundial per\u00f2 a m\u00e9s hem deixat que s’enfonsi fins a tal punt que \u00e9s gaireb\u00e9 impossible de resoldre.\u00a0Ara necessitem 40.000 milions per sanejar aix\u00f2, 40.000 milions que haguessin estat molts menys si hagu\u00e9ssim reconegut a temps el problema.\u00a0Fa uns anys hagu\u00e9ssim trobat aquests diners i no hagu\u00e9ssim hagut d\u2019encomanar-nos a Europa.<\/p>\n

Disculpi\u2019m, t\u00e9 alguna idea de quina \u00e9s la xifra real del rescat financer a la banca?<\/b>\u00a0Perqu\u00e8 aqu\u00ed hi ha un altre ball de n\u00fameros bastant curi\u00f3s.<\/b><\/p>\n

Mira, jo deia l’altre dia que calculava una xifra al voltant dels 185.000 milions d’euros, dels quals la major part s\u00f3n avals que de moment no han fallat per\u00f2 que hi s\u00f3n.\u00a0Les ajudes, perqu\u00e8 ens entenguem, s\u00f3n de dues classes: una s\u00f3n els avals i les altres s\u00f3n a base d’injeccions de capital, que poden ser directes o de compra d’actius dolents. En total, estem en aquesta xifra.<\/p>\n

Qui avala?<\/b><\/p>\n

Els avals s\u00f3n del Tresor de l’Estat.\u00a0Quan est\u00e0s\u00a0dolent<\/i>\u00a0emets bons amb garantia del Tresor.\u00a0Si tot es va tornant no passa res, el dolent \u00e9s quan aix\u00f2 s’incompleixi.\u00a0Aix\u00ed que tenim d’una banda uns 60.000 milions, per una altra 117.000 i en el fons de garantia de dip\u00f2sits que serien uns 3.000 milions de d\u00f2lars, posa que ara seran un m\u00e0xim de 6.000 milions.\u00a0D’aquests milions, el sector haur\u00e0 invertit uns 10 o 12 mil milions.<\/p>\n

El sector ha invertit nom\u00e9s 10 o 12 mil milions?<\/b><\/p>\n

No han invertit en la recuperaci\u00f3, segurament perqu\u00e8 no els tenien.\u00a0Fixa’t: han\u00a0mort<\/i>\u00a0Bankia, Catalunya Bank, el Banc de Val\u00e8ncia, Caixa Vigo, la CAM i la Caixa Castella-la Manxa.\u00a0Aix\u00ed que hem perdut ja uns 12.000 milions i molts pensen que dels altres 60.000 en injeccions de capital la majoria tamb\u00e9 es perdran.\u00a0Cal entendre que l’evoluci\u00f3 dels bancs va lligada a l’evoluci\u00f3 de la morositat: el pitjor d’un banc \u00e9s donar un cr\u00e8dit i que no te\u2019l tornin.\u00a0Quan augmenta l’atur saps que augmentar\u00e0 la morositat i per tant hi haur\u00e0 m\u00e9s cr\u00e8dits fallits.\u00a0Qu\u00e8 fan els bancs?\u00a0Donen un altre cr\u00e8dit que serveixi per tapar aquest deute simplement perqu\u00e8 aix\u00f2 significaria incloure aquesta xifra en l’\u00e0mbit de p\u00e8rdues.\u00a0Amb aquest cr\u00e8dit nou tapen l’antic i esperen que es produeixi una mena d’efecte rebot.<\/p>\n

Llavors, l’\u00edndex de morositat no \u00e9s real?<\/b><\/p>\n

No, no \u00e9s real.\u00a0Han volgut diferir… mira, la crisi s’explica com si fos un fenomen meteorol\u00f2gic: “Va venir la bombolla, ha esclatat la bombolla”.\u00a0Ja, per\u00f2 escolti, d’on surt aquesta bombolla, com es va crear?\u00a0Els cr\u00e8dits immobiliaris van cr\u00e9ixer un 40%, per\u00f2 no per comprar cases o per construir, sin\u00f3 per comprar terrenys.\u00a0Els cr\u00e8dits de promoci\u00f3 immobili\u00e0ria van arribar als 320.000 milions i ara deuen estar en uns 285.000 milions.\u00a0\u00c9s a dir, els cr\u00e8dits per comprar solars, requalificar, etc., que en la seva majoria no tenen ni el 10% del seu valor inicial sumen gaireb\u00e9 300.000 milions d’euros.\u00a0S\u00f3n solars on no far\u00e0 res.\u00a0Res de res.<\/p>\n

Quina cara li queda quan escolta a un governador del Banc d’Espanya dient “Aix\u00f2 de Bankia podia haver sortit b\u00e9”?<\/b><\/p>\n

Crec que parlen d’aquesta manera perqu\u00e8 no volen explicar les coses com s\u00f3n.\u00a0Han perdut qualsevol indici de credibilitat i ni el governador actual ni l’anterior van ser capa\u00e7os d’aturar la crisi, de fet la cosa segueix empitjorant.\u00a0Nom\u00e9s cal tenir en compte aix\u00f2: el cr\u00e8dit a les empreses s’encongeix, que \u00e9s el pitjor indicatiu del m\u00f3n.<\/p>\n

I els pol\u00edtics, qu\u00e8 tal?<\/b><\/p>\n

Doncs mira, podr\u00edem fer una col\u00b7lecci\u00f3 de frases absurdes de tots els pol\u00edtics des de 2008, comen\u00e7ant per Zapatero.<\/b>\u00a0Els d’ara tampoc \u00e9s que siguin millors: el 2014 hi haur\u00e0 m\u00e9s d\u00e8ficit p\u00fablic que el 2013, la qual cosa \u00e9s una p\u00e8ssima not\u00edcia, per\u00f2 no l’\u00fanica.\u00a0Fixa’t: donen com a bona la balan\u00e7a de pagaments, que si \u00e9s bona \u00e9s perqu\u00e8 han caigut en picat les importacions.\u00a0O sigui, tan simple com que hem deixat de comprar.\u00a0Al final d’aquest any hi haur\u00e0 m\u00e9s aturats que l’any passat i l’\u00edndex d’ocupaci\u00f3 tamb\u00e9 haur\u00e0 baixat.\u00a0A sobre ara diuen que la destrucci\u00f3 de treball \u00e9s menys intensa.\u00a0Si us plau, a mesura que hi hagi m\u00e9s atur hi haur\u00e0 menys destrucci\u00f3, que no som nens.<\/p>\n

Anem per feina, quines mesures adoptaria vost\u00e8?<\/b><\/p>\n

La meva primera mesura seria enfocar tota l’activitat pol\u00edtica a la creaci\u00f3 de mesures per fomentar l’ocupaci\u00f3. Podem tenir 50.000 debats sobre l’austeritat, per\u00f2 no s’estan fomentant pol\u00edtiques d’ocupaci\u00f3.\u00a0Si parlem de la reforma laboral que s’ha potenciat \u00e9s l’acomiadament i s’ha deixat als treballadors en mans dels subsidis d’atur i d\u2019altres.\u00a0No seria m\u00e9s interessant ajudar a aquestes empreses a mantenir aquests treballadors? “Escolti, \u00e9s que no puc pagar-los”.\u00a0D’acord, doncs els ajudar\u00e9, em gastar\u00e9 diners amb vost\u00e8.\u00a0L’empleat \u00e9s un valor i no l\u2019estem tenint en compte.\u00a0A Alemanya han gastat milions, igual que el nord d’Europa, Su\u00e8cia, Finl\u00e0ndia, Dinamarca, Noruega o \u00c0ustria en promoure pol\u00edtiques actives per incentivar l’ocupaci\u00f3.\u00a0Facilitant la formaci\u00f3, els canvis de sector…<\/p>\n

Quan va deixar d\u2019afavorir Espanya la pol\u00edtica d’ocupaci\u00f3?<\/b><\/p>\n

Mai n\u2019hi ha hagut.\u00a0De fet, s’han dut a terme reformes que han aniquilat els pocs programes que hi havia en aquest sentit.<\/p>\n

“La prioritat \u00e9s sanejar els bancs”, diuen constantment.\u00a0No, senyor: la prioritat \u00e9s l’ocupaci\u00f3.\u00a0Sense ocupaci\u00f3 no hi ha consum, sense consum no hi ha pensions.\u00a0Aquesta ha de ser la prioritat: menys ocupaci\u00f3, menys producci\u00f3.\u00a0“Anem a endeutar-nos per promoure l’ocupaci\u00f3, ho \u200b\u200bsacrificarem tot per aix\u00f2”.\u00a0Despr\u00e9s podem parlar del sistema fiscal, que \u00e9s dels m\u00e9s ineficients del m\u00f3n.\u00a0Pregunta, per exemple, qui paga IVA en un sector tan important com el de les rehabilitacions, peda\u00e7os, obres, etc.\u00a0Ning\u00fa paga IVA en aquest sector.\u00a0Per qu\u00e8 no arribem a un acord pedag\u00f2gic i els demanem que paguin, s\u00ed, per\u00f2 no un 18 o un 21% sin\u00f3 un 4%, per exemple? Per\u00f2 no, \u00e9s m\u00e9s raonable -per a ells, per a Hisenda- l’amena\u00e7a constant.<\/p>\n

Qu\u00e8 opina quan alg\u00fa diu que la major part del frau prov\u00e9 en realitat de la classe treballadora?<\/b><\/p>\n

Hi ha una part de veritat en aix\u00f2, per\u00f2 ning\u00fa pot dir res d’aix\u00f2 quan algunes empreses paguen un 7 o un 8 per cent d’impostos.\u00a0S’ha eliminat fins i tot l’impost de successions en un moment en qu\u00e8 necessitem cada c\u00e8ntim que puguem recaptar.\u00a0Hi ha una cosa que cal tenir en compte i que \u00e9s important remarcar: hi haur\u00e0 persones que hauran de pagar m\u00e9s impostos, simplement perqu\u00e8 per a promoure pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3 es necessiten diners.\u00a0Cal tenir en compte tamb\u00e9 que hi ha sectors de la societat que han patit retallades del 10 o el 15 per cent i que n’hi ha que han patit retallades del 10 per cent.\u00a0\u00d2bviament, hi haur\u00e0 d’haver un repartiment de la c\u00e0rrega, del sacrifici.\u00a0Tots estarem d’acord en sacrificar-nos si veiem que aportem de manera equ\u00e0nime i que els que tenen m\u00e9s aporten m\u00e9s.\u00a0Si no arreglem aix\u00f2 ser\u00e0 dif\u00edcil sortir d’aquesta situaci\u00f3.\u00a0La pregunta m\u00e9s important a l’hora de valorar l’\u00faltima reforma laboral hauria de ser: “S’ha creat m\u00e9s ocupaci\u00f3?”.\u00a0I la resposta \u00e9s no, cap indicador ha millorat per molt que s’insisteixi en aix\u00f2 d\u2019”estem sortint”.\u00a0Aix\u00ed que puc dir, si\u00a0 -repeteixo- tots els indicadors estan en negatiu, que l’\u00fanic que han fet ha estat empitjorar-ho.<\/p>\n

Quin \u00e9s el tant per cent de despesa p\u00fablica a Espanya en aquests moments?<\/b><\/p>\n

Crec que \u00e9s del 37 per cent, estem els quarts per la cua.\u00a0Les SICAV paguen un 1 per cent dels seus beneficis (un 1 per cent, ull), altres, gr\u00e0cies a beneficis i incentius, paguen un 7 per cent.\u00a0Prioritzar l’ocupaci\u00f3 costa molts diners (Alemanya gasta un 50 per cent en despesa p\u00fablica) i cal tenir-ho clar.<\/p>\n

Veurem aplicada a Espanya “la recepta alemanya”, per dir-ho d’alguna manera?<\/b><\/p>\n

Si no hi ha un canvi radical en el camp de l’ocupaci\u00f3 aix\u00f2 s’enfonsa.\u00a0Tamb\u00e9 cal dessacralitzar alguns valors com l’austeritat, perqu\u00e8 no tenen res de sagrats.\u00a0Posem un exemple extrem: Xina exigeix \u200b\u200buna pujada del 13 per cent anual en els salaris perqu\u00e8 han vist que el seu projecte de pa\u00eds barat basat en l’exportaci\u00f3 s’est\u00e0 esgotant.\u00a0“Si aix\u00f2 s’esgota he d\u2019animar el consum, i el consum s’anima amb els salaris”, han pensat.\u00a0Els xinesos!<\/p>\n

Aix\u00ed que ara per ara el discurs ideol\u00f2gic m\u00e9s dur \u00e9s el de la Comissi\u00f3 Europea, tot i que ara ja hi hagi economistes propers a aquest cercle que afirmin que ha estat un error fiar-ho tot a l’austeritat i que caldria haver concentrat-se en l’ocupaci\u00f3.<\/p>\n

Qui mana al BCE?<\/b><\/p>\n

El qui mana \u00e9s Alemanya, que t\u00e9 l’obsessi\u00f3 de la inflaci\u00f3 (una obsessi\u00f3 que prov\u00e9 dels anys 20) i el banc central que t\u00e9 fixaci\u00f3 per aquest mateix tema.\u00a0El BCE t\u00e9 el mateix problema perqu\u00e8 Alemanya ha imposat aquest punt.\u00a0Si mirem a la Reserva Federal americana, per exemple, t\u00e9 dos objectius: un \u00e9s crear ocupaci\u00f3 i l’altre controlar la inflaci\u00f3.\u00a0\u00c9s a dir, que d’una banda m’encarrego que els preus, un dels barems de l’economia, no es disparin, i per l’altre m’encarrego de que la gent estigui ocupada.\u00a0Fa poc el president de la Reserva Federal va dir que el preu del diner seguiria per terra mentre l’atur [a EE.\u00a0UU.] estigu\u00e9s per sobre del 6’5 per cent, mentre aix\u00f2 succeeixi tindran els diners regalats.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s als Estats Units, per\u00f2 Anglaterra fa alguna cosa similar, aix\u00ed que no hi ha ning\u00fa tan dogm\u00e0tic com la Comissi\u00f3 Europea.\u00a0Nosaltres nom\u00e9s controlem la inflaci\u00f3, aix\u00f2 s\u00ed, Alemanya ha redu\u00eft l’atur durant la crisi i no a base de\u00a0mini-jobs<\/i>\u00a0com s’ha dit: hi ha pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3, molta despesa, gran pressupost per a la investigaci\u00f3.\u00a0D’altra banda mira als pol\u00edtics espanyols, a tots ells, has sentit a alg\u00fa que parl\u00e9s de l’ocupaci\u00f3?\u00a0De pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3?\u00a0No, perqu\u00e8 han renunciat a aix\u00f2, a buscar una soluci\u00f3, i aquesta hauria de ser la nostra gran frustraci\u00f3.\u00a0Que ning\u00fa cregui que hi hagi una soluci\u00f3, aix\u00ed que prefereixen deixar-ho c\u00f3rrer.\u00a0Ni tan sols tenim una pol\u00edtica industrial i aix\u00f2 fa molt m\u00e9s dif\u00edcil la sortida a aquesta crisi.\u00a0Brots verds?\u00a0cap.<\/p>\n

S’assemblen tant com diuen el PP i el PSOE, almenys en l’\u00e0mbit financer?<\/b><\/p>\n

No hi ha moltes difer\u00e8ncies, la veritat, haur\u00edem d’anar-nos als anys 80 per veure alguna cosa diferent.\u00a0Quan es van implementar la universalitzaci\u00f3 de la sanitat i les pensions no contributives.\u00a0En canvi, amb l’\u00faltim Govern del PSOE vam haver de sentir coses com “abaixar els impostos \u00e9s d’esquerres”.\u00a0Els mateixos que es van carregar l’impost del patrimoni i que no van veure venir la crisi.<\/p>\n

No la van veure venir o no van voler veure-la venir?<\/b><\/p>\n

No, crec sincerament que no van veure el calat que tenia.\u00a0Per aix\u00f2 van fer un parell de plans d’inversi\u00f3, per intentar apaivagar el cop que, \u00f2bviament, van ser insuficients.<\/p>\n

Hem sentit parlar de consellers que se\u2019n van anar amb indemnitzacions milion\u00e0ries, a directors de banc que diuen que no hi ha culpables i a ministres de tots els rams, per\u00f2 encara no hem sentit parlar a alg\u00fa tan important per al sistema financer espanyol com Emilio Bot\u00edn.<\/b>\u00a0Qu\u00e8 creu que hauria de dir?<\/b><\/p>\n

S’ha fet una an\u00e0lisi de la crisi dient que la culpa era de les caixes i no dels bancs.\u00a0Que les caixes han estat m\u00e9s maldestres, per\u00f2 tots els bancs espanyols, tots sense cap excepci\u00f3, s’aguanten gr\u00e0cies al BCE.\u00a0Per qu\u00e8?\u00a0Perqu\u00e8 la bombolla es va fer amb capital alemany i franc\u00e8s.\u00a0Els cr\u00e8dits dels bancs espanyols a Europa van cr\u00e9ixer d’una manera espantosa: es demanaven cr\u00e8dits immediats per hipoteques a llarg termini.\u00a0L’amortitzaci\u00f3 era impossible, i aqu\u00ed \u00e9s quan el BCE, entre desembre de 2011 i febrer de 2012, va oferir entre 300 i 400.000 milions d’euros, a l’1 per cent d’inter\u00e8s a tres anys, als bancs espanyols.\u00a0Una proposta a la qual tots es van endollar, \u00e9s clar.\u00a0Al senyor Bot\u00edn, al senyor del BBVA i a tots els altres, els ha salvat el BCE.\u00a0I no \u00e9s just que cobrin el que cobren quan estan subjectats per un sistema p\u00fablic sustentat per tots els estats.\u00a0Tots els bancs han tingut una actitud irresponsable i ara mateix ni un d’ells seguiria operant si no fos pel BCE.\u00a0I el que \u00e9s pitjor: no hi ha contrapartida.\u00a0\u00c9s a dir, el BCE hauria hagut de marcar unes condicions, com que el pr\u00e9stec estigu\u00e9s subjecte a que els diners fossin utilitzats en cr\u00e8dits i posats al mercat.<\/p>\n

I qu\u00e8 han fet?<\/b><\/p>\n

Prendre’ns el p\u00e8l.\u00a0Mira Bankia, declarant beneficis multimilionaris just abans de descobrir que estaven en fallida.\u00a0O Cajamadrid, que era “una caixa normal”.\u00a0\u00c9s el que et comentava abans de la morositat: aquest tipus de coses et deixen absolutament a les fosques quan tractes d’analitzar l’activitat d’un banc.\u00a0Quan amagues a un mor\u00f3s, el refinances i l\u2019inclous en els actius est\u00e0s enganyant, i els enganys es paguen.<\/p>\n

Quin \u00e9s el paper del Banc d’Espanya en tot l’assumpte?<\/b><\/p>\n

En aquest cas crec que el qui realment tenia totes les claus era el BCE.\u00a0Ells sabien exactament qu\u00e8 estava succeint amb el diner franc\u00e8s i alemany que havia arribat als bancs espanyols.\u00a0No vull treure-li “m\u00e8rits” al Banc d’Espanya, per\u00f2 el BCE t\u00e9 una gran responsabilitat que va decidir no exercir.<\/p>\n

Potser a aix\u00f2 es deuen aquelles enquestes que diuen que un 70 per cent dels espanyols no es fia d’Europa.<\/b><\/p>\n

Per descomptat, Europa s’ho ha guanyat, \u00e9s a dir, el missatge d’Europa no \u00e9s un missatge que parli als ciutadans. Per\u00f2 \u00e9s el que et deia del BCE, veient que hi havia el 30 o 40 per cent de cr\u00e8dits als bancs espanyols a Europa quan els bancs d’altres pa\u00efsos no arribaven al 12 per cent.\u00a0I\u00a0Mariano Rubio<\/b>\u00a0no va dir “senyors, a partir de l’any vinent es prohibir\u00e0 que els bancs espanyols tinguin m\u00e9s d’un 10 per cent de cr\u00e8dits”.\u00a0Al contrari, es va permetre tot.\u00a0Al final ens han acabat salvant les institucions europees.<\/p>\n

Qui controla el BCE?<\/b><\/p>\n

(Rialles) \u00c9s una bona pregunta.\u00a0Un parell de compareixences a l’any a Brussel\u00b7les on -de vegades- els pregunten alguna cosa del funcionament del banc.<\/p>\n

Sembla clarament deficitari com a instrument de control d’una cosa tan poderosa.<\/b><\/p>\n

No hi ha dubte que ho \u00e9s.\u00a0I el pitjor \u00e9s que hem sacralitzat la independ\u00e8ncia del BCE, que ha estat una altra de les grans batalles ideol\u00f2giques d’aquest segle.\u00a0Aix\u00ed que els que decideixen qu\u00e8 passa all\u00e0 dins s\u00f3n persones que no han estat elegides en unes eleccions i que es considera fant\u00e0stic que siguin tan “independents”.\u00a0No obstant aix\u00f2, quan les decisions que es prenen tenen un impacte tan gran a nivell social i pol\u00edtic no considero positiu que siguin esc\u00e8ptics.<\/p>\n

\u00bfParal\u00b7lelismes amb la Reserva Federal?<\/b><\/p>\n

No, que el seu objectiu sigui doble la converteix en un organisme completament diferent.\u00a0A m\u00e9s est\u00e0 molt m\u00e9s controlat, hi ha compareixences habituals al Congr\u00e9s…<\/p>\n

Per\u00f2 en la crisi tampoc els va funcionar del tot b\u00e9.<\/b><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 fixa’t amb quina rapidesa s’han corregit.\u00a0En aix\u00f2 sempre han estat molt eficients.<\/p>\n

Han netejat el sistema bancari nord-americ\u00e0?<\/b><\/p>\n

[Riu] No, qu\u00e8 cony hauran netejat!\u00a0Despr\u00e9s de tota aquesta crisi als Estats Units es va fer una llei de lleis, per dir-ho d\u2019alguna manera, per\u00f2 encara no s’ha implementat.\u00a0Hi ha suggeriments, pistes, per\u00f2 no s’ha aplicat res.<\/p>\n

Escolti, i l\u2019hi fa riure quan diuen socialista a Obama?<\/b><\/p>\n

B\u00e9, la gent que l\u2019anomena aix\u00ed s’oblida d’algunes coses importants.\u00a0En els anys 40 i fins a principis dels 50, als Estats Units en l’impost de la renda el tipus m\u00e0xim era del 92 per cent.\u00a0El normal era el 50 o el 60 per cent.\u00a0Com anomenem aix\u00f2?\u00a0Comunisme?\u00a0Quan hi ha una crisi de veritat s’assumeixen mesures de veritat.\u00a0I, perdona que me\u2019n vagi una mica del tema, per\u00f2 aqu\u00ed ens hem oblidat que quan l’atur supera el 26 per cent i tenim sis milions de desocupats necessitem mesures excepcionals.<\/p>\n

Llavors, quin \u00e9s el punt de trencament?<\/b>\u00a0On s’acaba la resist\u00e8ncia i comen\u00e7a la caiguda?<\/b><\/p>\n

De moment aguantem gr\u00e0cies a la fam\u00edlia i a les prestacions socials.\u00a0Amb 1’8 milions de fam\u00edlies en qu\u00e8 ning\u00fa treballa no s\u2019aguantar\u00e0 gaire m\u00e9s.\u00a0\u00c9s una bestialitat, aix\u00f2 \u00e9s el que diria qualsevol persona amb sentit com\u00fa.\u00a0Aix\u00f2 s\u00ed, despr\u00e9s trauran l’atur de mar\u00e7 i diran que \u00e9s millor que la dada de mar\u00e7 de l’any passat, i au.\u00a0Per\u00f2, escolti, qu\u00e8 m’est\u00e0 dient?<\/p>\n

No hem d’estar contents amb aix\u00f2 de la prima de risc?<\/b><\/p>\n

Ha baixat fins a 300.\u00a0Paguem 3 punts m\u00e9s que els alemanys per qualsevol cosa, per qualsevol projecte, qualsevol empresa.\u00a0S\u00ed, estem millor que quan ens costava 6 punts m\u00e9s.\u00a0Per\u00f2 estem millor en general?\u00a0No<\/p>\n

Qu\u00e8 opina de les veus -encara poques- que aposten per un retorn a la pesseta?<\/b><\/p>\n

Em resisteixo molt a aquesta idea, seria abandonar tota esperan\u00e7a de prosperitat real.\u00a0Pensem en Finl\u00e0ndia: fa 50 o 60 anys, eren un pa\u00eds pobre.\u00a0Mira’ls ara, triple A, no ha tingut m\u00e9s del 3 per cent de d\u00e8ficit ni el 60 per cent de deute.\u00a0Si abandonem l’euro podr\u00edem devaluar la pesseta i exportar, diuen alguns.\u00a0El que jo els dic \u00e9s que est\u00e0s renunciant a tot.\u00a0A jugar a les grans lligues.\u00a0Est\u00e0s dient-me que no vols saber res de l’esfor\u00e7.<\/p>\n

Ens falta la cultura de l’esfor\u00e7 col\u00b7lectiu?<\/b><\/p>\n

S\u00ed, i del sentit de la responsabilitat.\u00a0Per\u00f2 vull deixar clara una cosa: el que ens falla \u00e9s la classe dirigent, perqu\u00e8 els treballadors espanyols s\u00f3n molt apreciats a Europa.\u00a0Aqu\u00ed es treballa molt i b\u00e9 i en aix\u00f2 no tenim res a envejar a cap pa\u00eds d’Europa, una altra cosa s\u00f3n els que ens dirigeixen.\u00a0El seu sentit de la responsabilitat \u00e9s inexistent.\u00a0En aquest sentit el sistema \u00e9s insostenible.<\/p>\n

Per qu\u00e8 aqu\u00ed no dimiteix mai ning\u00fa?<\/b><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s una falta de qualitat democr\u00e0tica, que aqu\u00ed alg\u00fa dimiteixi \u00e9s excepcional… crec que en aquest sentit els dos grans partits estan entrant en una din\u00e0mica terrible de p\u00e8rdua de confian\u00e7a.\u00a0Estan sorgint nous partits i com no tenen un historial de corrupci\u00f3 o problemes estructurals perqu\u00e8, simplement, acaben de n\u00e9ixer, recolliran molts vots.\u00a0Definitivament, aix\u00f2 propiciar\u00e0 un gran canvi en la jerarquia pol\u00edtica.<\/p>\n

Alguna vegada a la hist\u00f2ria havia notat vost\u00e8 una preocupaci\u00f3 tan real i constant del ciutad\u00e0 de peu per la macroeconomia?<\/b><\/p>\n

Mai havia vist un pes tan gran del debat econ\u00f2mic sobre la vida ciutadana, aix\u00f2 segur.\u00a0Comen\u00e7ant pel coneixement de determinada terminologia que mai hagu\u00e9s imaginat en la vida p\u00fablica.\u00a0\u00c9s bastant paradoxal que l’activitat financera (no industrial, ull) incideixi tant en la vida del ciutad\u00e0 de peu.\u00a0Tot aquest discurs dels bancs malalts \u00e9s incre\u00efble: si estan malalts no \u00e9s missi\u00f3 de la societat salvar-los.<\/p>\n

Quin \u00e9s el paper del periodisme en aquest panorama?<\/b><\/p>\n

El periodisme, especialment l’econ\u00f2mic, ha d’explicar per qu\u00e8 ha passat tot aix\u00f2.\u00a0Primer explicar-ho i despr\u00e9s explicar-ho amb independ\u00e8ncia.\u00a0Si est\u00e0s en un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 que dep\u00e8n de l’activitat financera, de la publicitat, sense anar m\u00e9s lluny, o en un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 que depengui d’un determinat capital (ja sigui un banc o una companyia d’assegurances) ser\u00e0 molt complicat conservar la independ\u00e8ncia.\u00a0No dic impossible, per\u00f2 s\u00ed molt complicat.<\/p>\n

Ha fundat vost\u00e8 una revista econ\u00f2mica que presumeix d’independ\u00e8ncia.<\/b><\/p>\n

Nosaltres som independents en el sentit que no tenim pr\u00e9stecs.\u00a0A m\u00e9s hem format una societat cooperativa per dos motius: perqu\u00e8 els treballadors tinguin una participaci\u00f3 m\u00e9s activa en la presa de decisions i dos, per no dependre de cap banc.\u00a0No \u00e9s que tinguem res en contra dels bancs, per\u00f2 volem poder parlar d’ells sense interfer\u00e8ncies arribat el moment.<\/p>\n

D’on sorgeix aquest projecte?<\/b><\/p>\n

El nostre projecte sorgeix d’una publicaci\u00f3 francesa que sempre m’ha agradat, amb 33 anys d’antiguitat, sense deutes, amb beneficis, i que volen explicar l’economia a la ciutadania.\u00a0Si amb les preferents s’ha enganyat a la gent, s’ha de dir.\u00a0I si les autoritats han estat incompetents, tamb\u00e9 cal dir-ho.\u00a0No es pot vendre un producte d’enginyeria econ\u00f2mica a persones que no tenen els coneixements suficients.\u00a0Crec que aix\u00f2 ho ent\u00e9n tothom.<\/p>\n

Parlant de les preferents, qu\u00e8 passar\u00e0?<\/b><\/p>\n

Doncs s’est\u00e0 movent molt el panorama.\u00a0Molta gent est\u00e0 reclamant i en aquest sentit estem anant contra la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria, la de no demandar per por o per vergonya a recon\u00e8ixer que hem estat estafats.\u00a0Crec que a mesura que vagin sortint sent\u00e8ncies tindrem sorpreses i espero que els reguladors prenguin nota.\u00a0La cosa \u00e9s que ho podien haver parat amb una simple nota als diaris, alertant del perill de contractar productes d’aquest tipus, i no ho van fer: amb aquests diners s’ha rescatat els bancs.\u00a0Aquests diners que hauria hagut de posar el Govern o Europa han sortit de les butxaques de molt\u00edssima gent a la qual han enganyat.<\/p>\n

I amb els desnonaments qu\u00e8 fem?<\/b><\/p>\n

Trobar una soluci\u00f3, com tenen molts altres pa\u00efsos, inclosa la lleva en els casos en qu\u00e8 pugui ser aplicada.\u00a0Em fa molta gr\u00e0cia veure com opinen d’aquest assumpte el senyor Bot\u00edn o el del BBVA.\u00a0“Oh, \u00e9s que aix\u00f2 al Santander no li aniria b\u00e9”.\u00a0Ull, no parlen de si seria bo o dolent per al pa\u00eds, no, parlen de que li aniria molt malament al seu banc.\u00a0Goirigolzarri<\/b>\u00a0el mateix, “aix\u00f2 seria un desastre”.\u00a0Miri, no m\u2019expliqui el mal que faria trobar una soluci\u00f3 i el desastr\u00f3s que seria per al mercat hipotecari: ajudi a trobar una soluci\u00f3.\u00a0Com m\u00e9s aviat, millor.<\/p>\n

Quin \u00e9s el grau de responsabilitat dels bancs en aquest tema?<\/b><\/p>\n

Cal deixar una cosa clara: els bancs s’han forrat amb les hipoteques.\u00a0Demanar un cr\u00e8dit era el negoci m\u00e9s gran del m\u00f3n.\u00a0O \u00e9s que no ens recordem que els bancs i les caixes van tenir el 2007 m\u00e9s de 25.000 milions d’euros de beneficis?\u00a025.000 milions.\u00a0Quan veiem aquestes magnituds, aquesta acumulaci\u00f3 de benefici, ens podem preguntar per qu\u00e8 ara tots aquests senyors que abans presentaven aquests comptes han desaparegut i cal anar a buscar ajuda internacional a Europa.\u00a0\u00c9s obvi, no?<\/p>\n

Qu\u00e8 hi ha de l’oasi catal\u00e0?<\/b><\/p>\n

(Somriu) La Caixa ha agafat al 70 per cent dels clients que tenien preferents i els ha fet un canvi per accions a deu anys.\u00a0Aix\u00ed que tenen a aquests clients enganxats almenys durant una d\u00e8cada.\u00a0D’acord, \u00e9s una f\u00f3rmula menys cruel, menys invasiva si vols dir-ho aix\u00ed, per\u00f2 b\u00e9, tamb\u00e9 van participar en l’invent.\u00a0El que passa \u00e9s que com han estat menys imprudents i m\u00e9s discrets ho han solucionat m\u00e9s r\u00e0pid i sense tant soroll.\u00a0\u00c9s clar, si mires als clients de Caixa Manresa que han perdut un 90 per cent dels seus diners… en fi, el que cal tenir clar \u00e9s que si no fos pel BCE, com he dit abans, no en quedaria ni un, ni caixa, ni banc.<\/p>\n

Qu\u00e8 opina de l’actual pol\u00edtica econ\u00f2mica del Govern catal\u00e0?<\/b><\/p>\n

Parlar de pol\u00edtica econ\u00f2mica de la Generalitat \u00e9s donar-los una responsabilitat que no tenen.\u00a0Si tot el que fa Espanya est\u00e0 marcat per Brussel\u00b7les imagina’t el marge de maniobra que t\u00e9 Catalunya.\u00a0El que passa aqu\u00ed \u00e9s que s’ha creat un petit estat a nivell competencial per\u00f2 despr\u00e9s no se l\u2019ha dotat dels fons suficients per fer-lo viable. \u00c9s a dir, hi ha funcions per\u00f2 no hi ha recursos.\u00a0Portem tota la vida amb l’excusa que “a Madrid no em donen diners”, per\u00f2, escolti, si no li van donar els diners per implementar-les perqu\u00e8 va acceptar aquestes compet\u00e8ncies? Si vost\u00e8 t\u00e9 m\u00e9s compet\u00e8ncies que recursos la culpa tamb\u00e9 \u00e9s seva.\u00a0“\u00c9s que estic endeutat perqu\u00e8 no em va donar els diners”.\u00a0Escolti, no em prengui el p\u00e8l, no tenia per qu\u00e8 endeutar-se d’aquesta manera i aquesta \u00e9s, plenament, la seva responsabilitat.\u00a0Ara resulta que tenim un deute astron\u00f2mic i la culpa \u00e9s de Madrid. Portem 20 anys d’un joc molt estrany: cada vegada que s’ha signat l’acord de finan\u00e7ament auton\u00f2mic, ja sigui amb el govern de CiU o amb el del PSC, el primer que s’ha fet despr\u00e9s de signar \u00e9s lloar les bones benaurances de l’acord : “Oh s\u00ed, aquest \u00e9s molt, per\u00f2 molt millor que l’anterior.\u00a0Aquest acord \u00e9s fant\u00e0stic”.\u00a0No resulta curi\u00f3s que despr\u00e9s de sis acords “fant\u00e0stics”, ara estiguem pitjor que mai?.\u00a0O b\u00e9 els acords no eren tan beneficiosos, o \u00e9s que el sistema no funciona.\u00a0El que no cola \u00e9s que tot sigui culpa de Madrid, alguna responsabilitat tindr\u00e0 vost\u00e8, no?\u00a0Doncs accepti la seva part de culpa i en lloc de seguir fent el mateix, fem una an\u00e0lisi profunda de les causes per entendre qu\u00e8 \u00e9s el que falla.\u00a0Aix\u00f2 no treu que, per exemple, en el Pla d’Inversi\u00f3 P\u00fablica de l’Estat a Catalunya en els \u00faltims temps la insufici\u00e8ncia hagi estat flagrant, i els n\u00fameros estan publicats i es poden consultar.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2, sent greu, nom\u00e9s justificaria una part del problema.<\/p>\n

La polititzaci\u00f3 ho empitjora?<\/b><\/p>\n

Per descomptat, ara no es pot parlar ni analitzar res, ni les despeses de l’administraci\u00f3, ni les responsabilitats que puguin compartir, ni res de res.\u00a0El debat econ\u00f2mic s’ha vist sobrepassat pel debat ideol\u00f2gic i sembla que ja no hi ha manera d’entendre\u2019s.<\/p>\n

La independ\u00e8ncia \u00e9s viable?<\/b><\/p>\n

Hi ha pa\u00efsos a Europa com Est\u00f2nia o Luxemburg que van dels 400.000 habitants als tres milions.\u00a0Des d’aquest punt de vista, Catalunya podria ser perfectament independent.\u00a0Per\u00f2 no \u00e9s aquesta la pregunta precisa, que cal fer-se, perqu\u00e8 podr\u00edem portar-nos a engany.\u00a0Podria ser Calif\u00f2rnia un estat independent?\u00a0Per descomptat, tenen una economia de la mida de Fran\u00e7a.\u00a0Volen ser independents?\u00a0No, perqu\u00e8 saben perfectament que els va molt millor sent part d’Estats Units.\u00a0Hi ha deu o dotze estats m\u00e9s petits que Catalunya a Europa que funcionen b\u00e9, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00f2 el que importa.\u00a0Si mires els n\u00fameros l’economia catalana i l’espanyola s’entrecreuen m\u00e9s que mai, Espanya ha estat\u00a0–<\/b>\u00a0en els \u00faltims anys de forma massiva\u00a0–<\/b>\u00a0el territori d’expansi\u00f3 natural de l’economia catalana.\u00a0Catalunya ha de negociar b\u00e9 el seu futur, per\u00f2 crec que estarem molt millor dins d’Espanya que fora, o almenys aquesta \u00e9s la meva opini\u00f3.\u00a0Crec que tenim molt a guanyar en aquesta alian\u00e7a i poc a guanyar fora.<\/p>\n

Per qu\u00e8 creu que de sobte sorgeix aquesta onada independentista?<\/b><\/p>\n

Perqu\u00e8 Espanya en la seva Constituci\u00f3 parla de l’estat auton\u00f2mic per\u00f2 Espanya, com a tal, mai s’ho ha cregut. Mai hi ha hagut un desenvolupament federal real de les autonomies.\u00a0Els catalans s\u00ed que s’ho han cregut, per\u00f2 han topat amb unes estructures pol\u00edtiques inamovibles i en aquesta frustraci\u00f3, creada per aquesta sensaci\u00f3 de sentir-se incompresos, ha crescut una voluntat de trobar un altre cam\u00ed.\u00a0Fa 10 anys els constitucionalistes catalans m\u00e9s pr\u00f2xims a CiU eren contraris a la modificaci\u00f3 de l’Estatut, deien que simplement canviant cinquanta lleis es podia accedir a un grau de desenvolupament absolutament impressionant.\u00a0Des de Madrid van negar-se: no calia tocar la Constituci\u00f3, ni l’Estatut, sols aquestes lleis, per\u00f2 es van negar.\u00a0De la mateixa manera que en el seu moment el Partit Popular es va oposar al cap\u00edtol vuit\u00e8 de la Constituci\u00f3, que fa refer\u00e8ncia al desenvolupament de l’estat auton\u00f2mic.\u00a0Et posar\u00e9 nom\u00e9s un exemple: el catal\u00e0.\u00a0Quants accepten realment que \u00e9s una llengua espanyola?\u00a0El dia que la majoria accepti un precepte tan senzill podrem avan\u00e7ar.\u00a0Mentrestant seguirem en retroc\u00e9s.<\/p>\n

Hi ha soluci\u00f3 a aquesta mena de desenc\u00eds mutu?<\/b><\/p>\n

Per descomptat, per\u00f2 cal treballar perqu\u00e8 sigui aix\u00ed en lloc d’estar sempre a mata-degolla.\u00a0No ser\u00e0 f\u00e0cil desfer tot el cam\u00ed fet, per\u00f2 cal intentar-ho perqu\u00e8 ens necessitem.<\/p>\n

Deixi\u2019m canviar de ter\u00e7 i fer-li una pregunta personal, per qu\u00e8 va estudiar Dret?<\/b><\/p>\n

No ho s\u00e9, mai vaig pensar que em posaria amb el dret per\u00f2 em va semblar fascinant i vaig fer la carrera.<\/p>\n

Tinc ent\u00e8s que no va estudiar al lloc habitual.<\/b><\/p>\n

No, per descomptat que n …<\/p>\n

On ho va fer?<\/b><\/p>\n

A la pres\u00f3.\u00a0All\u00e0 va ser on vaig comen\u00e7ar a estudiar Dret.<\/p>\n

Qu\u00e8 el va portar fins all\u00e0, si em permet la pregunta?<\/b><\/p>\n

(Somriu) Aquesta voluntat de canviar les coses, aquest \u00e0nim revolucionari, si vols dir-ho aix\u00ed.<\/p>\n

Quant va estar a la pres\u00f3?<\/b><\/p>\n

Dos anys i mig.<\/p>\n

Aprecia ara les mateixes coses que apreciava abans que l\u2019empresonessin?<\/b><\/p>\n

(Llarga pausa) S\u00ed, s\u00ed que estimo les mateixes coses.\u00a0Vaig aprendre molt, molt, en aquells dos anys i mig.\u00a0Segueixo veient als companys d’aquella \u00e8poca, ens veiem cada any i segueixo apreciant valors com la humanitat… i, s\u00ed, segueixo tenint la mateixa \u00e0nsia de llibertat que tenia llavors.<\/p>\n

Vost\u00e8 parlava de revoluci\u00f3, creu que aquest \u00e9s el cam\u00ed per canviar la situaci\u00f3 actual o \u00e9s nom\u00e9s una utopia?<\/b><\/p>\n

No ho s\u00e9.\u00a0Ha de passar alguna cosa, no s\u00e9 el que ser\u00e0 ni on comen\u00e7ar\u00e0, igual ja ha comen\u00e7at i no ens hem adonat. Una cosa passar\u00e0, perqu\u00e8 \u00e9s impossible seguir aix\u00ed.\u00a0Per\u00f2 no s\u00e9 si ser\u00e0 una revoluci\u00f3 o una altra cosa, encara que m’encantaria saber-ho (somriu).<\/p>\n

Entrevista de Toni Garc\u00eda Ram\u00f3n per a Jot Down<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha pocs plaers comparables a seure amb\u00a0Andreu Miss\u00e9\u00a0(Barcelona, \u200b\u200b1947) a parlar d’economia.\u00a0Encara que l\u2019interlocutor sigui un prof\u00e0 en la mat\u00e8ria i la tarda convidi a passejar, Miss\u00e9 \u00e9s una d’aquelles persones que fa de l’orat\u00f2ria un art i un dels pocs periodistes en aquest pa\u00eds capa\u00e7 d’explicar l’embolic en qu\u00e8 estem ficats sense tirar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-8165","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8165"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8168,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8165\/revisions\/8168"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}