{"id":8159,"date":"2013-04-10T10:04:36","date_gmt":"2013-04-10T08:04:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8159"},"modified":"2013-04-11T10:17:23","modified_gmt":"2013-04-11T08:17:23","slug":"jordi-gracia-una-il%c2%b7lusio-versemblant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-gracia-una-il%c2%b7lusio-versemblant\/","title":{"rendered":"Jordi Gracia: Una il\u00b7lusi\u00f3 versemblant"},"content":{"rendered":"

\"cami\"<\/a>Trenta i tants anys despr\u00e9s d’enterrar a Franco s\u00f3n ingents els s\u00edmptomes d’un esgotament de f\u00f3rmules, estructures i fins pactes t\u00e0cits. A estones l’Espanya d’avui t\u00e9 tot l’aire de viure un final de cicle, i escric sense filar encara m\u00e9s prim de l’acarnissament: descr\u00e8dit de partits, clientelisme, monarquia trontollant, frau fiscal tolerat, buit ideol\u00f2gic.<\/p>\n

Catalunya actua combativament en aquest fi de cicle.\u00a0Va ser principal agitadora de l’Espanya de Franco i avui est\u00e0 encap\u00e7alant una forma de rebel\u00b7lia activa que cristal\u00b7litza en diversos fronts.\u00a0En aparen\u00e7a el front independentista \u00e9s el m\u00e9s bel\u00b7ligerant.\u00a0Ja no n’estic tan segur: el front de deb\u00f2 fort no \u00e9s una independ\u00e8ncia irrealitzable a curt termini, molt poc viable, molt costosa econ\u00f2mica i moralment, poc previsible en termes d’an\u00e0lisi pragm\u00e0tic.\u00a0El que sembla de deb\u00f2 l’objectiu pol\u00edtic \u00e9s un altre, m\u00e9s plausible i realista: una reforma pactada del sistema, potser fiscal potser constitucional, amb vista a resintonitzar a les parts.\u00a0I paradoxalment tinc la sensaci\u00f3 que el govern de la Generalitat fa molts esfor\u00e7os per visualitzar que segueix al peu del can\u00f3 independentista quan en la pr\u00e0ctica l’objectiu pol\u00edtic \u00e9s un altre.<\/p>\n

A l’esquerra les coses es mouen tamb\u00e9 i la fundaci\u00f3 Nous Horitzons va pensar la setmana passada sobre una resposta comuna davant l’ensorrament de l’Estat de Dret.\u00a0L’objectiu hauria de ser governar, s\u00ed, per\u00f2 el m\u00e9s immediat \u00e9s un altre: frenar la fugida tant cap al abstencionisme pol\u00edtic (dels desenganyats) com cap a la mobilitzaci\u00f3 social i c\u00edvica (te\u00f2ricament apol\u00edtica).\u00a0Vist aix\u00ed, els dos principals esculls per a un projecte unitari o si m\u00e9s coordinat des de les esquerres (no lliurades a la dreta) s\u00f3n el rebuig social cap als partits, un, i l’escull de la independ\u00e8ncia, l’altre.\u00a0El primer \u00e9s fonamentalment responsabilitat de la mateixa esquerra.\u00a0Per\u00f2 els moviments per recuperar aquesta credibilitat semblen estar a les seves mans: gestos, decisions, actituds concretes que visualitzin una efectiva regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica que el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 reclama sense grans esperances que ning\u00fa li faci cas.<\/p>\n

El segon escull t\u00e9 etiologia diferent i \u00e9s m\u00e9s complex, segurament tamb\u00e9 perqu\u00e8 adopta forma d’il\u00b7lusi\u00f3 col\u00b7lectiva.\u00a0L’espiral independentista de l’\u00faltim mig any llarg ni \u00e9s artificial ni ha estat injectada a base de p\u00edndoles medi\u00e0tiques sin\u00f3 a trav\u00e9s de m\u00faltiples vies, noves i velles, que han cristal\u00b7litzat en una improbable expectativa d’immediatesa.\u00a0Domina l’actualitat gr\u00e0cies a dues coses: a un esl\u00f2gan m\u00e0gic-un dret a decidir inaplicable a una societat democr\u00e0tica que porta 30 anys decidint sobre la independ\u00e8ncia i mil coses m\u00e9s -i a un inter\u00e8s pol\u00edtic que beneficia tant al govern del PP a Madrid com al tripartit conservador a Barcelona.<\/p>\n

La pregunta \u00e9s si l’esquerra pot escapar a aquesta din\u00e0mica improductiva i si ha de q\u00fcestionar el inversemblant i nebul\u00f3s cas que la indepedencia conduir\u00e0 a una millora econ\u00f2mica i r\u00e0pida de Catalunya i no a una etapa encara m\u00e9s angoixant i inestable per a la immensa majoria de la poblaci\u00f3.\u00a0El centre ideol\u00f2gic de l’esquerra segueix estant m\u00e9s a prop de la racionalitat que de l’emotivitat: les seves prioritats s\u00f3n unes altres, la seva guerra \u00e9s una altra, les seves urg\u00e8ncies s\u00f3n altres, fins i tot acceptant que una part del seu ideari finalista sigui l’emancipaci\u00f3 dels pobles de la terra (ho dic per evitar un altre sartenazo de Ricard Vinyes).<\/p>\n

\u00c9s veritat que l’esquerra a Catalunya ha vist cr\u00e9ixer els seus sectors independendistes en els \u00faltims mesos, per a mi en una proporci\u00f3 i amb una convicci\u00f3 incompatible amb l’esquerra.\u00a0Per\u00f2 aquest \u00e9s un problema meu.\u00a0Em pregunto, per\u00f2, si aquesta mateixa esquerra independentista pot o no pot contenir la urg\u00e8ncia del seu independentisme en vista de la gravetat immediata i tangible del deteriorament social.\u00a0El pas canviat de l’esquerra en els \u00faltims temps podria generar avui la il\u00b7lusi\u00f3 versemblant i perfectament catalana d’un acord m\u00e9s socialment ampli, menys captiu de l’agenda nacionalista, m\u00e9s activament ideol\u00f2gic al voltant de programes de govern, pressupostos, prioritats.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Trenta i tants anys despr\u00e9s d’enterrar a Franco s\u00f3n ingents els s\u00edmptomes d’un esgotament de f\u00f3rmules, estructures i fins pactes t\u00e0cits. A estones l’Espanya d’avui t\u00e9 tot l’aire de viure un final de cicle, i escric sense filar encara m\u00e9s prim de l’acarnissament: descr\u00e8dit de partits, clientelisme, monarquia trontollant, frau fiscal tolerat, buit ideol\u00f2gic. Catalunya …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32,1],"tags":[],"class_list":["post-8159","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8159"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8159\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8185,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8159\/revisions\/8185"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8159"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8159"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}