{"id":8073,"date":"2013-04-08T15:12:46","date_gmt":"2013-04-08T13:12:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8073"},"modified":"2013-04-16T17:10:35","modified_gmt":"2013-04-16T15:10:35","slug":"jordi-font-sobre-el-minim-que-es-pot-dir-de-raimon-obiols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-sobre-el-minim-que-es-pot-dir-de-raimon-obiols\/","title":{"rendered":"Jordi Font: El m\u00ednim que es pot dir sobre \u201cEl m\u00ednim que es pot dir\u201d de Raimon Obiols"},"content":{"rendered":"

\"obiols\"<\/a>“El m\u00ednim que es pot dir” \u00e9s el nom del llibre de mem\u00f2ries pol\u00edtiques de\u00a0Raimon Obiols\u00a0<\/strong>que acaba de publicar l’editorial RBA. \u00c9s tamb\u00e9 una frase feta que permet dues interpretacions antag\u00f2niques: que l’autor hi ressenya el m\u00ednim que li ha semblat convenient, d’entre tot all\u00f2 que es pot dir; o b\u00e9 que, conscient de l’envergadura d’algunes de les coses que hi diu, s’apressa a parar el cop dient “\u00e9s el m\u00ednim que es pot dir”. M’inclino m\u00e9s per la segona que per la primera. En qualsevol cas, es pot afirmar que Obiols no es queda res d’important al pap. Que hi fa un lloable esfor\u00e7 de veracitat. I que no transporta gota de fel. Coses no gaire f\u00e0cils ni freq\u00fcents. M\u00e9s aviat tracta de reflectir i de comprendre la visi\u00f3 d’uns i altres, especialment d’aquells amb qui ell i\u00a0Joan Revent\u00f3s<\/strong>\u00a0van tenir alguna tensi\u00f3 pol\u00edtica important, en algun moment determinat, sense que aix\u00f2 desment\u00eds la seva amistat o el seu reconeixement b\u00e0sic:\u00a0Josep Pallach<\/strong>,\u00a0Ernest Lluch<\/strong>,\u00a0Pasqual Maragall<\/strong>, els “capitans” del PSC… Aix\u00f2 tampoc no vol dir que hi hagi, en el llibre, cap mena d’ensucrament, nom\u00e9s la visi\u00f3 serena que d\u00f3na el pas del temps si el sabem portar b\u00e9.<\/p>\n

Es tracta d’una obra d’una important qualitat liter\u00e0ria, que ve a enriquir la literatura pol\u00edtica catalana escrita pels nostres protagonistes (en aquest cas, escrita “a m\u00e0”, diu Obiols, i no la freq\u00fcent transcripci\u00f3 period\u00edstica d’una gravaci\u00f3). Una obra que es far\u00e0\u00a0 imprescindible per entendre algunes de les claus de la resist\u00e8ncia antifranquista i de la transici\u00f3 com de la democr\u00e0cia restitu\u00efda fins avui mateix, a les envistes d’una segona transici\u00f3 empeltada de transici\u00f3 global. Com era d’esperar, es tracta d’una obra d’envergadura, que respon a la talla intel\u00b7lectual i pol\u00edtica de l’autor, un d’aquests personatges que es donen amb poca freq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s encara en un pa\u00eds petit, i que, paradoxalment, sovint no s\u00f3n prou aprofitats, com si n’an\u00e9ssim sobrats. En aquest cas, no pas perqu\u00e8 no fossin molts els qui en reconeixien la singular v\u00e0lua, sin\u00f3 pel torn de gu\u00e0rdia que li va tocar de fer i que va acceptar estoicament.<\/p>\n

En efecte, va estar disposat a fer de candidat a la Presid\u00e8ncia de la Generalitat quan ning\u00fa no volia, durant els “anys de plom” de l’hegemonia absoluta del pujolisme, especialment afavorida per episodis com la querella de Banca Catalana i com el tret al peu que el PSOE va engegar al PSC, l’endem\u00e0 del 23-F, amb el seu suport a la LOAPA. Alg\u00fa que hagu\u00e9s gastat com a \u00fanic carburant una leg\u00edtima ambici\u00f3 de poder no hauria acceptat de fer aquesta llarga i desagra\u00efda gu\u00e0rdia: era un crematori. Nom\u00e9s s’ent\u00e9n que l’accept\u00e9s a causa del seu comprom\u00eds incombustible amb la criatura que, al costat de\u00a0Joan Revent\u00f3s<\/strong>, havia maldat per engendrar i parir: el PSC, el gran partit de tots els socialistes de Catalunya, eina estrat\u00e8gica per a la unitat civil del nostre poble i instrument decisiu per aconseguir all\u00f2 que alguns titllaven d’ut\u00f2pic o que simplement rebutjaven, el retorn de la Generalitat exiliada, amb el seu vell President al capdavant, un “episodi llumin\u00f3s” i l’\u00fanic fet rupturista, tal com ens explica, enmig dels clarobscurs de la transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola. Sigui com sigui, Obiols tampoc no s’est\u00e0 de deixar una cosa clara: malgrat el context advers, va ser capa\u00e7 de dur el PSC al nombre de diputats -ni un de m\u00e9s ni un de menys- amb el qual, anys a venir, el PSC aconseguiria formar govern a la Generalitat amb Pasqual Maragall al capdavant.<\/p>\n

Raimon Obiols<\/strong>\u00a0i\u00a0Joan Revent\u00f3s<\/strong>\u00a0constitu\u00efen un t\u00e0ndem efectiu, indissoluble i de llarga durada. Dues caracterologies gaireb\u00e9 contraposades -anal\u00edtic i racional el primer, intu\u00eftiu i emotiu el segon-, per\u00f2 d’una lleialtat m\u00fatua a prova de bomba, al servei de les idees compartides. Un t\u00e0ndem en qu\u00e8 Obiols va tendir a ser el “transparent”, el cervell an\u00f2nim, l’enginyer a l’ombra. No perqu\u00e8 Joan Revent\u00f3s litigu\u00e9s per l’aparador -que tamb\u00e9 el defugia tant com podia-, sin\u00f3 perqu\u00e8 Obiols l’hi empenyia. Estrany comportament pol\u00edtic, sobretot vist des de les\u00a0 voluptuositats i les patacades d’avui. Obiols, per exemple, inventor i conductor obvi de l’innovador proc\u00e9s de “Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya”, no va figurar entre els dotze oradors del gran M\u00edting de la Llibertat, l’any 1976. I el podem veure, en canvi, al film que en va fer\u00a0Josep M\u00aa Forn<\/strong>, situat a peu de tribuna, entre altre gent, aplaudint i animant Revent\u00f3s, mentre aquest parlava per primer cop davant de tanta gent.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s cert que Obiols va patir un altre handicap que no amaga en el llibre: el seu ref\u00fas instintiu, gaireb\u00e9 som\u00e0tic, a algunes servituds de “les pol\u00edtiques d’imatge”, de la “pol\u00edtica-espectacle”, que eren un peatge que es va fer progressivament ineludible, encara que l’actual crisi de la democr\u00e0cia sembla estar-lo q\u00fcestionant i exigint a la pol\u00edtica graus cada cop m\u00e9s alts d'”autenticitat”. Aquesta caracter\u00edstica d’Obiols, que a alguns tant ens va agradar, tenia a veure segurament amb el seu bressol noucentista, fet de contenci\u00f3 i mesura, enemic d’efusions sentimentals (JV Foix<\/strong>,\u00a0Carles Riba<\/strong>, i\u00a0Clementina Arderiu<\/strong>\u00a0eren alguns dels amics amb qui m\u00e9s es feia el seu pare, el pintor\u00a0Josep Obiols<\/strong>). I tamb\u00e9 tenia a veure, sens dubte, amb la tradici\u00f3 llibert\u00e0ria i antijer\u00e0rquica que transportava l’MSC, emanada del POUM. I encara amb la irrupci\u00f3 de la cultura antiautorit\u00e0ria i anticonvencional dels seixanta i els setanta, al\u00b7l\u00e8rgica als mercantilismes en boga i que ell viuria de ple. Tot aix\u00f2 va fer d’Obiols un personatge especialment atractiu i pol\u00edticament molt creatiu, capa\u00e7 d’inventar-se, amb tot de gent jove, el precursor proc\u00e9s de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya (CSC), basat en l’autoorganitzaci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 horitzontal, sense jerarquies, amb idees autogestion\u00e0ries, un proc\u00e9s que, contra els auguris d’alguns, no va esclatar en deu mil bocins, sin\u00f3 que va donar lloc una fecunda s\u00edntesi pol\u00edtica. Avui, m\u00e9s que recordat del passat, sembla un proc\u00e9s capturat del futur que s’acosta.<\/p>\n

Comptat i debatut, penso que Catalunya es va perdre un gran President de la Generalitat, que hauria tingut un fort impacte a la societat catalana i que hauria creat estil, un estil molt diferent del cofoisme que sovint va predominar. La narraci\u00f3 que fa dels “anys de plom” que va haver de suportar \u00e9s una pe\u00e7a imprescindible, que d\u00f3na noves claus i que posa al seu lloc el relat dominant, tan connivent i tan estarrufat.<\/p>\n

Obiols, en aquest llibre, \u00e9s un testimoni i un protagonista d’excepci\u00f3, en primera persona i des de la primera fila de l’acci\u00f3 pol\u00edtica. O en la veu de testimonis directes anteriors a ell quan no es limita al per\u00edode que compr\u00e8n la seva dilatada vida pol\u00edtica. Perqu\u00e8 Obiols, en aquest llibre, tamb\u00e9 remunta, a la recerca de “les fonts” del socialisme de postguerra, l’any 1945, quan Josep Rovira i el seus -gent del POUM- \u00a0van fundar el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). I retorna, descendint poc a poc fins a la crescuda iniciada amb el proc\u00e9s de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya (CSC) el 1974 i amb el PSC-Congr\u00e9s l’any 1976, per culminar, despr\u00e9s, en el vast cabal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el 1977-78. Aquest llarg trajecte, orientat cap a la uni\u00f3 progressiva de tots els socialistes de Catalunya, cont\u00e9 tamb\u00e9 la interessant narraci\u00f3 del complex proc\u00e9s del moviment obrer organitzat com tamb\u00e9 del moviment universitari; i est\u00e0 fortament determinat, sempre, per la voluntat estrat\u00e8gica d’assolir la unitat de la resist\u00e8ncia catalana contra la dictadura, missi\u00f3 en la qual els socialistes haurien de jugar un paper decisiu d’aut\u00e8ntiques i esfor\u00e7ades llevadores, des de la Taula Rodona (1967) fins a l’Assemblea de Catalunya (1971), passant per La Caputxinada (1966), la Comissi\u00f3 Coordinadora de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya (1968)….<\/p>\n

Tot plegat adquireix aires d’epopeia, plena de gent apassionant i d’episodis sucosos, sovint desconeguts, de quan la pol\u00edtica democr\u00e0tica no reportava cap mena de benefici m\u00e9s enll\u00e0 del plaer de la companyonia i del comprom\u00eds col\u00b7lectiu acomplert; ben al contrari, reportava greus perills, sobretot a la primera postguerra. No eren gaires, per\u00f2 era millor no perdre-se’ls: gent discreta i solid\u00e0ria, coratjosa i sense petul\u00e0ncies, herois an\u00f2nims i despresos, “transparents” que no hem conegut i dels quals \u00e9s imprescindible tenir not\u00edcia i fer mem\u00f2ria, perqu\u00e8 el seu record ens obliga a molt i ens ha de fer millors. Particularment, aquella gent que venia del BOC i del POUM, perseguida a mort per tots els poders (feixisme i estalinisme), de tornada de tots els absoluts, coneixedora dels seus errors i dels seus encerts, m\u00e9s disponible que mai, conscient que la dignitat de la persona humana \u00e9s irrenunciable i que aquesta consisteix a no rendir-se mai.<\/p>\n

El llibre tamb\u00e9 passa revista al PSC, a les seves fites i a les seus marrades, amb lucidesa i sense agror. I als governs d’Entesa a partir de 2003, amb els presidents Pasqual Maragall i Jos\u00e9 Montilla. S\u00f3n especialment interessant les reflexi\u00f3 que en treu i la consideraci\u00f3 que en fa de “preludi” d’all\u00f2 que encara ha de venir i que ha de ser diferent, perqu\u00e8 ha d’entroncar amb les crisis presents i els ha de donar resposta. Obiols va tenir un paper decisiu en el proc\u00e9s d’acostament entre les esquerres catalanes cap a un projecte com\u00fa. I es torna a imaginar com haur\u00e0 de ser el proc\u00e9s que hi porti de nou, encara que d’una altra manera, sense caure en la feblesa superestructural dels governs d’Entesa. Haur\u00e0 de ser un proc\u00e9s de baix a dalt, a partir d’un aut\u00e8ntic moviment social i cultural de base, regenerador de la pol\u00edtica democr\u00e0tica, que comporti un canvi de cultura pol\u00edtica, que sigui la massa cr\u00edtica i la fortalesa sobre la qual assentar una obra de govern transformadora i continuada.<\/p>\n

La seva reflexi\u00f3, a cavall de la narraci\u00f3, va molt enll\u00e0 i es projecte sobre l’ampli abast de la greu crisi que patim. Des de la crisi en la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya fins a la visi\u00f3 global d’un m\u00f3n sagnant i insostenible, passant per la urgent unitat d’Europa. Des de la crisi de la pol\u00edtica democr\u00e0tica i la necessitat perempt\u00f2ria d’una reforma del sistema de partits i de participaci\u00f3 ciutadana, fins a la cr\u00edtica a la “tercera via” de Blair i l’hegemonia cultural del neoliberalisme que va comportar. Reflexions impagables, d’una intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica singular, des d’un observatori privilegiat, que ens donen la dimensi\u00f3 de la gran responsabilitat que compartim, volguem o no, i de la necessitat d’un nou comprom\u00eds col\u00b7lectiu transformador com a \u00fanica salvaci\u00f3 possible.<\/p>\n

Del llibre, tamb\u00e9 es despr\u00e8n que\u00a0Raimon Obiols<\/strong>\u00a0no \u00e9s pas dels que es jubilen. El comprom\u00eds col\u00b7lectiu, pensar i actuar pol\u00edticament, \u00e9s per a ell, una constant vital, tan b\u00e0sica com respirar. La seva vida pol\u00edtica nom\u00e9s acabar\u00e0 quan ho faci la seva biologia. Si alg\u00fa hi comptava, haur\u00e0 de prendre paci\u00e8ncia i esperar for\u00e7a encara. Sense comprom\u00eds col\u00b7lectiu, diu Obiols, la persona resta incompleta. I creu, amb\u00a0Riccardo Lombardi<\/strong>, que aquest \u00e9s l’aut\u00e8ntic elixir de la joventut. \u00c9s una sort que haurem de saber aprofitar.<\/p>\n

Fundaci\u00f3 Campalans<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“El m\u00ednim que es pot dir” \u00e9s el nom del llibre de mem\u00f2ries pol\u00edtiques de\u00a0Raimon Obiols\u00a0que acaba de publicar l’editorial RBA. \u00c9s tamb\u00e9 una frase feta que permet dues interpretacions antag\u00f2niques: que l’autor hi ressenya el m\u00ednim que li ha semblat convenient, d’entre tot all\u00f2 que es pot dir; o b\u00e9 que, conscient de l’envergadura …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7],"tags":[70,24],"class_list":["post-8073","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","tag-jordi-font","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8073","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8073"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8073\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8077,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8073\/revisions\/8077"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8073"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}