{"id":8061,"date":"2013-04-08T10:22:46","date_gmt":"2013-04-08T08:22:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8061"},"modified":"2013-04-08T19:00:05","modified_gmt":"2013-04-08T17:00:05","slug":"clara-blanchar-locupacio-cooperativa-resisteix-a-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/clara-blanchar-locupacio-cooperativa-resisteix-a-la-crisi\/","title":{"rendered":"Clara Blanchar: L’ocupaci\u00f3 cooperativa resisteix a la crisi"},"content":{"rendered":"

\"cooperacio\"<\/a>La teoria diu que l’economia social, com les cooperatives, resisteixen millor que les empreses en moments de crisi: funcionen horitzontalment, es basen en la col\u00b7laboraci\u00f3, s\u00f3n m\u00e9s democr\u00e0tiques i flexibles a les necessitats de cada moment.La pr\u00e0ctica ho avala.\u00a0Catalunya va tancar l’any passat amb un augment del 36% en\u00a0la creaci\u00f3 de noves cooperatives<\/a>.\u00a0El m\u00e9s positiu \u00e9s que, mentre l’atur fregava el 25%, l’ocupaci\u00f3 del sector es va mantenir i fins i tot va augmentar un 2% en el tercer trimestre.<\/p>\n

Les dades s\u00f3n de la\u00a0Federaci\u00f3 de Cooperatives de Treball de Catalunya<\/a>.\u00a0En nombres absoluts, el 2012 se’n van crear un total de 147 noves en un sector que en els \u00faltims anys havia crescut, per\u00f2 de forma m\u00e9s sostinguda (de 99-113 cada any entre 2008 i 2011).\u00a0La federaci\u00f3 celebrar\u00e0 la setmana vinent la seva assemblea anual, en qu\u00e8 donar\u00e0 a con\u00e8ixer el detall de les dades de 2012.<\/p>\n

La\u00a0Garbiana Pagesa<\/a>, amb seu a Torroja (Segarra), \u00e9s una de les cooperatives que es va constituir l’any passat.\u00a0La van fundar quatre joves del poble, que t\u00e9 tot just 100 habitants, i es dediquen al cultiu i elaboraci\u00f3 de cereals i farines ecol\u00f2giques, que han aconseguit el segell oficial CCPA (de productes ecol\u00f2gics).\u00a0Tamb\u00e9 venen cistelles d’horta: entre 40 i 50 a la setmana a ve\u00efns i restaurants, tot un r\u00e8cord de vendes en un entorn amb la baixa densitat de poblaci\u00f3 del seu.\u00a0Una de les s\u00f2cies, N\u00faria Verd\u00e9s, explica que es van constituir com a cooperativa perqu\u00e8 funcionaven com si ho fossin “per\u00f2 sense saber-ho”: “Tots pos\u00e0vem diners, treball\u00e0vem i el repart\u00edem”, explica.\u00a0Fins que l’Ajuntament de Cervera els va oferir participar en uns cursos de formaci\u00f3 sobre cooperatives i formar la seva pr\u00f2pia.<\/p>\n

Desig i necessitat<\/strong><\/p>\n

Crida l’atenci\u00f3 que La Garbiana estigui a nom\u00e9s set quil\u00f2metres de Guissona, seu d’una de les grans cooperatives agr\u00edcoles catalanes, coneguda per les botigues, supermercats i, fins i tot,\u00a0bufets<\/em>\u00a0Bon \u00c0rea.”Som els gals de la Segarra”, riu Verd\u00e9s.\u00a0El nom que han escollit tampoc \u00e9s casual: “La garbiana \u00e9s una mala herba que creix amb una flor blanca, per\u00f2 \u00e9s comestible, \u00e9s la base d’una mostassa, \u00e9s una forma de dir que totes les plantes tenen un perqu\u00e8”.\u00a0La creaci\u00f3 d’aquesta cooperativa mostra tamb\u00e9 la facilitat amb la qual es creen sinergies en el sector: el pr\u00e9stec per a la inversi\u00f3 inicial van demanar-lo a Coop 57, i tant la gestoria com la prevenci\u00f3 de riscos laborals la porten altres cooperatives.<\/p>\n

El president de la Federaci\u00f3 de cooperatives a Catalunya, Perfecto Alonso<\/strong>, creu que la constituci\u00f3 de noves cooperatives s’explica per dos motius espec\u00edfics: “Necessitat i desig”.\u00a0Necessitat, diu, “perqu\u00e8 les cooperatives s\u00f3n una alternativa molt m\u00e9s s\u00f2lida per als aturats que l’opci\u00f3 que els ofereix el Govern”.<\/p>\n

Aquesta opci\u00f3 governamental, afegeix Alonso, neix de la “incapacitat del mercat de treball de crear ocupaci\u00f3” i passa per “convertir-se en aut\u00f2noms amb l’aval de la seva fam\u00edlia i el seu entorn”.\u00a0El president defensa aquesta solidesa amb una dada: la meitat d’empreses creades es liquida als cinc anys, en el cas de les cooperatives passa als vuit i, de vegades, per canviar de f\u00f3rmula, no per cessar l’activitat.\u00a0Respecte al desig, el president de la federaci\u00f3 de cooperatives esgrimeix que “la cultura del canvi \u00e9s cultura cooperativa”: “La gent decideix fer un canvi i transformar el territori amb empreses amb valors que ajuden a desenvolupar la manera com volen viure”.\u00a0En total, a Catalunya hi ha 4.130 cooperatives, la majoria, (3.066) de treball.\u00a0En els dos primers mesos d’aquest any se n’han creat 12 m\u00e9s.<\/p>\n

Amb una porta antiga s\u00f3n capa\u00e7os de fer un banc, un moble bar, un penja-robes o un cap\u00e7al de llit.\u00a0Amb un bressol antic, un escriptori infantil. Amb una escala de pintor de parets, un prestatge.\u00a0Jordi Mayals, Manuel Fito i Sol Bucalo s\u00f3n els tres socis de\u00a0l’Estoc<\/a>, una cooperativa que es dedica a reciclar mobles o crear-los a partir de residus i que t\u00e9 per objectiu crear ocupaci\u00f3 per a persones amb discapacitat intel\u00b7lectual.\u00a0Es van constituir en cooperativa fa tot just mig any i estan situats al barri del Poblenou de Barcelona, \u200b\u200ben un gran local “perfecte per a un projecte tan visible i integrador”, resumeix Fito.\u00a0La botiga, el taller i el magatzem estan un al costat de l’altre. Mayals celebra que la ubicaci\u00f3 en una zona emergent “comenci a donar fruits” perqu\u00e8 el boca a boca funciona en un entorn en el qual abunden col\u00b7lectius art\u00edstics.\u00a0La f\u00f3rmula cooperativa d’iniciativa social la van triar “per principis”, per a “integrar el col\u00b7lectiu de discapacitats d’una manera estimulant i poder prendre decisions i riscos de manera col\u00b7lectiva”.<\/p>\n

S\u00f3n cosins germans, per dir-ho d’alguna manera, de centres socials com Can Vies o altres cooperatives com La Ciutat Invisible, al barri de Sants.\u00a0El bar musical Koitton Club va aixecar la persiana fa sis mesos per donar cabuda a les bandes i projectes culturals d’un barri que bull d’activitat associativa i “on els moviments socials mouen a molta gent”. Ho explica N\u00faria Alcober, s\u00f2cia de la cooperativa amb Pep Rius, Bernat Serrat i Montse Vel\u00e1zquez, tots a la d\u00e8cada dels anys trenta, ve\u00efns de la zona i vinculats d’una o altra forma a la cultura i la m\u00fasica.<\/p>\n

En molt poc temps -i despr\u00e9s ‘dencarregar-se de totes les tasques, des la paperassa a les obres del local-, han aconseguit programar unes 20 activitats mensuals, nocturnes o diumengeres per a p\u00fablic familiar.\u00a0I els funciona.<\/p>\n

Alcober recorda que Sants no tenia un bar aix\u00ed des del m\u00edtic Comuniqu\u00e9 dels anys vuitanta i explica que si va optar per l’economia social va ser per afinitat amb les seves “idees pol\u00edtiques i socials” i “perqu\u00e8 permet major vinculaci\u00f3 amb el barri”.\u00a0A m\u00e9s dels socis fundadors, tenen 30 socis col\u00b7laboradors que tamb\u00e9 intervenen en el projecte.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La teoria diu que l’economia social, com les cooperatives, resisteixen millor que les empreses en moments de crisi: funcionen horitzontalment, es basen en la col\u00b7laboraci\u00f3, s\u00f3n m\u00e9s democr\u00e0tiques i flexibles a les necessitats de cada moment.La pr\u00e0ctica ho avala.\u00a0Catalunya va tancar l’any passat amb un augment del 36% en\u00a0la creaci\u00f3 de noves cooperatives.\u00a0El m\u00e9s positiu …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-8061","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8061","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8061"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8061\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8082,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8061\/revisions\/8082"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8061"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8061"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8061"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}