{"id":8049,"date":"2013-04-07T19:15:20","date_gmt":"2013-04-07T17:15:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8049"},"modified":"2013-04-08T19:04:53","modified_gmt":"2013-04-08T17:04:53","slug":"enric-juliana-miglioristi-mejoristas-milloristes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-miglioristi-mejoristas-milloristes\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: Miglioristi, mejoristas, milloristes"},"content":{"rendered":"

\"napolitano\"<\/a>Una setmana m\u00e9s, ressons\u00a0d’It\u00e0lia,\u00a0clau de volta de\u00a0l’Europa mediterr\u00e0nia\u00a0en\u00a0crisi.\u00a0Les institucions italianes se sostenen miraculosament en peu gr\u00e0cies al president de la Rep\u00fablica, un home de 86 anys, format pol\u00edticament en la Guerra Freda com a principal exponent de l'”ala dreta” del Partit Comunista Itali\u00e0<\/strong>, una poderosa organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que no admetia corrents internes, per\u00f2 que en realitat les tenia.\u00a0En un moment d’extraordin\u00e0ria inquietud, Napolitano<\/strong>, a punt de concloure el seu mandat, t\u00e9 una popularitat superior al 90%.\u00a0Els italians senten per ell un gran respecte.\u00a0\u00c9s la viva encarnaci\u00f3 de la Rep\u00fablica i de la pol\u00edtica “seriosa”, en un pa\u00eds aparentment a la deriva.\u00a0El missatge \u00e9s d’especial inter\u00e8s per a Espanya: It\u00e0lia se sost\u00e9 en peu gr\u00e0cies al prestigi del seu Cap de l’Estat.<\/p>\n

Napolitano \u00e9s un\u00a0migliorista.<\/em>\u00a0No \u00e9s f\u00e0cil de traduir aquesta paraula.\u00a0Milloris-ta.<\/em>\u00a0Dit en catal\u00e0 s’assembla m\u00e9s a l’original:\u00a0Millorista.<\/em>\u00a0La llengua italiana \u00e9s una f\u00e0brica incansable de neologismes.\u00a0Els\u00a0miglioristi -l’esmentada<\/em>\u00a0ala dreta del PCI- advocaven per donar prioritat a la millora gradual de les coses, en contra de la primig\u00e8nia idea revolucion\u00e0ria d’accentuar les contradiccions del sistema, per fer-lo esclatar.\u00a0“Com millor, millor”, davant del “com pitjor, millor”.\u00a0De nou, el paral\u00b7lelisme amb Espanya resulta interessant.\u00a0Probablement, un\u00a0milloris-ta<\/em>\u00a0espanyol estaria avui a favor d’un intel\u00b7ligent reassentament de la Monarquia parlament\u00e0ria, promovent, amb tacte i subtilesa, el relleu generacional en la Prefectura de l’Estat.\u00a0Un\u00a0millorista<\/em>\u00a0catal\u00e0 advocaria per un govern de concentraci\u00f3 a la Generalitat per gestionar la crisi, eixamplar la base social del catalanisme i donar m\u00e9s perspectiva al sobiranisme.\u00a0Evidentment hi ha opinions contr\u00e0ries.\u00a0El gradualisme i el pactisme no travessen avui el seu millor moment, no tenen bona fama, especialment a les xarxes socials.\u00a0Hi ha qui creu que \u00e9s millor que tot esclati.\u00a0I com m\u00e9s aviat, millor.\u00a0Hem de cridar\u00a0peoristas? Pitjoristes?.<\/em>\u00a0A It\u00e0lia s’admet la paraula\u00a0peggioristi,<\/em>\u00a0encara hi ha una altra expressi\u00f3, molt m\u00e9s subtil i intel\u00b7ligent.\u00a0Oltranzisti:<\/em>\u00a0els que volen anar m\u00e9s enll\u00e0, els que sostenen idees radicals.<\/p>\n

La pugna entre\u00a0miglioristi<\/em>\u00a0i\u00a0oltranzisti<\/em>\u00a0va ser especialment viva en concloure la Segona Guerra Mundial.\u00a0L’Estat pr\u00e0cticament havia desaparegut a It\u00e0lia.\u00a0Massa compromesa amb el feixisme, la Monarquia va canviar de camisa massa tard.\u00a0Les tropes aliades havien avan\u00e7at pel sud i bona part del centre-nord del pa\u00eds va ser alliberat pels partisans, entre els quals, el Partit Comunista<\/strong> tenia molta for\u00e7a.\u00a0Una part d’It\u00e0lia estava a les seves mans i existia la temptaci\u00f3 -tot i que estableix el tractat de Ialta- de proclamar una rep\u00fablica socialista, que segurament hauria abocat el pa\u00eds a una guerra civil.\u00a0(Guerra civil que, en circumst\u00e0ncies similars, no va trigar a esclatar a Gr\u00e8cia).\u00a0El Comit\u00e8 d’Alliberament Nacional va exigir als partisans que desarmessin.\u00a0El director de cinema Bernardo Bertolucci va plasmar molt b\u00e9 aquest moment en la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Novecento,<\/em>\u00a0un fenomenal fresc del segle XX.\u00a0El fragment que ve a continuaci\u00f3 t\u00e9 el seu punt d’ironia<\/a>.\u00a0L’actor que interpreta Olmo DALCO, el protagonista m\u00e9s revolucionari, \u00e9s un jove G\u00e9rard Depardieu.\u00a0S\u00ed, Depardieu, l’impetu\u00f3s actor que acaba d’obtenir la nacionalitat russa (de la R\u00fassia de Vladimir Putin), per no pagar impostos socialdem\u00f2crates a Fran\u00e7a.\u00a0Tempus fugit!<\/p>\n

Napolitano<\/strong>, home que guarda una gran semblan\u00e7a f\u00edsica amb l’\u00faltim rei d’It\u00e0lia (Umberto II), \u00e9s un destacat\u00a0migliorista<\/em>\u00a0i va ser un dels pocs dirigents comunistes occidentals amb passaport per poder viatjar lliurement als Estats Units.\u00a0Els seus companys li deien Lord George.\u00a0Hi havia una ala esquerra (Pietro Ingrao); una ala esquerra prosovi\u00e8tica (Armando Cosutta) i un secretari general que intentava articular les diverses corrents: Enrico Berlinguer, un personatge veritablement singular.\u00a0Descendent d’una fam\u00edlia noble de l’illa de Sardenya, de molt probable origen catal\u00e0 (Berlinguer: Berenguer), era un home eixut i asc\u00e8tic, totalment lliurat a la vida pol\u00edtica, que va arribar a assolir una gran popularitat.\u00a0Un cop va sorprendre a tots posant a Santa Maria Goretti (una jove camperola assassinada per resistir-se a un intent de violaci\u00f3) com a exemple moral per a la joventut italiana.\u00a0Intervinguts dels anys setanta, moment en qu\u00e8 el PCI va estar a punt de superar electoralment la Democr\u00e0cia Cristiana, Berlinguer va llan\u00e7ar el discurs de la “q\u00fcesti\u00f3 moral”.\u00a0Pacte d’austeritat a canvi de reformes a fons en el sistema.\u00a0L’encariment dels preus del petroli estava posant en crisi l’engranatge industrial i l’empresariat exigia retallada de despeses i moderaci\u00f3 de salaris.\u00a0Berlinguer va respondre: “D’acord, per\u00f2 a canvi, sanegem a fons el sistema”.<\/p>\n

Hi ha aquests moments en la convulsa It\u00e0lia un cert revival de la figura de Berlinguer.\u00a0Un llibre sobre la “Questione morale” (una entrevista del periodista Eugenio Scalfari) est\u00e0 a la venda a totes les llibreries del pa\u00eds.\u00a0\u00c9s un d’aquests llibres molt assequibles que es col\u00b7loquen al costat de la caixa registradora.\u00a0Berlinguer resumia aix\u00ed la seva proposta: “Quan es demanen sacrificis a la gent que treballa \u00e9s necessari un gran consens, molta credibilitat pol\u00edtica i la capacitat de colpejar els privilegis m\u00e9s intolerables.\u00a0Sense aquests elements, l’operaci\u00f3 \u00e9s impossible”.\u00a0Paraules de 1981.<\/p>\n

Quan es demanen sacrificis cal un gran consens i molta credibilitat.\u00a01981.\u00a0Any de l’intent de cop d’Estat a Espanya.\u00a0El missatge torna a estar d’actualitat a It\u00e0lia i crec que resulta totalment pertinent a l’Espanya actual.\u00a0Algun dirigent pol\u00edtic espanyol est\u00e0 avui en condicions d’efectuar una reflexi\u00f3 d’aquest tipus?\u00a0Migliorismo<\/em>\u00a0amb condicions.\u00a0Un\u00a0millorisme<\/em>\u00a0dif\u00edcil en un pa\u00eds (Espanya) en el qual aquest any es podr\u00e0 desgravar els diners perdut en casinos i bingos.\u00a0No deixa de ser curi\u00f3s que el revival berlingueri\u00e0 coincideixi a It\u00e0lia amb l’elecci\u00f3 del Papa Francisco.\u00a0Signe dels temps.<\/p>\n

Berlinguer va tenir un final digne de la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Novecento.<\/em>\u00a0L’11 mar\u00e7 1984 va patir un ictus mentre feia un m\u00edting a la ciutat de P\u00e0dua, al Nord.\u00a0No va ser un atac fulminant.\u00a0Va comen\u00e7ar a trobar-se malament i va seguir parlant fins l’esva\u00efment. Va\u00a0morir al cap de tres dies<\/a>.\u00a0Els seus funerals van reunir a centenars de milers de persones a la pla\u00e7a romana de Sant Joan del Later\u00e0.\u00a0La delegaci\u00f3 sovi\u00e8tica l’encap\u00e7alava Mikha\u00efl Gorbatxov.\u00a0El sindicat polon\u00e8s Solidaritat -perseguit pels sovi\u00e8tics- va enviar una gran corona de flors.\u00a0La mort de Berlinguer va significar un final d’etapa a It\u00e0lia.\u00a0La societat industrial declinava, emergien nous interessos i nous llenguatges.\u00a0Nous valors.\u00a0Nous desordres.\u00a0Aquestes s\u00f3n les imatges del m\u00edting de P\u00e0dua<\/a>.\u00a0Impressionants.<\/p>\n

El nostre ve\u00ed pa\u00eds, tan intens i enrevessat, sempre ens serveix hist\u00f2ries interessants.\u00a0Hist\u00f2ries que fan pensar.\u00a0Es pot ser\u00a0migliorista<\/em>\u00a0avui a Espanya? O \u00e9s que el curs dels esdeveniment convida, amb una for\u00e7a irresistible, a l’oltranzismo?<\/em>\u00a0Despr\u00e9s de tants esc\u00e0ndols, acabar\u00e0 regnant la indifer\u00e8ncia?\u00a0Alg\u00fa s’atrevir\u00e0 a proposar un pacte sobre la base de la\u00a0q\u00fcesti\u00f3 moral?<\/em><\/p>\n

Imatges i idees sempre tenen a It\u00e0lia una sonoritat especial.\u00a0Sonen b\u00e9.\u00a0Darrere de l’escenari, per\u00f2, la vida segueix amb m\u00e9s aspror que en el\u00a0Discorso.<\/em>\u00a0Empresonats entre les grans paraules i la dura realitat, els italians tamb\u00e9 han desenvolupat l’humor com a arma de defensa.\u00a0Heus aqu\u00ed\u00a0un recent v\u00eddeo del diari\u00a0La Repubblica<\/em>\u00a0sobre la crisi de govern en curs<\/a>.\u00a0Les consultes a Napolitano amb ritme-napolit\u00e0 -de Renato Carosone.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una setmana m\u00e9s, ressons\u00a0d’It\u00e0lia,\u00a0clau de volta de\u00a0l’Europa mediterr\u00e0nia\u00a0en\u00a0crisi.\u00a0Les institucions italianes se sostenen miraculosament en peu gr\u00e0cies al president de la Rep\u00fablica, un home de 86 anys, format pol\u00edticament en la Guerra Freda com a principal exponent de l’”ala dreta” del Partit Comunista Itali\u00e0, una poderosa organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que no admetia corrents internes, per\u00f2 que en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-8049","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8049","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8049"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8089,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8049\/revisions\/8089"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}