{"id":8021,"date":"2013-04-04T11:38:26","date_gmt":"2013-04-04T09:38:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=8021"},"modified":"2013-04-08T19:06:37","modified_gmt":"2013-04-08T17:06:37","slug":"josep-maria-montaner-terra-de-projectes-urbans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-montaner-terra-de-projectes-urbans\/","title":{"rendered":"Josep Maria Montaner: Terra de projectes urbans"},"content":{"rendered":"

\"projecteurba\"<\/a>Una de les caracter\u00edstiques de Catalunya \u00e9s que ha aportat molt a l’urbanisme.\u00a0I aquesta reflexi\u00f3 avui se’ns creua amb el lament per la mort d’alguns dels grans urbanistes catalans.\u00a0Fa poc m\u00e9s d’un any, Manuel de Sol\u00e0-Morales<\/strong>, no fa ni un mes, Manuel Ribas i Piera<\/strong>, un dels pioners de l’urbanisme i la pol\u00edtica territorial catalana des dels anys cinquanta, mestre de diverses generacions.\u00a0Fins i tot el fil\u00f2sof Eugenio Trias<\/strong> va plantejar el 1984 l’alternativa de\u00a0la Catalunya ciutat.\u00a0<\/em>Desapareixen els que van pensar de manera clarivident la societat, la ciutat i el territori, i no hi ha un relleu de talla entre els que ens governen.<\/p>\n

Hem estat terra de projectes urbans: des del fundador de l’urbanisme com saber modern, Ildefons Cerd\u00e0<\/strong>, fins a Josep Llu\u00eds Sert<\/strong>, qui, malgrat el seu col\u00b7laboracionisme amb el govern nord-americ\u00e0 en l’inici dels anys de plom sobre Llatinoam\u00e8rica, va ser un gran arquitecte i urbanista, president del Congr\u00e9s Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM).\u00a0Una altra aportaci\u00f3 ha estat la consideraci\u00f3 donada al paisatge com a component essencial de l’urbanisme, especialment entre els anys vuitanta i noranta, amb paisatgistes com Rosa Barba<\/strong>, Bet Figueras<\/strong>, Teresa Gal\u00ed-Izard<\/strong>, Imma Jansana<\/strong>, Carme Fiol<\/strong>, Isabel Bennassar<\/strong> i altres.<\/p>\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades, Barcelona va ser capa\u00e7 d’elaborar un model urb\u00e0 que ha estat refer\u00e8ncia internacional.\u00a0Una generaci\u00f3 articulada per Pasqual Maragall<\/strong>, Oriol Bohigas<\/strong>, Joan Busquets<\/strong> i altres, va saber aprendre del que reclamaven els moviments urbans i canalitzar dins dels instruments del projecte urb\u00e0.\u00a0No obstant aix\u00f2, la mateixa ciutat que va elaborar el model no nom\u00e9s no va ser capa\u00e7 de replantejar-se en el canvi de segle, quan les condicions estaven canviant i es reclamava un urbanisme m\u00e9s participatiu, sostenible i transparent, sin\u00f3 que va fer el contrari i el model es va anar pervertint fins perdre les seves qualitats.<\/p>\n

I si fem balan\u00e7 dels m\u00e9s de dos anys de pol\u00edtica territorial del govern de Mas i dels gaireb\u00e9 dos anys de la Barcelona de Trias, el resultat no pot ser m\u00e9s trist.\u00a0El Tripartit va cometre errors, per\u00f2 va promoure un gran projecte territorial: la Llei de Barris, avui detinguda.\u00a0A l’Ajuntament de Barcelona, \u200b\u200bels resultats del\u00a0duo din\u00e0mic<\/em>\u00a0d’Antoni Vives i Vicente Guallart \u00e9s insignificant, destaquen per una manifesta ignor\u00e0ncia i menyspreu de la gesti\u00f3 urbana democr\u00e0tica. I tamb\u00e9 per la incultura, expressada en el rebuig a formar part del DOCOMOMO Ib\u00e8ric, la fundaci\u00f3 que promou la documentaci\u00f3 i conservaci\u00f3 de l’arquitectura i l’urbanisme del moviment modern.<\/p>\n

Lliurar la ciutat als rics i als turistes no \u00e9s fer urbanisme -l’ess\u00e8ncia \u00e9s defensar el b\u00e9 p\u00fablic i resoldre problemes-, sin\u00f3 exclusivament\u00a0m\u00e0rqueting de punt de trobada.<\/em>\u00a0La Marina de luxe del Port Vell, aprovat fa dos mesos contra l’opini\u00f3 p\u00fablica i amb els vots del Partit Popular de Catalunya, \u00e9s anti-urbanisme.\u00a0Cedir un espai privilegiat a l’elit que utilitza iots de luxe i protegir un recinte que hauria de ser enterament p\u00fablic amb una llargu\u00edssima tanca, que va des del moll de pescadors i la torre del rellotge fins l’Imax, no nom\u00e9s \u00e9s un nyap, sin\u00f3 que \u00e9s inadmissible en una ciutat que es pretengui democr\u00e0tica.\u00a0Amb l’Hotel W i la Marina de luxe es tanca el cercle d’obertura de la ciutat al mar, iniciat amb el Moll de la Fusta i les platges guanyades per a la ciutadania.\u00a0Hem retrocedit a la privatitzaci\u00f3 i ocultaci\u00f3 de la mar de fa 30 anys.<\/p>\n

Quan l’arquitectura i l’urbanisme fan m\u00e9s falta que mai -tot i que el conseller Mas-Colell manifesti que no caldran arquitectes fins d’aqu\u00ed a 15 anys-, no hi ha cap din\u00e0mica de projectes.\u00a0Ho era Eurovegas i ho seran Barcelona World i els Jocs d’Hivern del 2022?\u00a0El que falten s\u00f3n habitatges plens, equipaments de proximitat, rehabilitaci\u00f3 de barris, manteniment i millora de l’espai p\u00fablic.\u00a0Un territori sostenible i equilibrat. Avui, si hi ha alguna alternativa, la representen persones com Ada Colau, articulant la lluita pels drets humans en defensar als afectats per les hipoteques, o Itziar Gonz\u00e1lez, argumentant un urbanisme participatiu i igualitari.<\/p>\n

Som una naci\u00f3, amb la seva cultura i la seva llengua, per\u00f2 sense el seu estat.\u00a0No obstant aix\u00f2, ens hem convertit en un pa\u00eds sense projecte, que s’autoenganya amb l’horitz\u00f3 de la independ\u00e8ncia com a soluci\u00f3 als seus problemes.\u00a0I aquesta terra de projectes urbans est\u00e0 seca.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les caracter\u00edstiques de Catalunya \u00e9s que ha aportat molt a l’urbanisme.\u00a0I aquesta reflexi\u00f3 avui se’ns creua amb el lament per la mort d’alguns dels grans urbanistes catalans.\u00a0Fa poc m\u00e9s d’un any, Manuel de Sol\u00e0-Morales, no fa ni un mes, Manuel Ribas i Piera, un dels pioners de l’urbanisme i la pol\u00edtica territorial catalana …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8021","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8021","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8021"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8021\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8024,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8021\/revisions\/8024"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8021"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8021"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8021"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}