![\"sincronizar\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/sincronizar-284x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La vulgaritat rasa de tantes declaracions de pol\u00edtics de primer nivell \u00e9s consubstancial a la democr\u00e0cia.\u00a0Cada hora, cada dia, cada nova roda de premsa \u00e9s dif\u00edcil que un pol\u00edtic -ni ning\u00fa- digui coses intel\u00b7ligents o originals.\u00a0El m\u00e9s greu, per\u00f2, \u00e9s la sensaci\u00f3 freq\u00fcent\u00edssima que la classe pol\u00edtica ha deixat de llegir o escoltar intel\u00b7lectuals o analistes.\u00a0Ni tots s\u00f3n mers portaveus d’interessos partidistes, ni s\u00f3n nom\u00e9s altaveus d’interessos classificats.\u00a0Sovint, fins i tot s\u00f3n gent solvent i amb valor positiu per plantejar racionalment problemes dif\u00edcils.\u00a0Per qu\u00e8 \u00e9s tan habitual la sensaci\u00f3 que els pol\u00edtics no revisen les seves idees o els seus prejudicis llegint, tan sols de tant en tant, el que diuen les p\u00e0gines d’opini\u00f3, les tribunes, les columnes, els “pantallazos” dels mitjans de comunicaci\u00f3, o almenys aquelles intervencions signades per gent de provada compet\u00e8ncia en l’an\u00e0lisi social i pol\u00edtic?<\/p>\n
La pregunta \u00e9s menys ing\u00e8nua del que sembla, o fins i tot del que em sembla a mi mateix.\u00a0Potser el descr\u00e8dit l’intel\u00b7lectual (com indocumentat loqua\u00e7) ha desactivat la necessitat d’escoltar gent de fora del partit propi per calcular o imaginar alguna forma de soluci\u00f3 diferent als problemes concrets.\u00a0\u00c9s veritat que \u00e9s marejador la barreja de mentides i ximpleries de tantes tert\u00falies i pot ser inhibidora el rebombori de veus.\u00a0Per\u00f2 el risc cert \u00e9s l’autisme pol\u00edtic i em sembla un malbaratament prescindir del judici d’aquests intel\u00b7lectuals (suposadament callats, silenciosos o extingits).\u00a0Alguns, a m\u00e9s, han dit coses molt pertinents sobre l’espiral de l’independentisme catal\u00e0.\u00a0I difereixen de la veu majorit\u00e0ria tant des del punt de vista independentista com des del immobilisme estatalista.<\/p>\n
Ni Francisco Rubio Llorente<\/strong> ni Francesc de Carreras<\/strong> ni Javier P\u00e9rez Royo<\/strong> em sembla a mi que parlen per boca de cap partit quan mediten sobre el bloqueig actual de la pol\u00edtica catalana.\u00a0Actuen com analistes compromesos amb el present i amb voluntat d’il\u00b7luminar.\u00a0La combinaci\u00f3 de diversos articles recents d’aquests tres autors, almenys, deixaria un redactat unitari amb un sentit semblant al que proposo en el par\u00e0graf seg\u00fcent.\u00a0Potser no es reconeguin cada un d’ells, per\u00f2 el concebo com a s\u00edntesi plausible del que podrien defensar en conjunt (excepte flagrant equivocaci\u00f3 meva).<\/p>\n La inconstitucionalitat del dret de secessi\u00f3, aqu\u00ed i a qualsevol constituci\u00f3 democr\u00e0tica moderna, empla\u00e7a el problema catal\u00e0 en una dimensi\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s que jur\u00eddica o constitucional.\u00a0El dret a decidir no existeix jur\u00eddicament (fora de condicions que no fan al cas), per\u00f2 \u00e9s l’esl\u00f2gan pol\u00edtic m\u00e9s efica\u00e7 dels \u00faltims anys a Catalunya i ha servit per aglutinar de manera transversal i heterog\u00e8nia a un nodrit grup d’electors que han donat el seu vot a formacions de dreta i d’esquerra que el defensaven.\u00a0Aquesta dimensi\u00f3 pol\u00edtica del problema reclama una soluci\u00f3 pol\u00edtica del problema, llevat que es vulgui ignorar com a problema. No obstant aix\u00f2, la brillantor de l’esl\u00f2gan ha portat al Parlament catal\u00e0 a impulsar una declaraci\u00f3 conscientment inconstitucional com prova contundent del problema pol\u00edtic o com a demostraci\u00f3 fefaent del frac\u00e0s de les intencions de la sent\u00e8ncia de maig de 2010.<\/p>\n Jur\u00eddicament el Tribunal Constitucional s’ha raspallat l’Estatut, per\u00f2 pol\u00edticament ha incentivat encara m\u00e9s la tensi\u00f3 secessionista, tant si els seus promotors aspiren a reptar l’Estat com si actuen des de la fe inequ\u00edvoca del catalanisme independentista.<\/p>\n Si tot aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s o menys veritat, la sospita immediata \u00e9s que les vies reflexives de soluci\u00f3 han de partir de poders aliens a l’Executiu de Madrid i de Barcelona.\u00a0Des d’aquests dos governs la tensi\u00f3 \u00e9s convenient en termes pol\u00edtics perqu\u00e8 alimenta el perfil nacionalista de cadascuna de les formacions que els donen suport (el PP a Madrid i el tripartit a Barcelona: Converg\u00e8ncia, Uni\u00f3 i ERC).<\/p>\n Per aix\u00f2 resulta xocant la dificultat per trobar un discurs coherent i fort des de l’esquerra no governamental avui: des del PSOE, des del PSC, des d’IU i des d’ICV.\u00a0Per qu\u00e8 no hi ha manera de desemmascarar el dret a decidir com a esl\u00f2gan electoral i populista i reconduir la q\u00fcesti\u00f3, activa i conven\u00e7udament, cap a la defensa d’una consulta pactada sobre un problema pol\u00edtic real?\u00a0Enfortir p\u00fablica i medi\u00e0ticament aquesta posici\u00f3 s’hauria de convertir en un objectiu civil, no nom\u00e9s pol\u00edtic, d’aquesta esquerra gen\u00e8rica, per\u00f2 molt particularment del PSOE, com a partit majoritari.<\/p>\n Entendre la consulta com projecte ofereix una soluci\u00f3 pol\u00edtica que qualsevol ciutad\u00e0 compr\u00e8n sense dificultat: les decisions pol\u00edtiques en democr\u00e0cia es pacten entre poders leg\u00edtims.<\/p>\n Davant un problema que polaritza i distorsiona la vida p\u00fablica val la pena assajar una alternativa racional: vertebrar una oposici\u00f3 ideol\u00f2gica i federalista (abans es deia autonomista, per\u00f2 la paraula ha caducat) contra el conservadorisme nacionalista espanyol i catal\u00e0.<\/p>\n Per\u00f2 aquest discurs ja existeix.\u00a0A l’esquerra catalana i espanyola ning\u00fa somia amb abandonar Espanya ni forma part de les seves fantasies pol\u00edtiques.\u00a0Per\u00f2 des de Catalunya l’esquerra necessita la convicci\u00f3 del PSOE<\/strong> per no vegetar com a alternativa desemparada i solit\u00e0ria.\u00a0I l’independentisme latent a ICV<\/strong>, potser fins i tot en algun sector marginal del PSC<\/strong>, podria transigir amb una consulta negociada que fes aflorar la magnitud i profunditat real de l’independentisme catal\u00e0.\u00a0Defensar aquesta consulta amb la determinaci\u00f3 de seguir a Espanya, renegociant les condicions, funcionaria com a mecanisme d’oxigenaci\u00f3 d’un debat curtcircuitat.\u00a0Una pota de la regeneraci\u00f3 pol\u00edtica del PSOE<\/strong> passa per netejar les teranyines de la seva rutina ideol\u00f2gica en l’assumpte territorial.<\/p>\n Aquesta desacomplexada llibertat per defensar una consulta pactada for\u00e7aria als que ara defensen el dret a decidir a explicar el seu vot i explicitar el s\u00ed a la independ\u00e8ncia que bona part d’ells El primer objectiu pol\u00edtic del PSOE<\/strong> \u00e9s avui sincronitzar el seu programa amb el present, i el present ha engendrat l’en\u00e8sima variaci\u00f3 d’un conflicte hist\u00f2ric.\u00a0O facilitem la renovaci\u00f3 intel\u00b7ligent de les relacions entre Espanya i Catalunya o afavorim l’espiral de la dreta nacionalista, aqu\u00ed i all\u00e0 (o all\u00e0 i aqu\u00ed).<\/p>\n
\nLa seg\u00fcent conseq\u00fc\u00e8ncia radical podria ser d’higiene social, i ja no nom\u00e9s pol\u00edtica: rebaixar l’obscena i infundada pand\u00e8mia anticatalana (no nom\u00e9s anticatalanista) que ha fet de tot catal\u00e0 un espavilat egoista (i un independentista, de pas).\u00a0Aquest deliri menteix tan flagrantment com el antiespanyolisme des de Catalunya, per\u00f2 l’esquerra ha d’escapar amb totes les seves armes d’aquesta associaci\u00f3 amb uns i altres. L’espai social i ideol\u00f2gic per reprendre un seny racional i sensat entre ambdues parts existeix, sens dubte, per\u00f2 no t\u00e9 ara lloc pol\u00edtic on reflectir-se.\u00a0I fins podria ser aquest nou rumb una manera articulada i convincent de combatre l’espanyolisme de porr\u00f3 des d’Espanya mateixa.defensen.\u00a0No \u00e9s veritat que no hagi existit el dret a decidir perqu\u00e8 portem 30 anys exercint-lo (incloses les opcions independentistes), per\u00f2 \u00e9s veritat que la perip\u00e8cia pol\u00edtica recent i els errors de molts han condu\u00eft a un escenari en qu\u00e8 la soluci\u00f3 pol\u00edtica pot ser una consult .\u00a0Encara que a Espanya no tinguem costum de consultar res fora de les eleccions.\u00a0Desfer l’equivocitat \u00e9s un imperatiu d’higiene pol\u00edtica, a Catalunya ia Espanya: els que vulguin ser federalistes, que defensin la reforma auton\u00f2mica en aquest sentit, i els que aspiren a la independ\u00e8ncia que lluitin per ella. Per\u00f2 que l’esquerra espanyola, i el PSOE<\/strong> en particular, no romangui enrocada en una mena de terra de ning\u00fa, de titubeig imprec\u00eds i ara, ja, anacr\u00f2nic.\u00a0No hi ha tra\u00efci\u00f3 alguna a Espanya en la defensa d’una soluci\u00f3 pol\u00edtica a un problema pol\u00edtic amb Catalunya; hi lleialtat a l’esquerra a Espanya i Catalunya en armar un rumb pol\u00edtic integrador amb i des de la consulta.<\/p>\n