{"id":7970,"date":"2013-03-24T13:59:45","date_gmt":"2013-03-24T11:59:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7970"},"modified":"2013-03-24T14:03:13","modified_gmt":"2013-03-24T12:03:13","slug":"carles-castro-un-suicidi-induit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-castro-un-suicidi-induit\/","title":{"rendered":"Carles Castro: Un su\u00efcidi indu\u00eft"},"content":{"rendered":"

\"engranateg\"<\/a>Les claus de l\u2019\u00e8xit electoral no s\u00f3n les mateixes a S\u00f2ria que a Tarragona. Els problemes de la compet\u00e8ncia pol\u00edtica s\u2019accentuen quan el nombre de rivals creix, com passa a Catalunya i Euskadi.
\nEn aquests territoris, i a difer\u00e8ncia del que succeeix a la resta de l\u2019Estat, els partits competeixen amb m\u00faltiples forces que pugnen per un mateix espai ideol\u00f2gic. \u00c9s el cas del socialisme catal\u00e0.<\/p>\n

Concretament, el PSC<\/strong> s\u2019enfronta amb CiU<\/strong> per la frontera dreta del centreesquerra, amb ERC<\/strong> per l\u2019espai de centreesquerra en general, i amb ICV<\/strong>–EUiA<\/strong> per la franja del centreesquerra a l\u2019esquerra. Aquestes tres forces defensen, a m\u00e9s a m\u00e9s, ofertes d\u2019autogovern m\u00e9s vistoses que el PSC<\/strong>, per la qual cosa juguen amb cert avantatge quan a l\u2019agenda pol\u00edtica dominen els temes territorials.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, el PSC<\/strong> competeix tamb\u00e9 pel vot de centreesquerra i esquerra d\u2019identitat espanyola amb forces que, encara que ideol\u00f2gicament estan situades entre el centre i la dreta (com C\u2019s<\/strong> i el PP<\/strong>), exhibeixen el sentiment d\u2019espanyolitat com a arma de seducci\u00f3 electoral. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el socialisme catal\u00e0 est\u00e0 sotm\u00e8s a l\u2019assetjament de fins a cinc marques pol\u00edtiques diferents, que envaeixen el seu terreny des de banderes identit\u00e0ries diferents.<\/p>\n

Quina \u00e9s, doncs, la f\u00f3rmula que pot permetre al PSC<\/strong> sobreviure en un ecosistema tan competitiu i recuperar l\u2019hegemonia en eleccions tradicionalment prop\u00edcies, com les legislatives? Els sondejos del CIS en donen alguna pista a trav\u00e9s dels indicadors ideol\u00f2gics i identitaris de la societat catalana. Aix\u00ed, la posici\u00f3 mitjana en l\u2019eix d\u2019esquerra (1) a dreta (10) \u00e9s un 4,3, i respon a una majoria sociol\u00f2gica que se situa en el segment del 3 al 5. \u00c9s a dir, la poblaci\u00f3 catalana s\u2019orienta majorit\u00e0riament cap al centreesquerra. I, en aquesta dimensi\u00f3, el socialisme no t\u00e9 rival: els votants col\u00b7loquen el PSC<\/strong> en el 4,4 de l\u2019escala, a una d\u00e8cima de la mitjana.<\/p>\n

Les coses s\u00f3n una mica diferents en l\u2019eix identitari. La mitjana en una escala d\u20191 (m\u00ednim catalanisme) a 10 (m\u00e0xim catalanisme) \u00e9s d\u2019un 5,8. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia del que passa en l\u2019escala ideol\u00f2gica (en qu\u00e8 la majoria social es concentra en un determinat espai), en l\u2019eix identitari les posicions estan molt atomitzades. Un 20% se situa en posicions de m\u00ednim nacionalisme catal\u00e0 i un altre 20% en les de m\u00e0xim. I el 60% restant es fragmenta en petits contingents, amb avantatge lleu de les posicions catalanistes. Aix\u00ed, el grup m\u00e9s nombr\u00f3s (un 18%) se situa en un catalanisme temperat (5), mentre que un altre 16% s\u2019identifica amb un nacionalisme una mica m\u00e9s accentuat (6-7).<\/p>\n

La formaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mitjana identit\u00e0ria \u00e9s ICV<\/strong>, a tot just mig punt, i despr\u00e9s apareix el PSC<\/strong>, a 1,4 punts. En aparen\u00e7a, per tant, el PSC<\/strong> exhibeix tamb\u00e9 una fisonomia for\u00e7a competitiva en aquest eix, i si calgu\u00e9s efectuar alguna correcci\u00f3 seria a favor d\u2019una sintonia m\u00e9s gran amb l\u2019aspiraci\u00f3 de la societat catalana de ser escoltada sobre el seu futur. No en va, gaireb\u00e9 el 70% dels catalans aposta per un grau d\u2019autogovern m\u00e9s gran (i m\u00e9s del 40% per la independ\u00e8ncia). I, entre els votants del PSC<\/strong> en les generals, gaireb\u00e9 un 60% aspira a m\u00e9s autogovern (i un de cada cinc fins i tot a la independ\u00e8ncia), per nom\u00e9s un 15% que acceptaria menys autonomia. Els indicadors de l\u2019\u00faltim sondeig del CIS sobre Catalunya evidencien, per tant, fins a quin punt un socialisme sense el component catalanista del PSC<\/strong> estaria condemnat a la marginalitat perp\u00e8tua.<\/p>\n

Certament, \u00e9s possible que les posicions catalanistes del PSC<\/strong> causin problemes al PSOE<\/strong> a l\u2019Espanya profunda. Per\u00f2 el socialisme espanyol no va perdre Extremadura o Castella-la Manxa el 2007, amb el debat de l\u2019Estatut encara a cop calent, sin\u00f3 el 2011, quan l\u2019agenda pol\u00edtica de la crisi era plenament ideol\u00f2gica. Per aix\u00f2, el su\u00efcidi electoral del PSC<\/strong> no resoldria els problemes del PSOE<\/strong> a la resta d\u2019Espanya i, en canvi, allunyaria el socialisme de les posicions majorit\u00e0ries a Catalunya. Una altra cosa \u00e9s si el PSC<\/strong> pot reeditar la f\u00f3rmula dels seus \u00e8xits passats: l\u2019alian\u00e7a entre la immigraci\u00f3 obrera \u2013que avui s\u2019ha dilu\u00eft ideol\u00f2gicament\u2013 i les classes mitjanes locals \u2013que a hores d\u2019ara s\u2019han radicalitzat identit\u00e0riament\u2013. I aix\u00f2 demana un projecte ideol\u00f2gic i territorial \u00e0mpliament compartit a Catalunya.<\/p>\n

Article publicat a La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les claus de l\u2019\u00e8xit electoral no s\u00f3n les mateixes a S\u00f2ria que a Tarragona. Els problemes de la compet\u00e8ncia pol\u00edtica s\u2019accentuen quan el nombre de rivals creix, com passa a Catalunya i Euskadi. En aquests territoris, i a difer\u00e8ncia del que succeeix a la resta de l\u2019Estat, els partits competeixen amb m\u00faltiples forces que pugnen …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7970","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7970","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7970"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7970\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7974,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7970\/revisions\/7974"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7970"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7970"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}