{"id":7945,"date":"2013-03-19T13:26:22","date_gmt":"2013-03-19T11:26:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7945"},"modified":"2013-04-09T10:30:01","modified_gmt":"2013-04-09T08:30:01","slug":"jordi-ortega-que-hem-apres-despres-de-fukushima","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-que-hem-apres-despres-de-fukushima\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: Qu\u00e8 hem apr\u00e8s despr\u00e9s de Fukushima?"},"content":{"rendered":"

\"central_nuclear\"<\/a>L’agenda reformista i l’agenda immobilista<\/b>.<\/p>\n

A Espanya tenim alumnes que comencen amb la LOGSE (1990), segueixen amb la LOCE (2002), s’adapten a la LOE (2006) i acaben amb la LOMCE (2013); canviem cada dos per tres, es canvia la llei educativa. En canvi tenim una llei hipotec\u00e0ria vuitcentista, d’una \u00e8poca en qu\u00e8 qui demanava cr\u00e8dit eren propietaris de la terra, que el 1946 s’aprova una nova redacci\u00f3, pret\u00e9n donar seguretat jur\u00eddica registral anotant actes i contractes sobre aquests b\u00e9ns. \u00c9s rid\u00edcul tenir una Llei d’energia nuclear de 1964.<\/p>\n

\u00c0<\/strong>ngela Merkel<\/b> el 14 de mar\u00e7, tres dies despr\u00e9s de l’accident nuclear de Fukushima, aprov\u00e0 una morat\u00f2ria nuclear; tanc\u00e0 8 centrals nuclears, la m\u00e9s vella Biblis A, iniciada el 1970 i operativa el 1977, la m\u00e9s nova iniciada el 1974 i operativa el 1984. Un dia abans, el 13 de mar\u00e7 Ernst Ulrich<\/b> von Weizs\u00e4cker<\/b> presentava un “Programa de xoc per al canvi energ\u00e8tic” (Energiewende) amb el qual el SPD responia a l’accident nuclear al Jap\u00f3. Despr\u00e9s de sis mesos de discussi\u00f3 i intensos treballs de les dues comissions s’aprovava un ampli programa conegut com Energiewende.<\/p>\n

El desafiament no correspon a un sol pa\u00eds. A la reuni\u00f3 de l’Ag\u00e8ncia Internacional de l’Energia Renovables (IRENA), abans de la decepci\u00f3 dels resultats, es va crear -en un sopar- el club Energiewende. Es tractava d’anar m\u00e9s enll\u00e0 del marc regulador favorable, es proposava una pol\u00edtica industrial que don\u00e9s suport a les noves tecnologies basades en recursos energ\u00e8tics renovables.<\/p>\n

El futur de l’energia, les energies renovables i la generaci\u00f3 distribu\u00efda.<\/b><\/p>\n

Un 40% de les energies renovables a Alemanya, dels 70 GW instal\u00b7lats de pot\u00e8ncia, pertanyen a cooperatives ciutadanes d’energia, algunes vinculades a cooperatives rurals, altres s\u00f3n empreses municipals o regionals, hi ha petites mesures empreses amb instal\u00b7lacions de renovables, comunitats de ve\u00efns, etc.<\/p>\n

Mario Richter <\/b>de la Universitat de Lueneburg assenyala que les grans energ\u00e8tiques “han perdut l’oportunitat de participar en el futur energ\u00e8tic del pa\u00eds”. Les energ\u00e8tiques tradicionals mai han cregut en les renovables, la seva pres\u00e8ncia ha estat marginal. Peter Terium<\/b>, conseller de RWE, reconeix que “est\u00e0 afectant la viabilitat del seu negoci”, ara, amb presses, “cal adaptar-se al fet que, a llarg termini, la capacitat de generar electricitat de forma convencional ser\u00e0 despla\u00e7ada per la generaci\u00f3 amb energies renovables descentralitzada”. Competir en efici\u00e8ncia amb les renovables sembla una excusa de perdedor.<\/p>\n

A Espanya les grans empreses l\u00edders en renovables, paradoxalment, pateixen per\u00f2 motius oposats. Acciona Windpower ha inaugurat a Bahia una planta per fabricar aerogeneradors AW-3000, de 3 MW de pot\u00e8ncia, el seu director \u00e9s Rafael Mateu.<\/b> Crea 500 llocs que suma als de la f\u00e0brica de components en qu\u00e8 ja treballaven 700 persones. Podria crear ocupaci\u00f3 a Espanya si, com a Dinamarca, on governa una coalici\u00f3 d’esquerra, socialdem\u00f2crata i democristiana no frenessin les renovables, al rev\u00e9s, Helle Thorning-Schmidt<\/b>, primera ministra, acaba d\u2019inaugurar dos centres a Brande i Aaborg, de Siemens per investiga i desenvolupa B75-e\u00f2lica amb pales de 75 metres de pala, la meitat d’un Airbus. Un aerogenerador de 6 MW.<\/p>\n

Suport incondicional als dinosaures impedeix la seva adaptabilitat al sistema.<\/b><\/p>\n

Les energies renovables estan posant en perill el negoci energ\u00e8tic tradicional. Cert, per\u00f2 qu\u00e8 fer? Haur\u00edem de prestar atenci\u00f3 al qu\u00e8 diuen els responsables de les grans energ\u00e8tiques alemanyes per entendre que l’error \u00e9s haver marginat les renovables, un harakiri al seu negoci de futur. El govern sembla defensar el negoci tradicional volant per l’aire les tecnologies de futur, esperant que saltin per la finestra les empreses pioneres en renovables.<\/p>\n

Peter Terium<\/b> \u00e9s conseller delegat de RWE, fa quatre anys que va deixar de menjar carn, fa ioga, meditaci\u00f3… se’l considera un ecofriki. Per\u00f2 les accions de RWE van pujar 34 euros al febrer, mentre les d’Acciona, despr\u00e9s de les decisions del govern, queien 18 euros. “Ara tenim molt menys temps per al desenvolupament de les energies renovables”, es lamentava el CO de RWE. Reconeix que les inversions en e\u00f2lica s\u00f3n de 1.000 milions d’euros, haurien de ser quatre vegades m\u00e9s. J\u00fcrgen Grossmann,<\/b> antic conseller delegat, es va oposar a les renovables i va confiar en les seves nuclears, el resultat de les seves gestions, les actuals desinversions per reduir l’endeutament i acomiadaments massius.<\/p>\n

El futur de les energ\u00e8tiques tradicionals sembla que es basen en una estrat\u00e8gia de fitxar en el consell alts c\u00e0rrecs del govern, que no tenen ni idea d’energia, per\u00f2 els permet continuar igual, sense canviar. Exercir de dinosaure que prefereix abans morir que adaptar-se als reptes del segle XXI. Una il\u00b7lusi\u00f3 amb conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes. Els fons de pensions dels Estats Units perceben els riscos que tenen aquests dinosaures energ\u00e8tics, la gesti\u00f3 intel\u00b7ligent dels riscos els porta a vendre les seves participacions. L’alcalde de Seattle ha anunciat la retirada dels fons institucionals d’inversi\u00f3 de Chevron, en 1,9 mil milions – patrocina Universitats perqu\u00e8 es posicionin a favor del fracking.<\/p>\n

I Espanya? Amb petroli, amb nuclears i sense idees.<\/b><\/p>\n

Espanya \u00e9s diferent. La central de Santa Maria de Garo\u00f1a, comparat amb les nuclears que Alemanya han tancat, podem dir que es tracta d’una aut\u00e8ntica rel\u00edquia de l’\u00e8poca en qu\u00e8 es celebraven els 25 anys de pau (i ci\u00e8ncia). Es va comen\u00e7ar a construir el 1966, per\u00f2 l’autoritzaci\u00f3 \u00e9s del 1963, i fins al 1971 no va estar generant energia en xarxa. Espanya ha tingut una preco\u00e7 relaci\u00f3 amb l’energia nuclear, com s’explica a la energia despr\u00e9s de Fukushima.<\/p>\n

El r\u00e8gim de Franco, en plena postguerra, trenca el seu a\u00efllament amb els primers acords amb els Estats Units el 1955, i no se li va acudir res millor que acordar el desenvolupament de l’energia nuclear. Aquells \u00e0toms per a la pau van servir als Estats Units per donar suport a una proliferaci\u00f3 “pac\u00edfica” de l’energia at\u00f2mica. El 1948 es va crear la Junta d’Energia At\u00f2mica. El 1951 es va crear la Junta d’Energia Nuclear presidida per Otero de Navascu\u00e9s<\/b>. Espanya buscava “la mare de totes les guerres”: tenir la bomba de plutoni -tenia el S\u00e0hara per fer assajos.<\/p>\n

Vandell\u00f2s I, com va mostrar un informe del CESEDEN datat el 1971, buscava tenir la bomba at\u00f2mica, va ser el resultat de les relacions prom\u00edscues de Carrero Blanco<\/b> amb el general De<\/b> Gaulle<\/b>, en un acte d’infidelitat als Estats Units. I quina casualitat… fins al el 23 de febrer de 1981 no es va permetre la inspecci\u00f3 de les nuclears per l’OIEA, hores abans del cop d’estat. Un pa\u00eds tan pronuclear que a Hiroshima i Nagasaki van caure 2 bombes at\u00f2miques, Espanya no podia ser menys que el Jap\u00f3, el 1996 a Palomares -poble amb nom de colom i pau- van caure 3 bombes at\u00f2miques amb plutoni.<\/p>\n

Qu\u00e8 hauria passat d\u2019haver decidit, com \u00c0ngela Merkel<\/b>, una morat\u00f2ria nuclear a Espanya? Si es tanqu\u00e9s pel criteri de quan van ser constru\u00efdes, les anteriors a 1974, ens quedaria Trillo (1979) i Vandell\u00f2s II (1980). Si el criteri fos el moment de ser operatives, despr\u00e9s de 1984, haur\u00edem de sumar Asc\u00f3 II (1985) a Trillo (1987) i Vandell\u00f2s II (1987). Cofrents est\u00e0 en el l\u00edmit, el seu disseny \u00e9s de 1972, es va comen\u00e7ar a construir i al 1975,va generar electricitat el 1984. Despr\u00e9s de Fukushima ni es va q\u00fcestionar la rel\u00edquia de Garo\u00f1a iniciada el 1966 -coincidia amb la primera vaga de la mineria del carb\u00f3-. Pol\u00f2nia va ser “solid\u00e0ria” donant carb\u00f3 al r\u00e8gim. La pr\u00f2pia central de Garo\u00f1a al novembre va tancar podent operar fins a juliol de 2013 -ni amb pressions del govern ha sol\u00b7licitat operar fins al 2019. Qui defensa l’energia nuclear?<\/p>\n

Qu\u00e8 fa el govern per celebrar Fukushima? Dotze governs de la Uni\u00f3 Europea -Litu\u00e0nia, Pol\u00f2nia, Romania, Hongria, Holanda, Finl\u00e0ndia, Tx\u00e8quia, Regne Units, Fran\u00e7a i Espanya- de forma sarc\u00e0stica, signen una declaraci\u00f3: “…els estats volen construir noves centrals nuclears com una inversi\u00f3 en medi ambient”. El parlament b\u00falgar, la setmana passada, votava deixar sense acabar dues centrals. Quina \u00e9s la veritat de l’energia nuclear realment existent? Areva<\/b> reconeix que els costos de la central en construcci\u00f3 de Flamanville seran de 93 a 106 euros MWh (l’e\u00f2lica est\u00e0 sota de 60 euros MW), la resposta, a les critiques, \u00e9s que \u00e9s la primera d’una “s\u00e8rie”. Ser\u00e0 la primera i \u00faltima d’una “s\u00e8rie” de centrals sense acabar -com les dues b\u00falgares?<\/p>\n

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’agenda reformista i l’agenda immobilista. A Espanya tenim alumnes que comencen amb la LOGSE (1990), segueixen amb la LOCE (2002), s’adapten a la LOE (2006) i acaben amb la LOMCE (2013); canviem cada dos per tres, es canvia la llei educativa. En canvi tenim una llei hipotec\u00e0ria vuitcentista, d’una \u00e8poca en qu\u00e8 qui demanava cr\u00e8dit …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7945","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7945","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7945"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7945\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8147,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7945\/revisions\/8147"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}