{"id":7939,"date":"2013-03-19T10:21:20","date_gmt":"2013-03-19T08:21:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7939"},"modified":"2013-04-08T19:52:45","modified_gmt":"2013-04-08T17:52:45","slug":"entrevista-a-joan-majo-el-cami-cap-a-la-independencia-pot-ser-doloros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-joan-majo-el-cami-cap-a-la-independencia-pot-ser-doloros\/","title":{"rendered":"Entrevista a Joan Maj\u00f3: \u201cEl cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia pot ser dolor\u00f3s\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

\"JoanMajo\"<\/a>El que va ser ministre d’Ind\u00fastria en l’etapa de Felipe Gonz\u00e1lez i alcalde de Matar\u00f3 despr\u00e9s de les primeres eleccions municipals reflexiona en aquesta entrevista sobre els principals conceptes que desenvolupa en el llibre\u00a0El m\u00f3n que ve… ja el tenim aqu\u00ed<\/i>, que acaba de publicar.<\/p>\n

En el llibre es declara m\u00e9s republic\u00e0 que mon\u00e0rquic. M’ha sorpr\u00e8s…<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00f3c conceptualment republic\u00e0. La monarquia em sembla una cosa antiquada, per\u00f2 t\u00e9 un gran avantatge, i \u00e9s que, com que el rei \u00e9s una persona no elegida, no se sent amb el mateix dret a intervenir en les coses que el que se sent legitimat per unes eleccions. S\u00f3c republic\u00e0, per\u00f2 crec que les monarquies, des d’aquest punt de vista, tamb\u00e9 van b\u00e9.<\/div>\n
<\/div>\n
Sentint-lo en algunes tert\u00falies hi ha qui pensa que vost\u00e8 s’est\u00e0 tornant independentista. Res m\u00e9s lluny: vost\u00e8 encara aposta per la via federal.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
El que jo tinc molt clar \u00e9s que tant el federalisme com la independ\u00e8ncia s\u00f3n elements instrumentals, no s\u00f3n objectius en si mateixos. Jo vull m\u00e9s benestar i m\u00e9s realitzaci\u00f3 nostra com a ciutadans, i s\u00f3c relativament esc\u00e8ptic pel que fa a quina f\u00f3rmula hem d’emprar per arribar-hi.<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 la situaci\u00f3 actual…<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
L’actual \u00e9s horrorosa. Ho tinc clar. La independ\u00e8ncia pot ser una bona eina, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser una eina amb la qual, mentre hi anem, patim molt. I em sap greu aquest patiment.<\/div>\n
<\/div>\n
I el federalisme o no hi \u00e9s o no se l’espera.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
El federalisme, t\u00e9 ra\u00f3, \u00e9s complicat. Per\u00f2 podria ser una eina bona per resoldre molts problemes dels que tenim. I probablement el seu proc\u00e9s seria molt menys traum\u00e0tic i dolor\u00f3s.<\/div>\n
<\/div>\n
N’hi ha que som independentistes perqu\u00e8 creiem que la via federalista s’ha esgotat.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s cert que \u00e9s una via complicada. Per\u00f2, a la independ\u00e8ncia, nom\u00e9s s’hi arriba per un proc\u00e9s pactat o a trav\u00e9s d’una guerra.<\/div>\n
<\/div>\n
Una guerra?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Una guerra en el sentit modern, que ja l’hem comen\u00e7ada. I insisteixo: tan complicat \u00e9s el pacte per la independ\u00e8ncia com el pacte pel federalisme. Per\u00f2 l’un pot ser m\u00e9s dolor\u00f3s que l’altre.<\/div>\n
<\/div>\n
Som en un cul-de-sac.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Cert. I la meva tesi \u00e9s que hem d’utilitzar la Uni\u00f3 Europea. Per for\u00e7ar un pacte. No per resoldre un conflicte, sin\u00f3 per for\u00e7ar un pacte. Veig m\u00e9s probable que Europa actu\u00ef per for\u00e7ar un pacte dels de l’altra banda, encara que no en tinguin ganes, que no pas que ens ajudi en el cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia. No ho far\u00e0.<\/div>\n
<\/div>\n
On som ara, doncs?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
En les actituds preparat\u00f2ries, d’una banda i de l’altra, del cam\u00ed cap a un cert conflicte. A les dues bandes els interessa no parlar encara del pacte. Prenen posicions.<\/div>\n
<\/div>\n
I Europa s’ho mira.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Comen\u00e7a a ser conscient del problema. Per\u00f2 nom\u00e9s hi intervindr\u00e0 si no hi ha m\u00e9s remei. Si Espanya i Catalunya arriben a un acord, que pel que sigui no compl\u00eds algun tractat, Europa faria el que fos per adaptar-s’hi.<\/div>\n
<\/div>\n
Qu\u00e8 ens hauria de proposar l’Estat perqu\u00e8 Catalunya accept\u00e9s un possible acord?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Per mi, tres q\u00fcestions. La primera, que es reconegui i es redueixi el d\u00e8ficit fiscal, que s’ha de materialitzar amb una base legal que obligui al seu compliment. En segon lloc, una declaraci\u00f3 ferma, absoluta, que la llengua i la cultura catalanes tindran el mateix tractament que la llengua i la cultura castellana. I, tercer, el reconeixement del car\u00e0cter nacional. Si aix\u00f2 es compl\u00eds, ens podr\u00edem posar d’acord.<\/div>\n
<\/div>\n
I aix\u00f2 no ho podem negociar directament amb Europa?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s que les institucions europees no neixen d’una Constituci\u00f3; provenen d’un tractat multilateral. I el soci d’aquest tractat \u00e9s Espanya. Qualsevol reconeixement que hagu\u00e9s de ser Europa en contra d’Espanya \u00e9s molt dif\u00edcil. Espanya \u00e9s un soci.<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 hi ha hagut nous socis, a Europa.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 no en contra d’un altre que ja en fos membre. Hi ha d’haver un pacte.<\/div>\n
<\/div>\n
Europa ja t\u00e9 els seus problemes.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
En el m\u00f3n que es configura hi haur\u00e0 quatre o cinc grans entitats pol\u00edtiques: la Xina, l’\u00cdndia, el Brasil… i la Uni\u00f3 Europea com a entitat econ\u00f2mica. Per\u00f2 si no funciona pol\u00edticament no anirem enlloc. Ara la crisi ha provocat algunes decisions, que s’haurien d’haver pres abans, en el terreny econ\u00f2mic, per\u00f2 s’ha d’avan\u00e7ar m\u00e9s en el terreny pol\u00edtic. Europa ha de funcionar com un estat.<\/div>\n
<\/div>\n
L’estat del benestar, tal com el coneixem ara, se’ns acaba?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
El nivell de benestar, tal com el coneixem ara, s\u00ed. El podem mantenir i que sigui similar, sempre que aconseguim consumir menys recursos naturals. I aix\u00f2 \u00e9s possible. Podr\u00edem viure perfectament b\u00e9 consumint la meitat de l’energia que consumim, per exemple. M\u00e9s de tres quartes parts de l’energia que ara consumim la malbaratem. Podem arribar a ser igual de feli\u00e7os? S\u00ed. Hem de ser m\u00e9s eficients, canviar models…, per\u00f2 hem de consumir molt menys. Si no ho fem, patirem. Una altra cosa \u00e9s que els pressupostos p\u00fablics han de garantir un m\u00ednim de serveis. Per\u00f2 el que no han de garantir \u00e9s que siguin totalment gratu\u00efts. Perqu\u00e8 per garantir-ho hi hauria d’haver un increment d’impostos tan extraordinari que \u00e9s inassumible.<\/div>\n
<\/div>\n
Cal castigar les rendes altes?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
A les rendes altes els hem de garantir l’acc\u00e9s a l’estat del benestar, per\u00f2 amb una certa contribuci\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
Vost\u00e8 parla de bombolla sanit\u00e0ria en el sentit que les bombolles tendeixen a explotar.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Els grans aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que hi ha actualment milloren molt el tractament i la prevenci\u00f3, i la curaci\u00f3, per\u00f2 encareixen molt. La bombolla neix perqu\u00e8, per una banda, en qualsevol decisi\u00f3 econ\u00f2mica hi ha costos i beneficis, per\u00f2 en salut els beneficis sempre s\u00f3n infinits. Vost\u00e8 es pot plantejar si val la pena gastar m\u00e9s per tenir un cotxe que va a vint quil\u00f2metres per hora m\u00e9s, per\u00f2 en un tema de salut aquesta l\u00f2gica econ\u00f2mica no es pot aplicar. I, \u00e9s m\u00e9s, a cap de les dues persones que han de prendre la decisi\u00f3 de gastar o no gastar m\u00e9s, el malalt i el metge, els costa res prendre la decisi\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
La demanda del pacient no la pot limitar. Vol dir que la del metge s\u00ed, que cal posar-hi l\u00edmits?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00ed, s’hauria de limitar. No hauria de prendre la decisi\u00f3 ell, perqu\u00e8 per a un metge \u00e9s molt complicat. El metge hauria de tenir una s\u00e8rie de protocols que no l’obliguessin a fer proves infinites per deixar satisfet el malalt.<\/div>\n
<\/div>\n
On \u00e9s el l\u00edmit?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
On es marqui. I a partir del l\u00edmit, quan un pacient en vol m\u00e9s, el que ha de fer \u00e9s pagar-ne una part.<\/div>\n
<\/div>\n
El govern ja ha plantejat copagaments. Vol dir que est\u00e0 fent b\u00e9 les coses?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
El que no fa b\u00e9 el govern \u00e9s que posa o blancs o negres: aix\u00f2 s\u00ed a la sanitat p\u00fablica, i aix\u00f2 no. I aix\u00f2 no pot ser. Hi ha el perill que la sanitat p\u00fablica acabi sent per als pobres, o per als menys rics. I la gran qualitat de la nostra sanitat es basa en el fet que \u00e9s universal. Ha de ser universal, i a partir d’una determinada renda, copagament.<\/div>\n
<\/div>\n
Tamb\u00e9 proposa canvis en els salaris, que voldria vincular a la productivitat.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00ed. I la productivitat de les empreses creix no nom\u00e9s amb la productivitat del treball, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb les inversions. Si ho traslladem a la cosa pr\u00e0ctica, els convenis haurien de discutir els increments de salaris basats no nom\u00e9s en l’IPC, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els augments de productivitat, que ha de ser un comprom\u00eds dels treballadors, per\u00f2 tamb\u00e9 de l’empresa d’invertir. I aix\u00f2 no passa.<\/div>\n
<\/div>\n
Les males reformes consecutives de l’IRPF, defensa vost\u00e8, ens han dut a situacions absurdes. Exemplifiqui-ho…<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Si tu guanyes cent mil euros treballant durant l’any, en pagar\u00e0s 35.000 o 40.000. Si els guanyes en quinze dies en una bona operaci\u00f3 a la borsa, en pagar\u00e0s 18.000. I si els heretes, sense cap m\u00e8rit, no pagues res. Aix\u00f2 no \u00e9s correcte.<\/div>\n
<\/div>\n
I, a m\u00e9s, ens hem dedicat a salvar entitats banc\u00e0ries…<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
No es podia permetre que s’ensorressin totes les entitats financeres. Per\u00f2, salvat el nucli dur, hi havia algunes entitats que no calia engrandir.<\/div>\n
<\/div>\n
Bankia, per exemple?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Bankia ha estat clarament una operaci\u00f3 pol\u00edtica. Aprofitant que Caja Madrid tenia problemes, que es podien arreglar, n’hi han posat tres o quatre m\u00e9s, que encara estaven pitjor, per fer-ho tot m\u00e9s gran. Per tenir un gran banc a Madrid, on no n’hi havia cap.<\/div>\n
<\/div>\n
Tenim governs incompetents o governs impotents?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
La gent tendeix a pensar que els governs, quan fan coses mal fetes, \u00e9s que s\u00f3n incompetents. Per\u00f2 quan veu qu\u00e8 passa de deb\u00f2, tamb\u00e9 veu que en realitat s\u00f3n impotents.<\/div>\n
<\/div>\n
Perqu\u00e8 manen m\u00e9s els diners que la pol\u00edtica.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
En part. La mateixa pol\u00edtica ha caigut en la trampa del poder financer. Han estat uns quants anys pensant que es podia anar fent i fent a c\u00f2pia d’endeutar-se. I ara en paguem les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/div>\n
<\/div>\n
Tamb\u00e9 hi deu haver incompetents, en els partits pol\u00edtics.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
El sistema de selecci\u00f3 dels l\u00edders pol\u00edtics ha tingut molt m\u00e9s en compte la fidelitat als partits que la v\u00e0lua del l\u00edder en si. No hauria de ser un m\u00e8rit fer carrera en un partit. Hi ha persones que han estat sempre en la pol\u00edtica, i que si la deixen no saben on anar. I aix\u00f2 \u00e9s una espiral.<\/div>\n
<\/div>\n
Els partits encobreixen la corrupci\u00f3?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Els partits, buscant la impunitat i confiant en la lentitud de la just\u00edcia, quan hi ha un cas de corrupci\u00f3, o de presumpta corrupci\u00f3, tendeixen a defensar-lo. No a fer un judici. Els partits s’han pensat que defensant els seus presumptes corruptes salvaven la imatge del partit, i \u00e9s justament al contrari. Haurien millorat la seva imatge si haguessin actuat.<\/div>\n
<\/div>\n
Per tant, un imputat ha de dimitir, encara que pugui ser injust. O no?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
No sempre. No \u00e9s sin\u00f2nim. Buscar una regla general \u00e9s molt dif\u00edcil. Els partits haurien d’obligar-se a fer ells mateixos el judici intern. I decidir en funci\u00f3 del que saben. Perqu\u00e8 en alguns casos els partits saben perfectament qu\u00e8 passava, n’estaven al corrent. I m\u00e9s preocupant que el fet \u00e9s la mentida. El pol\u00edtic que menteix es deslegitima a ell i deslegitima el seu partit. A Nixon, recordi, no el van fer fora per haver espiat els dem\u00f2crates, el van fer fora perqu\u00e8 ho va negar. I a Clinton van estar a punt de fer-lo fora no pel que va fer, sin\u00f3 perqu\u00e8 ho va negar.<\/div>\n
<\/div>\n
Que hi hagi ara tants casos de corrupci\u00f3 a Catalunya, per\u00f2, \u00e9s casualitat?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
No ho crec. Forma part de diverses circumst\u00e0ncies entre les quals sense cap dubte hi ha la guerra entre Catalunya i l’Estat.<\/div>\n
<\/div>\n
El PSC est\u00e0 desorientat. O \u00e9s justament a la inversa, ara est\u00e0 orientat de veritat?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Reconec que en un primer moment em va semblar que a Pere Navarro la tasca que havia d’afrontar li venia ampla. Aquestes \u00faltimes setmanes, per\u00f2, despr\u00e9s d’haver aconseguit que qued\u00e9s clar que les coses que es pensaven a Catalunya es defensaven igual a Madrid, encara que fos votant en contra del PSOE, a mi m’ha satisfet. I que el PSC se sum\u00e9s al Parlament al dret a decidir, aquesta actuaci\u00f3 ha netejat moltes coses, per dir-ho d’alguna manera. A partir d’aqu\u00ed, per\u00f2, ja veurem qu\u00e8 passar\u00e0.<\/div>\n

Entrevista de Xevi Xirgo per a El Punt Avui<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El que va ser ministre d’Ind\u00fastria en l’etapa de Felipe Gonz\u00e1lez i alcalde de Matar\u00f3 despr\u00e9s de les primeres eleccions municipals reflexiona en aquesta entrevista sobre els principals conceptes que desenvolupa en el llibre\u00a0El m\u00f3n que ve… ja el tenim aqu\u00ed, que acaba de publicar. En el llibre es declara m\u00e9s republic\u00e0 que mon\u00e0rquic. M’ha …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-7939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7939"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8120,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7939\/revisions\/8120"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}