{"id":7933,"date":"2013-03-18T14:26:12","date_gmt":"2013-03-18T12:26:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7933"},"modified":"2013-03-18T14:26:12","modified_gmt":"2013-03-18T12:26:12","slug":"antonio-balmon-el-menyspreu-de-la-realitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antonio-balmon-el-menyspreu-de-la-realitat\/","title":{"rendered":"Antonio Balm\u00f3n: El menyspreu de la realitat"},"content":{"rendered":"

\"chess\"<\/a>De forma conscient o inconscient ens preguntem amb impot\u00e8ncia com ens recuperarem d’aquest frac\u00e0s col\u00b7lectiu.L’agenda conservadora de destrucci\u00f3 de l’inter\u00e8s p\u00fablic ha estimulat la creen\u00e7a de que tots els nostres mals procedeixen d’uns poders p\u00fablics depredadors, intervencionistes, malgastadors, excessivament reguladors i dominats per una casta que es troba no nom\u00e9s allunyada de la realitat sin\u00f3 vivint una altra realitat.<\/p>\n

La suma de les crisis econ\u00f2mica, social, territorial, i de conducta moral proporciona un resultat de seriosos problemes que indiquen el final d’una \u00e8poca nascuda de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la transici\u00f3 pol\u00edtica de finals dels anys 70, i que ara suggereix l’inici de un nou escenari per promoure canvis profunds que atorguin credibilitat a una nova arquitectura institucional que cusi les costures que han saltat a tots els \u00e0mbits en l’\u00faltim any.\u00a0La reparaci\u00f3 del dany causat nom\u00e9s pot ser recondu\u00efda per un nou contracte social que doni prioritat els interessos generals i aparqui els particulars.<\/p>\n

La crisi ha evidenciat no \u00fanicament la debilitat i el descr\u00e8dit del sistema financer, sin\u00f3 tamb\u00e9 els de les relacions territorials i el seu encaix per poder aprofundir en un cam\u00ed de major lleialtat compartida.\u00a0El poder judicial no surt millor parat de les seves pr\u00f2pies lentituds, defici\u00e8ncies estructurals i batalles corporatives.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s en l’\u00e0mbit de la governan\u00e7a democr\u00e0tica on partits, parlaments, governs i Monarquia s\u00f3n assenyalats pels ciutadans com el principal problema per poder afrontar l’actual situaci\u00f3.<\/p>\n

El ritme tan r\u00e0pid d’aquesta desafecci\u00f3, constru\u00efda sobre retalls de veritats i produint una tela d’esquin\u00e7alls antisistema populista, amena\u00e7a amb desbordar-nos davant l’exig\u00e8ncia de trobar solucions f\u00e0cils i r\u00e0pides a la situaci\u00f3 actual.\u00a0Hi ha el risc d’adoptar sortides de manera precipitada, poc reflexionades i elaborades m\u00e9s des de l’emoci\u00f3, la frivolitat i la passi\u00f3 que no des del rigor, la serenitat i el convenciment de la seva efectivitat.
\nNecessitem afrontar una sortida a aquest final d’\u00e8poca i per algun lloc s’ha de comen\u00e7ar, no \u00e9s possible ajornar el cam\u00ed d’una nova transici\u00f3.\u00a0Les majories legals i respectuosament democr\u00e0tiques que existeixen en els parlaments no acaben de reflectir la fragmentaci\u00f3, la preocupaci\u00f3, la indignaci\u00f3 i l’oblit en qu\u00e8 se situa la ciutadania. L’enroc en aquest tauler complex en el qual la pol\u00edtica no mira a la cara de la gent, de manera que \u00e9s incapa\u00e7 de tractar amb maduresa i explicar on som i qu\u00e8 podem fer, suposa un impacte devastador sobre la qualitat de la nostra democr\u00e0cia.\u00a0No dubto que hem de fer sacrificis i que, per aconseguir que la nostra economia respiri, necessitem reorganitzar la nostra societat, redefinir el sector p\u00fablic.\u00a0Tanmateix, han d’existir prioritats: educaci\u00f3, reducci\u00f3 de l’atur entre els joves i obrir cam\u00ed als que han vist truncat el seu projecte de vida.\u00a0Combatre la pobresa per evitar entrar en el camp de la mis\u00e8ria.\u00a0Sacrificis, s\u00ed, per\u00f2 que siguin \u00fatils, que no minin les condicions de formaci\u00f3 i coneixement, que no frustrin les expectatives de milions de persones de ser, que no ens converteixin en un pa\u00eds de saldo.<\/p>\n

La realitat \u00e9s tossuda.\u00a0Recordo que fa uns dies em van preguntar qui creia que havia guanyat el debat de l’estat de la naci\u00f3.\u00a0La meva resposta va ser senzilla i r\u00e0pida: ha perdut la gent.\u00a0\u00c9s aix\u00ed.\u00a0A m\u00e9s, a Catalunya a la suma de tots aquests problemes hem afegit el debat sobiranista, que retroalimenta els dos blocs nacionalistes i disfressa el frac\u00e0s de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves pol\u00edtiques neoliberals.\u00a0El problema real i la conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest debat \u00e9s que ajorna el “mentrestant”, perqu\u00e8 per exercir la sobirania pol\u00edtica haurem de tenir garantida l’econ\u00f2mica, la social i la cultural, i els actuals “devanejos” el que fan \u00e9s menysprear i depreciar aquesta necess\u00e0ria realitat.<\/p>\n

La realitat est\u00e0 ombrejada de por, i en canvi, la governan\u00e7a del pa\u00eds est\u00e0 enredada en una teranyina d’empobriment d’idees i d’incapacitat de reacci\u00f3 per recuperar la seva connexi\u00f3 amb aquesta realitat permanent.<\/p>\n

Si es vol evitar una corrent radicalitzada de ruptura, urgeix recuperar la iniciativa.\u00a0Enrocar-se en el tauler d’escacs per defensar de l’escac la pe\u00e7a del rei pot ser plausible, per\u00f2 en el tauler de la realitat ja no \u00e9s viable.\u00a0No es pot menysprear obrir les portes a aquestes noves realitats de canvi que tant necessitem per poder tornar a respirar.<\/p>\n

Socialistes.cat<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De forma conscient o inconscient ens preguntem amb impot\u00e8ncia com ens recuperarem d’aquest frac\u00e0s col\u00b7lectiu.L’agenda conservadora de destrucci\u00f3 de l’inter\u00e8s p\u00fablic ha estimulat la creen\u00e7a de que tots els nostres mals procedeixen d’uns poders p\u00fablics depredadors, intervencionistes, malgastadors, excessivament reguladors i dominats per una casta que es troba no nom\u00e9s allunyada de la realitat sin\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7933","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7933","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7933"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7933\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7935,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7933\/revisions\/7935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}