{"id":7912,"date":"2013-03-15T11:22:36","date_gmt":"2013-03-15T09:22:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7912"},"modified":"2013-03-15T11:22:45","modified_gmt":"2013-03-15T09:22:45","slug":"carles-ferreira-re-ideologitzar-la-socialdemocracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-ferreira-re-ideologitzar-la-socialdemocracia\/","title":{"rendered":"Carles Ferreira: Re-ideologitzar la socialdemocr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"
\n

\"reiniciar1\"<\/a>Impot\u00e8ncia davant l\u2019ofensiva neoliberal i manca d\u2019idees pr\u00f2pies, originals i actuals – m\u00e9s enll\u00e0 de la revisi\u00f3 dels vells postulats – \u00e9s el que definiria millor, avui, a un paradigma socialdem\u00f2crata que sembla estancat en un m\u00f3n que no compr\u00e8n.<\/p>\n

La crisi de la socialdemocr\u00e0cia no \u00e9s nova. De fet, hi ha qui sost\u00e9 que sempre ha estat en crisi: donar respostes canviants a realitats canviants mitjan\u00e7ant l\u2019acci\u00f3 reformista \u00e9s, segurament, m\u00e9s complicat que mantenir postures est\u00e0tiques \u2013com els conservadors-, absents \u2013com els liberals- o, per dir-ho d\u2019alguna manera, \u201cnihilistes\u201d -com certa esquerra rupturista-.<\/p>\n

L\u2019afany de detectar i esborrar les injust\u00edcies del sistema, amb brotxa prima i precisa, per avan\u00e7ar gradualment cap a un m\u00f3n m\u00e9s just i igualitari, topa amb l\u2019oposici\u00f3 d\u2019aquells que defensen acr\u00edticament l\u2019status quo o, per contra, d\u2019aquells que en presenten una esmena a la totalitat. La necessitat de comptar amb una via reformista que se situ\u00ef enmig d\u2019ambd\u00f3s i que sigui \u00fatil a les classes populars i mitjanes, es fa m\u00e9s urgent que mai.<\/p>\n

La realitat \u00e9s, per\u00f2, que els partits socialistes, socialdem\u00f2crates i laboristes de la Uni\u00f3 s\u00f3n vistos com instruments antics, inefica\u00e7os i enquistats en un sistema que s\u2019esquerda. Aquest fet t\u00e9 diverses causes, la primera ideol\u00f2gica. Despr\u00e9s de la caiguda de la URSS i del triomf del capitalisme, l\u2019esquerra democr\u00e0tica va alimentar el fals mite de la fi de la hist\u00f2ria a partir d’una acceptaci\u00f3 totalment acr\u00edtica de molts dels postulats neoliberals.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia ha pensat en un elefant (com diria Lakoff), i ha interioritzat conceptes com el de \u201ccompetitivitat\u201d, \u201cexcel\u00b7l\u00e8ncia\u201d o \u201cliberalitzaci\u00f3\u201d, mostrant-se incapa\u00e7 d\u2019oferir una visi\u00f3 del m\u00f3n alternativa al de la dreta liberal. En aquest mar de paraules i de significa\/n)ts, els mots cl\u00e0ssics de l’esquerra com igualtat, solidaritat o just\u00edcia social s\u2019han vist progressivament desgastats, i s\u2019han convertit en leitmotifs purament ret\u00f2rics en els articles de premsa i en els programes electorals. A la pr\u00e0ctica, en canvi, l\u2019esquerra governant ha anat m\u00e9s enll\u00e0 de la ret\u00f2rica pel que fa a la implementaci\u00f3 de programes econ\u00f2mics que poc han tingut, a voltes, de progressistes. I no parlo nom\u00e9s de les pol\u00edtiques dutes a terme a partir de l\u2019esclat de la crisi (recordem, per exemple, quan el president Zapatero va dir all\u00f2 de \u201cbajar impuestos es de izquierdas\u201d; 2005). \u00c9s per aquestes raons que, als ulls de la gent, els grans partits socialistes s\u2019han convertit en una ins\u00edpida alternativa parlament\u00e0ria a la dreta liberal. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, les classes subalternes \u2013com diria Gramsci o cantaria Raimon- estan emigrant progressivament cap a aquelles opcions que representen un roig m\u00e9s pujat de to.<\/p>\n

La desideologitzaci\u00f3 de l\u2019esquerra majorit\u00e0ria ha donat via lliure a una hegemonia neoliberal que, sota la m\u00e0scara de la neutralitat t\u00e8cnica, est\u00e0 duent a terme les pol\u00edtiques m\u00e9s ideologitzades de totes. Davant d\u2019aquestes contrarreformes profundament agressives contra el 99% de la poblaci\u00f3, l\u2019esquerra o b\u00e9 les ha acatades (vegi\u2019s el cas del PASOK a Gr\u00e8cia) o b\u00e9 les ha matisades amb una fortuna relativa (vegi\u2019s el cas franc\u00e8s). Tamb\u00e9 \u00e9s cert que, en l\u2019Europa de l\u2019austeritarisme merkeli\u00e0, la dissid\u00e8ncia intel\u00b7lectual \u00e9s infinitament m\u00e9s senzilla de dur a terme que no pas la institucional: el marge de decisi\u00f3 dels que fan pol\u00edtica, en el marc de l’Estat-naci\u00f3 \u00e9s cada vegada m\u00e9s redu\u00eft.<\/p>\n

\u00c9s clar que vivim una \u00e8poca de transici\u00f3, i davant de l\u2019abs\u00e8ncia relativa d\u2019una esquerra forta i que actu\u00ef com a tal, sembla que el proc\u00e9s de contrarreformes neoliberals que s\u2019ha obert a Europa pot desembocar en la institucionalitzaci\u00f3 d\u2019una crisi permanent. Anem cap a un m\u00f3n essencialment individualista i competitiu on l\u2019home ser\u00e0 un element m\u00e9s del gran mercat global en qu\u00e8 la salut, l\u2019educaci\u00f3 o els aliments m\u00e9s b\u00e0sics nom\u00e9s tindran la consideraci\u00f3 de negoci. \u00c9s per aquesta ra\u00f3 que cal rearmar ideol\u00f2gicament a una esquerra capa\u00e7 de guanyar la lluita de relats, avui dominats pel poder econ\u00f2mic. Permeteu-me que, en relaci\u00f3 a aquesta q\u00fcesti\u00f3, dibuixo cinc camins que haurien d’acabar confluint:<\/p>\n

1. Prendre la iniciativa:<\/strong> La socialdemocr\u00e0cia no pot seguir posant les mans en forma\u00a0c\u00f2ncava tot intentant retenir un vell m\u00f3n que se li escola d\u2019entre els dits. Ha d\u2019aprendre\u00a0a ser proactiva i ambiciosa: comen\u00e7ar a parlar de la renta b\u00e0sica enfront de la insufici\u00e8ncia dels ingressos provinents del treball, abordar la problem\u00e0tica de l\u2019habitatge de forma plena\u00a0sense posar-hi excessives subordinades o llan\u00e7ar una ofensiva per represtigiar all\u00f2 p\u00fablic
\nque vagi m\u00e9s enll\u00e0 de la simple den\u00fancia de casos concrets de privatitzacions o de retallades\u00a0sectorials.<\/p>\n

2. Recuperar la utopia per ser alternativa:<\/strong> Una de les causes de la p\u00e8rdua de rumb de\u00a0la socialdemocr\u00e0cia \u00e9s haver extraviat, tamb\u00e9, l\u2019objectiu. Davant d\u2019una dreta panglossiana\u00a0que ens diu que aquest \u00e9s el millor dels m\u00f3ns possibles (i per aix\u00f2 ens hem de limitar a\u00a0gestionar-lo), l\u2019esquerra ha d\u2019al\u00e7ar la veu i dir que la seva vocaci\u00f3 transformadora neix de\u00a0la convicci\u00f3 de que un m\u00f3n millor s\u00ed \u00e9s possible. La utopia no ha de ser, emper\u00f2, un objectiu\u00a0realitzable; sin\u00f3 un horitz\u00f3 de just\u00edcia al qual s\u2019ha de tendir. Com poetitzava Galeano, la utopia serveix per caminar.<\/p>\n

3. Reconquerir l’esquerra social:<\/strong> Quan els progressistes, indignats, van baixar a les\u00a0places un quinze de maig de fa dos anys, on era l\u2019esquerra pol\u00edtica? Als despatxos, analitzant amb preocupaci\u00f3 si aquell fenomen tindria o no efectes negatius per una contesa electoral que es preveia complicada. Si la transici\u00f3 democr\u00e0tica la van dur a terme les elits pol\u00edtiques, aquesta segona transici\u00f3 tamb\u00e9 democratitzadora ser\u00e0 obra de la societat civil, que cada vegada s\u2019organitza m\u00e9s i millor. \u00c9s per aix\u00f2 que \u201cescoltar\u201d el carrer ja no val: cal \u201cser\u201d carrer.<\/p>\n

4. Refundar l’instrument:<\/strong> En relaci\u00f3 amb el punt anterior, no es pot \u201cser\u201d carrer amb les estructures de partit que imperen avui. L’actual configuraci\u00f3 institucional dels partits pol\u00edtics condueix a l\u2019amiguisme, a la bunqueritzaci\u00f3 de les c\u00fapules i a l\u2019establiment de xarxes clientelats que no ajuden gens a dignificar l’espai p\u00fablic, m\u00e9s aviat al contrari. Hem\u00a0d\u2019avan\u00e7ar cap a la formaci\u00f3 de plataformes ciutadanes de progr\u00e9s, aut\u00f2nomes i din\u00e0miques,\u00a0capaces de promocionar als activistes, als intel\u2022lectuals, als bons gestors i, en general, a les persones major preparades per exercir els c\u00e0rrecs p\u00fablics m\u00e9s que no pas a les m\u00e9s amigues dels dirigents org\u00e0nics.<\/p>\n

5. Cosir sensibilitats de progr\u00e9s:<\/strong> Davant d\u2019una dreta conscient de les pol\u00edtiques que ha\u00a0de practicar per implantar el seu model de societat, necessitem un pensament de progr\u00e9s\u00a0com\u00fa capa\u00e7 de fer-hi front. Cal detectar els sectors socials potencialment protagonistes del\u00a0canvi pol\u00edtic i teixir-ne l\u2019alian\u00e7a. Joves, dones, immigrants, mestres, metges, treballadors,\u00a0petits empresaris, emprenedors i d’altres perfils similars han d’entendre que les mobilitzacions per la universitat p\u00fablica a Girona o en contra de la privatitzaci\u00f3 del CAP de l\u2019Escala no s\u00f3n lluites inconnexes; sin\u00f3 que s\u2019emmarquen en la visi\u00f3 d\u2019un model de societat m\u00e9s just\u00a0i igualitari que comparteixen. Sintetitzar els anhels de tots aquests sectors en un projecte\u00a0pol\u00edtic com\u00fa (almenys, program\u00e0tic) \u00e9s el primer pas per conquerir una majoria social i\u00a0pol\u00edtica que aturi el desmantellament d\u2019all\u00f2 p\u00fablic, que \u00e9s de tots, i que s\u2019estan quedant uns\u00a0quants per fer-ne negoci.<\/p>\n

Fundaci\u00f3 Rafael Campalans<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Impot\u00e8ncia davant l\u2019ofensiva neoliberal i manca d\u2019idees pr\u00f2pies, originals i actuals – m\u00e9s enll\u00e0 de la revisi\u00f3 dels vells postulats – \u00e9s el que definiria millor, avui, a un paradigma socialdem\u00f2crata que sembla estancat en un m\u00f3n que no compr\u00e8n. La crisi de la socialdemocr\u00e0cia no \u00e9s nova. De fet, hi ha qui sost\u00e9 que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7912","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7912","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7912"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7912\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7916,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7912\/revisions\/7916"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7912"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7912"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7912"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}