{"id":7910,"date":"2013-03-14T14:13:59","date_gmt":"2013-03-14T12:13:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7910"},"modified":"2013-03-14T14:13:59","modified_gmt":"2013-03-14T12:13:59","slug":"lluis-foix-tibantor-en-moments-fragils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-tibantor-en-moments-fragils\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: Tibantor en moments fr\u00e0gils"},"content":{"rendered":"

\"cordatensada\"<\/a>Som un poble que s’ha forjat en el dret i el pacte. Si falla la base jur\u00eddica o si la paraula no t\u00e9 cap valor podem estar davant d’un gran trastorn social i emocional. Les tibantors i la confrontaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya vull entendre que tenen m\u00e9s car\u00e0cter jur\u00eddic que econ\u00f2mic. Catalunya s’ha sentit menyspreada perqu\u00e8 les lleis no s’han complert, la mateixa Constituci\u00f3 no s’ha aplicat tal com preveu la m\u00e0xima norma jur\u00eddica de l’Estat.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de juliol de 2010 ve a dir que la voluntat d’autogovern expressada pels catalans en l’Estatut del 2006 no cap a la Constituci\u00f3, malgrat haver seguit pas a pas, amb tots els ets i uts, el que la Constituci\u00f3 i l’Estatut d’autonomia establien. Dit altrament, el resultat de seguir les lleis derivades de la Constituci\u00f3 ha estat anticonstitucional.<\/p>\n

En aquest fet rau, al meu entendre, el problema de dif\u00edcil soluci\u00f3 entre Catalunya i Espanya. Molts catalans es sentiren maltractats per la llei i conseg\u00fcentment comen\u00e7aren a malfiar-se dels cops de porta que en nom de la Constituci\u00f3 es donaven a les ambicions de m\u00e9s autogovern per a Catalunya. Hi ha una vella idea d’algun historiador europeu que afirma que els pobles espanyols nom\u00e9s es preocupen de les coses p\u00fabliques quan arriba una crisi de gran magnitud. Llavors reaccionen de forma inesperada i absurda.<\/p>\n

Diu Amadeu Hurtado<\/strong> en l’extraordinari llibre\u00a0Quaranta anys d’advocat<\/i>, que \u201cquan Llu\u00eds Companys<\/strong> es va decidir a fer el gest espectacular de la nit del 6 d’octubre, es va adonar tot seguit que havia obert una d’aquelles crisis emocionals que estimulen les nostres multituds a sentir el gust de l’agitaci\u00f3 pels problemes permanents de la nostra vida p\u00fablica\u201d. \u00c9s el mateix Hurtado<\/strong> qui diu que la proclamaci\u00f3 de la Lliga de Camb\u00f3<\/strong> per secundar el pronunciament de les Juntes Militars de Defensa respon a la idea de don Francesc que la hist\u00f2ria ens perdonaria que ens equivoqu\u00e9ssim per\u00f2 no que en moments com aquells no f\u00e9ssim res. Les Juntes Militars de Defensa eren un moviment sindical militar no previst en la Constituci\u00f3 de l’\u00e8poca i, per tant, constitu\u00efen aquell any 1917 un desafiament al govern liberal de Garc\u00eda<\/strong> Prieto<\/strong>, que no pogu\u00e9 controlar la contestaci\u00f3 militar i dimit\u00ed, i provoc\u00e0 l’entrada d’Eduardo<\/strong> Dato<\/strong>, que va legalitzar les Juntes.<\/p>\n

Penso que aquell pensament de Camb\u00f3<\/strong> que valia m\u00e9s equivocar-se que no fer res \u00e9s present en el nucli del poder pol\u00edtic del govern de Catalunya i tamb\u00e9 en les altes esferes del govern de Mariano Rajoy<\/strong>, que ha de saber que s’equivoca i en comptes d’aferrar-se al dogmatisme constitucional hauria de buscar una sortida a una confrontaci\u00f3 que avan\u00e7a impert\u00e8rrita cap a un xoc de conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles.<\/p>\n

Tots els governants en el decurs de la hist\u00f2ria han sabut qu\u00e8 no havien de fer i malgrat tot ho feien. \u00c9s la tesi de la historiadora Barbara Tuchman<\/strong>, que explica que des de Felip II fins al president Johnson tots els grans imperis sabien el que no havien de fer i, malgrat saber-ho, ho feien. I, naturalment, s’equivocaven ells i els pobles que representaven en rebien les patacades.<\/p>\n

Estem en plena euf\u00f2ria i determinaci\u00f3 governamentals per construir les pilastres d’un estat propi que c\u00e0piga dintre de les institucions europees i internacionals. L’augment de catalans partidaris de l’ad\u00e9u definitiu a Espanya s’acosta al 50 per cent o fins i tot el supera, segons quines siguin les enquestes. El voluntarisme s’imposa al realisme. De tant en tant, des de Madrid o des del govern de la Generalitat s’invoca la necessitat del di\u00e0leg. Per\u00f2 \u00e9s un di\u00e0leg impossible perqu\u00e8 les dues parts han decidit no cedir en res.<\/p>\n

Ja s\u00e9 que em diran ingenu, per\u00f2 insisteixo en la necessitat d’esgotar totes les possibilitats d’entesa per tal d’evitar una trencadissa pol\u00edtica que seria una feinada recompondre-la. Penso que s’ha d’estar molt m\u00e9s atent a les demandes socials que surten cada dia als carrers per demanar feina, per criticar durament la corrupci\u00f3 pol\u00edtica, per mantenir fins all\u00e0 on sigui possible l’estat del benestar que encara gaudim amb unes certes garanties. La hist\u00f2ria ens diu que el catalanisme pol\u00edtic ha dedicat m\u00e9s temps i m\u00e9s esfor\u00e7os a fer propostes de com hauria de ser Espanya que a pensar m\u00e9s sobre com ha de ser Catalunya. Prat de la Riba<\/strong> i tots aquells personatges d’idees pol\u00edtiques diverses de la Mancomunitat van endre\u00e7ar el pa\u00eds, el pensaren, es posaren a treballar amb una sabata i una espardenya.<\/p>\n

Sabien, com sabem ara, que la ret\u00f2rica no construeix res i que la gent i els pobles s’imposen per la seva singularitat treballada dia a dia, per la qualitat de la seva cultura, pel seu esfor\u00e7 per mantenir un tret identitari tan decisiu com la llengua, pel tarann\u00e0 del pacte i del dret i, per damunt de tot, per les seves virtualitats presents, pel que som avui i pel que volem ser dem\u00e0, amb els instruments de qu\u00e8 disposem. La tibantor institucional entre els governs de Catalunya i Espanya no pot perdurar indefinidament. O es reforma la Constituci\u00f3 per tal de donar respostes a les ambicions pol\u00edtiques catalanes o b\u00e9 Catalunya prendr\u00e0 decisions amb l’objectiu de trencar definitivament amb Espanya, encara que els costos i les incerteses siguin molt elevats.<\/p>\n

Abans d’entrar en aquesta nova etapa, cal calibrar si la unitat pol\u00edtica entre els catalans \u00e9s suficientment s\u00f2lida i perdurable per comen\u00e7ar a transitar tot sols, en uns temps en els quals la interdepend\u00e8ncia \u00e9s universal mitjan\u00e7ant les comunicacions, els talents i el coneixement que no t\u00e9 fronteres. Podem viure obsessionats per trencar amb Espanya, per\u00f2 sense oblidar que el primer objectiu \u00e9s construir la cohesi\u00f3 pol\u00edtica de la societat catalana i, alhora, mantenir unes relacions s\u00f2lides i flu\u00efdes amb Europa de la qual l’Estat espanyol forma part.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Som un poble que s’ha forjat en el dret i el pacte. Si falla la base jur\u00eddica o si la paraula no t\u00e9 cap valor podem estar davant d’un gran trastorn social i emocional. Les tibantors i la confrontaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya vull entendre que tenen m\u00e9s car\u00e0cter jur\u00eddic que econ\u00f2mic. Catalunya s’ha sentit …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7910","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7910","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7910"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7910\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7911,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7910\/revisions\/7911"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7910"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7910"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7910"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}