{"id":7897,"date":"2013-03-12T21:52:17","date_gmt":"2013-03-12T19:52:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7897"},"modified":"2013-03-13T11:41:24","modified_gmt":"2013-03-13T09:41:24","slug":"presentacio-a-barcelona-del-llibre-deconomistes-davant-la-crisi-no-es-economia-es-ideologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/presentacio-a-barcelona-del-llibre-deconomistes-davant-la-crisi-no-es-economia-es-ideologia\/","title":{"rendered":"Presentaci\u00f3 a Barcelona del llibre d\u2019Economistes davant la Crisi: ‘No es econom\u00eda, es ideolog\u00eda”"},"content":{"rendered":"

\"Invitacio?_Planeta\"<\/a>Divendres dia 8 de mar\u00e7, es presentava a la sala d’actes de l’Institut Franc\u00e8s de Barcelona, el llibre d’Economistes davant la Crisi, una iniciativa impulsada per un grup d’economistes preocupats per la interpretaci\u00f3 predominant de crisi, i disposats a posar el pensament econ\u00f2mic al servei dels ciutadans, “No es econom\u00eda, es ideolog\u00eda”.<\/p>\n

A la presentaci\u00f3 van intervenir alguns dels seus autors:\u00a0Jorge Fabra<\/strong>,\u00a0Julio Rodr\u00edguez<\/strong>,\u00a0M\u00f3nica Melle<\/strong>,\u00a0Jos\u00e9 Mois\u00e9s Mart\u00edn Carretero\u00a0<\/strong>i\u00a0Josep Borrell<\/strong>, a banda del periodista i promotor de la Revista\u00a0Alternatives Econ\u00f2miques<\/i>,\u00a0Andreu Miss\u00e9<\/strong>.<\/p>\n

En la seva presentaci\u00f3, Economistes davant la Crisi van explicar que havien aparegut al maig del 2010 davant la sorpresa que el govern del PSOE constitucionalitz\u00e9s el d\u00e8ficit zero i, lluny de valorar l’her\u00e8ncia socialista rebuda pel govern Rajoy, van comentar que aquesta havia estat dilapidada en poc temps, tenint en compte que els par\u00e0metres econ\u00f2mics s’havien deteriorat r\u00e0pidament el 2012 respecte l’any anterior, qualificant la situaci\u00f3 actual d’emerg\u00e8ncia nacional.<\/p>\n

Julio Rodr\u00edguez<\/strong>\u00a0es va centrar en la bombolla immobili\u00e0ria, mentre que Melle va parlar de la responsabilitat socialment responsable, i va citar les caixes d’estalvi com a exemple de mal govern corporatiu. Tamb\u00e9 va comentar que s’havia avantposat la ideologia a l’economia referint-se a la reforma laboral, i que els empresaris nom\u00e9s creaven llocs de treball quan creixia la demanda. En definitiva, va destacar que sense creixement ni ocupaci\u00f3 no sortir\u00edem de la crisi ni complir\u00edem els objectius del d\u00e8ficit. I talment, va dir que Espanya no podia competir amb m\u00e0 d’obra barata, sin\u00f3 amb ocupaci\u00f3 qualificada, i que amb el sector exterior no n’hi havia prou.<\/p>\n

Fabra va dedicar una estona de la seva intervenci\u00f3 a explicar que a Espanya ten\u00edem l’energia m\u00e9s cara d’Europa, i que la culpa d’aquesta carestia la tenien les energies m\u00e9s barates, com la nuclear o la hidroel\u00e8ctrica. Mentre que\u00a0Mart\u00edn Carretero<\/strong>\u00a0va incidir en qu\u00e8 tots els indicadors senyalaven que es tractava d’una crisi de demanda, tot i criticar que, no obstant, totes les estrat\u00e8gies es dirigien en aquests moments a refor\u00e7ar equivocadament l’atractiu de l’oferta.<\/p>\n

Finalment,\u00a0Josep Borrell<\/strong>\u00a0va fer una intervenci\u00f3 brillant en qu\u00e8 va deixar clar que avui dia la situaci\u00f3 a la UE era pitjor que a la tardor de 2012, i que si b\u00e9 era cert que ja no es parlava de la possible sortida de Gr\u00e8cia de l’euro, la cohesi\u00f3 social europea estava en risc. Igualment, va comentar la greu situaci\u00f3 d’Espanya en termes de pobresa, atur, envelliment, abandonament escolar, etc. i que les pol\u00edtiques per fer front a la crisi l’havien agreujat. \u00a0 Va diferenciar entre Gr\u00e8cia on, segons va dir, hi havia hagut un problema fiscal (pa\u00eds clientelista, fiscalment indisciplinat, per\u00f2 que representava un 2% del PIB europeu) i Espanya (i Irlanda), on no s’havia donat un problema d’indisciplina fiscal, ja que havien tingut super\u00e0vit\u00a0 i un deute p\u00fablic molt baix. Per tant, va aclarir que, mentre que a Gr\u00e8cia el d\u00e8ficit havia provocat la crisi, a Espanya era la crisi la que havia generat el d\u00e8ficit. En aquest sentit, va explicar que, amb la crisi, s’havia volgut vigilar el sector p\u00fablic, mentre que s’havia cregut que el sector privat el controlaria el mercat, i que l’austeritat havia parat l’economia, ja que no hi havia cr\u00e8dit ni renda, i que els sectors p\u00fablic i bancari s’havien retirat de l’economia, i no hi havia est\u00edmuls al creixement. “Tota la retallada de la despesa \u00e9s una retallada de la demanda”, va resumir.<\/p>\n

Despr\u00e9s de recon\u00e8ixer que Alemanya tenia un atur del 4% gr\u00e0cies a una pol\u00edtica de contenci\u00f3 salarial forta, i que havia aconseguit estalviat perqu\u00e8 la resta de la UE havia gastat molt, finalment, va mencionar tres lli\u00e7ons de la crisi de l’euro: que els mercats financers no es regulen sols ni assignen recursos de manera eficient; que la globalitzaci\u00f3 no ens feia a tots “feli\u00e7os (\u00ef va destacar la important desindustrialitzaci\u00f3 patida pel continent europeu); i que no es podia tenir moneda sense estat (sin\u00f3 que calia m\u00e9s uni\u00f3 pol\u00edtica o hi hauria un greu risc de desintegraci\u00f3).
\n
\nhttp:\/\/economistasfrentealacrisis.wordpress.com\/<\/a><\/p>\n

Fundaci\u00f3 Rafael Campalans<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Divendres dia 8 de mar\u00e7, es presentava a la sala d’actes de l’Institut Franc\u00e8s de Barcelona, el llibre d’Economistes davant la Crisi, una iniciativa impulsada per un grup d’economistes preocupats per la interpretaci\u00f3 predominant de crisi, i disposats a posar el pensament econ\u00f2mic al servei dels ciutadans, “No es econom\u00eda, es ideolog\u00eda”. A la presentaci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,15,16,1],"tags":[],"class_list":["post-7897","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-espanya","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7897"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7897\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7900,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7897\/revisions\/7900"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7897"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}