{"id":7895,"date":"2013-03-12T10:23:29","date_gmt":"2013-03-12T08:23:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7895"},"modified":"2013-03-12T10:23:29","modified_gmt":"2013-03-12T08:23:29","slug":"enric-company-socialisme-i-nacionalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-socialisme-i-nacionalisme\/","title":{"rendered":"Enric Company: Socialisme i nacionalisme"},"content":{"rendered":"

\"SOCIAL~1\"<\/a>Els xocs entre el PSOE<\/strong> i el PSC<\/strong> com el registrat el 26 de febrer a la votaci\u00f3 en les Corts d’una moci\u00f3 sobre una consulta a la ciutadania a Catalunya sobre la seva pertinen\u00e7a a l’Estat espanyol s\u00f3n sovint presentats davant l’opini\u00f3 p\u00fablica espanyola com una enutjosa conseq\u00fc\u00e8ncia de l’exist\u00e8ncia del nacionalisme catal\u00e0.\u00a0I en part \u00e9s obvi que \u00e9s aix\u00ed.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una part de l’equaci\u00f3.\u00a0Si el nacionalisme catal\u00e0 no exist\u00eds, no hi hauria problemes entre el PSOE<\/strong> i el PSC<\/strong>.\u00a0Clar.\u00a0Tan clar com que tampoc els hi hauria si no exist\u00eds el nacionalisme espanyolista.<\/p>\n

A Europa i fora d’ella, tots els partits socialistes s\u00f3n nacionals i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u00f3n inevitablement nacionalistes en alguna mesura.\u00a0Li passa al PS franc\u00e8s ia la socialdemocr\u00e0cia alemanya.\u00a0I al socialisme portugu\u00e8s com el PSOE<\/strong> i el PSC<\/strong>.\u00a0Aquesta \u00e9s la realitat.\u00a0No obstant aix\u00f2, el socialisme \u00e9s un moviment que va n\u00e9ixer internacionalista i ha de ser-ho sempre si vol mantenir una elemental coher\u00e8ncia amb els seus postulats.<\/p>\n

La dial\u00e8ctica entre ser alhora nacional i internacionalista ha donat lloc a enverinats debats en el moviment socialista en els dos segles passats i ha estat tamb\u00e9 de dif\u00edcil gesti\u00f3 en estats plurinacionals com l’espanyol, on les tensions m\u00e9s o menys greus entre nacionalitats col\u00b7loquen en no poques ocasions als socialistes d’una o altra naci\u00f3 en posicions enfrontades.<\/p>\n

Una de les particularitats de la pol\u00edtica espanyola \u00e9s que el nacionalisme dominant, que \u00e9s transversal als seus grans partits, es nega a recon\u00e8ixer-se a si mateix expl\u00edcitament com a tal i aspira a reduir la realitat plurinacional a la categoria de varietats regionals.\u00a0L’empeny a aix\u00f2 l’elemental obvietat que recon\u00e8ixer-lo equivaldria a admetre el frac\u00e0s en la construcci\u00f3 de la seva idea de naci\u00f3 espanyola, que fins ara ha compr\u00e8s sempre entre altres coses una uniformitzaci\u00f3 sota els par\u00e0metres culturals castellans i el domini exclusiu dels aparells centrals de l’Estat.<\/p>\n

El contingut ideol\u00f2gic del nacionalisme espanyolista est\u00e0 fortament marcat per d\u00e8cades d’hegemonia del nacionalcatolicisme franquista i el falangisme.\u00a0La seva renovaci\u00f3 \u00e9s, probablement, una de les tasques pendents m\u00e9s importants a dur a terme per les generacions socialitzades en ell.\u00a0No abordar-lo condueix a situacions tan penoses com l’actual, en qu\u00e8 personalitats pol\u00edtiques que expressen aquests continguts, de vegades sense adonar-se’n, es dediquen a criticar al nacionalisme catal\u00e0 com si nom\u00e9s aquest fos l’encarnaci\u00f3 del mal.\u00a0Per\u00f2 fa ja molt de temps que l’anticatalanisme va apar\u00e8ixer com un dels continguts de la ideologia de masses del nacionalisme espanyolista, i quan recorren a aquest argument el que mostren \u00e9s, en realitat, una matriu ideol\u00f2gica de la qual, si m\u00e9s no en alguns casos, haurien avergonyir-se.<\/p>\n

Hi va haver fa uns anys un intent de renovar els continguts del nacionalisme espanyolista quan el PP<\/strong> es va fixar en el patriotisme constitucional que es predicava a Alemanya com a fruit, precisament, de la necessitat d’omplir el buit deixat per la vampiritzaci\u00f3 del nacionalisme alemany pel nazisme.\u00a0Aquell intent del PP<\/strong> va quedar en res.\u00a0Des de llavors, el discurs nacional espanyol dels grans partits \u00e9s un mer ress\u00f2 del nacionalisme anterior, amb el guarniment de l’acceptaci\u00f3 de la democr\u00e0cia per la dreta i la invocaci\u00f3 del federalisme per part del PSOE<\/strong>, que tamb\u00e9 redueix la plurinacionalitat a primera varietat regional…<\/p>\n

La primera condici\u00f3 per superar les tensions nacionalistes a Espanya \u00e9s el reconeixement de la realitat, \u00e9s dir les coses pel seu nom.\u00a0No sorpr\u00e8n que l’actual president del Govern i l\u00edder del PP<\/strong>, que es nega a recon\u00e8ixer fins i tot que el seu tresorer ha estat el seu tresorer durant d\u00e8cades, no se li acudeixi altra idea davant del conflicte nacionalista que l’hi ha esclatat amb Catalunya que tractar-lo per la via judicial.\u00a0El que, si s’escau, equival a negar la realitat.\u00a0Els socialistes, en canvi, haurien arriscar-se a anar al fons de la q\u00fcesti\u00f3 i plantejar quins projectes de naci\u00f3 serveixen i quins models d’estat plurinacional s\u00f3n viables.\u00a0No fer-ho implica assumir l’hegemonia d’un nacionalisme amb contingut pol\u00edtic-ideol\u00f2gic infumable tant per al PSOE<\/strong> com per al PSC<\/strong>.\u00a0\u00c9s d’agrair, per tant, que Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba<\/strong> i Pere Navarro<\/strong> mantinguessin les seves posicions el 26 de febrer.\u00a0Perqu\u00e8 en ambd\u00f3s casos suposa assumir la realitat.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els xocs entre el PSOE i el PSC com el registrat el 26 de febrer a la votaci\u00f3 en les Corts d’una moci\u00f3 sobre una consulta a la ciutadania a Catalunya sobre la seva pertinen\u00e7a a l’Estat espanyol s\u00f3n sovint presentats davant l’opini\u00f3 p\u00fablica espanyola com una enutjosa conseq\u00fc\u00e8ncia de l’exist\u00e8ncia del nacionalisme catal\u00e0.\u00a0I en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7895","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7895","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7895"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7895\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7896,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7895\/revisions\/7896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}