{"id":786,"date":"2009-10-26T14:16:17","date_gmt":"2009-10-26T12:16:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=786"},"modified":"2009-10-26T14:16:17","modified_gmt":"2009-10-26T12:16:17","slug":"rosa-massague-el-derrotisme-de-l%e2%80%99esquerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rosa-massague-el-derrotisme-de-l%e2%80%99esquerra\/","title":{"rendered":"Rosa Massagu\u00e9: El derrotisme de l\u2019esquerra"},"content":{"rendered":"

\"per_italia11841_img\"<\/a>Cam\u00ed de Valladolid per recollir un premi al festival de cinema d\u2019aquella ciutat, el director cinematogr\u00e0fic Ettore Scola<\/strong> buidava el pap divendres sobre la silent esquerra italiana i sobre el primer ministre Berlusconi<\/strong>. \u00abNi els pol\u00edtics ni els intel\u00b7lectuals hem fet prou per encarar-lo, per aturar-lo\u00bb, es lamentava. I afegia de manera malastruga: \u00abI el pitjor \u00e9s que It\u00e0lia no millorar\u00e0 si mor Berlusconi<\/strong>. La seva ideologia ja est\u00e0 arrelada\u00bb.
\nAquesta esquerra que ha estat incapa\u00e7 de fer sentir la seva veu per sobre de l\u2019estrid\u00e8ncia berlusconiana encara avui una nova etapa que hauria de convertir el Partit Democr\u00e0tic (PD) en el que no ha aconseguit ser des de la seva fundaci\u00f3, l\u2019octubre del 2007: un verdader partit d\u2019oposici\u00f3 que sigui capa\u00e7 de desarrelar aquella ideologia a qu\u00e8 es refereix Ettore Scola<\/strong>.
\nEn el seu origen, el PD va intentar alguna cosa que semblava impossible a It\u00e0lia, on la dispersi\u00f3 i la multiplicaci\u00f3 de petites forma-
\ncions dibuixaven l\u2019escenari en qu\u00e8 es va moure la pol\u00edtica des que el vendaval de Mans Netes, a principis dels anys 90, va acabar amb l\u2019exist\u00e8ncia de dos grans partits: la Democr\u00e0cia Cristiana (DC) a un costat de l\u2019arc pol\u00edtic, i el Partit Comunista Itali\u00e0 (PCI) a l\u2019altre. Al voltant d\u2019ells girava tota una cort de petits sat\u00e8l\u00b7lits pol\u00edtics.
\nEl Partit Democr\u00e0tic va fer a l\u2019esquerra el que Berlusconi<\/strong> havia fet a la dreta: aglutinar diverses forces m\u00e9s o menys afins i donar forma al bipartidisme. Nom\u00e9s que en el cas de l\u2019esquerra, les tend\u00e8ncies su\u00efcides s\u2019han reprodu\u00eft al llarg de la seva curta vida i l\u2019afinitat ha estat molt discutible.
\nDos dels tres candidats que avui aspiren a liderar el partit ho demostren. Pierluigi Bersani<\/strong>, que surt com a favorit, es va formar pol\u00edticament a les files del traspassat PCI, mentre que Dario Franceschini<\/strong>, que ha estat el secretari regent des de la desbandada de Walter Veltroni<\/strong> el febrer passat, ho va fer a les de la Democr\u00e0cia Cristiana.<\/p>\n

ELS nombrosOs corrents que hi ha al seu si no desmereixen el galimaties en qu\u00e8 s\u2019apuntalava la DC en els seus temps gloriosos. Al PD hi ha els fidels a Veltroni, <\/strong>a Francesco Rutelli, <\/strong>a Massino d\u2019Alema.<\/strong> Hi ha ecologistes, olivistes, populars, cristians progressistes, teodem o cat\u00f2lics conservadors, i moltes altres capelletes.
\nLes difer\u00e8ncies al si del partit han estat tals que hi ha hagut sectors propensos a buscar una alian\u00e7a amb It\u00e0lia dels Valors, el moviment pendular i imprevist de l\u2019exmagistrat Antonio di Pietro<\/strong>, i altres sectors ho han buscat amb la Uni\u00f3 de Centre, de Pier Ferdinando Casini<\/strong>, un democristi\u00e0 i exaliat de Berlusconi<\/strong> i la seva Casa de la Llibertat.
\nLa desorientaci\u00f3 tamb\u00e9 ha estat not\u00f2ria quan el cat\u00f2lic Frances-
\nchini<\/strong>, per exemple, ha demostrat que \u00e9s m\u00e9s laic i que ent\u00e9n molt millor qu\u00e8 \u00e9s el la\u00efcisme, marcant les difer\u00e8ncies amb el Vatic\u00e0, que molts dels coreligionaris del partit amb pedigr\u00ed gens religi\u00f3s o amb els teodem, el sector que est\u00e0 m\u00e9s a la dreta del PD i molt conservador pel que fa a q\u00fcestions d\u2019\u00e8tica.
\nAquesta estranya amalgama que ha estat i \u00e9s el PD, juntament amb l\u2019omnipres\u00e8ncia de Berlusconi <\/strong>en l\u2019escena pol\u00edtica i en els mitjans de comunicaci\u00f3, no expliquen per si mateixos la incapacitat de l\u2019esquerra per convertir-se en l\u2019aut\u00e8ntica oposici\u00f3. Hi ha un derrotisme, un des\u00e0nim, que sembla consubstancial a aquesta esquerra.<\/p>\n

Fa pocs dies, el gran savi del periodisme itali\u00e0, Eugenio Scalfari,<\/strong> recordava que a les elec-
\ncions de l\u2019abril de l\u2019any passat, la coalici\u00f3 formada pel partit de Berlusconi <\/strong>i per l\u2019Alian\u00e7a Nacional de Gianfranco Fini<\/strong> va guanyar amb el 37,7% dels vots, mentre que el PD en va aconseguir el 33,5%. Deia el periodista que all\u00f2 no va ser una derrota i recordava que aquella formaci\u00f3 pol\u00edtica reformista amb pocs mesos de vida havia superat els resultats del PCI, que, des de principis dels anys 80 en endavant, cap vegada havia aconseguit superar el 30% dels sufragis. \u00abPer tant, no era una derrota, sin\u00f3 que era un punt de partida\u00bb, assegurava Scalfari.<\/strong>
\nAll\u00f2 no va ser viscut ni pel partit ni per la societat com una dol\u00e7a derrota. Va ser viscut com una derrota a seques que va tenir l\u2019efecte de paralitzar l\u2019impuls creatiu i de creixement de la nova formaci\u00f3. El des\u00e0nim regnant des d\u2019aleshores a les files del PD sembla demostrar que a l\u2019ADN de l\u2019esquerra segueix ben viu un gen dels temps de la guerra freda, el que diu que a l\u2019esquerra mai li deixarien guanyar unes eleccions. Potser l\u2019exercici electoral d\u2019avui \u00e9s realment aquell ajornat punt de partida.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cam\u00ed de Valladolid per recollir un premi al festival de cinema d\u2019aquella ciutat, el director cinematogr\u00e0fic Ettore Scola buidava el pap divendres sobre la silent esquerra italiana i sobre el primer ministre Berlusconi. \u00abNi els pol\u00edtics ni els intel\u00b7lectuals hem fet prou per encarar-lo, per aturar-lo\u00bb, es lamentava. I afegia de manera malastruga: \u00abI el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[34],"class_list":["post-786","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-italia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/786","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=786"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/786\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":789,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/786\/revisions\/789"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=786"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=786"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=786"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}