{"id":7825,"date":"2013-03-06T11:29:30","date_gmt":"2013-03-06T09:29:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7825"},"modified":"2013-04-08T19:53:27","modified_gmt":"2013-04-08T17:53:27","slug":"stephane-hessel-edgar-morin-resistim-a-la-temptacio-reaccionaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/stephane-hessel-edgar-morin-resistim-a-la-temptacio-reaccionaria\/","title":{"rendered":"St\u00e9phane Hessel – Edgar Morin: “Resistim a la temptaci\u00f3 reaccion\u00e0ria!”"},"content":{"rendered":"

\"hessel_morin\"<\/a>St\u00e9phane Hessel i Edgar Morin: dos resistents, dos temperaments, dues grans figures del comprom\u00eds. L’ex diplom\u00e0tic i el soci\u00f2leg es van reunir el 19 juliol de 2011, al Teatre de les idees, durant el cicle de trobades intel\u00b7lectuals del Festival d’Aviny\u00f3. Alertats, aguts, greus i juganers, van donar aquest dia algunes de les raons per a l’esperan\u00e7a, tot i la crisi global, algunes raons per creure en la pol\u00edtica, malgrat totes les desil\u00b7lusions que ens han portat el regnat dels c\u00ednics. En tant que pioners del pensament, han analitzat tant\u00a0 les noves forces dretanes reaccionaries com els impassos d\u2019un progressisme de la negaci\u00f3.<\/p>\n

A Europa, els extremistes populistes prosperen. En el m\u00f3n sencer, la crisi financera no deixa de projectar la seva ombra. Per a aquests dos amics que es van con\u00e8ixer a principis de la d\u00e8cada de 1980, el temps de la reacci\u00f3 ha arribat. Regressi\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica, per\u00f2 tamb\u00e9 ideol\u00f2gica.<\/p>\n

“Indigneu-vos! “<\/b><\/p>\n

L’\u00e8xit del llibret de St\u00e9phane Hessel, Indigneu-vos! (Indig\u00e8ne 2010) ha estat rotund. Per\u00f2 l\u2019antic deportat en coneixia b\u00e9 les limitacions i les cr\u00edtiques. Dins del seu propi camp s\u2019eleven les reserves sobre les seves crides m\u00e0giques a la resist\u00e8ncia i les seves refer\u00e8ncies hist\u00f2riques prestigioses per\u00f2 antiquades. Format en filosofia amb Maurice Merleau-Ponty, St\u00e9phane Hessel sabia que la indignaci\u00f3, que \u00e9s, segons Spinoza, “l’odi que sentim per aquells que fan mal a un \u00e9sser com nosaltres”, tamb\u00e9 pot ser una “passi\u00f3 trista”. La concep com un principi davant la resignaci\u00f3 pol\u00edtica i el fatalisme social.<\/p>\n

“Caminante no hay camino, se hace el camino al andar\u201d<\/i> va dir el poeta Antonio Machado que a Edgar Morin li agrada citar. ” Superar la tirania dels mercats i reformar el pensament, ha estat la urg\u00e8ncia d’aquests dos mestres somiadors. Dibuixar una Fran\u00e7a solid\u00e0ria, forjada en una Europa pol\u00edtica,\u00a0 en un m\u00f3n menys desigual. Aquests objectius segueixen sent d\u2019actualitat.<\/p>\n

St\u00e9phane Hessel acabar\u00e0 la trobada amb una can\u00e7\u00f3 anticolonialista escrita amb la seva dona Vitia sobre \u201cNo hi ha pas amor feli\u00e7\u201d<\/i>, el fam\u00f3s poema d’Arag\u00f3 amb m\u00fasica de Georges Brassens. St\u00e9phane Hessel i Edgar Morin, que van publicar conjuntament El Cam\u00ed de l\u2019esperan\u00e7a<\/i> (Fayard, 2011), sabien molt b\u00e9 que encara existeixen els amors feli\u00e7os. Per\u00f2 aquest dia, \u00e9s l’amistat qui pren el principal paper. Joves i vells miren enlluernats a aquests avis que han fet i encara fan resist\u00e8ncia. I els qui reactivaran el principi de l\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n

Com us expliqueu la baixa del moviment de progr\u00e9s d\u2019avui en dia, especialment a Occident?<\/b><\/p>\n

Edgar Morin:<\/b> Aquesta tend\u00e8ncia a la baixa es deu a la sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua de futur. Durant molt de temps hem viscut amb la idea que el progr\u00e9s era una llei hist\u00f2rica. Fins al maig del 68, est\u00e0vem conven\u00e7uts que la societat industrial desenvolupada resoldria els problemes humans i socials.<\/p>\n

La R\u00fassia sovi\u00e8tica i la Xina maoista prometien un futur brillant, i es creia que el progr\u00e9s s’obria en els antics pa\u00efsos colonitzats per tal de produir el desenvolupament econ\u00f2mic, i en el socialisme \u00e0rab. El futur s’ha esfondrat, deixant espai per a la incertesa i l’ansietat: avui, ning\u00fa sap qu\u00e8 ser\u00e0 l\u2019endem\u00e0.<\/p>\n

Quan el present \u00e9s incert i ansi\u00f3s, tendim a encongir-nos en el passat. En aquesta situaci\u00f3, els partits que representen la Fran\u00e7a republicana d\u2019esquerres s\u00f3n progressivament buidats de la seva subst\u00e0ncia.<\/p>\n

El Partit Comunista Franc\u00e8s \u00e9s un nan, i pel que fa a la social-democr\u00e0cia, no ha aconseguit regenerar-se per afrontar els reptes de la globalitzaci\u00f3. D’aqu\u00ed la sensaci\u00f3 d’impot\u00e8ncia i resignaci\u00f3 davant l’especulaci\u00f3 financera. D’altra banda, la dispersi\u00f3 del coneixement, compartimentada entre experts de diferents disciplines, ens impedeix assolir una visi\u00f3 global.<\/p>\n

St\u00e9phane Hessel:<\/b> Entre les ideologies comunista i neoliberal, \u00e9s clar el pas cap a la veritable democr\u00e0cia basada en les majories populars. En el meu llibre Indigneu-vos!, recordo el programa elaborat pel Consell Nacional de la Resist\u00e8ncia a Fran\u00e7a, on alguns punts mereixen ser reactivats.<\/p>\n

Davant la crisi econ\u00f2mica que ens amena\u00e7a avui en dia, cal tornar als valors democr\u00e0tics i enfrontar-se a la mem\u00f2ria de Vichy, de l’anti-dreyfusisme, del versaillisme de la fi de la Guerra de 1870, cal tornar a la Fran\u00e7a de progr\u00e9s que ressorgia de les crisis.<\/p>\n

La situaci\u00f3 actual certament no \u00e9s tan tr\u00e0gica com en la d\u00e8cada de 1930, per\u00f2 el pes que plana sobre Fran\u00e7a no \u00e9s menor. No es tracta nom\u00e9s d’una ocupaci\u00f3 exterior o fins i tot del capitalisme franc\u00e8s, sin\u00f3 de l’economia global i del seu neoliberalisme desenfrenat.<\/p>\n

\u00c9s un pes contra el que lluiten els sindicats i els moviments de resist\u00e8ncia, amb la finalitat de tornar als valors fonamentals de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.<\/p>\n

Avui m\u00e9s que mai, hem de tornar a connectar amb els valors promoguts per la resist\u00e8ncia: la seguretat social per a tots, la resist\u00e8ncia contra les feudalitats econ\u00f2miques, l\u2019escola per tothom, sense oblidar la premsa independent.<\/p>\n

Edgar Morin: <\/b>El programa del Consell Nacional de la Resist\u00e8ncia pretenia reviure la Rep\u00fablica dels anys 1930, que havia fracassat sota el pes dels esc\u00e0ndols i la seva incapacitat per respondre a la crisi econ\u00f2mica o per ajudar a Espanya.<\/p>\n

Avui encara cal regenerar la democr\u00e0cia, donant-li un car\u00e0cter social. Sempre hi ha hagut dues Frances, per\u00f2 sota la Tercera Rep\u00fablica, la gent guanyava. El reconeixement de la innoc\u00e8ncia de Dreyfus, la separaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia i l\u2019Estat, la introducci\u00f3 del la\u00efcisme van ser vict\u00f2ries sobre la Fran\u00e7a de la reacci\u00f3.<\/p>\n

Va caldre un desastre sense precedents, que Charles Maurras anomen\u00e0 “la divina sorpresa” perqu\u00e8 l’altra Fran\u00e7a prengu\u00e9s el poder. Aquella segona Fran\u00e7a, que\u00a0 manifest\u00e0 en el seu car\u00e0cter m\u00e9s xen\u00f2fob, va ser desacreditada per la col\u00b7laboraci\u00f3 i desintegrada amb l’alliberament. D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de regenerar el poble republic\u00e0 cultivat per les institucions laiques, pels partits que promouen la solidaritat mundial…<\/p>\n

Les seguretats elementals de l’estat del benestar es veuen amena\u00e7ades per la competitivitat de l’economia: les empreses s\u2019estan reduint, imposen ritmes de treball que poden conduir al su\u00efcidi… La regressi\u00f3 pot prendre moltes formes. Ara necessitem prendre consci\u00e8ncia del perill i buscar nous camins.<\/p>\n

St\u00e9phane Hessel:<\/b> Alguns diuen que Indigneu-vos!, est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 no ens diu qu\u00e8 fer. Efectivament, aquest petit text de 30 p\u00e0gines \u00e9s nom\u00e9s el preludi d’una reflexi\u00f3 indispensable. Hem de comen\u00e7ar per indignar-nos i no deixar-nos adormir. Tota una generaci\u00f3 est\u00e0 en risc de dir que no es pot fer res: aix\u00f2 \u00e9s el que falta, hem de trobar una reacci\u00f3. No \u00e9s suficient saber que les coses van malament, falta saber com anar en la direcci\u00f3 correcta. Aqu\u00ed \u00e9s on la contribuci\u00f3 d’Edgar Morin en La Veu<\/i>, \u00e9s preciosa.<\/p>\n

Ens mostra que hi ha possibles passos cap endavant reals en una s\u00e8rie d’\u00e0rees: l’economia social i solid\u00e0ria, per exemple,\u00a0 que et permet anar m\u00e9s enll\u00e0 de la tirania del guany. No podem de cap manera perdre la confian\u00e7a en la capacitat d\u2019anar endavant i renovar les aspiracions leg\u00edtimes de la resist\u00e8ncia al r\u00e8gim de Vichy i l’ocupaci\u00f3 alemanya.<\/p>\n

D’on us ve aquest optimisme, a vosaltres que heu travessat un segle XX tr\u00e0gic?<\/b><\/p>\n

St\u00e9phane Hessel:<\/b> Edgar Morin i jo tenim una llarga vida darrere nostre, hem estat testimonis de situacions que semblaven irreversibles, com l’ocupaci\u00f3, la Xina de Mao, la R\u00fassia de Stalin, la descolonitzaci\u00f3. Cal tenir confian\u00e7a i paci\u00e8ncia: els problemes no s\u00f3n m\u00e9s greus avui de com ho van ser en la nostra joventut i l’experi\u00e8ncia ho ha demostrat, no s\u00f3n insuperables.<\/p>\n

Aix\u00f2 em recorda una conversa que vaig tenir amb el fil\u00f2sof Walter Benjamin (1892-1940), un gran amic del meu pare,\u00a0 gran traductor de Proust a l\u2019alemany. Va ser a Marsella a l’agost de 1940, abans que busqu\u00e9s anar-se\u2019n a Espanya i es su\u00efcid\u00e9s a la petita ciutat de Port-Bou, als Pirineus. Jo tenia 23 anys i ell, 48.<\/p>\n

“Estem en el punt m\u00e9s baix de la democr\u00e0cia\u201d, vaig dir-li. \u201cAmb la vict\u00f2ria de Hitler, estem en el punt m\u00e9s baix on hem pogut caure\u201d. Recordo que va respondre\u2019m: “No, creu-me, trobarem les formes de resist\u00e8ncia. A m\u00e9s, he tractat d’unir-me al general De Gaulle a Londres”…<\/p>\n

Edgar Morin:<\/b> Hem estat capa\u00e7os de mantenir les nostres aspiracions d\u2019adolescents, encara que en el meu cas, he perdut algunes il\u00b7lusions. Ens impulsa una constant preocupaci\u00f3 pel dest\u00ed de la humanitat.<\/p>\n

Durant la meva primera trobada amb Philippe Dechartre, un dels l\u00edders del moviment de resist\u00e8ncia al qual pertanyia, em va preguntar: “Qu\u00e8 et mou?” Li vaig dir que era, \u00e9s clar, l’alliberament de Fran\u00e7a, per\u00f2 tamb\u00e9 el meu desig de participar en la lluita de la humanitat per a la seva emancipaci\u00f3. Aquesta preocupaci\u00f3 del dest\u00ed hum\u00e0 resta en la meva ment.<\/p>\n

Igual que hem lluitat contra el nazisme, tenim la intenci\u00f3 de resistir-nos a qualsevol forma de barb\u00e0rie, sobretot a aquesta barb\u00e0rie freda i gelada que els fil\u00f2sofs alemanys Theodor Adorno (1903-1969) i Max Horkheimer (1895-1973) anomenaven la ra\u00f3 instrumental, \u00e9s a dir, una racionalitat destructiva basada en el c\u00e0lcul, on la ra\u00f3 \u00e9s un mitj\u00e0 i no un fi.<\/p>\n

Ens sembla que el m\u00f3n s’encamina al desastre. Ens enfrontem a una s\u00e8rie de crisis econ\u00f2miques i ecol\u00f2giques. Per\u00f2 neixen\u00a0 milers d’iniciatives al m\u00f3n, com passava durant la Resist\u00e8ncia. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha mantingut el meu optimisme.<\/p>\n

St\u00e9phane Hessel:<\/b> La metamorfosi que Edgar Morin proposa \u00e9s a l’abast de qualsevol societat, sempre que desenvolupi una immunologia cap al que l’envolta: en lloc de posar-se als peus dels cavalls,\u00a0 trobar un lloc en la societat.<\/p>\n

En lloc de retirar la nacionalitat de qui hagi nascut a l’estranger, donar-li l’oportunitat de ser un franc\u00e8s\u00a0 m\u00e9s din\u00e0mic que els seus companys. Aqu\u00ed hi ha un canvi d’orientaci\u00f3 en qu\u00e8 la societat pot arribar a ser una altra! Mai hem de pensar que l’horitz\u00f3 est\u00e0 bloquejat. Cap de les situacions que hem viscut amb Edgar Morin estava encallada.<\/p>\n

Creieu que les institucions com l’ONU s\u00f3n palanques per inventar una altra via i lluitar contra aquests perills?<\/b><\/p>\n

St\u00e9phane Hessel:<\/b> Tenim la sort de tenir una instituci\u00f3 global que no nom\u00e9s t\u00e9 com a objectiu posar fi als conflictes, sin\u00f3 promoure els recursos de la humanitat i el respecte de les llibertats fonamentals.<\/p>\n

En realitat, no es tracta de persones que s\u2019apleguen, sin\u00f3 d\u2019estats sobirans. Fer treballar els estats junts resulta molt m\u00e9s dif\u00edcil del que vaig pensar quan l’ONU va ser creada.<\/p>\n

Estem en una fase on les oligarquies econ\u00f2miques i financeres dominen els estats que no poden sortir d’aquestes opressions individualment. Podrien aconseguir-ho junts? S\u00ed, sens dubte: la Uni\u00f3 Europea ho podria fer.<\/p>\n

En l’actualitat, \u00e9s in\u00fatil confiar nom\u00e9s en els governs per prendre mesures que permetin la recuperaci\u00f3 de l’economia global. L’article 71 de la Carta de l’ONU esmenta la possibilitat que les ONG siguin consultades pels organismes internacionals.<\/p>\n

Necessitem unes organitzacions no governamentals m\u00e9s nombroses i s\u00f2lides, capaces de fer pressi\u00f3 sobre els organismes internacionals per evitar que se sotmetin a la dictadura de l’oligarquia financera.<\/p>\n

Edgar Morin:<\/b> Al meu entendre, hem de mantenir la globalitzaci\u00f3 en el sentit que estableixi la solidaritat dels pobles, i tamb\u00e9 que preservi els nivells local i regional contra el poder de les multinacionals.<\/p>\n

En alguns pa\u00efsos d’\u00c0frica, les multinacionals compren als governs immenses quantitats de terra d\u2019on s\u00f3n desposse\u00efts els camperols per establir-hi l’agricultura intensiva d’exportaci\u00f3, provocant aix\u00ed noves fams. Cada naci\u00f3 ha de tenir la seva autonomia aliment\u00e0ria. Cal que ho imposin els Estats, l’opini\u00f3 i els ciutadans.<\/p>\n

La crisi de la noci\u00f3 promet\u00e8ica de progr\u00e9s s’accentua amb els desastres ecol\u00f2gics com el de Fukushima. Es pot considerar que el m\u00f3n occidental ha pres un cam\u00ed diferent al de la ra\u00f3 instrumental?<\/b><\/p>\n

Edgar Morin:<\/b> Quan un sistema no \u00e9s capa\u00e7 de resoldre els problemes que l\u2019amenacen, o es descompon o s’enfonsa en la barb\u00e0rie, o se les arregla per fer una metamorfosi.<\/p>\n

Els desastres d’Hiroshima i Nagasaki van marcar el final de la hist\u00f2ria, no en el sentit pret\u00e8s pel polit\u00f2leg nord-americ\u00e0 Fran\u00e7is Fukuyama, per qui la democr\u00e0cia liberal va marcar la culminaci\u00f3 de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 en el sentit que tot est\u00e0 per reinventar.<\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s on el principi de la metamorfosi pren la seva rellev\u00e0ncia. La globalitzaci\u00f3 \u00e9s alhora el pitjor i el millor de les coses. En qu\u00e8 \u00e9s el millor? Mostra un dest\u00ed com\u00fa per una humanitat que s’enfronta als mateixos problemes fonamentals, ja siguin ambientals, socials, pol\u00edtics o d’una altra \u00edndole.<\/p>\n

Per tant, podem aconseguir els canvis desitjats per St\u00e9phane Hessel en termes de governan\u00e7a global mitjan\u00e7ant el desenvolupament d’un sentiment de comunitat que anomeno la “terra p\u00e0tria”.<\/p>\n

La paraula p\u00e0tria \u00e9s molt important, funda la comunitat de destins sobre una filiaci\u00f3 compartida. \u00a0La \u201cterra p\u00e0tria” no vol dir que es dissolen les comunitats nacionals i \u00e8tniques: la humanitat necessita preservar la seva diversitat en produir-se la seva unitat.<\/p>\n

\u00c9s vital crear una inst\u00e0ncia capa\u00e7 de decidir sobre els problemes ambientals,\u00a0 destruir les armes de destrucci\u00f3 massiva i regular l’economia per frenar l’especulaci\u00f3 financera.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les mesures concretes que permetrien comprometre\u2019s d’una nova manera?<\/b><\/p>\n

St\u00e9phane Hessel:<\/b> Enumerar una s\u00e8rie de mesures clau no \u00e9s una soluci\u00f3, donada la complexitat i la interdepend\u00e8ncia de tots aquests problemes. Abans de tot, cal una reforma del pensament, la reforma de la vida i l’educaci\u00f3.<\/p>\n

Si es vol anar cap a una metamorfosi, cal treballar en tots els fronts.<\/p>\n

Edgar Morin:<\/b> Una altra pol\u00edtica econ\u00f2mica \u00e9s possible. Aix\u00f2 no nom\u00e9s passa pel desenvolupament d’una economia verda, sin\u00f3 per grans treballs de revitalitzaci\u00f3 del m\u00f3n rural, de neteja i re-humanitzaci\u00f3 de les ciutats…<\/p>\n

A m\u00e9s, en els marges, ja podem veure com es posa en marxa una economia social i solid\u00e0ria, amb els bancs que permeten estalvis, amb les monedes locals, els microcr\u00e8dits. El comer\u00e7 just i l\u2019agricultura biol\u00f2gica suprimeixen els intermediaris depredadors i refusen l\u2019agricultura industrial, contaminant i destructiva del s\u00f2l.<\/p>\n

Cal tornar a crear una alimentaci\u00f3 de proximitat que ens donaria autonomia aliment\u00e0ria, imprescindible en temps de crisi o de desastre. Totes les mesures que mostren que m\u00e9s enll\u00e0 de les xifres de creixement, una altra pol\u00edtica \u00e9s possible.<\/p>\n

El vostre programa seria una s\u00edntesi de tres esquerres, l’esquerra llibert\u00e0ria, l\u2019esquerra socialista i l’esquerra comunista?<\/b><\/p>\n

Edgar Morin: <\/b>El llibertarisme es centra en l’individu, el socialisme en qu\u00e8 la societat sigui millor i el comunisme insisteix en el com\u00fa. L’esquerra no pot regenerar-se sin\u00f3 \u00e9s a trav\u00e9s de la connexi\u00f3 d’aquestes tres fonts. Espero que els partits es descomponguin i\u00a0 recomponguin en una nova f\u00f3rmula.<\/p>\n

La p\u00e8rdua de confian\u00e7a en les elits poden provocar un vot d\u2019extrema dreta o d’abstenci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 pot generar moviments llibertaris que expressin aspiracions profundes. Com hem vist recentment en les revolucions al m\u00f3n \u00e0rab, ens falta una for\u00e7a organitzadora amb un pensament pol\u00edtic capa\u00e7 de donar sentit a l’acci\u00f3.<\/p>\n

Ens podem revoltar, aspirar a una altra vida democr\u00e0tica, per\u00f2 una vegada\u00a0 l’aspiraci\u00f3 es manifesta, aquests moviments es trenquen. El m\u00e9s important abans de desenvolupar un pensament pol\u00edtic \u00e9s que es basi en un diagn\u00f2stic de la situaci\u00f3.<\/p>\n

Encara creieu que els partits tradicionals poden portar les reformes que desitgeu?<\/b><\/p>\n

St\u00e9phane Hessel<\/b>: S\u00ed, i tant. Qu\u00e8 tractem d\u2019aconseguir? L’elecci\u00f3 d’un president d’esquerres amb el suport dels tres components esmentats. La constituci\u00f3 d’un Parlament Europeu veritablement d\u2019esquerres \u00e9s primordial. Per sobre de tot, no es pot dir “Jo no voto m\u00e9s perqu\u00e8 els partits s\u00f3n decebedors”: tots els partits s\u00f3n decebedors, per\u00f2 necessitem un govern.<\/p>\n

Ens falta enginy pol\u00edtic. La gent vota pels partits, sense entendre exactament com funcionen. A Fran\u00e7a, el nombre d’afiliats \u00e9s m\u00ednim en comparaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos. En realitat no vivim en una democr\u00e0cia. L’elecci\u00f3 d’un president de la Rep\u00fablica per sufragi universal \u00e9s contr\u00e0ria al bon funcionament de la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria.<\/p>\n

Cal cercar una nova Constituci\u00f3 basada en la descentralitzaci\u00f3 i una major participaci\u00f3 de les forces interm\u00e8dies. Encara hi ha feina a fer, per\u00f2 no \u00e9s insuperable: hi ha un desig latent d\u2019abandonar el sistema dels vells partits pol\u00edtics francesos.<\/p>\n

Necessitem escoltar la voluntat popular que crida a un canvi radical en el funcionament de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

Edgar Morin, vol compartir-nos algunes estrofes desconegudes de “La Marsellesa”. I, St\u00e9phane Hessel, ens vol fer descobrir un poema escrit amb la seva dona i que porta el t\u00edtol de “N\u2019hi ha m\u00e9s de 14 de juliol.”<\/b><\/p>\n

Edgar Morin:<\/b> S\u00ed, s\u00f3n les estrofes 11\u00aa i 12\u00aa de \u201cLa Marsellesa\u201d, que s\u00f3n pr\u00e0cticament desconegudes i que s\u00f3n les que tenen el millor, el gran missatge de 1789. En aquestes estrofes, el cant lliga el sentiment patri\u00f2tic a l\u2019universalisme m\u00e9s grandi\u00f3s, discernim\u2018ho:<\/p>\n

“La Fran\u00e7a que Europa admira ha reconquerit la llibertat\/I cada ciutad\u00e0 respira sota les lleis de l’igualtat\/sota les lleis d’igualtat!\/Un dia, la seva imatge estimada cobrir\u00e0 tot l’univers\/Pobles! Vosaltres trencareu les vostres cadenes i tindreu una p\u00e0tria. A les armes, ciutadans!”<\/i><\/p>\n

St\u00e9phane Hessel:<\/b> Quan\u00a0 vol\u00edem que el general De Gaulle\u00a0 acab\u00e9s\u00a0 r\u00e0pidament la descolonialitzaci\u00f3, vam escriure, la meva dona Vitia i jo, un petit text del qu\u00e8 em limitar\u00e9 a dir les dues \u00faltimes estrofes:<\/p>\n

“On han anat a para, Par\u00eds, les teves passions populars? El soroll dels teus paviments feien tremolar els reis i la hist\u00f2ria avan\u00e7ava al ritme dels teus passos. Quan cantaves sol contra tots, el 14 de juliol, arribaves m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres. Ara que has guardat aquestes paraules inflamades, que encara es troben en els teus monuments antics, pensa que els qui moren per elles, a Bone i Oran, s\u00f3n els companys, s\u00f3n els musulmans. Ara les teves filles ballen amb els que els han pacificat;\u00a0 d\u2019aix\u00f2 en diuen el 14 de juliol.”<\/i><\/p>\n

Va ser dur, per\u00f2 potser just.<\/p>\n

Entrevista realitzada per Nicolas Truong per a Le Monde<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

St\u00e9phane Hessel i Edgar Morin: dos resistents, dos temperaments, dues grans figures del comprom\u00eds. L’ex diplom\u00e0tic i el soci\u00f2leg es van reunir el 19 juliol de 2011, al Teatre de les idees, durant el cicle de trobades intel\u00b7lectuals del Festival d’Aviny\u00f3. Alertats, aguts, greus i juganers, van donar aquest dia algunes de les raons per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,7,49,1],"tags":[],"class_list":["post-7825","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-espaisocialista","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7825"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7825\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7844,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7825\/revisions\/7844"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}