{"id":7809,"date":"2013-03-04T10:31:23","date_gmt":"2013-03-04T08:31:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7809"},"modified":"2013-03-04T10:31:23","modified_gmt":"2013-03-04T08:31:23","slug":"francesc-trillas-per-que-serveixen-els-partits-politics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-per-que-serveixen-els-partits-politics\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Per qu\u00e8 serveixen els partits pol\u00edtics?"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=7810\" rel=\"attachment wp-att-7810\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-7810\" alt=\"xarxa\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/xarxa-300x205.jpg\" width=\"300\" height=\"205\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/xarxa-300x205.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/xarxa.jpg 540w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>L&#8217;economista Premi N\u00f2bel de fa anys <strong>Ronald Coase<\/strong> es va preguntar en un article cl\u00e0ssic\u00a0<a href=\"http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Nature_of_the_Firm\">per qu\u00e8 existien les empreses<\/a>. En concret, per qu\u00e8, en una economia capitalista suposadament dominada pels mercats, una gran part de les transaccions rellevants no tenien lloc en mercats, sin\u00f3 dintre d&#8217;organitzacions jer\u00e0rquiques, en particular, les empreses.<!--more--> La resposta era que les empreses resolien problemes de coordinaci\u00f3 que els mercats no podien resoldre, minimitzant aix\u00ed els costos de transacci\u00f3. Per\u00f2 la pregunta es podria estendre a moltes altres organitzacions, com les esgl\u00e9sies, els sindicats o els partits pol\u00edtics. Anys despr\u00e9s, un altre gran economista,\u00a0<a href=\"http:\/\/jleo.oxfordjournals.org\/content\/15\/1\/74.short\">Bengt Holmstrom, va ser m\u00e9s espec\u00edfic i va parlar de les empreses com sub-economies<\/a>\u00a0que contribu\u00efen a &#8220;internalitzar&#8221; efectes externs entre individus, \u00e9s a dir, que contribu\u00efen a resoldre els problemes col\u00b7lectius que es donen quan decisions individuals tenen repercussions m\u00e9s enll\u00e0 dels individus que prenen decisions. Exemples d&#8217;organitzacions que resolen problemes col\u00b7lectius m\u00e9s enll\u00e0 del mercat s\u00f3n els centres comercials i les lligues esportives, que serveixen perqu\u00e8 agents que competeixen entre ells (botigues, clubs) trobin solucions a interessos que tenen en com\u00fa.<\/p>\n<p>Els partits pol\u00edtics, avui tan criticats, tamb\u00e9 contribueixen a solucionar problemes col\u00b7lectius que els individus per si sols no podrien resoldre. Els partits, especialment quan s\u00f3n program\u00e0tics, remeten a tradicions ideol\u00f2giques, facilitant el comprom\u00eds i la comunicaci\u00f3 entre votants i representants pol\u00edtics. Els partits, amb els seus mecanismes de premi i c\u00e0stic intern al llarg d&#8217;un territori, s\u00f3n capa\u00e7os de representar els interessos col\u00b7lectius de tot un territori. En aquest context emmarco jo la import\u00e0ncia hist\u00f2rica del <strong>PSC<\/strong>, que durant m\u00e9s de 30 ays d&#8217;hist\u00f2ria, ha contribuit (com <strong>CiU<\/strong> o <strong>ERC<\/strong> no podrien mai somniar a fer) a solucionar un problema molt important de la Catalunya moderna: la unitat civil entre persones amb or\u00edgens diversos, la gran caracter\u00edstica de la Catalunya moderna. No vol dir que els catalans no ens poguem dividir (seria molt desitjable que els no corruptes s&#8217;enfrontin als corruptes, que els pobres se sublevin contra els rics), per\u00f2 seria molt civilitzat no fer-ho per raons d&#8217;origen o de llengua. En un moment en qu\u00e8 el ver\u00ed de la divisi\u00f3 torna a amena\u00e7ar Catalunya, un <strong>PSC<\/strong> viu torna a ser m\u00e9s necessari que mai per internalitzar aquesta externalitat. Per\u00f2 ha de ser un <strong>PSC<\/strong> viu (Pere: ja posats, a m\u00e9s de demanar l&#8217;abdicaci\u00f3 del monarca i desmarcar-te, en bona hora, dels que et van posar al teu lloc, podries aprofitar l&#8217;embranzida i demanar la dissoluci\u00f3 de les diputacions).<\/p>\n<p>I un <strong>PSOE<\/strong> renovat tamb\u00e9. Per\u00f2, si seguim la l\u00ednia argumental l\u00f2gica, i som conscients que els grans problemes d&#8217;avui nom\u00e9s es poden resoldre en una Europa integrada i federal (on els estats naci\u00f3, vells i nous, siguin b\u00e0sicament irrellevants) que coordini la soluci\u00f3 dels seus problemes, el proper gran pas ha de ser la creaci\u00f3 d&#8217;un gran partit progressista europeu, on per exemple un socialdem\u00f2crata alemany no es gu\u00efi nom\u00e9s per all\u00f2 que li permetr\u00e0 seguir dedicant-se a la pol\u00edtica a Alemanya, sin\u00f3 que li permetr\u00e0 rebre el suport de progressistes de tot Europa. Si alg\u00fa s&#8217;inventa una forma millor d&#8217;internalitzar externalitats que no passi pels partits pol\u00edtics amb els seus innumerables problemes, li compro, per\u00f2 mentrestant haur\u00edem de ser prudents a no llen\u00e7ar el nen petit amb l&#8217;aigua bruta de la banyera. No fos cas que el remei result\u00e9s ser pitjor que la malaltia.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/progresrealprogresoreal.blogspot.com.es\/2013\/03\/per-que-serveixen-els-partits-politics.html\" target=\"_blank\">Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;economista Premi N\u00f2bel de fa anys Ronald Coase es va preguntar en un article cl\u00e0ssic\u00a0per qu\u00e8 existien les empreses. En concret, per qu\u00e8, en una economia capitalista suposadament dominada pels mercats, una gran part de les transaccions rellevants no tenien lloc en mercats, sin\u00f3 dintre d&#8217;organitzacions jer\u00e0rquiques, en particular, les empreses. La resposta era que &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7809","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7809","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7809"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7809\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7814,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7809\/revisions\/7814"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7809"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7809"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7809"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}