{"id":7805,"date":"2013-03-03T20:15:51","date_gmt":"2013-03-03T18:15:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7805"},"modified":"2013-04-08T19:49:19","modified_gmt":"2013-04-08T17:49:19","slug":"entrevista-a-josep-fontana-el-sistema-esta-preparat-per-evitar-lesclat-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-josep-fontana-el-sistema-esta-preparat-per-evitar-lesclat-social\/","title":{"rendered":"Entrevista a Josep Fontana: \u00abEl sistema est\u00e0 preparat per evitar l\u2019esclat social\u00bb"},"content":{"rendered":"

\"josep-fontana\"<\/a>De la desigualtat a les crisis, de les crisis a la privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, de la p\u00e8rdua de drets ciutadans a la repressi\u00f3 per mantenir aquest nou estat de les coses. Un proc\u00e9s que va comen\u00e7ar als anys 70, que Josep Fontana<\/strong> apuntava en les conclusions del seu monumental Pel b\u00e9 de l’imperi (2011) per\u00f2 a qui ara dedica un breu i amarg volum, El futur \u00e9s un pa\u00eds estrany. Una reflexi\u00f3 sobre la crisi social de principis del segle XXI (Ed. Passat & Present).<\/p>\n

-La tesi ja estava en el seu anterior llibre. El nou \u00e9s una actualitzaci\u00f3, un ep\u00edleg, un resum?<\/strong>
\n-El que ha passat \u00e9s m\u00e9s aviat el seg\u00fcent: quan vaig acabar aquell llibre la crisi va seguir avan\u00e7ant i vaig tenir m\u00e9s clares algunes coses. Que hi ha una inflexi\u00f3 molt important, que possiblement havia intu\u00eft per\u00f2 de la que no havia acabat de veure la transcend\u00e8ncia. Vaig acabar aquell llibre quan la crisi te\u00f2ricament encara semblava una crisi. Per\u00f2 \u00e9s un proc\u00e9s de molt m\u00e9s abast, iniciat en els anys 70 i que aqu\u00ed ha pres for\u00e7a despr\u00e9s del 2008, i pel qual s’ha aprofitat el cobert de la recessi\u00f3 per anar a un proc\u00e9s de destrucci\u00f3 de l’Estat del benestar, no nom\u00e9s els costos de la sanitat p\u00fablica, l’educaci\u00f3 p\u00fablica o el sistema de pensions, sin\u00f3 un canvi en les regles del joc que va venir clarament mostrat amb la reforma laboral. La naturalesa d’aquest proc\u00e9s \u00e9s d’una gravetat i una profunditat que ning\u00fa preveia. L’esperan\u00e7a que pogu\u00e9s haver-hi algun tipus de canvi de traject\u00f2ria no era una esperan\u00e7a que hagu\u00e9s desaparegut. En aquests moments, la profunditat del desastre i l’evid\u00e8ncia que es tracta d’un canvi de llargu\u00edssima durada, que pot continuar i tenir unes conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques, \u00e9s una evid\u00e8ncia molt clara.<\/p>\n

-Un proc\u00e9s que va comen\u00e7ar als Estats Units per\u00f2 que ha acabat arribant a Europa, sost\u00e9.<\/strong>
\n-Volia explicar els processos pels quals aix\u00f2 ha anat avan\u00e7ant, l’ocupaci\u00f3 de la pol\u00edtica pels interessos econ\u00f2mics, que \u00e9s cada vegada m\u00e9s visible. Nom\u00e9s cal veure quina ha estat la reacci\u00f3 dels estats europeus davant la crisi banc\u00e0ria. Excepte a Isl\u00e0ndia, s’ha optat per preservar tot el possible el sistema. Est\u00e0 clar que aqu\u00ed no hi havia cap problema de deute p\u00fablic fins que no han assumit el deute bancari. El seg\u00fcent pas \u00e9s la privatitzaci\u00f3 de l’Estat mateix, el proc\u00e9s de vendre als ciutadans, i l’establiment d’un sistema repressiu efica\u00e7. Cal que ens adonem que aquesta no \u00e9s una situaci\u00f3 temporal de la qual es sortir\u00e0. Potser hi haur\u00e0 certs elements de crisi que es parin, encara que de moment els s\u00edmptomes, per exemple a Anglaterra, no s\u00f3n aquests. Per\u00f2 fins i tot si sort\u00edssim de la crisi, el m\u00f3n en qu\u00e8 vost\u00e8 viur\u00e0 no ser\u00e0 el m\u00f3n en el qual haur\u00e0 viscut abans d’ella, sin\u00f3 que haur\u00e0 canviat profundament.<\/p>\n

-Comen\u00e7a dient que en cap lloc est\u00e0 escrit que les coses hagin d’anar millor. Per\u00f2 acaba citant dos autors que mantenen que l’\u00fanica oportunitat \u00e9s que el sistema no resisteixi que les coses vagin encara pitjor.<\/strong>
\n-Per a mi, la reflexi\u00f3 com a historiador va m\u00e9s lluny. Vam ser educats en la idea que la hist\u00f2ria era una narraci\u00f3 de progr\u00e9s continuat, per\u00f2 comences a veure que aquesta hist\u00f2ria no era veritat, que hi ha progressos i descensos i que tot est\u00e0 vinculat b\u00e0sicament a la capacitat de lluita que hi ha a cada moment determinat per exigir uns drets socials. Que les coses vagin a pitjor no \u00e9s impossible. L’\u00fanica cosa que podria dinamitar aix\u00f2 \u00e9s que s’arrib\u00e9s a un moment en qu\u00e8 hi hagu\u00e9s por a que un esclat social profund pogu\u00e9s posar en perill les regles del joc, com en els anys 70 i 80 va exercir el paper de l’amena\u00e7a de la URSS a l’hora de fer possible la subversi\u00f3 del sistema. El que passa \u00e9s que aquest est\u00e0 ben preparat per evitar-ho. T\u00e9 uns recursos creixents d’informaci\u00f3 i capacitat per atacar i desmuntar el tipus de protesta que es pot produir.<\/p>\n

– I aquesta por no existeix ja avui?<\/strong>
\n-S’ha acabat una \u00e8poca, la de la vella pol\u00edtica m\u00e9s o menys socialdem\u00f2crata, en la qual les coses es negociaven. \u00c9s dif\u00edcil adonar-se de fins a quin punt durant 200 anys hi ha hagut efectivament unes pors que han justificat que els que tenien els recursos a les seves mans s’avinguessin a negociar. Eren unes pors irracionals. Per\u00f2 eren pors. Ara, l’exig\u00e8ncia a la gent perqu\u00e8 es baixi els sous s’est\u00e0 convertint en una cosa sistem\u00e0tica. S’ha acabat negociar. Han decidit que les coses han de canviar i que anem a un proc\u00e9s de creixement de la desigualtat.<\/p>\n

– I els moviments de protesta?<\/strong>
\n-Per\u00f2 no hi ha alternatives. Que surtin en manifestaci\u00f3 uns noiets no importa a ning\u00fa. Mentre vagin a la Porta del Sol o la pla\u00e7a de Catalunya i els seus pares votin al PP o CiU, no hi ha res a fer. D’on hauria de venir aquest esclat social? El moviment que semblava que havia de ser el futur, el de Occupy i els indignats, segueix funcionant per\u00f2 est\u00e0 completament controlat, en el sentit que est\u00e0 disgregat. S’estan fent coses petites, a\u00efllades, davant uns mitjans per controlar que s\u00f3n cada vegada m\u00e9s efica\u00e7os. I aix\u00f2 que a Europa tenen molt a aprendre dels EUA, segurament perqu\u00e8 tenen poques amenaces de les que preocupar-se. Els moviments de protesta i de queixa s\u00f3n encara de naturalesa molt puntual. Representen nom\u00e9s interessos sectorials i no aconsegueixen mobilitzar res en una gran escala. Mobilitzar-se contra les hipoteques per aconseguir la daci\u00f3 en pagament \u00e9s posar un cataplasma. Poden dormir tranquils per aquest costat, i evidentment dormen tranquils. Encara que de moment, des del Ministeri de Just\u00edcia es comen\u00e7a, d’una banda, a penalitzar la protesta de manera que et poden portar a la pres\u00f3 per qualsevol cosa, i per l’altre a dificultar els mitjans d’acc\u00e9s a qualsevol tipus de reclamaci\u00f3.<\/p>\n

-En el seu \u00faltim article a EL PERI\u00d3DICO deia que els sobres als pol\u00edtics eren la xavalla.<\/strong>
\n-L’important \u00e9s qu\u00e8 han donat les empreses per aconseguir contractes i concessions. Les contrapartides. El problema \u00e9s una pol\u00edtica comprada pels interessos econ\u00f2mics dominants i contra la qual la nostra capacitat de reacci\u00f3 \u00e9s nul\u00b7la, a excepci\u00f3 de la possibilitat d’arrencar alguna concessi\u00f3 mossegant per aqu\u00ed o per all\u00e0. S’ha passat del joc de condicionar la pol\u00edtica a privatitzar l’Estat mateix, a convertir aix\u00f2 en un sistema en qu\u00e8 ser\u00e0s, fonamentalment, un individu que paga per qualsevol servei que necessitis.<\/p>\n

– Llavors podrem parlar de ciutadania o de servitud?<\/strong>
\n-S\u00ed, en un sentit pr\u00e0cticament medieval. Examinar el que passa als EUA \u00e9s bo perqu\u00e8 veus que s\u00f3n regles de funcionament que trigaran una mica m\u00e9s a arribar, perqu\u00e8 el matal\u00e0s de la protecci\u00f3 social \u00e9s m\u00e9s gran, per\u00f2 que arribaran. Als EUA els diuen que el nivell d’educaci\u00f3 \u00e9s fonamental per aconseguir un lloc de treball ben remunerat, que l’educaci\u00f3 \u00e9s cara i que cal que demanin pr\u00e9stecs. I el drama que als EUA significa el deute que els estudiants no poden tornar \u00e9s semblant al d’aqu\u00ed amb els desnonaments. Aquest \u00e9s el grau de perversi\u00f3 de les regles socials, mentre el sistema t\u00e9 una capacitat incre\u00efble per seguir enganyant i distraient a la gent. El retorn a un sistema feudal \u00e9s grav\u00edssim. Per aix\u00f2 parlo de crisi social, no econ\u00f2mica. Adonem-nos que la hist\u00f2ria ha donat un gir global, important, que porta cap a on porta, i que cal una presa de consci\u00e8ncia.<\/p>\n

-El debat de la independ\u00e8ncia, al costat de tot del que hem estat parlant …<\/strong>
\n-Evidentment representa una explosi\u00f3 de malestar i indignaci\u00f3 que bona part de la gent canalitza contra un mal govern, i com el Govern \u00e9s de Madrid, pensa: \u00abSeparem-nos, que no anirem tan malament\u00bb. \u00c9s el m\u00e9s gran reconeixement a aquest malestar ja que la gent t\u00e9 el dret a decidir. El que \u00e9s pen\u00f3s i immoral \u00e9s que hi hagi pol\u00edtics que per aconseguir els seus fins enganyin a la gent quan realment saben que aquest cam\u00ed \u00e9s inviable i no el poden seguir. Suposeu que, efectivament, fem un refer\u00e8ndum i que d\u00f3na majoria. Llavors, qu\u00e8 fem? En un col\u00b7loqui em van contestar \u00abanem a Europa\u00bb. S\u00ed, on hi ha una finestreta que diu \u00abdemandes de creaci\u00f3 de nous estats\u00bb, i els portem el resultat del refer\u00e8ndum… Normalment cap independ\u00e8ncia s’aconsegueix sense una guerra de la independ\u00e8ncia. La separaci\u00f3 de Tx\u00e8quia i Eslov\u00e0quia va ser un fet anormal que no t\u00e9 res a veure. Les independ\u00e8ncies de Iugosl\u00e0via es van aconseguir amb molta sang i amb suport militar estranger. Pensar que hi ha un pla viable i realitzable que passa per la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum i posteriorment negociar una separaci\u00f3, avui dia, \u00e9s una fantasia xinesca.<\/p>\n

Entrevista d’Ernest Al\u00f3s per a El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De la desigualtat a les crisis, de les crisis a la privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, de la p\u00e8rdua de drets ciutadans a la repressi\u00f3 per mantenir aquest nou estat de les coses. Un proc\u00e9s que va comen\u00e7ar als anys 70, que Josep Fontana apuntava en les conclusions del seu monumental Pel b\u00e9 de l’imperi (2011) …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,127,7,1],"tags":[],"class_list":["post-7805","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-entrevistes","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7805","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7805"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7805\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8118,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7805\/revisions\/8118"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7805"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7805"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7805"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}