{"id":7779,"date":"2013-02-26T19:09:18","date_gmt":"2013-02-26T17:09:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7779"},"modified":"2013-02-26T19:11:20","modified_gmt":"2013-02-26T17:11:20","slug":"javier-solana-europa-i-la-modernitzacio-despanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/javier-solana-europa-i-la-modernitzacio-despanya\/","title":{"rendered":"Javier Solana: Europa i la modernitzaci\u00f3 d&#8217;Espanya"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=5000\" rel=\"attachment wp-att-5000\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5000\" alt=\"europa-eu\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/europa-eu-300x219.jpg\" width=\"300\" height=\"219\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/europa-eu-300x219.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/12\/europa-eu.jpg 804w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Avui queden tres pa\u00efsos europeus entre les set primeres economies del m\u00f3n.\u00a0D&#8217;aqu\u00ed a deu anys en quedaran dos.\u00a0El 2030 nom\u00e9s Alemanya aguantaria a la llista, per\u00f2 el 2050 ja no en quedaria cap.<!--more-->\u00a0Qu\u00e8 significa aix\u00f2? Que els Estats europeus s\u00f3n massa petits com per competir per separat en el m\u00f3n del segle XXI.\u00a0Tan senzill com aix\u00f2.\u00a0Europa s&#8217;enfronta a un m\u00f3n que d&#8217;aqu\u00ed al 2030 sumar\u00e0 2.000 milions de persones, fonamentalment asi\u00e0tiques, a la classe mitjana, segons la definici\u00f3 del Banc Mundial.\u00a0La pressi\u00f3 sobre els recursos, les mat\u00e8ries primeres, l&#8217;aigua i els aliments \u00e9s enorme, ja que el nostre planeta \u00e9s limitat i no en tenim cap altre de recanvi.\u00a0El reequilibri global ser\u00e0 pr\u00e0cticament inevitable.<\/p>\n<p>En aquest m\u00f3n marcat per la interdepend\u00e8ncia i el canvi constant junts som m\u00e9s forts.\u00a0Europa ha d&#8217;aconseguir que les oportunitats que ofereix la globalitzaci\u00f3 no es tornin en contra.\u00a0Si no apostem per la integraci\u00f3, les societats europees podrien veure superades per les emergents en desenvolupament tecnol\u00f2gic, capacitat de crear ocupaci\u00f3, costos de producci\u00f3, talent i creativitat.<\/p>\n<p>La Uni\u00f3 Europea segueix sent el lloc on l&#8217;estructura econ\u00f2mica i social assegura una millor qualitat de vida.\u00a0La demanda d&#8217;una veu europea al m\u00f3n \u00e9s clara en aquest sentit -recordem a <strong>Lula<\/strong> parlant de la UE com a patrimoni de la humanitat- perqu\u00e8 \u00e9s garantia d&#8217;uns valors que representen el millor de nosaltres mateixos.\u00a0Europa t\u00e9 un reconegut i envejable estat de benestar.\u00a0\u00c9s una de les nostres senyes d&#8217;identitat col\u00b7lectiva i un dels nostres principals motius d&#8217;orgull.\u00a0Sense aquesta veu europea el canvi ser\u00e0 indubtablement pitjor.<\/p>\n<p>En termes d&#8217;igualtat econ\u00f2mica, la comparaci\u00f3 entre Estats Units i la Uni\u00f3 Europea \u00e9s molt aclaridora.\u00a0La r\u00e0tio de PIB per c\u00e0pita entre l&#8217;Estat m\u00e9s ric i el m\u00e9s pobre als Estats Units \u00e9s de 2 a 1 (excloent al Districte Columbia), mentre que a la UE \u00e9s de 6,5 a 1.\u00a0La desigualtat interestatal \u00e9s m\u00e9s gran a Europa.\u00a0Per\u00f2 si parlem en termes intraestatals les coses canvien.\u00a0El coeficient de Gini (on 0 \u00e9s la igualtat absoluta i 1 \u00e9s la desigualtat absoluta) mitj\u00e0 a Europa \u00e9s de 0,30 enfront al 0,45 de mitjana als Estats Units.\u00a0Xina arriba al 0,47.\u00a0La societat americana (com la xinesa) \u00e9s molt desigual.\u00a0A Europa passa el contrari.\u00a0Les societats s\u00f3n molt m\u00e9s igualit\u00e0ries encara que la converg\u00e8ncia entre els seus membres estigui encara m\u00e9s lluny.\u00a0Aquesta \u00e9s, de fet, la gran tasca que tenim a l&#8217;horitz\u00f3.<\/p>\n<p>Tenint en compte els nivells de protecci\u00f3 social i els sistemes p\u00fablics d&#8217;educaci\u00f3 i sanitat i sense saber per endavant en quina posici\u00f3 social els tocaria (una variant redu\u00efda del vel de Rawls), on preferirien n\u00e9ixer si poguessin triar?<\/p>\n<p>Europa ha passat per moments dolents.\u00a0A principis dels anys 80 es parlava al nostre continent d'&#8221;EUROESCLEROSI&#8221;.\u00a0Europa no creixia econ\u00f2micament i destru\u00efa ocupaci\u00f3 de manera alarmant.\u00a0Llavors vam tenir la imaginaci\u00f3 suficient per crear el mercat \u00fanic que va establir les bases per al cercle virtu\u00f3s dels anys 90.\u00a0Avui necessitem una altra dosi d&#8217;imaginaci\u00f3 en l&#8217;aposta per la integraci\u00f3 i pel lliure comer\u00e7 transatl\u00e0ntic, que podria tenir un efecte, en certa manera, comparable a all\u00f2.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, avui comen\u00e7a a fer efecte la desafecci\u00f3 per Europa a Espanya i en altres pa\u00efsos europeus.\u00a0Davant la falsa i creixent sensaci\u00f3 que la Uni\u00f3 Europea actua contra nosaltres \u00e9s fonamental que el nostre comprom\u00eds europeu no es trenqui.\u00a0Hi ha moltes raons que expliquen per qu\u00e8, per\u00f2 dues sobresurten en l&#8217;horitz\u00f3 immediat.<\/p>\n<p>En primer lloc, Espanya necessita creixement econ\u00f2mic urgent i per tant finan\u00e7ament.\u00a0\u00c9s l&#8217;\u00fanica manera de frenar i reduir la desocupaci\u00f3, que segueix sent el principal drama del nostre pa\u00eds.\u00a0Perqu\u00e8 l&#8217;economia creixi s\u00f3n necess\u00e0ries les reformes, per\u00f2 tamb\u00e9 l&#8217;est\u00edmul econ\u00f2mic empleat de manera intel\u00b7ligent i \u00fatil.\u00a0Espanya ni t\u00e9 els diners necessaris ni tampoc aconsegueix que li presten a interessos raonables.\u00a0Per aix\u00f2 Espanya necessita a Europa.\u00a0Sigui perqu\u00e8 els diners no poden arribar d&#8217;all\u00e0 o perqu\u00e8 nom\u00e9s ella t\u00e9 la capacitat d&#8217;avalar-nos, Espanya no pot desvincular-se del seu comprom\u00eds europeu.\u00a0No t\u00e9 altre recurs.<\/p>\n<p>En segon lloc, una Europa unida segueix sent, com ho ha estat durant d\u00e8cades, la nostra gran esperan\u00e7a de modernitzaci\u00f3.\u00a0Necessitem a Europa com a catalitzador reformista per emprendre les reformes estructurals bloquejades pels interessos creats al nostre pa\u00eds, com ja va passar quan Espanya va haver d&#8217;adaptar-se als est\u00e0ndards europeus per ingressar a la Uni\u00f3.<\/p>\n<p>Creix tamb\u00e9 la temptaci\u00f3 de mirar cap a Europa buscant bocs expiatoris.\u00a0Per\u00f2 no hem de caure en la demag\u00f2gia.\u00a0Espanya ha d&#8217;assumir l&#8217;enorme responsabilitat hist\u00f2rica que t\u00e9 el moment en qu\u00e8 vivim.\u00a0Sense una voluntat clara i col\u00b7lectiva de modernitzaci\u00f3 les solucions que demanem als nostres socis estan sempre condemnades al frac\u00e0s.\u00a0Per aix\u00f2 es necessita el comprom\u00eds de tota la societat, incloent-hi les seves elits pol\u00edtiques, empresarials i socials.<\/p>\n<p>\u00c9s indubtable que no totes les receptes que ens arriben des d&#8217;Europa s\u00f3n les ideals.\u00a0Hi ha una altra manera de fer les coses per la qual Espanya ha de lluitar unida i conven\u00e7uda del projecte europeu.\u00a0Per aix\u00f2 hem de ser forts dins de la Uni\u00f3 i tornar a recuperar la posici\u00f3 que mai haur\u00edem hagut de perdre.\u00a0Espanya porta massa temps allunyada del nucli europeu, on avui ni hi \u00e9s ni se l&#8217;espera.\u00a0\u00c9s inacceptable.\u00a0Espanya ha de tornar a ser una refer\u00e8ncia en el continent, ser al centre de decisi\u00f3 i comportar-se com un pa\u00eds comprom\u00e8s, respectable i fiable.<\/p>\n<p>Per tornar al lloc que ens correspon a Europa cal demostrar lleialtat, respecte als altres i debatre amb arguments seriosos per formular demandes raonables.\u00a0Espanya ha de plantejar les seves reivindicacions sent conscient que la base comuna que ens uneix \u00e9s tan \u00e0mplia que sempre \u00e9s possible trobar espais d&#8217;acord, aliances i consensos beneficiosos per a tots.\u00a0I, sobretot, ha de trobar una aut\u00e8ntica estrat\u00e8gia europea i abandonar les t\u00e0ctiques a curt termini.<\/p>\n<p>Espanya ha de provar la seva voluntat reformista per acabar amb els desequilibris macroecon\u00f2mics i corregir els problemes estructurals.\u00a0A canvi, necessitem ajuda per tornar a cr\u00e9ixer econ\u00f2micament en el curt termini i un per\u00edode de temps raonable per complir amb les nostres obligacions.\u00a0Si no, res d&#8217;aix\u00f2 ser\u00e0 suficient.\u00a0Necessitem tamb\u00e9 una veritable i urgent uni\u00f3 econ\u00f2mica i fiscal.\u00a0El proc\u00e9s est\u00e0 ja en marxa, per\u00f2 cal accelerar-lo.\u00a0En els \u00faltims dos anys hem fet passos abans inimaginables cap a la uni\u00f3 banc\u00e0ria.\u00a0El futur fons de garantia de dip\u00f2sit com\u00fa ser\u00e0 l&#8217;embri\u00f3 de la uni\u00f3 fiscal.\u00a0De la mateixa manera que el Mede \u00e9s l&#8217;embri\u00f3 del prestador d&#8217;\u00faltima inst\u00e0ncia que requereix qualsevol uni\u00f3 econ\u00f2mica de veritat.<\/p>\n<p>Espanya no hauria de tenir por a cedir sobirania.\u00a0La uni\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s la meta i el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de ciutadania \u00e9s la manera d&#8217;aconseguir-ho. La Uni\u00f3 ha de corregir el seu disseny institucional per dotar de legitimitat democr\u00e0tica i evitar que alguns governs nacionals es converteixin en els aut\u00e8ntics centres de decisi\u00f3.\u00a0Els ciutadans perceben que les decisions que m\u00e9s els afecten es prenen per l\u00edders que no han triat.\u00a0Aix\u00f2 genera rebuig i desafecci\u00f3.\u00a0Per aix\u00f2 \u00e9s urgent recuperar les institucions europees com a punt de trobada i consens i fer-les veritablement representatives.\u00a0\u00c9s la millor manera de lluitar per l&#8217;Europa que volem.<\/p>\n<p>El cam\u00ed de la integraci\u00f3 europea sembla llarg i lent, per\u00f2 \u00e9s l&#8217;\u00fanic possible si volem que Europa segueixi sent un actor rellevant en el m\u00f3n, amb alguna cosa que dir i aportar.\u00a0Pas a pas es completa una llarga travessia que, no ens oblidem, ens ha perm\u00e8s gaudir de les cotes m\u00e9s altes de benestar del m\u00f3n i de 70 anys de pau.<\/p>\n<p>De nosaltres dep\u00e8n formar part del projecte o quedar de banda.\u00a0I, per descomptat, quedar de banda \u00e9s la pitjor de totes les opcions.\u00a0Per aix\u00f2, n&#8217;hi ha prou d&#8217;eludir l&#8217;enorme responsabilitat hist\u00f2rica que tenim. Abordem el debat de manera madura i constructiva.\u00a0L&#8217;hi devem a les generacions que v\u00e9nen.\u00a0Als nostres fills i als nostres n\u00e9ts.<\/p>\n<p>Aquest moment pot ser recordat com el revulsiu que necessitaven Espanya i Europa per garantir la prosperitat futura o com l&#8217;episodi de m\u00e9s miopia pol\u00edtica que es recordi, germen de molts altres problemes conseq\u00fc\u00e8ncia de la manca d&#8217;acci\u00f3.\u00a0Est\u00e0 a les nostres mans.<\/p>\n<p>El repte \u00e9s ara.\u00a0I la soluci\u00f3 nom\u00e9s pot passar per Europa.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/02\/22\/opinion\/1361557935_358341.html\" target=\"_blank\">\u00a0El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui queden tres pa\u00efsos europeus entre les set primeres economies del m\u00f3n.\u00a0D&#8217;aqu\u00ed a deu anys en quedaran dos.\u00a0El 2030 nom\u00e9s Alemanya aguantaria a la llista, per\u00f2 el 2050 ja no en quedaria cap.\u00a0Qu\u00e8 significa aix\u00f2? Que els Estats europeus s\u00f3n massa petits com per competir per separat en el m\u00f3n del segle XXI.\u00a0Tan senzill com &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-7779","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7779","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7779"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7779\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7781,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7779\/revisions\/7781"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7779"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7779"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7779"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}