{"id":7760,"date":"2013-02-24T13:10:05","date_gmt":"2013-02-24T11:10:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7760"},"modified":"2013-02-24T13:11:21","modified_gmt":"2013-02-24T11:11:21","slug":"luciano-vecchi-eleccions-italianes-lalternativa-es-entre-democracia-i-populisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/luciano-vecchi-eleccions-italianes-lalternativa-es-entre-democracia-i-populisme\/","title":{"rendered":"Luciano Vecchi: Eleccions italianes, l’alternativa \u00e9s entre democr\u00e0cia i populisme"},"content":{"rendered":"
\n

\"eleccionsitalia\"<\/a>El futur Parlament itali\u00e0 representar\u00e0 una absoluta anomalia respecte a la tradici\u00f3 pol\u00edtica nacional i al panorama pol\u00edtic i electoral dels pa\u00efsos d’Europa occidental.\u00a0Les eleccions italianes determinaran, en tot cas, una etapa important tamb\u00e9 per a Europa.\u00a0L’alternativa ser\u00e0 entre l’opci\u00f3 progressista, representada per la coalici\u00f3 reunida al voltant del Partit Democr\u00e0tic<\/strong>, i una de les diferents opcions populistes.<\/p>\n

Un sistema electoral peculiar<\/strong><\/p>\n

Els italians votaran un cop m\u00e9s amb un sistema electoral molt peculiar, que va ser imposat el 2005 per la llavors majoria de centre-dreta, per tal de fer impossible (i el resultat es va arribar) una vict\u00f2ria n\u00edtida de l’alian\u00e7a progressista.\u00a0El sistema, conegut com “porcellum” (porcada),\u00a0preveu un premi en escons (55%) a la Cambra a la coalici\u00f3 que guanyi (sigui quin sigui el percentatge assolit).<\/p>\n

Per\u00f2 al\u00a0Senat\u00a0– que a It\u00e0lia t\u00e9 els mateixos poders de la Cambra, cas \u00fanic a Europa de “bicameralisme perfecte” – el premi de majoria s’atorga en base regional, fent aix\u00ed determinant el vot d’alguns grans territoris (Llombardia, V\u00e8neto, Sic\u00edlia), tradicionalment inclinades a la dreta.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Per aconseguir la majoria d’escons en ambdues Cambres i poder aix\u00ed governar, no \u00e9s suficient obtenir una majoria de vots a escala nacional, sin\u00f3 que cal tamb\u00e9 guanyar en gaireb\u00e9 totes les vint regions.<\/p>\n

Els \u00faltims sondejos publicats (en les dues setmanes abans del vot no es poden difondre noves enquestes d’opini\u00f3) mostren a la coalici\u00f3 de centre-esquerra (PD-Partit Democr\u00e0tic, SEL-Esquerra Ecologia i Llibertat, Partit Socialista i Centre Democr\u00e0tic), liderada per Pierluigi Bersani<\/strong>, com a guanyadora a nivell nacional, amb un marge de 5-6% sobre la de centre-dreta, dirigida per\u00a0Silvio Berlusconi.<\/strong><\/p>\n

El desenlla\u00e7 est\u00e0 obert en algunes regions clau (Llombardia i Sic\u00edlia), en les que els sondejos han assenyalat que les dues coalicions estan a l’una en intenci\u00f3 de vot (el 2008 la dreta va guanyar en aquestes regions, amb un marge de prop del 30%), mentre que el front progressista podria v\u00e8ncer en 17 territoris i perdre en un (V\u00e8neto).<\/p>\n

Simult\u00e0niament\u00a0es triaran els parlaments i governs de tres regions\u00a0(Llombardia, Lazio i Molise), on els precedents governs de dreta van haver de dimitir a causa d’esc\u00e0ndols vinculats a la corrupci\u00f3 pol\u00edtica, amb unes expectatives de vot ara favorables al centreesquerra.<\/p>\n

Del bipolarisme a la fragmentaci\u00f3 del mapa pol\u00edtica catal\u00e0 <\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de la introducci\u00f3, al comen\u00e7ament dels anys noranta, dels sistemes electorals majoritaris, el mapa pol\u00edtic itali\u00e0 s’ha caracteritzat per un substancial bipolarisme, basat en dues coalicions de geometria variable per\u00f2 en realitat estructurades en un centre-dreta (sempre liderat per Silvio Berlusconi<\/strong> aliat amb els neofeixistes d’Alianza Nacional – fosos el 2008 amb For\u00e7a It\u00e0lia al “Poble de les llibertat-PDL” – i amb el partit populista-secessionista Lliga Nord) i en un centre-esquerra que va trobar en la coalici\u00f3 L’Olivera i despr\u00e9s en el Partit Democr\u00e0tic seu punt de refer\u00e8ncia.<\/p>\n

Una de les novetats d’aquesta campanya electoral ha estat la\u00a0vertebraci\u00f3 de moviments i coalicions\u00a0que tenen com a objectiu declarat trencar l’esquema bipolar de la pol\u00edtica italiana.\u00a0En concret, han sorgit la coalici\u00f3 centrista impulsada pel president del Govern Mario Monti<\/strong> (que reuneix la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Centre de Pier Ferdinando Casini i el moviment Futur i Llibertat per It\u00e0lia de l’antic l\u00edder de dreta Gianfranco Fini, que va protagonitzar una sonora ruptura amb Berlusconi).<\/p>\n

En les urnes obtindr\u00e0 un resultat contundent (segons els sondejos, entre 15 i 20%) la for\u00e7a populista creada per l’actor c\u00f2mic Beppe Grillo<\/strong> (Moviment Cinc estrelles), que amb el lema “que se’n vagin tots” intenta aglutinar el furor contra el sistema pol\u00edtic amb un programa dif\u00fas que aconsegueix comunicar-se amb un electorat decebut per l’actuaci\u00f3 negativa d’una part de la pol\u00edtica italiana i empobrit per la crisi econ\u00f2mica i de l’ocupaci\u00f3, que est\u00e0 colpejant amb duresa a tot el pa\u00eds.<\/p>\n

Sigui com sigui finalment,\u00a0el Parlament que surti de les eleccions ser\u00e0 molt diferent de l’actual,\u00a0en qu\u00e8 l’alian\u00e7a de Berlusconi<\/strong> amb la Lliga Nord va explicar en un inici amb una aclaparadora majoria, que es va disgregar progressivament en els tres anys (2008-2011 ) d’un govern desastr\u00f3s.\u00a0A partir del proper mes, els 630 diputats i 315 senadors seran parlamentaris novells en uns dos ter\u00e7os dels escons.<\/p>\n

L’alternativa entre reformisme i populisme<\/strong><\/p>\n

De manera diferent a l’habitual a Europa Occidental, la din\u00e0mica pol\u00edtica a It\u00e0lia no es limita a una confrontaci\u00f3 entre dreta i esquerra (que, tanmateix, segueix sent la principal, amb Bersani<\/strong> i Berlusconi<\/strong> com els dos veritables competidors per la vict\u00f2ria electoral), sin\u00f3 que es caracteritza tamb\u00e9 per un antagonisme entre coalicions pol\u00edtiques que es presenten amb un programa cre\u00efble de govern – l’esquerra de Bersani<\/strong> i el centre de Monti<\/strong> – i les que se centren en un m\u00e9s o menys efica\u00e7 missatge antisistema (Berlusconi, Grill i l’extrema esquerra “Revoluci\u00f3 Civil”).<\/p>\n

No es tracta, per a It\u00e0lia, d’alguna cosa sense precedents: el missatge populista \u00e9s el que va caracteritzar, en l’anomenada “Segona Rep\u00fablica” (el sistema que es va concretar despr\u00e9s dels esc\u00e0ndols de Tangentopoli), la reorganitzaci\u00f3 de l’espai pol\u00edtic de la dreta.\u00a0El perfil del populisme \u00e9s gaireb\u00e9 id\u00e8ntic sigui quina sigui la forma que adopti: un fort missatge antipol\u00edtic (“no ens serveixen partits i sindicats”), antiestat (“baixem la despesa p\u00fablica”, “redu\u00efm els impostos”, “defensem als ciutadans de l’amena\u00e7a de l’Estat “) i antieuropeu (“sortir de l’euro”,” reconsiderar la participaci\u00f3 en la Uni\u00f3 Europea”, “contra els bur\u00f2crates de Brussel\u00b7les”) que, en la realitat italiana, fa bastant similars el discurs de la dreta i del Moviment Cinc Estrelles.<\/p>\n

S\u00f3n esl\u00f2gans que, en una situaci\u00f3 de crisi de sistema, arriben a capes socials molt diferents i exciten fins a una part de les classes dirigents del pa\u00eds (\u00e9s cridanera l’analogia amb l’an\u00e0lisi\u00a0d’Antonio Gramsci<\/strong>\u00a0sobre “l’actitud a la subversi\u00f3 de les classes dirigents” que va contribuir al sorgiment del feixisme a It\u00e0lia).<\/p>\n

El repte democr\u00e0tic<\/strong><\/p>\n

Totes aquestes consideracions, que s\u00f3n tamb\u00e9 \u00fatils com a alarma sobre el que pot passar en altres pa\u00efsos europeus, no poden per\u00f2 enfosquir el que \u00e9s ja avui el veritable element de novetat positiva en l’escenari pol\u00edtic itali\u00e0.\u00a0De fet, les eleccions les guanyar\u00e0 la coalici\u00f3 organitzada al voltant del PD,<\/strong>\u00a0que es presenta com l’\u00fanic actor pol\u00edtic fiable, democr\u00e0tic i europeista, en un marc itali\u00e0 en r\u00e0pida i incerta transformaci\u00f3.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’una dura oposici\u00f3 al Govern Berlusconi<\/strong> i del suport lleial al govern d'”emerg\u00e8ncia nacional” de Mario Monti<\/strong> entre desembre de 2011 i gener de 2013, el\u00a0Partit Democr\u00e0tic<\/strong>\u00a0(creat el 2007 per la converg\u00e8ncia dels Dem\u00f2crates d’Esquerra i dels cat\u00f2lics progressistes de La Margarita) ha proposat un programa s\u00f2lid de govern per It\u00e0lia i la transformaci\u00f3 d’Europa, i, a la vegada, havent introdu\u00eft una gran innovaci\u00f3 en la forma de fer pol\u00edtica.<\/p>\n

El 25 octubre i el 2 novembre de 2012, prop de 3 millions d’electors del centreesquerra van triar el l\u00edder de la coalici\u00f3 i candidat a la direcci\u00f3 del Govern a trav\u00e9s de prim\u00e0ries obertes. Bersani<\/strong> va obtenir, en la segona volta, el 62% dels vots enfront del jove alcalde de Flor\u00e8ncia, Matteo Renzi.\u00a0El 29 i 30 de desembre, m\u00e9s de 1.200.000 electors van seleccionar (i es tracta d’una cosa absolutament nou) els candidats del Partit Democr\u00e0tic<\/strong> al Parlament tamb\u00e9 en eleccions prim\u00e0ries obertes.<\/p>\n

Les llistes que es van configurar portaran al Parlament alguns centenars de dones i de novells, amb una renovaci\u00f3 sense precedents de la representaci\u00f3 pol\u00edtica italiana.\u00a0E<\/strong>l programa de la coalici\u00f3 de centre-esquerra (anomenada “It\u00e0lia B\u00e9 Com\u00fa”) que ha estat el producte d’un proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 comen\u00e7at ja el 2010, se situa com l’\u00fanica capa\u00e7 d’encarar els profunds desafiaments pol\u00edtics i morals de la societat italiana: rellan\u00e7ar el desenvolupament i l’ocupaci\u00f3, promoure noves pol\u00edtiques p\u00fabliques socials i econ\u00f2miques, impulsar l’educaci\u00f3 i la innovaci\u00f3, garantir l’equilibri de les finances p\u00fabliques i ser part d’un canvi profund de les pol\u00edtiques de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Bersani<\/strong>, conscient de l’envergadura dels reptes a encarar, va afirmar des del comen\u00e7ament de la campanya electoral, la necessitat que la seva coalici\u00f3 obtingui la majoria a les dues cambres per comptar amb la for\u00e7a i estabilitat necess\u00e0ries en l’acci\u00f3 de govern, per\u00f2 tamb\u00e9 que va assenyalar que “l’objectiu \u00e9s arribar al 51% i actuar com si es tingu\u00e9s el 49%”, indicant aix\u00ed la perspectiva d’una converg\u00e8ncia program\u00e0tica en el futur immediat “de les forces democr\u00e0tiques, europeistes i antipopulistes per construir el futur d’It\u00e0lia i Europa”.\u00a0El repte en aquestes eleccions \u00e9s, en definitiva, construir una sortida democr\u00e0tica i progressista a la crisi pol\u00edtica, econ\u00f2mica i moral italiana,\u00a0l’\u00fanica alternativa seriosa a la degradaci\u00f3 del pa\u00eds.<\/p>\n

It\u00e0lia i Europa<\/strong><\/p>\n

\u00c9s evident que el repte de les eleccions italianes forma part important del\u00a0futur escenari europeu.\u00a0Despr\u00e9s del triomf dels socialistes d’Hollande<\/strong> a Fran\u00e7a i pocs mesos abans dels comicis alemanys de la tardor vinent, l’\u00e8xit dels Dem\u00f2crates italians \u00e9s una de les condicions per un canvi en les pol\u00edtiques europees, en aquests anys determinades per les orientacions neoliberals de les dretes del continent.<\/p>\n

El desenvolupament, en els mesos passats, d’una col\u00b7laboraci\u00f3 program\u00e0tica sense precedents entre els m\u00e9s importants l\u00edders i partits socialistes i progressistes europeus mostra una nova presa de consci\u00e8ncia de\u00a0la necessitat de definir una agenda pol\u00edtica de progr\u00e9s per al futur europeu.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El futur Parlament itali\u00e0 representar\u00e0 una absoluta anomalia respecte a la tradici\u00f3 pol\u00edtica nacional i al panorama pol\u00edtic i electoral dels pa\u00efsos d’Europa occidental.\u00a0Les eleccions italianes determinaran, en tot cas, una etapa important tamb\u00e9 per a Europa.\u00a0L’alternativa ser\u00e0 entre l’opci\u00f3 progressista, representada per la coalici\u00f3 reunida al voltant del Partit Democr\u00e0tic, i una de les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7760","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7760","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7760"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7760\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7764,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7760\/revisions\/7764"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}