{"id":7757,"date":"2013-02-24T12:00:27","date_gmt":"2013-02-24T10:00:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7757"},"modified":"2013-02-24T12:00:27","modified_gmt":"2013-02-24T10:00:27","slug":"enric-juliana-laboratori-italia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-laboratori-italia\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: Laboratori It\u00e0lia"},"content":{"rendered":"

\"italia\"<\/a>“Poc despr\u00e9s de tornar a Roma, al meu departament hi va haver necessitat de contractar a un jove professional per a un curt per\u00edode de temps. Vam rebre un munt de curr\u00edculum, i un d’ells -un dels m\u00e9s fluixos- inclo\u00efa la foto de la demandant, posant en topless a la coberta d’una embarcaci\u00f3 esportiva. Aquell dia, despr\u00e9s de diversos anys a l’estranger, vaig acabar d’entendre en qu\u00e8 consistia el berlusconisme. Era el triomf de la banalitat. La utopia d’una It\u00e0lia amb molt poques normes. Una fantasia que avui s’est\u00e0 esvaint. La major novetat del canvi de govern \u00e9s cultural. Ara fa cent dies, el president Napolitano<\/strong>, un anci\u00e0 de 86 anys, de lluny\u00e0 passat comunista, va posar a Berlusconi<\/strong> al carrer amb una maniobra de palau perfectament mil\u00b7limetrada. La classe mitjana educada, que encara pensa en el mitj\u00e0 i llarg termini, sembla que ha pres el comandament del pa\u00eds. No s\u00e9 quant temps durar\u00e0, per\u00f2 It\u00e0lia t\u00e9 l’oportunitat de refer-se”.<\/p>\n

En parla un diplom\u00e0tic de nivell mig amb \u00e0mplia experi\u00e8ncia en el servei exterior.\u00a0Asseguts en una cafeteria de la pla\u00e7a del Popolo, a prop del lloc on van enterrar a Ner\u00f3 i de la famosa botiga de barrets Borsalino, anem desgranant els \u00faltims cent dies al sud d’Europa.\u00a0Cent dies de vertigen en qu\u00e8 s’ha evitat l’enfonsament del flanc sud de la Uni\u00f3 Europea sobre el llit ardent del nord d’\u00c0frica.\u00a0Cent dies que cobren sentit a mesura que passa el temps i s’observa amb atenci\u00f3 els esdeveniments que han encadenat.<\/p>\n

El 6 de novembre va caure Giorgos Papandreu<\/strong> a Gr\u00e8cia, i amb el Parlament d’Atenes tancat pels manifestants es va constituir un govern de salvaci\u00f3 nacional presidit per Lukas Papadimos<\/strong>, un economista directament connectat amb el Banc Central Europeu, del qual va ser vicepresident.\u00a0L’endem\u00e0 passat, el primer ministre itali\u00e0 Silvio Berlusconi<\/strong> perdia la majoria parlament\u00e0ria a Roma, una majoria absoluta que semblava tenir molt ben controlada, gr\u00e0cies al seu poder econ\u00f2mic i al seu fenomenal fons d’informaci\u00f3 sobre la majoria de les persones rellevants al pa\u00eds.\u00a0Aquells dies, el diferencial del deute p\u00fablic italiana arribava als 580 punts, i les accions del grup medi\u00e0tic Mediaset, la joia de l’imperi Berlusconi, iniciaven un fort descens.\u00a0El fons nord-americ\u00e0 que d\u00f3na estabilitat a l’accionariat de Mediaset va amena\u00e7ar amb una sobtada retirada si les coses no canviaven de signe.\u00a0El 16 de novembre, Berlusconi<\/strong> dimitia.\u00a0I el professor Mario<\/strong> Monti<\/strong>, nomenat tot just una setmana abans senador vitalici pel president de la Rep\u00fablica, jurava el c\u00e0rrec de primer ministre amb el suport m\u00e9s o menys entusiasta de tot l’arc parlamentari, amb l’\u00fanica excepci\u00f3 de la Lliga Nord.\u00a0Quatre dies despr\u00e9s, el 20 de novembre, el Partit Popular<\/strong> de Mariano<\/strong> Rajoy<\/strong> guanyava les eleccions legislatives a Espanya amb una contundent majoria absoluta que deixava al Partit<\/strong> Socialista<\/strong> Obrer<\/strong> Espanyol<\/strong> en el seu pitjor situaci\u00f3 des de 1977.\u00a0Atemorides per la gravetat del moment, les classes mitjanes espanyoles s’inclinaven pel Partit Alfa (alts funcionaris de l’Estat, cercles empresarials, petita burgesia urbana i poble d’ordre…), propinant un dur c\u00e0stig al socialisme medi\u00e0tic, t\u00e0ctic i voluntari\u00f3s de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>.\u00a0Barcelona i Bilbao, les dos bressols de la industrialitzaci\u00f3 espanyola, optaven pels seus respectius partits nacionalistes.<\/p>\n

Han passat cent dies i, vist des de la pla\u00e7a del Popolo de Roma, \u00e9s clar que no podem entendre les convulsions dels \u00faltims tres mesos sense considerar-les part d’un mateix proc\u00e9s.\u00a0L’Europa del sud ha estat a punt d’esfondrar-se aquest hivern sobre les brases i inseguretats d’Egipte, Tun\u00edsia, L\u00edbia, Alg\u00e8ria i Marroc.\u00a0Una de les zones neur\u00e0lgiques del m\u00f3n ha estat en risc de greu col\u00b7lapse apropant-nos a la temible guerra de P\u00e8rsia, que molt possiblement esclatar\u00e0 abans de l’estiu.\u00a0(Israel ja ha comunicat als seus aliats occidentals que sota cap concepte pensa permetre que el r\u00e8gim isl\u00e0mic de Teheran es faci amb la bomba at\u00f2mica, cosa que pot estar a punt de produir-se).\u00a0Tornem a formar part d’una de les zones d’ignici\u00f3 del planeta.\u00a0Nom\u00e9s cal mirar el mapa: d’Hisp\u00e0nia a les portes de P\u00e8rsia, tot est\u00e0 en joc i el component encadenat a l’altra.\u00a0\u00c9s el mapa de l’imperi rom\u00e0 en temps d’August.\u00a0Un bucle de dos mil anys.\u00a0A la pla\u00e7a del Popolo de Roma, prenent un caf\u00e8 prop de l’antiga tomba de Ner\u00f3, s’ent\u00e9n millor.<\/p>\n

“Fa un any ning\u00fa volia saber res de nosaltres, ara tothom vol venir a Roma a entrevistar-se amb Monti<\/strong>. Crec que li estem donant la volta a la malmesa imatge d’It\u00e0lia al m\u00f3n. \u00c9s possible que h\u00e0gim aconseguit evitar el desastre”.\u00a0Pren ara la paraula un diplom\u00e0tic d’alt nivell, bon coneixedor d’Espanya, actualment a la cambra de m\u00e0quines del Palazzo Chigi, seu de l’oficina del primer ministre.\u00a0Tot est\u00e0 succeint tan de pressa que els estereotips envelleixen aviat.\u00a0Fa cent dies va quallar la idea, molt grata al capdavant medi\u00e0tic-progressista, que s’estava produint un cop blanc al sud d’Europa.\u00a0Els tecn\u00f2crates assaltaven el poder despla\u00e7ant a uns governants democr\u00e0ticament elegits, amb l’objectiu d’imposar el ferri programa d’austeritat exigit pels cercles de poder alemanys, avui regits per luterans de l’Est.\u00a0La versi\u00f3 m\u00e9s fan\u00e0tica d’aquest teorema sost\u00e9 que el cop tecnocr\u00e0tic s’ha forjat en els despatxos de la banca jueva Goldman & Sachs, per a la qual han treballat els professors Monti<\/strong> i Papadimos<\/strong> en un moment o altre de la seva llarga vida professional.\u00a0Espanya hauria votat massivament a la dreta sota l’influx de l’estat d’excepci\u00f3 europeu.\u00a0Una bona teoria conspirativa a la qual li fallen alguns engranatges de connexi\u00f3 amb la realitat.\u00a0El complex exigeix \u200b\u200bsempre una mica m\u00e9s que 140 car\u00e0cters.<\/p>\n

Aquesta setmana ha quedat demostrat que el professor Monti<\/strong> no \u00e9s un lacai de Berl\u00edn.\u00a0Juntament amb Gran Bretanya, It\u00e0lia ha encap\u00e7alat el primer manifest de pa\u00efsos europeus en favor d’una major flexibilitat de la pol\u00edtica d’austeritat, un document que Alemanya i Fran\u00e7a no han volgut subscriure.\u00a0\u00c9s el primer gest de certa contund\u00e8ncia -en molts mesos- que q\u00fcestiona al Directori Europeu.\u00a0Un gest al qual Espanya s’ha sumat amb discreci\u00f3, ja que el Govern Rajoy<\/strong> privilegia ara mateix l’acord preferent amb Berl\u00edn, per aix\u00ed poder rebaixar les exig\u00e8ncies de retallada del d\u00e8ficit espanyol el 2012.\u00a0Rajoy<\/strong> treballa des del primer dia per assegurar-se la vict\u00f2ria electoral a Andalusia, acabar de trencar l’espinada al PSOE<\/strong> i poder esperar el curs dels esdeveniments des d’una s\u00f2lida base, ja que en els pr\u00f2xims catorze mesos hi haur\u00e0 eleccions a Fran\u00e7a, Alemanya i It\u00e0lia.\u00a0Monti<\/strong> i els seus ministres es troben en situaci\u00f3 inversa: formen un Govern breu que ha de deixar una forta empremta.\u00a0Sense It\u00e0lia i la seva tradicional concepci\u00f3 variable de les aliances -jugar a primera l\u00ednia sense casar-se mai del tot amb ning\u00fa-, aquest document era impossible.\u00a0El tecn\u00f2crata Monti<\/strong> est\u00e0 fent pol\u00edtica.\u00a0Alta pol\u00edtica.<\/p>\n

Cop blanc?\u00a0Michele Ventura<\/strong>, vicepresident del Partit Democr\u00e0tic<\/strong> al Parlament de Roma, creu que no.\u00a0Ventura<\/strong>, tosc\u00e0 d’aires franciscans i excompany d’Enrico Berlinguer<\/strong> a la direcci\u00f3 del Partit Comunista Itali\u00e0, va votar a favor de Monti<\/strong> i considera que l’auda\u00e7 moviment de Napolitano<\/strong> era del tot necessari per evitar la cat\u00e0strofe.\u00a0“Potser un dia s’escrigui que un itali\u00e0 de 86 anys va salvar a Europa”.\u00a0“El nou Govern -afegeix Ventura- t\u00e9 prestigi i est\u00e0 prenent decisions que en altres circumst\u00e0ncies trobarien fort\u00edssimes resist\u00e8ncies. Per\u00f2 hi ha el risc que aquesta singular experi\u00e8ncia es mengi als partits. Crec que anem a una forta reorganitzaci\u00f3 de tot el sistema i de la manera mateixa d’exercir la pol\u00edtica”.<\/p>\n

En poques paraules, la gent no vol tornar al de sempre.\u00a0Als litigis de sempre, exagerats i neurotitzats pels mitjans de comunicaci\u00f3.\u00a0El joc -la relaci\u00f3 psic\u00f2tica de la pol\u00edtica i la premsa- ha perdut prestigi.\u00a0La gent vol serenitat i perspectiva.\u00a0El bloc de dretes s’esfilagarsa sense Berlusconi, la principal preocupaci\u00f3 continua sent la immunitat penal (ahir mateix va ser significativament absolt en un dels processos oberts).\u00a0I en el bloc d’esquerres s’accentua la divisi\u00f3 entre moderats i maximalistes.\u00a0Tot ser\u00e0 reinventat perqu\u00e8 …\u00a0tot segueixi igual.\u00a0Ja es parla d’un segon enc\u00e0rrec a Monti<\/strong> despr\u00e9s de les eleccions.\u00a0Una altra hip\u00f2tesi el situa en la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica, substituint al venerat Giorgio Napolitano<\/strong>, el mandat acaba aqu\u00ed a un any.<\/p>\n

Els girs italians s\u00f3n sempre sorprenents.\u00a0Ja va passar en els anys quaranta i s’est\u00e0 repetint ara. Berlusconi<\/strong>? Berlusconi<\/strong> …\u00a0qu\u00e8?\u00a0Avui gaireb\u00e9 ning\u00fa recorda haver votat el loqua\u00e7 Cavaliere, i les noies espavilades s’ho pensaran dues vegades abans d’incloure una foto en topless en el seu curr\u00edculum laboral.\u00a0La gent ha captat la gravetat del moment i vol seguir confiant en alg\u00fa capa\u00e7 de pensar a mitj\u00e0 termini sense una sobredosi d’ansietat electoral. Antipol\u00edtica?\u00a0No, pol\u00edtica en estat pur.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el missatge que ens envia el Laboratori It\u00e0lia, a qui sempre haur\u00edem de prestar atenci\u00f3.\u00a0Ells sempre van per davant.\u00a0Ara fa vint anys a Mil\u00e0 van posar en marxa el ventilador Mans Netes, i ahir sembla que hi va haver vendaval a Palma de Mallorca.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Poc despr\u00e9s de tornar a Roma, al meu departament hi va haver necessitat de contractar a un jove professional per a un curt per\u00edode de temps. Vam rebre un munt de curr\u00edculum, i un d’ells -un dels m\u00e9s fluixos- inclo\u00efa la foto de la demandant, posant en topless a la coberta d’una embarcaci\u00f3 esportiva. Aquell …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7757","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7757","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7757"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7757\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7759,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7757\/revisions\/7759"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7757"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7757"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7757"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}