{"id":7736,"date":"2013-02-20T10:03:14","date_gmt":"2013-02-20T08:03:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7736"},"modified":"2013-02-20T10:03:14","modified_gmt":"2013-02-20T08:03:14","slug":"joan-majo-nissan-i-la-competitivitat-espanyola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-nissan-i-la-competitivitat-espanyola\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Nissan i la competitivitat espanyola"},"content":{"rendered":"

\"nissan\"<\/a>El passat dia 13, el\u00a0Financial Times<\/em>\u00a0va publicar un ampli comentari que, basat en la decisi\u00f3 de Nissan d’ampliar la fabricaci\u00f3 de vehicles a la planta de Barcelona, \u200b\u200bdestacava que “la disminuci\u00f3 de costos laborals est\u00e0 fent d’Espanya una localitzaci\u00f3 creixentment competitiva per fabricar i exportar cotxes “i citava com a exemple decisions similars de Ford, Renault o Volkswagen.\u00a0Jo vaig considerar una molt bona not\u00edcia la decisi\u00f3 final de Nissan, despr\u00e9s de la dosi de teatralitat de la negociaci\u00f3. Una decisi\u00f3 en sentit contrari hagu\u00e9s afegit un nou element de pessimisme en el ja tan deprimit ambient de la nostra economia.\u00a0El sacrifici laboral crec que estava justificat.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 no m’impedeix fer algunes reflexions.<\/p>\n

En una Europa amb un mercat i moneda unificats, i en un m\u00f3n creixentment globalitzat, la competitivitat nom\u00e9s es pot mesurar en termes globals ja que una part molt important de la producci\u00f3 ha d’anar destinada a l’exportaci\u00f3.\u00a0El m\u00f3n \u00e9s avui el nostre mercat, i Europa el nostre mercat interior.\u00a0Per tant, totes aquelles mesures que ens permetin recuperar competitivitat van en la bona direcci\u00f3.\u00a0Per\u00f2, si us plau, no simplifiquem: Ni el cost laboral dep\u00e8n nom\u00e9s dels salaris, ni en parlar de costos es pot pensar nom\u00e9s en els laborals, ni la competitivitat dep\u00e8n nom\u00e9s dels costos!\u00a0Anem a pams.<\/p>\n

1.<\/strong>\u00a0Salaris.<\/strong>\u00a0L’important augment de costos salarials a la ind\u00fastria espanyola (i catalana) durant els \u00faltims 15 anys es va deure sobretot a tres factors: el diferencial d’inflaci\u00f3 que es va anar acumulant any rere any respecte a altres pa\u00efsos de l’euro, els increments salarials indexats nom\u00e9s amb l’IPC i pactats normalment per sobre de l’IPC, i la no compensaci\u00f3 d’aquests increments amb augments de la productivitat (treballar m\u00e9s o millor, i invertir m\u00e9s per millorar l’equip productiu). Aquesta \u00e9s una constant de la nostra economia que, al llarg de d\u00e8cades, hem anat resolent devaluant la moneda, cosa que ara no podem fer.\u00a0La moderaci\u00f3 de costos salarials dep\u00e8n doncs de compromisos mutus entre treballadors (productivitat del factor treball) i empreses (inversi\u00f3 en capital f\u00edsic i hum\u00e0).<\/p>\n

2.<\/strong>\u00a0Costos.<\/strong>\u00a0Hi ha molts costos que influeixen en el preu final.\u00a0Penso en els costos de l’energia, que en alguns casos s\u00f3n molt importants i que exigeixen una urgent revisi\u00f3 de la pol\u00edtica energ\u00e8tica.\u00a0Penso en els costos derivats de la utilitzaci\u00f3 d’infraestructures, que exigeixen que les inversions p\u00fabliques es facin amb un criteri de millora de la competitivitat i no per raons sumptu\u00e0ries.\u00a0Penso en els costos financers que exigeixen dedicar els recursos de l’estalvi a finan\u00e7ar l’activitat productiva i no l’especulativa.\u00a0I penso en els marges de benefici buscat per les empreses que, seguint el miratge que han creat les rendibilitats de les inversions especulatives, s’han situat de vegades en uns nivells exagerats.<\/p>\n

3.<\/strong>\u00a0Competir.<\/strong>\u00a0Competir en preu a for\u00e7a de baixos costos correspon a una etapa de desenvolupament dels pa\u00efsos, quan obren les economies al mercat mundial amb uns nivells de vida relativament baixos.\u00a0Va ser la situaci\u00f3 de l’economia espanyola durant els anys setanta i vuitanta del segle passat.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 es veia com un per\u00edode transitori, ja que hi havia molts pa\u00efsos (a \u00c0sia, i tamb\u00e9 en l’est d’Europa) disposats a agafar el relleu en els costos baixos.\u00a0Per aix\u00f2 es va haver de preparar el pa\u00eds refor\u00e7ant els seus aspectes de tecnologia, de formaci\u00f3 i d’innovaci\u00f3. Sempre he simplificat en una frase aquesta estrat\u00e8gia: “Quan no puguis fabricar un producte m\u00e9s barat, fabrica un producte millor, i si no pots fabricar amb millor qualitat, fabrica un producte nou”.\u00a0Costos, qualitat i innovaci\u00f3 s\u00f3n les tres etapes de la competitivitat en els pa\u00efsos que progressen.<\/p>\n

L’opini\u00f3 del\u00a0Financial Times<\/em>\u00a0em sona a una hist\u00f2ria de 30 anys enrere. Espero que Nissan no hagi decidit nom\u00e9s per ra\u00f3 de costos laborals. Recuperar competitivitat per aquesta part \u00e9s bo perqu\u00e8 en aquest tema tamb\u00e9 hav\u00edem generat una bombolla.\u00a0Per\u00f2 pensar en tornar a l’etapa anterior seria renunciar al desenvolupament ia la millora del nivell de vida i dels serveis.\u00a0Les retallades pressupost\u00e0ries en formaci\u00f3, investigaci\u00f3 o infraestructures productives, m’ho fan t\u00e9mer.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat dia 13, el\u00a0Financial Times\u00a0va publicar un ampli comentari que, basat en la decisi\u00f3 de Nissan d’ampliar la fabricaci\u00f3 de vehicles a la planta de Barcelona, \u200b\u200bdestacava que “la disminuci\u00f3 de costos laborals est\u00e0 fent d’Espanya una localitzaci\u00f3 creixentment competitiva per fabricar i exportar cotxes “i citava com a exemple decisions similars de Ford, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72],"tags":[],"class_list":["post-7736","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7736","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7736"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7736\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7738,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7736\/revisions\/7738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7736"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7736"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7736"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}