{"id":7730,"date":"2013-02-19T12:35:12","date_gmt":"2013-02-19T10:35:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7730"},"modified":"2013-04-09T10:30:15","modified_gmt":"2013-04-09T08:30:15","slug":"jordi-ortega-europa-un-mitja-de-la-politica-alemanya-es-leuro-estupid","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-europa-un-mitja-de-la-politica-alemanya-es-leuro-estupid\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: Europa, un mitj\u00e0 de la pol\u00edtica alemanya? \u00c9s l’euro est\u00fapid."},"content":{"rendered":"

\u00a0\"euros\"<\/a>Qu\u00e8 li diu \u00c0ngela Merkel a Mariano Rajoy?<\/b><\/p>\n

Alemanya, va assegurar, que no deixar\u00e0 caure l’euro.<\/p>\n

Qu\u00e8 vol dir? El que \u00e9s bo per l’euro no \u00e9s necess\u00e0riament bo per als europeus. Europa \u00e9s una uni\u00f3 de responsabilitat limitada, \u00e9s una uni\u00f3 de transfer\u00e8ncia no \u00e9s en la pol\u00edtica econ\u00f2mica, la \u00fanica cosa que uneix \u00e9s la s\u00e0dica transfer\u00e8ncia de disciplina i sacrificis.<\/p>\n

\u00c0ngela Merkel,<\/b> a Xile, li va dir a Mariano Rajoy<\/b> que a “Alemanya fem la nostra aportaci\u00f3 per a una zona euro robusta”; est\u00e0 conven\u00e7uda que el sacrifici per l\u2019euro el fa Alemanya. La realitat \u00e9s que un euro fort nom\u00e9s beneficia Alemanya mentre enfonsa l’economia dels pa\u00efsos perif\u00e8rics. Els pa\u00efsos de la perif\u00e8ria estan finan\u00e7ant el deute alemany i la seva expansi\u00f3 de l’economia, fins i tot, amb interessos negatius. Un 37% de la moneda que circula per alemanya procedir\u00e0 segons el Bundesbank – de la resta de pa\u00efsos de la zona euro.<\/p>\n

Alemanya afronta la crisi amb una estrat\u00e8gia exclusivament nacional, sense sospesar que en emp\u00e8nyer Europa a l’abisme, amb efectes letals en el comer\u00e7 global, acabar\u00e0 afectant l’economia alemanya, vulnerable al comer\u00e7 internacional. La soluci\u00f3 donada per \u00c0ngela Merkel<\/b> a Mariano<\/b> Rajoy<\/b> \u00e9s “exportar a Llatinoam\u00e8rica”.<\/p>\n

Com exportar\u00e0 als pa\u00efsos de la perif\u00e8ria quan alhora financen el deute alemany suportat amb un cost de finan\u00e7ament molt m\u00e9s elevat? Han vist redu\u00efda la seva capacitat d’exportaci\u00f3. Encara creu en el miracle de l'”estalvi”, guanyar competitivitat a base d’una atro\u00e7 devaluaci\u00f3 interna i d’una caiguda del consum interior. Aquest joc pervers aplicat a tota l’euro zona amena\u00e7a l’economia global a una altra recessi\u00f3. Per\u00f2 per ara nom\u00e9s es perceben els avantatges comparatius. A Berl\u00edn Mariano Rajoy <\/b>reclamava alemanys despilfarradors a \u00c0ngela Merkel<\/b> que ens permetin exportar a Alemanya. \u00c0ngela<\/b> Merkel<\/b> li responia “tranquil Mariano<\/b>, espera una mica”.<\/p>\n

Fuet arriba al sector bancari.<\/b><\/p>\n

\u00c0ngela Merkel,<\/b> en la seva pol\u00edtica dom\u00e8stica, est\u00e0 a les ant\u00edpodes de la pol\u00edtica que imposa a Europa. Acaba de proposar una estricta regulaci\u00f3 de les entitats financeres. Preveu condemnes de fins a cinc anys de pres\u00f3 per inversions que acabin en frac\u00e0s, es considerar\u00e0 un delicte destruir el capital ali\u00e8. La mesura de m\u00e9s calat, que menys ha transcendit, \u00e9s la separaci\u00f3 de la Banca d’inversi\u00f3, comercial i d’estalvi. S’imaginen que s’obligui a trossejar el Deutsche Bank, Commerzbank, etc?.<\/p>\n

Al setembre, l’SPD va llan\u00e7ar aquesta proposta. En paraules de Sigmar Gabriel<\/b> significa que els bancs tornin a ser avorrits. Com ho han estat fins que va arribar l’enginyeria financera, els productes estructurats creatius; anem a una banca sense perjudicis ideol\u00f2gics que impedeix un sector financer amb una regulaci\u00f3 d’acord amb est\u00e0ndards internacionals. La proposta<\/a> la va presentar Peer<\/b> Steinbr\u00fcck <\/b>que seria nomenat candidat de l’SPD.
\nHeiner Geissler<\/b>, exsecretari general de la CDU, un cr\u00edtic amb l’actual capitalisme financer, fins i tot anava m\u00e9s lluny: reclamar la supressi\u00f3 dels SPV, eliminar els fons de cobertura de risc, l’especulaci\u00f3 amb derivats, els mercats futurs d’aliments, les vendes en curt – que han tornat a aixecar-se en la vig\u00edlia de l’actual tempesta de corrupci\u00f3.<\/p>\n

Qu\u00e8 diu el Deutsche Bank? Va advertir que aquesta llei provocar\u00e0 que Alemanya deixi de ser el centre financer i, donar suport a les activitats d’inversi\u00f3 tindr\u00e0 costos de refinan\u00e7ament molt m\u00e9s elevats per les empreses. On veuen que les empreses trobin finan\u00e7ament? Tan ir\u00f2nic i sarc\u00e0stic com l’informe de Morgan Standley <\/b>de Joaquim Fels<\/b>, que ja veu Espanya convertida en la nova Alemanya gr\u00e0cies a l’ajust sostingut.<\/p>\n

El mite de l’exportaci\u00f3.<\/b><\/p>\n

El Bundesbank encara que observi una reducci\u00f3 industrial significativa, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la caiguda d’importacions a la zona euro, segueix confiant<\/a> en una recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica de les exportacions. S’oblida que es necessiten dos per a ballar el tango: <\/i>sense l’altra part no hi ha ball, com sense que ning\u00fa importi no hi ha exportaci\u00f3. Els clients alemanys estan provant el gust amarg de l’ajust amb una caiguda del consum intern.<\/p>\n

En els anys 90 Am\u00e8rica llatina va ser el laboratori de les pol\u00edtiques de l’FMI basades en l’ajust. La convertibilitat -amb la paritat amb el d\u00f2lar- la deix\u00e0 sense pol\u00edtica monet\u00e0ria. El que pateixen els pa\u00efsos de la perif\u00e8ria d’Europa -els anomenats PIGS. El resultat va ser el col\u00b7lapse d’aquestes economies: deute, fugida de capitals… que es reflecteix en ajustos. La recuperaci\u00f3 de l’economia amb un canvi de pol\u00edtiques, es deia des del ordoliberalisme<\/i>, obe\u00efa al “vent de cua”, l'”efecte rebot”. Justament aquests canvis de pol\u00edtiques els han portat a convertir-se en les pot\u00e8ncies emergents.<\/p>\n

Morgan Standley<\/b> assenyala que el cam\u00ed de la recuperaci\u00f3 passa per m\u00e9s retallades, m\u00e9s ajustos, caigudes salarials, caiguda del consum intern per convertir-nos en l’Alemanya de la d\u00e8cada passada. Qui far\u00e0 d’Espanya, que rebia cr\u00e8dit barat i abundant per sobre endeutar-se?.<\/p>\n

Hi ha qui critica l’austeritat i propugna el creixement; en el fons no utilitzen arguments molt diferents. Anant cap a una economia oberta proposaven fer atractiu el pa\u00eds a la inversi\u00f3 estrangera (“clima de negoci”, al modernitzar inversions i suprimir “restriccions”), reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica -consolidaci\u00f3 fiscal -i congelar la demanda interna- a base de salaris per reduir els deutes. I el creixement? Vindria de la demanda exterior -exportacions. Les receptes neoliberals dels 90 amb un l\u00e8xic del segle XXI. Es mostraven fins i tot optimistes per haver aconseguit super\u00e0vit en la balan\u00e7a de pagaments. Una forma d’animar a seguir aprofundint, encara m\u00e9s, amb aquestes receptes que no ha condu\u00eft a l’actual crisi -com segueix repetint Mario Drahgi<\/b>, ara, a porta tancada.<\/p>\n

Contra les idees que ens empenyen a l’abisme.<\/b><\/p>\n

Gustav Horn<\/b>, director de l’IMK, mostra com Alemanya est\u00e0 canviant la seva pol\u00edtica dom\u00e8stica per minimitzar la crisi de la zona euro. L’espectacular descens de la demanda de la zona euro est\u00e0 tenint efectes letals sobre les exportacions alemanyes -reactiva el consum intern amb mesures oposades a les receptes exigides als altres. Alemanya encara que “s’estabilitza el consum privat intern”, d’altra banda cauen les exportacions, conseq\u00fc\u00e8ncia d’una “disminuci\u00f3 massiva de les importacions en els pa\u00efsos de la zona euro”. “Per a la ind\u00fastria, la recessi\u00f3, per la qual actualment passa Alemanya \u00e9s, comparativament, menys que la majoria dels altres pa\u00efsos de la zona euro”- assenyala Gustav Horn.<\/b> Alemanya, tot i els riscos, es beneficia<\/a> de les pol\u00edtica a la zona euro.<\/p>\n

“Una pol\u00edtica monet\u00e0ria molt m\u00e9s expansiva, una manera d’actuar com a pol\u00edtica fiscal significativament menys restrictiva que a la resta de la zona euro gr\u00e0cies a majors augments salarials”. Mariano Rajoy<\/b> reclamava un major consum agregat a Alemanya que permeti a Espanya exportar, el que Alemanya nega a la resta de la zona euro, nom\u00e9s ella es beneficia d’aquest sacrifici que exigeix \u200b\u200bals altres.<\/p>\n

Fins i tot Jean-Claude Juncker<\/b> expressava que “l’euro \u00e9s excessivament alt”. No n’hi ha prou amb baixes taxes d’inter\u00e8s, la qual cosa impedeix la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica, \u00e9s una moneda excessivament forta. Preval la doctrina de que una depreciaci\u00f3 dels tipus de canvi, quan els Estats Units i Jap\u00f3 deprecien les seves monedes, disminueix l’activitat econ\u00f2mica, quan dep\u00e8n d’altres variables com la depend\u00e8ncia de les importacions, possibles substituts. Les defici\u00e8ncies te\u00f2riques i pol\u00edtiques es veuen agreujades amb aquest ingenu judici<\/a> dels ajustos empresos.<\/p>\n

Fran\u00e7ois Hollande<\/b> reclamava la necessitat d’una “pol\u00edtica que permeti fixar tipus de canvi”. Per a l’ortod\u00f2xia \u00e9s un atac directe a la independ\u00e8ncia del Banc Central Europeu. Pot seguir sent independent, sense detriment per aplicar l’article 219 del Tractat de la UE que permet fixar “orientacions generals”. El Consell Europeu, va dir Fran\u00e7ois Hollande<\/b>, ha de desenvolupar “una pol\u00edtica de tipus de canvi per protegir els interessos de l’economia europea”. Va sentenciar<\/a>, \u201csi l’euro puja a 1,40 enfront del d\u00f2lar, tots els nostres esfor\u00e7os de re industrialitzaci\u00f3 s’arru\u00efnaran\u201d. Europa juga a la ruleta russa amb un euro fort.<\/p>\n

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0Qu\u00e8 li diu \u00c0ngela Merkel a Mariano Rajoy? Alemanya, va assegurar, que no deixar\u00e0 caure l’euro. Qu\u00e8 vol dir? El que \u00e9s bo per l’euro no \u00e9s necess\u00e0riament bo per als europeus. Europa \u00e9s una uni\u00f3 de responsabilitat limitada, \u00e9s una uni\u00f3 de transfer\u00e8ncia no \u00e9s en la pol\u00edtica econ\u00f2mica, la \u00fanica cosa que uneix …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7730","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7730","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7730"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7730\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8111,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7730\/revisions\/8111"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7730"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7730"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7730"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}