{"id":7727,"date":"2013-02-19T10:31:30","date_gmt":"2013-02-19T08:31:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7727"},"modified":"2013-02-19T10:31:30","modified_gmt":"2013-02-19T08:31:30","slug":"josep-ramoneda-la-soledat-del-president","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-la-soledat-del-president\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: La soledat del president"},"content":{"rendered":"

\"arturmas\"<\/a>“He vist el president i he tingut la sensaci\u00f3 que se sentia molt sol.\u00a0M’ha recordat una trobada que vaig tenir amb Pasqual Maragall<\/strong> durant la crisi de l’Estatut”.\u00a0Aquest comentari \u00e9s d’un amic que va estar recentment amb Artur Mas<\/strong>.\u00a0Potser l’apreciaci\u00f3 tingui un component de subjectivitat: les coses s\u00f3n el que s\u00f3n i el que semblen.\u00a0Per\u00f2 llegint la premsa d’aquest cap de setmana, el judici no em sembla infundat.\u00a0Duran i Lleida<\/strong>, sempre a l’avantguarda, ja s’ofereix com a potencial successor si Artur Mas<\/strong> ho deixa.\u00a0Tres mesos despr\u00e9s d’unes eleccions suggerir la disponibilitat per ser candidat \u00e9s, a m\u00e9s de poc elegant, sospit\u00f3s.\u00a0Delata que alguns ja especulen amb eleccions anticipades, quan la legislatura nom\u00e9s acaba de comen\u00e7ar.\u00a0I denota unes presses ins\u00f2lites per oferir-se de caixa de reclutament dels sectors reticents al pacte de legislatura amb Esquerra<\/strong>.<\/p>\n

Oriol Junqueras<\/strong>, per la seva banda, adverteix al president que el seu partit no votar\u00e0 els pressupostos si no s\u00f3n pactats pr\u00e8viament, el que equival a recordar qui t\u00e9 la clau de la situaci\u00f3.\u00a0En el si de CiU<\/strong>, recuperant les velles tradicions de la casa, s’est\u00e9n un moviment que pret\u00e9n buscar un pacte de finan\u00e7ament amb el govern espanyol a canvi d’ajornar indefinidament el calendari del refer\u00e8ndum, amb l’aquiesc\u00e8ncia, per descomptat, de part del m\u00f3n empresarial.\u00a0I el promouen alguns que fa tres mesos juraven per Mas<\/strong> i la independ\u00e8ncia.En fi, com \u00e9s ben conegut, l’objectiu t\u00e0ctic del president Rajoy<\/strong> \u00e9s el descavalcament del president catal\u00e0, condici\u00f3 indispensable, segons ell, perqu\u00e8 les coses a Catalunya tornin al seu curs.<\/p>\n

A tot aix\u00f2, cal afegir els efectes dels casos de corrupci\u00f3, que s\u00f3n demolidors de cara a l’opini\u00f3 p\u00fablica, per\u00f2 tamb\u00e9 letals per a la vida interna de les organitzacions pol\u00edtiques: de cop l’imputat es converteix en un entrebanc per al partit i es generen serioses turbul\u00e8ncies, refor\u00e7ats per la incertesa que genera no saber fins on arriben les males not\u00edcies.\u00a0El conf\u00fas cas de les escoltes telef\u00f2niques, que afecta principalment a CiU<\/strong> i PSC<\/strong>, transmet una sensaci\u00f3 de nyap que enfonsa la credibilitat dels partits i demostra que hi ha massa gent en ells que no fa pol\u00edtica, sin\u00f3 que juga a fer pol\u00edtica, que \u00e9s el propi de la “mala fe” en expressi\u00f3 de Jean Paul Sartre.\u00a0La unitat que aparenten els partits, amb instruments tan escassament democr\u00e0tics com la disciplina de vot, amaga unes organitzacions fragmentades en fam\u00edlies i lleialtats personals, que viuen sempre observant al col\u00b7lega pel retrovisor.\u00a0La pol\u00edtica \u00e9s lluita pel poder i el primer enemic \u00e9s el company de partit que \u00e9s el que t’ho pot treure en primera inst\u00e0ncia.\u00a0Quan aquesta dimensi\u00f3 sinistra de la pol\u00edtica emergeix la desconfian\u00e7a es multiplica i es perd credibilitat i autoritat a borbolls.<\/p>\n

La cohesi\u00f3 dels partits s’acostuma a construir sobre dos factors: l’imant del poder i la uni\u00f3 contra l’adversari.\u00a0Quan un partit est\u00e0 a l’al\u00e7a, dif\u00edcilment emergeixen les difer\u00e8ncies, ni apareixen les corrupcions.\u00a0En moments dif\u00edcils, \u00e9s \u00fatil convertir l’adversari en font dels problemes propis.\u00a0Per\u00f2 quan la credibilitat dels pol\u00edtics \u00e9s tan limitada com ara, el recurs t\u00e9 poc recorregut.\u00a0Sens dubte, algunes filtracions dels \u00faltims temps, especialment en vig\u00edlies electorals, anaven directament a per Artur Mas<\/strong> i el proc\u00e9s sobiranista.\u00a0Per\u00f2 mantenir aquest argument cada vegada que apareix un cas de corrupci\u00f3 \u00e9s insostenible.\u00a0La renovaci\u00f3 a fons del sistema de partits \u00e9s condici\u00f3 pr\u00e8via a qualsevol objectiu de futur.\u00a0En el seu estat actual s\u00f3n massa vulnerables per poder emprendre processos realment ambiciosos.\u00a0La pressi\u00f3 dels moviments socials \u00e9s avui la millor defensa de la pol\u00edtica, per\u00f2 no es pot pretendre que ells carreguin amb la ineludible tasca de reformar el sistema pol\u00edtic. Tampoc es pot viure de la fantasia que amb la independ\u00e8ncia tota la resta es donaria per a m\u00e9s.\u00a0\u00c9s literalment una utopia.<\/p>\n

Artur Mas<\/strong> va voler fer un pas endavant i va errar en el c\u00e0lcul del temps i de l’oportunitat.\u00a0Ara est\u00e0 atrapat per una triple tempesta: la crisi i el desdeny autoritari amb la que la\u00a0va gestionar, que el castiga m\u00e9s que qualsevol altre dels factors en competici\u00f3, l’enfonsament del r\u00e8gim sorgit de la transici\u00f3 del qual CiU<\/strong> va ser part essencial, que demana la renovaci\u00f3 urgent d’uns partits dels que brolla corrupci\u00f3 a borbolls, i la pressi\u00f3 de les forces contr\u00e0ries al proc\u00e9s sobiranista.\u00a0El resultat \u00e9s una minva d’autoritat i un a\u00efllament creixent.\u00a0La soledat del president.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“He vist el president i he tingut la sensaci\u00f3 que se sentia molt sol.\u00a0M’ha recordat una trobada que vaig tenir amb Pasqual Maragall durant la crisi de l’Estatut”.\u00a0Aquest comentari \u00e9s d’un amic que va estar recentment amb Artur Mas.\u00a0Potser l’apreciaci\u00f3 tingui un component de subjectivitat: les coses s\u00f3n el que s\u00f3n i el que semblen.\u00a0Per\u00f2 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7727","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7727","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7727"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7727\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7729,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7727\/revisions\/7729"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7727"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7727"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}