{"id":7709,"date":"2013-02-15T12:26:52","date_gmt":"2013-02-15T10:26:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7709"},"modified":"2013-02-15T12:26:52","modified_gmt":"2013-02-15T10:26:52","slug":"joan-majo-europa-els-crancs-i-les-bicicletes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-europa-els-crancs-i-les-bicicletes\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Europa, els crancs i les bicicletes"},"content":{"rendered":"

\"Symbolic<\/a>Tots sabem que el desenvolupament de tot tipus de projectes necessita les mateixes precaucions que anar en bicicleta: per tenir \u00e8xit no s’ha de parar mai de c\u00f3rrer endavant, ja que si la bicicleta es para, es trenca l’equilibri i cau a terra. A m\u00e9s, a difer\u00e8ncia d’altres vehicles, les bicicletes no tenen marxa enrere. Suposo que ja que els crancs caminen cap enrere, aix\u00f2 deu voler dir que els crancs no poden anar en bicicleta. Ni tenir projectes.<\/p>\n

Aix\u00f2, els actuals dirigents de la UE, o no ho han sentit mai o no ho han ent\u00e8s. El projecte d’unificaci\u00f3, que t\u00e9 ja m\u00e9s de 50 anys, havia estat fins ara un projecte d’\u00e8xit. Prudent en la fixaci\u00f3 d’objectius, sovint lent en el desenvolupament, per\u00f2 sistem\u00e0tic en la seva consecuci\u00f3. I, sobretot, exigent en la fixaci\u00f3 d’una nova fita cada cop que l’anterior era assolida. Un projecte clarament engrescador que mirava sempre endavant. Fins i tot, en la darrera d\u00e8cada del segle passat, va accelerar molt el seu ritme amb la decisi\u00f3 de la uni\u00f3 monet\u00e0ria. Una acceleraci\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 el m\u00f3n va cada cop m\u00e9s r\u00e0pid, i aquell que va a poc a poc \u00e9s com si es par\u00e9s. La pr\u00e0ctica par\u00e0lisi dels deu anys anteriors a la crisi \u00e9s en bona part la responsable que aquesta crisi hagi estat molt m\u00e9s profunda i dif\u00edcil de resoldre a Europa que en altres llocs, perqu\u00e8, com tan b\u00e9 han explicat els experts, en aquestes situacions una moneda \u00fanica nom\u00e9s pot funcionar b\u00e9 si es compta amb una pol\u00edtica monet\u00e0ria unificada, una pol\u00edtica fiscal conjunta, un tresor \u00fanic, facilitat de mobilitat de la m\u00e0 d’obra i un pressupost\u00a0federal<\/i>\u00a0important que permeti transfer\u00e8ncies entre territoris per compensar els desequilibris comercials que creen les difer\u00e8ncies de competitivitat.<\/p>\n

Quan va esclatar la crisi financera, d’aquests cinc instruments Europa nom\u00e9s comptava amb el primer. S’ha intentat construir a corre-cuita, en uns moments de grans dificultats per a tothom, i aix\u00f2 ha suposat sacrificis i ha provocat patiments que han fet que la poblaci\u00f3 ho visqu\u00e9s com una imposici\u00f3 inacceptable. L’engrescament del projecte s’ha transformat en dubtes, i en molts casos en rebuig. No es pot amagar que els anys de par\u00e0lisi (bicicleta parada) han posat en perill el projecte (l’euro). Sembla que s’ha salvat amb algunes accelerades brusques (controls sobre els pressupostos, supervisi\u00f3 banc\u00e0ria) per\u00f2 que han fet patir molta gent. I ara resulta que aquesta setmana alguns s’han convertit en crancs i no solament no augmenten el pressupost comunitari, sin\u00f3 que el redueixen, retallant inversions, ajuts i programes amb projecci\u00f3 de futur. I fins i tot aquells que no hi estaven d’acord han tornat cap a casa contents explicant: “Hemos salvado parte de lo nuestro<\/i>\u00a0“.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una situaci\u00f3 que demana reflexi\u00f3. Es diu sovint que els actuals l\u00edders europeus no estan a l’al\u00e7ada, i que aix\u00f2 posa en perill el projecte. Vull pensar que s\u00f3n persones tan intel\u00b7ligents i v\u00e0lides com els de fa vint o trenta anys, per\u00f2 potser tenen un altre projecte, encara que no ho volen recon\u00e8ixer. Cal ser clars i dir-ho de manera molt simple: una uni\u00f3 comercial funciona molt millor amb una moneda \u00fanica, per\u00f2 aquesta no funciona b\u00e9 sense una sola pol\u00edtica monet\u00e0ria, que exigeix pol\u00edtiques econ\u00f2miques, energ\u00e8tiques o laborals conjuntes; el final de tot aix\u00f2 \u00e9s una uni\u00f3 pol\u00edtica. La diversitat europea exigeix que sigui de tipus federal, per\u00f2 en qualsevol cas \u00e9s necessari que sigui una uni\u00f3.<\/p>\n

L’espectacle d’aquest dies -amb els brit\u00e0nics\u00a0preparant<\/i>\u00a0la sortida de la UE (mai han volgut ser-hi, m\u00e9s que per alentir-la); els francesos fent tots sols la guerra a Mali (amb la resta mirant cap a una altra banda, quan el problema del radicalisme isl\u00e0mic al nord d’\u00c0frica \u00e9s europeu i no franc\u00e8s); els alemanys endarrerint les actuacions del BCE (i fent pinya amb els euroesc\u00e8ptics per reduir el pressupost comunitari), i els italians i espanyols no reconeixent la profunditat dels seus problemes (i seguint jugant al “qui dia passa, any empeny”)- constitueix en conjunt un panorama bastant preocupant.<\/p>\n

S’ha de reprendre, per part del nucli dur, el projecte de la UE; s’ha de deixar clar que qui hi juga, hi juga fins al final (els avantatges de l’euro exigeixen un tipus d’uni\u00f3 pol\u00edtica), i s’han de reformar les regles perqu\u00e8 en aquesta uni\u00f3 funcioni la democr\u00e0cia i els ciutadans s’hi puguin sentir b\u00e9. Tot aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s urgent. Si seguim amb la bicicleta aturada o intentem anar enrere, caur\u00e0 i ens farem molt mal.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots sabem que el desenvolupament de tot tipus de projectes necessita les mateixes precaucions que anar en bicicleta: per tenir \u00e8xit no s’ha de parar mai de c\u00f3rrer endavant, ja que si la bicicleta es para, es trenca l’equilibri i cau a terra. A m\u00e9s, a difer\u00e8ncia d’altres vehicles, les bicicletes no tenen marxa enrere. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7709","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7709","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7709"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7709\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7710,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7709\/revisions\/7710"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7709"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7709"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7709"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}