{"id":7707,"date":"2013-02-14T12:14:23","date_gmt":"2013-02-14T10:14:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7707"},"modified":"2013-02-14T12:14:23","modified_gmt":"2013-02-14T10:14:23","slug":"josep-borrell-menys-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-borrell-menys-europa\/","title":{"rendered":"Josep Borrell: Menys Europa"},"content":{"rendered":"

\"152560_Parlamento_Europeo_Estrasburgo\"<\/a>El Pressupost plurianual de la UE per al per\u00edode 2014-2020 (les perspectives financeres en l’argot de Brussel\u00b7les) aprovat amb f\u00f2rceps i de matinada (com sempre) pel Consell Europeu no defensa els interessos dels ciutadans europeus. No ajudar\u00e0 Europa a sortir de la crisi ni augmentar\u00e0 la seva competitivitat. M\u00e9s avita al contrari. Amb aquestes mateixes paraules l’han rebut els presidents dels quatre grans grups pol\u00edtics del Parlament Europeu. I crec que tenen ra\u00f3. En aquest Pressupost, dictat per la crisi, els governs reafirmen l’austeritat i accepten una Europa m\u00e9s feble, menys solid\u00e0ria i financerament m\u00e9s petita.<\/p>\n

Per primer cop des que els Pressupostos plurianuals es van inventar el 1988, la seva quantitat total disminueix. Els 960.000 milions d’euros de cr\u00e8dits de comprom\u00eds (el que es pot gastar, cosa diferent del que es pot pagar ja que els cr\u00e8dits de pagament estan encara m\u00e9s limitats, 908.000 milions) representen a penes l’1% del PIB europeu. S\u00f3n 33.000 milions menys que en el per\u00edode anterior 2007-2013. En suma, menys Europa.<\/p>\n

Al descontentament dels eurodiputats s’hi ha d’afegir la satisfacci\u00f3 del\u00a0premier<\/i>\u00a0brit\u00e0nic\u00a0David Cameron<\/b>, proclamant: \u00abHa sigut un bon acord per al Regne Unit i per a Europa\u00bb. Sabent la concepci\u00f3 d’Europa que t\u00e9\u00a0Cameron<\/b>\u00a0les seves declaracions s\u00f3n inquietants. Els acords del Consell satisfan moltes de les pretensions brit\u00e0niques i desgraciadament ser\u00e0 aix\u00ed mentre segueixi en vigor la regla de la unanimitat. Per\u00f2\u00a0Cameron<\/b>\u00a0sol no hauria aconseguit aquesta retallada.L’alian\u00e7a amb\u00a0Merkel\u00a0<\/b>ha condu\u00eft a aquest resultat, i aix\u00f2 reafirma la tesi que 50 anys despr\u00e9s del Tractat de l’Elisi la parella Berl\u00edn-Par\u00eds t\u00e9 avui menys afinitat que la Berl\u00edn-Londres. Fran\u00e7a ha intentat limitar el dany, i ha acabat per recon\u00e8ixer que Europa no hi guanya amb aquest pressupost\u00bf encara que hagi aconseguit mantenir les ajudes als seus agricultors. Espanya s’acontenta de seguir sent receptor net i d’unes engrunes del fons creat recentment per fer front a l’atur juvenil dotat amb la irris\u00f2ria quantitat de 3.000 milions per als set anys. Pura decoraci\u00f3 pressupost\u00e0ria perqu\u00e8 tots poguessin dir que havien aconseguit alguna cosa en la defensa dels seus interessos nacionals. Qui ha estat especialment ben tractat ha estat\u00a0Monti,\u00a0<\/b>a qui tots han volgut ajudar perqu\u00e8 guanyi a\u00a0Berlusconi\u00a0<\/b>d’aqu\u00ed dues setmanes.<\/p>\n

Ag\u00f2nica com totes, aquesta negociaci\u00f3 ha estat diferent de les anteriors. Fins ara els temes pol\u00e8mics eren la pol\u00edtica agr\u00edcola comuna (PAC), considerada excessivament dotada i poc eficient, i les contribucions d’alguns pa\u00efsos com la del Regne Unit i el seu fam\u00f3s xec conquistat per\u00a0Thatcher\u00a0<\/b>des que va demanar que \u00abem tornin els meus diners\u00bb. Per\u00f2 aquesta vegada s’ha parlat poc d’ells. La proposta realista de la Comissi\u00f3 sobre la PAC, que la redueix al 30% del pressupost el 2020, ha estat mantinguda. Del xec brit\u00e0nic a penes s’ha parlat i s’han sentit poques exig\u00e8ncies de \u00abjust retorn\u00bb per part dels pa\u00efsos contribuents nets. Aquests han preferit comprimir a la baixa el Pressupost per minimitzar la seva aportaci\u00f3 i no recarregar m\u00e9s els seus Pressupostos nacionals per als quals la contribuci\u00f3 a la UE \u00e9s una despesa m\u00e9s.<\/p>\n

En el fons, l’\u00faltim comprom\u00eds presentat per\u00a0Van Rompuy<\/b>\u00a0va ser una forma de fer que tots acceptessin el que ja havien decidit abans uns quants pa\u00efsos contribuents nets, cinc dels quals (Alemanya, Fran\u00e7a, Regne Unit, Holanda i Finl\u00e0ndia) aporten el 55% del Pressupost. I en particular, Alemanya, que aporta el 20%. Aix\u00ed, davant el gaireb\u00e9 7% d’augment que demanava la Comissi\u00f3, el Consell ha acordat generosament una rebaixa del 3%. La xifra de l’acord final s’hauria pogut endevinar f\u00e0cilment. Coincideix gaireb\u00e9 exactament amb la que aquells cinc pa\u00efsos havien anunciat, el desembre del 2010, com el l\u00edmit que estaven disposats a finan\u00e7ar. Encara que\u00a0Cameron<\/b>\u00a0ha fet molt soroll ideol\u00f2gic, la verdadera intransig\u00e8ncia ha estat la d’Alemanya.<\/p>\n

Queda per veure el que faran els eurodiputats. Te\u00f2ricament poden vetar el Pressupost i, sense el seu acord, es prorrogaria autom\u00e0ticament l’anterior per un any en dotzenes parts. M\u00e9s diners per\u00f2 repartits de forma poc funcional. Una mala soluci\u00f3 que nom\u00e9s podria ser transit\u00f2ria, per\u00f2 que permetria al PE ensenyar les dents i demostrar que els diputats s\u00f3n independents dels seus governs i representen l’inter\u00e8s general europeu per sobre del dels seus pa\u00efsos. Est\u00e0 per veure que ho facin, tot i que si votessin en urna secreta i no arrisquessin el seu lloc en les pr\u00f2ximes llistes, en els pa\u00efsos que tenen aquest sistema d’elecci\u00f3, potser s’atrevirien. Nom\u00e9s el PE pot evitar la carrera cap a menys Europa.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Pressupost plurianual de la UE per al per\u00edode 2014-2020 (les perspectives financeres en l’argot de Brussel\u00b7les) aprovat amb f\u00f2rceps i de matinada (com sempre) pel Consell Europeu no defensa els interessos dels ciutadans europeus. No ajudar\u00e0 Europa a sortir de la crisi ni augmentar\u00e0 la seva competitivitat. M\u00e9s avita al contrari. Amb aquestes mateixes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-7707","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7707","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7707"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7707\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7708,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7707\/revisions\/7708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7707"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7707"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7707"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}