{"id":7689,"date":"2013-02-09T12:02:15","date_gmt":"2013-02-09T10:02:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7689"},"modified":"2013-02-09T12:02:53","modified_gmt":"2013-02-09T10:02:53","slug":"joaquim-nadal-en-defensa-dels-ajuntaments","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquim-nadal-en-defensa-dels-ajuntaments\/","title":{"rendered":"Joaquim Nadal: En defensa dels ajuntaments"},"content":{"rendered":"

\"gente\"<\/a>En un moment de crisi institucional sense precedents sembla que tothom s\u2019atreveixi amb els ajuntaments. Documents diversos postulen reformes en profunditat, i opinadors de tota mena detecten en els ajuntaments la llavor de molts dels problemes de car\u00e0cter general, que no seria dif\u00edcil d\u2019atribuir a d\u2019altres nivells d\u2019administraci\u00f3 o de compartir-los entre tots. El d\u00e8ficit, la corrupci\u00f3, o la manca d\u2019adequaci\u00f3 de la funci\u00f3 p\u00fablica local als requeriments d\u2019una societat moderna serien els llocs comuns d\u2019un atac en tota la regla. El plantejament \u00e9s d\u2019un simplisme esfere\u00efdor i amb la mateixa simplicitat es planteja un programa de liquidaci\u00f3 i desapoderament dels governs locals que no t\u00e9 cap precedent en la hist\u00f2ria de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

Aix\u00ed, es formulen propostes per a l\u2019eliminaci\u00f3 de municipis i la modificaci\u00f3 del mapa municipal, es proposa la supressi\u00f3 de mancomunitats, es planteja la reducci\u00f3 del nombre de regidors per ajuntament, s\u2019imposa la limitaci\u00f3 de les retribucions d\u2019alcaldes i regidors, s\u2019amena\u00e7a amb la derivaci\u00f3 de les transfer\u00e8ncies de l\u2019Estat al pagament directe dels prove\u00efdors dels municipis que no cobrin puntualment, s\u2019aborda la reducci\u00f3 de les compet\u00e8ncies i s\u2019afirma que amb la concentraci\u00f3 de les compet\u00e8ncies urban\u00edstiques en organismes superiors desapareixer\u00e0 la corrupci\u00f3 instal\u00b7lada en les esferes de les administracions.<\/p>\n

La tradici\u00f3 municipalista ha tractat hist\u00f2ricament de defensar el principi de l\u2019autonomia local, les compet\u00e8ncies dels ajuntaments, la idone\u00eftat del marc municipal per a la prestaci\u00f3 de determinats serveis a la col\u00b7lectivitat i la necessitat d\u2019una legislaci\u00f3 adequada en mat\u00e8ria de governs i hisendes locals que atorguin als municipis la flexibilitat necess\u00e0ria per assumir les seves compet\u00e8ncies i els recursos suficients per exercir-les amb plenitud i efic\u00e0cia.<\/p>\n

A Catalunya, aquesta tradici\u00f3 s\u2019ha forjat amb un esperit reformista i regeneracionista que agafa for\u00e7a en el marc del catalanisme pol\u00edtic, i que troba un camp d\u2019expansi\u00f3 en temps de la Mancomunitat primer, i de la Rep\u00fablica despr\u00e9s, amb la Generalitat. La voluntat de creaci\u00f3 de l\u2019Escola d\u2019Administraci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya es plantejava, justament, la resposta a la necessitat d\u2019una funci\u00f3 p\u00fablica preparada per atendre i servir el mapa municipal i dotar-lo dels controls i dels assessoraments o la intervenci\u00f3 adequats per garantir els temes de procediment, de legalitat i de compliment dels objectius de les funcions encomanades als municipis.<\/p>\n

Aquest va ser l\u2019\u00e0nim de la Federaci\u00f3 de Municipis Catalans, que es va organitzar el I Congr\u00e9s Municipalista Catal\u00e0, del 3 al 6 de febrer de 1933.\u00a0 Amb el mateix objectiu, setanta anys m\u00e9s tard, la Federaci\u00f3 de Municipis de Catalunya i l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Municipis van organitzar el II Congr\u00e9s de Municipis de Catalunya, del 17 de juny al 10 de novembre de 2001.<\/p>\n

Durant d\u00e8cades hem assumit la doctrina del principi de subsidiarietat pel qual, i Europa aix\u00ed ho creu, tot all\u00f2 que es pugui fer m\u00e9s a prop no cal fer-ho de lluny. La dist\u00e0ncia, l\u2019anonimat, la centralitzaci\u00f3, la burocr\u00e0cia, la manca de calidesa i de proximitat han estat considerats, de fa temps, com els factors de distorsi\u00f3 que calia combatre des del m\u00f3n local per garantir un principi democr\u00e0tic de resposta directa a la sobirania i a la representaci\u00f3 exercides en contacte directe amb els ciutadans. La noci\u00f3 de primera trinxera ha estat a l\u2019ordre del dia des de les eleccions municipals de 1979 que retornaven a la pol\u00edtica local, an\u00f2malament dos anys m\u00e9s tard que a la pol\u00edtica general, la credibilitat i la for\u00e7a de la llibertat i de la democr\u00e0cia. L\u2019accent local va produir la revoluci\u00f3 silenciosa m\u00e9s apassionant i efica\u00e7 de la democr\u00e0cia contempor\u00e0nia, amb una transformaci\u00f3 f\u00edsica i social dels pobles i de les ciutats sense cap precedent hist\u00f2ric equiparable. Els ajuntaments van fer d\u2019amortidor dels desajustos de la societat espanyola i catalana contempor\u00e0nies i van abordar els problemes de la cohesi\u00f3 social en la seva integritat global, tant en els moments de crisi com en els moments d\u2019expansi\u00f3. La imaginaci\u00f3 municipal va saber donar respostes directes als problemes de l\u2019atur que ara semblen irresolubles i va organitzar programes, dispositius i plans que pal\u00b7liaven els efectes de l\u2019atur i estimulaven la inserci\u00f3 laboral i la cohesi\u00f3 social.<\/p>\n

En termes globals, els ajuntaments han fet aquesta feina amb exemples m\u00e9s que notables de bona administraci\u00f3 i efici\u00e8ncia, s\u00f3n per regla general administracions m\u00e9s sanejades i menys endeutades que les altres administracions i disposen d\u2019una capacitat de recuperaci\u00f3 que de moment no semblen en disposici\u00f3 de mostrar els nivells superiors de les altres administracions.<\/p>\n

Si ens cenyim a la tem\u00e0tica urban\u00edstica es fa molt dif\u00edcil d\u2019atribuir a les administracions locals la culpa dels abusos especulatius o dels casos de corrupci\u00f3 que han esquitxat el mercat m\u00e9s sensible en temps de la bombolla immobili\u00e0ria, que era el mercat del s\u00f2l. Justament van ser els marcs legislatius generals i la convicci\u00f3 err\u00f2nia que la liberalitzaci\u00f3 i l\u2019abund\u00e0ncia de s\u00f2l actuarien autom\u00e0ticament de reguladors del preu i evitarien el desgavell originat en aquest principi erroni, els que han donat lloc a models expansius sense planificaci\u00f3. Precisament, contra tot pron\u00f2stic, la desregulaci\u00f3 des de dalt o la desregulaci\u00f3 des de baix, en el cas de la manca de planejament, actuaven en la mateixa direcci\u00f3. Creaven les condicions id\u00f2nies per a la impunitat especulativa escapant d\u2019un entramat ben constru\u00eft des d\u2019una legislaci\u00f3 auton\u00f2mica adequada i una exig\u00e8ncia de planificaci\u00f3 que havia d\u2019assegurar un marc estable i jur\u00eddicament fiable i cre\u00efble per al present i per al futur.<\/p>\n

En definitiva comen\u00e7ar des de baix i pel m\u00f3n local \u00e9s avui una excusa de mal pagador. L\u2019aprimament de l\u2019administraci\u00f3, la seva desburocratitzaci\u00f3, la reforma en profunditat, el compliment de la llei i el pagament dels deutes han de comen\u00e7ar des de dalt, si es t\u00e9 el coratge d\u2019exercir un lideratge moral i exemplaritzant que avui no es veu per enlloc.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

Bloc de Joaquim Nadal<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un moment de crisi institucional sense precedents sembla que tothom s\u2019atreveixi amb els ajuntaments. Documents diversos postulen reformes en profunditat, i opinadors de tota mena detecten en els ajuntaments la llavor de molts dels problemes de car\u00e0cter general, que no seria dif\u00edcil d\u2019atribuir a d\u2019altres nivells d\u2019administraci\u00f3 o de compartir-los entre tots. El d\u00e8ficit, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7689","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7689","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7689"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7689\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7691,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7689\/revisions\/7691"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7689"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7689"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}