{"id":7681,"date":"2013-02-08T10:12:36","date_gmt":"2013-02-08T08:12:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7681"},"modified":"2013-02-08T10:12:36","modified_gmt":"2013-02-08T08:12:36","slug":"enric-juliana-el-partit-alfa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-el-partit-alfa\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: El Partit Alfa"},"content":{"rendered":"

\"pppsoe\"<\/a>El Partit Alfa de les classes mitjanes espanyoles va guanyar les eleccions generals de novembre del 2011 amb una aclaparadora majoria absoluta i va forjar un imperi pol\u00edtic comparable -en nombre de vots, escons o ocupaci\u00f3 de zones de poder- al del Partit Socialista Obrer Espanyol el 1982. El Partit Alfa t\u00e9 185 dels 350 escons del Congr\u00e9s dels Diputats, 165 dels 265 senadors, 24 dels 54 eurodiputats espanyols, governa 11 de les 17 autonomies, controla la gran majoria de les diputacions provincials i consells insulars; seves s\u00f3n les alcaldies de gaireb\u00e9 totes les grans ciutats -amb l’excepci\u00f3 de Barcelona, Bilbao i Saragossa- i la majoria dels municipis majors de 50.000 habitants. La seva base \u00e9s enorme: 800.000 afiliats, 26.500 regidors, 560 diputats auton\u00f2mics.<\/p>\n

\u00c9s el partit pol\u00edtic m\u00e9s important de l’Espanya moderna. Un cas poc freq\u00fcent a Europa: tots els matisos del centre, la dreta i la dreta extrema reunits en un \u00fanic conglomerat, per poder competir millor en un pa\u00eds que, segons diuen les enquestes, es mant\u00e9 lleugerament inclinat cap al centreesquerra (una mica m\u00e9s a la perif\u00e8ria que al centre). Un partit de forta matriu nacional-castellana que sap parlar en gallec -sobretot en gallec-, en eusquera i en catal\u00e0 (catal\u00e0-valenci\u00e0-balear).<\/p>\n

El Partit Alfa va guanyar les \u00faltimes eleccions generals gr\u00e0cies al fenomenal ensorrament de la credibilitat del president socialista Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, absolutament desbordat per la gravetat d’una crisi econ\u00f2mica que va ser incapa\u00e7 de diagnosticar correctament. I tamb\u00e9 gr\u00e0cies al bon record que un gran nombre d’espanyols conservaven -i conserven- dels anys de la plata f\u00e0cil, quan el consum i les plusv\u00e0lues immobili\u00e0ries van assolir cotes mai vistes a Espanya, un record fins fa dos dies associat a la figura de Rodrigo Rato Figueredo. Una gran majoria social desitjava creure que la crisi mal administrada per Zapatero era un desgraciat i enutj\u00f3s par\u00e8ntesi en la hist\u00f2ria d’\u00e8xit d’Espanya i que la millor manera de posar fi al malson era encarregar la governaci\u00f3 al partit que va gestionar els anys fabulosos. Un partit molt ben connectat amb els poders econ\u00f2mics i, en aparen\u00e7a, m\u00e9s ben sintonitzat amb el Directori Europeu, amb seu principal a Berl\u00edn. 10,8 milions de persones van votar Mariano Rajoy, que va superar en mig mili\u00f3 de paperetes el triomfal registre de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar el 2000. El Partit Alfa va vendre amb contund\u00e8ncia el missatge: amb nosaltres es tanca el par\u00e8ntesi. La majoria s’ho va creure.<\/p>\n

Catorze mesos despr\u00e9s, el par\u00e8ntesi no s’ha tancat i la sensaci\u00f3 dominant \u00e9s que les coses han anat a pitjor. Sis milions d’aturats en les estad\u00edstiques oficials, 50% d’atur juvenil, sortida en massa de llicenciats universitaris a la recerca de feina i sentit de la vida, constants escenes d’empobriment i mis\u00e8ria en els mitjans de comunicaci\u00f3, menjadors socials plens, municipis i administracions regionals arru\u00efnades, Catalunya inflamada i inflamant, una desmoralitzaci\u00f3 generalitzada i, de nou, despr\u00e9s de molts anys, una certa vergonya davant l’estranger. I la monarquia en unes dificultats mai vistes des de l’esdeveniment successori de l’any 1975.<\/p>\n

L’estalvi, la veritable exist\u00e8ncia de sentiments democr\u00e0tics a l’interior del poble espanyol -finalment assentats-, la resili\u00e8ncia i el bon tarann\u00e0 de la gent de baix (una vella tradici\u00f3 de resist\u00e8ncia popular al patiment social), les xarxes familiars, la gran amplitud de la propietat de l’habitatge (malgrat els drames hipotecaris), la gran proximitat del camp a la ciutat en moltes \u00e0rees urbanes i l’objectiu abaratiment hist\u00f2ric dels productes b\u00e0sics per a la superviv\u00e8ncia expliquen que Espanya encara estigui lluny de la dramat\u00fargia grega.<\/p>\n

La gent conviu amb la crisi, per\u00f2 el dip\u00f2sit del mal humor \u00e9s molt ple. Molt ple. La publicaci\u00f3 de les fotoc\u00f2pies d’una presumpta comptabilitat oculta del Partit Popular ha tingut un impacte extraordinari i ha generat la il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica d’una irreversible crisi de r\u00e8gim. Aix\u00f2 s’enfonsa, diuen a la premsa els especialistes en obrir i tancar etapes hist\u00f2riques. Com que els temps, a m\u00e9s d’agitats, van molt accelerats, pot ser que l’encertin. El r\u00e8gim del 1977 s’acaba. La conclusi\u00f3 \u00e9s molt suggeridora -l’ensorrament de l’ordre establert sempre ser\u00e0 una gran narraci\u00f3-, per\u00f2 un servidor no acaba d’estar gaire conven\u00e7ut que l’actual i soroll\u00f3s esc\u00e0ndol sigui el gori-gori i el final dels temps.<\/p>\n

La novetat del moment pot ser que consisteixi en el seg\u00fcent fet: molts electors del centredreta progressivament irritats amb el Govern Rajoy -el moment clau va ser la crisi de Bankia i l’ensorrament del mite Rodrigo Rato- estan confluint a la Pla\u00e7a de l’Enuig amb l’opini\u00f3 d’esquerres, sectorialment molt inflamada. La suma de malestars forma una onada de notables proporcions que fascina els mitjans de comunicaci\u00f3. La din\u00e0mica es tr\u00e0gica i t\u00e9 un punt narcisista. S’agrada.<\/p>\n

El Partit Alfa es troba en serioses dificultats, s\u00ed, per\u00f2 l’Omega, m\u00e9s que fora, la t\u00e9 dins. Jo no trauria grans conclusions fins despr\u00e9s de les eleccions italianes de finals de febrer.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Partit Alfa de les classes mitjanes espanyoles va guanyar les eleccions generals de novembre del 2011 amb una aclaparadora majoria absoluta i va forjar un imperi pol\u00edtic comparable -en nombre de vots, escons o ocupaci\u00f3 de zones de poder- al del Partit Socialista Obrer Espanyol el 1982. El Partit Alfa t\u00e9 185 dels 350 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7681","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7681","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7681"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7681\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7683,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7681\/revisions\/7683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7681"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7681"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7681"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}