{"id":7659,"date":"2013-02-05T11:58:11","date_gmt":"2013-02-05T09:58:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7659"},"modified":"2013-02-05T11:58:11","modified_gmt":"2013-02-05T09:58:11","slug":"jordi-del-rio-de-majories-minories-i-seleccio-de-personal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-del-rio-de-majories-minories-i-seleccio-de-personal\/","title":{"rendered":"Jordi del R\u00edo: De majories, minories i selecci\u00f3 de personal"},"content":{"rendered":"

\"seleccio<\/a>No corren bons temps per a la serenor, per a la reflexi\u00f3. Estem instal\u00b7lats en una gaireb\u00e9 perp\u00e8tua halitosi social. Tot el que ens surt per la boca \u00e9s avinagrat, malhumorat. I el pitjor de tot \u00e9s que segurament sobren motius per a aquest desarrelament amb l\u2019optimisme, per a aquesta imatge de mal copulats amb l\u2019esperan\u00e7a. Fins i tot \u00a0aquest escrit potser tamb\u00e9 hauria necessitat un bon col\u00b7lutori \u00a0bucal abans de veure la llum.<\/p>\n

Vivim dies convulsos pel que fa refer\u00e8ncia a la corrupci\u00f3 pol\u00edtica. Li diuen sist\u00e8mica, transversal. Amb la mateixa intensitat que es visualitza el malestar ciutad\u00e0, assistim en paral\u00b7lel i des d\u2019amplis sectors pol\u00edtics a una contraofensiva benintencionada i plena de raonables arguments alertant del perill d\u2019aquest pim pam pum<\/i> generalitzat contra la classe pol\u00edtica. Benintencionada, raonable, fins i tot responsable des del punt de vista del combat\u00a0 contra l\u2019 antidemocr\u00e0cia que \u00e9s pot albirar f\u00e0cilment, aquest atac desigual contra el millor dels sistemes coneguts. Per\u00f2 excessivament endog\u00e0mica. En cap d\u2019aquestes declaracions de principis he sabut trobar una de les principals causes, al meu entendre, \u00a0d\u2019aquesta situaci\u00f3. Segurament l\u2019origen : la selecci\u00f3 del personal.<\/p>\n

Proposo un simple exercici per comen\u00e7ar. Una cerca a Google de la seg\u00fcent combinaci\u00f3 de paraules , \u2018donar lli\u00e7ons\u2019,\u00a0 ens retorna una curiosa resposta : m\u00e9s de les primeres 100 entrades i imatges es corresponen amb pol\u00edtics de totes les ideologies i nacionalitats. La veritat: no em sorpr\u00e8n. \u00c9s m\u00e9s, diria que aquest \u00e9s el gran problema amb el qual s’enfronta actualment la classe pol\u00edtica : la credibilitat, la coher\u00e8ncia. Com donar lli\u00e7ons i no morir en l’intent. Aquesta actitud, la de mestre a deixeble, ni cola, ni \u00e9s cre\u00efble, ni en la majoria dels casos s’adequa amb la realitat d’una societat sobreinformada i sovint, per desgr\u00e0cia, m\u00e9s preparada i formada que la dels seus representants.<\/p>\n

Qui no ha llegit aquests dies dec\u00e0legs, plans quinquenals, manifests , contramanifests a la carta i, en definitiva, idees per a la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica? Hem sentit\u00a0 parlar de lleis electorals, llistes obertes, noves lleis de finan\u00e7ament de partits, registres de lobbys<\/i>, lleis de transpar\u00e8ncia i acc\u00e9s a la informaci\u00f3, participaci\u00f3 democr\u00e0tica\u2026.Una m\u00fasica molt interessant. Per\u00f2 molt coneguda i, per desgr\u00e0cia, susceptible de ser tocada per tothom, incl\u00f2s Berlusconi, ni que sigui a ritme de bunga-bunga<\/i>. El problema, al meu modest entendre, rau en la combinaci\u00f3 de\u00a0 dues coordenades : la credibilitat de l\u2019emissor i la concreci\u00f3 i viabilitat de les propostes. Avui em dedicar\u00e9 a la primera : coher\u00e8ncia i credibilitat. Deia abans que en cap d\u2019aquestes declaracions, d\u2019aquests pentagrames de principis,\u00a0 he sabut trobar una de les principals causes d\u2019aquesta situaci\u00f3,\u00a0 segurament l\u2019origen: la selecci\u00f3 de personal. Millor dit, la selecci\u00f3 dels nostres representants. Curiosament, mai ens preguntem quina mena de comissi\u00f3 de personal en els partits pol\u00edtics avalua la formaci\u00f3 \u00e8tica i cultural dels futurs c\u00e0rrecs pol\u00edtics. Quina mena de barrera infranquejable se situa per impedir\u00a0 que dubtosos perfils defensors d\u2019interessos personals s\u2019acostin des de ben jovenets, fins i tot abandonant estudis, a\u00a0 la \u201ccarrera pol\u00edtica\u201d, a la recerca del sou f\u00e0cil i pr\u00e0cticament vitalici. I a vegades, hereditari? Quina barrera emocional se situa per a aquelles persones per les quals la pol\u00edtica partidista sovint \u00e9s una substituci\u00f3 de la fam\u00edlia, al marge de la qual pr\u00e0cticament nom\u00e9s hi ha l\u2019abisme del no reconeixement emocional. Els partits com una mena de \u201cclub dels cors solitaris\u201d. <\/i>Per sort els qui aix\u00ed es manifesten s\u00f3n encara una minoria. Per\u00f2 a tenir molt en compte.<\/p>\n

He assistit aquests dies, \u00a0de ben a prop i a vegades aterrit, a l\u2019episodi de les diputades i diputats d\u00edscols del PSC<\/strong>. He escoltat a responsables pol\u00edtics declaracions tremendes, sovint molt m\u00e9s en conson\u00e0ncia geogr\u00e0fica amb el sud d\u2019It\u00e0lia que amb l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia que s\u2019hauria de suposar a la pr\u00e0ctica pol\u00edtica en un pa\u00eds d\u2019una certa \u00a0tradici\u00f3 democr\u00e0tica. Humilment, les disculpo.\u00a0 S\u00f3c conscient que s\u00f3n fetes des de la irreflexi\u00f3 i l\u2019abraonament de la delicada conjuntura. \u201cEn una fam\u00edlia mai s\u2019ha de trencar la disciplina de vot\u201d<\/i>. \u201cUns fan m\u00fasica (els disciplinats) , altres soroll (els d\u00edscols)\u201d.<\/i> \u201cEl PSC tamb\u00e9 t\u00e9 el seu dret a decidir aix\u00ed que les minories haurien d\u2019acatar a les majories\u201d<\/i>. B\u00e9, sembla com si la veritat relativa sobre la que es sustenta la democr\u00e0cia fos una q\u00fcesti\u00f3 de \u201cpes\u201d, \u00e9s a dir, \u00a0de qui pesa m\u00e9s. O la t\u00e9 m\u00e9s llarga.<\/p>\n

\u201cLa veritat pot ser minorit\u00e0ria i no per aix\u00f2 deixa de ser veritat\u201d. Farien b\u00e9 els responsables dels partits pol\u00edtics en ocupar-se de rebre\u2019ns a les seves seus amb aquest\u00a0 frontispici hind\u00fa\u00a0 i no amb la\u00a0 trista i freda imatge d\u2019uns receptacles bunqueritzats<\/i>\u00a0 que fan que ja\u00a0 la primera impressi\u00f3 sigui la d\u2019un clar distanciament emocional amb el que all\u00ed entra. Siguem clars, que aixequi la m\u00e0 qui no hagi trencat alguna vegada, per no dir sovint i de manera saludable,\u00a0 la \u201cdisciplina de vot\u201d a la seva fam\u00edlia. L\u2019actitud contr\u00e0ria t\u00e9 un nom que no m\u2019atreveixo a reproduir. Siguem tamb\u00e9 intel\u00b7ligents: \u00a0les discrep\u00e0ncies, les possibles ruptures i trencaments mai s\u2019entendran p\u00fablicament com un assumpte de interpretacions m\u00e9s o menys sem\u00e0ntiques \u00a0o disciplin\u00e0ries sin\u00f3 de cultura pol\u00edtica. L\u2019opini\u00f3 p\u00fablica , la gent, \u00e9s molt m\u00e9s s\u00e0via del que pensen alguns com queda tradu\u00eft en el repartiment de les seves simpaties. \u00c9s obvi que la majoria t\u00e9 dret a decidir. Tan obvi o m\u00e9s com que les minories tamb\u00e9 tenen dret a representar. Potser en aquesta declaraci\u00f3 de principis majoritaris s\u2019amaga la voluntat de patrimonialitzar, des d\u2019interessos preestablerts, a vegades ocults, les decisions pol\u00edtiques.\u00a0 Resulta lamentable veure a alguns, amagats darrera la mesa\u00a0 i des d\u2019actitud poc cre\u00efbles, poc coherents, pr\u00e0cticament de subsist\u00e8ncia \u00a0\u00a0pol\u00edtica, repartir \u201ca pes\u201d credencials de majories i minories.\u00a0 Com si l\u2019electorat socialista fos cl\u00f2nic! En el darrer congr\u00e9s del PSC<\/strong>, el del Nou PSC, 34 de cada 35 militants no van ser delegats. On \u00e9s la majoria i on \u00e9s la minoria?.<\/p>\n

El consens \u00e9s ampli: cal una reforma organitzativa a fons dels partits pol\u00edtics. Per\u00f2 si us plau,\u00a0 no ret\u00f2rica. Ja no val a dir que la \u201cgent ens necessita\u201d<\/i> com escoltava recentment a un jove alcalde del Maresme en una v\u00e0cua i caricaturesca crida a\u00a0 centrar-nos m\u00e9s en termes \u201cexterns\u201d que \u201cinterns\u201d. I t\u00e9 ra\u00f3, per\u00f2 precisament per aix\u00f2 si l\u2019instrument falla com diuen les urnes, que fem? M\u00e9s ret\u00f2rica? Tampoc val a continuar donant lli\u00e7ons de \u201cprogressisme verit\u00e9<\/i>\u201d, castigant als sospitosos a escriure a la pissarra mil vegades \u201cs\u00f3c d\u2019esquerres i no li far\u00e9 el joc a Converg\u00e8ncia amb la q\u00fcesti\u00f3 nacional\u201d<\/i>. Jo nom\u00e9s he arribat \u00a0fins a les tres-centes vegades. Deixo les altres dues-centes vegades\u00a0 per a quan s\u2019aprovi la limitaci\u00f3 de mandats i es posi\u00a0 l\u00edmit al salari que un pol\u00edtic pugui percebre. I finalment les altres cinc-centes per quan arribem a un congr\u00e9s amb un primer secretari pr\u00e8viament escollit per sufragi universal de tots els militants. Fins i tot estaria disposat a continuar amb el c\u00e0stig si la pol\u00edtica de formaci\u00f3 del partit canvi\u00e9s radicalment. No m\u2019estendr\u00e9 massa en aquest punt, donat que aquest canvi \u00e9s un clamor entre la milit\u00e0ncia, \u00a0per\u00f2 simplement apunto que la meva demanda \u00a0no\u00a0 passaria \u00fanicament per l\u2019exig\u00e8ncia\u00a0 d\u2019 avaluar als seus responsables\u00a0 en relaci\u00f3 al coneixement de\u00a0 la nostra s\u00f2lida tradici\u00f3 de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica.<\/p>\n

El PSC<\/strong> ha de centrar-se urgentment, sobretot\u00a0 a trav\u00e9s dels seus \u00a0darrerament devaluats instruments (m\u00e9s \u00a0de \u201ctank\u201d que de \u201cthink\u201d com deia alg\u00fa recentment), a estudiar i experimentar des d\u2019una actitud de vida, utilitzant termes d\u2019Hannah Arendt<\/strong>, m\u00e9s activa i menys contemplativa. M\u00e9s des de l\u2019experimentaci\u00f3 que de la descripci\u00f3.<\/p>\n

En aquest sentit el partit s\u2019enfronta ara a un repte i a una oportunitat : el full de ruta de debat i reorientaci\u00f3 marcat pel darrer Consell Nacional. Si no hi ha el coratge de substituir les tradicionals misses de diumenge, o dissabte, \u00a0per una veritable f\u00f3rmula de participaci\u00f3 dels militants i simpatitzants a trav\u00e9s de consultes sobre els\u00a0 principals temes pol\u00edtics d\u2019actualitat i futur, si dilu\u00efm el debat en el temps com alguns voldrien a l\u2019espera de encap\u00e7alar aquella o altra llista electoral, haurem tornat a perdre el temps. Si no \u00a0dissenyem un proc\u00e9s totalment descentralitzat que culmini en una convenci\u00f3 vinculant a l\u2019estil de les que realitza el Partit Laborista brit\u00e0nic tornarem a donar una imatge de provisionalitat. Si no \u00e9s fa, alg\u00fa ho far\u00e0. Hem de perdre la por a consultar. No podem tornar a donar la imatge de divisi\u00f3 en temes primordials. Quina interpretaci\u00f3 fan els militants i simpatitzants\u00a0 del \u201cdret a decidir \u201c que va acollir el nostre programa electoral?. La interpretaci\u00f3 que van fer els protagonistes de \u201cLa aventura de los cinco\u201d<\/i> \u00a0(trist bateig \u00a0per part de qui, amagat en aquestes \u2018posicions majorit\u00e0ries\u2019, \u00a0busca el somriure f\u00e0cil de\u00a0 la claca)\u00a0 o la dels\u00a0 que semblarien\u00a0 considerar actualment\u00a0 innecess\u00e0ria la quinzena esmena de la constituci\u00f3 nord-americana per estar ja superada? Cinc contra quinze. Quinze contra cinc. Lamentable.<\/p>\n

M\u00e9s tard o m\u00e9s d\u2019hora, els pobles voten i haurem d\u2019estar carregats de legitimitat. No ser\u00e0 f\u00e0cil tot i que llegint a alguns ho pugui semblar. Tant de bo tot fos \u00a0tot tan m\u00e0gic com tenir\u00a0 una recepta amb 5 o 15 principis actius per tal de millorar la qualitat democr\u00e0tica del sistema. Per\u00f2 podem comen\u00e7ar reconeixent que som davant d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de cultura pol\u00edtica. De credibilitat, de coher\u00e8ncia i tamb\u00e9 de comprom\u00eds. Els que tenim alguna experi\u00e8ncia en la doc\u00e8ncia sabem l\u2019important que \u00e9s donar lli\u00e7ons des d\u2019aquests capteniments. Sin\u00f3 ho fem aix\u00ed, \u00a0tot quedar\u00e0 en mans de la ret\u00f2rica i, el que \u00e9s pitjor, del populisme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No corren bons temps per a la serenor, per a la reflexi\u00f3. Estem instal\u00b7lats en una gaireb\u00e9 perp\u00e8tua halitosi social. Tot el que ens surt per la boca \u00e9s avinagrat, malhumorat. I el pitjor de tot \u00e9s que segurament sobren motius per a aquest desarrelament amb l\u2019optimisme, per a aquesta imatge de mal copulats amb …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7659","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7659","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7659"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7659\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7661,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7659\/revisions\/7661"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7659"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7659"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7659"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}