{"id":7656,"date":"2013-02-05T11:09:39","date_gmt":"2013-02-05T09:09:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7656"},"modified":"2013-02-05T11:09:39","modified_gmt":"2013-02-05T09:09:39","slug":"angel-ros-mes-democracia-tambe-als-ajuntaments","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/angel-ros-mes-democracia-tambe-als-ajuntaments\/","title":{"rendered":"\u00c0ngel Ros: M\u00e9s democr\u00e0cia tamb\u00e9 als ajuntaments"},"content":{"rendered":"

\"assemblees\"<\/a>El nostre pa\u00eds est\u00e0 en un proc\u00e9s que podr\u00edem qualificar de constituent: l’agenda pol\u00edtica inclou canvis en la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya, un possible refer\u00e8ndum, iniciatives de reforma constitucional, canvis profunds del model territorial, del finan\u00e7ament p\u00fablic i de la fiscalitat, aix\u00ed com una nova regulaci\u00f3 municipal. Un proc\u00e9s en un context de canvi social i econ\u00f2mic.<\/p>\n

Hi ha un denominador com\u00fa en les reformes: la millora de la qualitat democr\u00e0tica de l’Estat. En el proc\u00e9s d’aprofundiment de la democr\u00e0cia s’hi troba l’exercici del dret a decidir, la redefinici\u00f3 de les relacions entre territoris, la consecuci\u00f3 de models de respecte i de finan\u00e7ament just i la definici\u00f3 d’un marc jur\u00eddic municipal que reconegui la contribuci\u00f3 a la qualitat democr\u00e0tica.<\/p>\n

La primera reflexi\u00f3 que cal fer \u00e9s que qualsevol reforma de l’administraci\u00f3 ha de tenir com a focus l’orientaci\u00f3 el ciutad\u00e0 i la millora dels serveis. No \u00e9s adequat abordar-la des de la culpabilitzaci\u00f3 i la desconfian\u00e7a entre administracions que haurien de tenir la mateixa orientaci\u00f3 al ciutad\u00e0. Totes haurien de ser objecte de reforma.<\/p>\n

La gesti\u00f3 de les relacions i compet\u00e8ncies dels governs de l’Estat, la Generalitat i municipals hauria de ser objecte de la pol\u00edtica anomenada d’Estat o pol\u00edtica amb maj\u00fascules. Una pol\u00edtica allunyada d’aquella que vol obtenir avantatges particulars basant-se en la provocaci\u00f3 i la gesti\u00f3 de conflictes entre administracions. La perillosa aproximaci\u00f3 que es fa des del govern central, consistent a culpabilitzar les altres administracions dels mals end\u00e8mics de l’Estat, no \u00e9s la millor soluci\u00f3 al problema.<\/p>\n

No \u00e9s un bon enfocament veure un exc\u00e9s d’ajuntaments sense veure un exc\u00e9s de ministeris dedicats a mat\u00e8ries ja transferides. No \u00e9s adequat veure un exc\u00e9s d’electes locals i no veure estructures burocratitzades i sobredimensionades. No podem analitzar els d\u00e8ficits i les c\u00e0rregues financeres locals i auton\u00f2miques i no veure que la m\u00e0xima contribuci\u00f3 al deute i al d\u00e8ficit p\u00fablic \u00e9s la de l’Estat. No es poden trobar solucions per als ingressos p\u00fablics basades en increments impositius que nom\u00e9s actuen sobre les finances estatals per\u00f2 no sobre les auton\u00f2miques o locals. Tampoc es poden restringir les decisions fiscals i financeres de comunitats aut\u00f2nomes i ajuntaments que limiten la seva capacitat d’acci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

El fons d’aquestes reflexions \u00e9s la desconfian\u00e7a entre administracions i el no reconeixement de la legitimitat democr\u00e0tica i del control ciutad\u00e0 existent en els tres estaments, especialment en els ajuntaments, on l’elecci\u00f3 dels representants locals i el seu control \u00e9s el m\u00e9s directe per part de la ciutadania. Pensar que la tutela jer\u00e0rquica entre administracions ofereix m\u00e9s control i garantia no est\u00e0 en sintonia amb la millora de la qualitat democr\u00e0tica que situa el ciutad\u00e0 com a objecte de l’acci\u00f3 pol\u00edtica i com a responsable del control de c\u00e0rrecs electes i de les pol\u00edtiques que impulsen.<\/p>\n

En moments de canvi com l’actual, la construcci\u00f3 del futur, l’asseguran\u00e7a del benestar que entre tots decidim i puguem assolir, i la consecuci\u00f3 de les nostres ambicions com a persona i com a poble han de ser l’objecte de l’acci\u00f3 pol\u00edtica i l’objectiu de les reformes.<\/p>\n

En aquest proc\u00e9s de construcci\u00f3 del futur les ciutats tenen un paper fonamental: \u00e9s en les ciutats en el que s’han basat hist\u00f2ricament els models de conviv\u00e8ncia i progr\u00e9s. Per refermar la import\u00e0ncia dels ajuntaments no hem de rec\u00f3rrer a t\u00f2pics com “l’Administraci\u00f3 Local \u00e9s la m\u00e9s propera al ciutad\u00e0”, entre altres coses perqu\u00e8 la societat de la informaci\u00f3 fa que aquesta frase esdevingui incerta. En canvi, \u00e9s necessari basar-se en l’associaci\u00f3 del concepte ciutat al d’espai de llibertat i de conviv\u00e8ncia: els municipis s\u00f3n espais per al creixement individual i social i catalitzadors de la identitat del pa\u00eds. Han de tenir el seu reconeixement en l’ordenament jur\u00eddic; un ordenament que -juntament amb el marc constitucional i el model territorial- cal revisar en un moment de democr\u00e0cia consolidada, de societat en canvi i d’estat del benestar en crisi.<\/p>\n

L’ordenament jur\u00eddic local necessita un canvi i cal el comprom\u00eds del Congr\u00e9s i del Parlament perqu\u00e8 aquest canvi representi una contribuci\u00f3 a la qualitat democr\u00e0tica i a la reforma de l’Estat. El nou marc local no s’ha de basar ni en la culpabilitzaci\u00f3 ni en el paternalisme curt de mires de l’administraci\u00f3 “m\u00e9s propera”. Cal veure els municipis com a part de la recuperaci\u00f3 i del creixement econ\u00f2mic i social. Cal que tinguin \u00e0mplies compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria educativa, social, de promoci\u00f3 econ\u00f2mica, de finan\u00e7ament i d’ocupaci\u00f3. Cal veure el m\u00f3n local com un ens no nom\u00e9s proper sin\u00f3 tamb\u00e9 efica\u00e7, vertebrador del territori i al servei de la ciutadania. Cal veure’l com un ens democr\u00e0tic, elegit i controlat directament per la ciutadania.<\/p>\n

Ara.cat<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nostre pa\u00eds est\u00e0 en un proc\u00e9s que podr\u00edem qualificar de constituent: l’agenda pol\u00edtica inclou canvis en la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya, un possible refer\u00e8ndum, iniciatives de reforma constitucional, canvis profunds del model territorial, del finan\u00e7ament p\u00fablic i de la fiscalitat, aix\u00ed com una nova regulaci\u00f3 municipal. Un proc\u00e9s en un context de canvi social i econ\u00f2mic. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7656","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7656"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7656\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7658,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7656\/revisions\/7658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7656"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}