{"id":7617,"date":"2013-02-01T11:27:43","date_gmt":"2013-02-01T09:27:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7617"},"modified":"2013-02-01T11:27:43","modified_gmt":"2013-02-01T09:27:43","slug":"jose-ignacio-torreblanca-els-socialistes-i-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-ignacio-torreblanca-els-socialistes-i-europa\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Ignacio Torreblanca: Els socialistes i Europa"},"content":{"rendered":"

\"europa_socialistas\"<\/a>El 9 de maig \u00e9s la data amb major c\u00e0rrega simb\u00f2lica d’Europa.\u00a0En aquest dia es celebra tant l’aniversari de la Declaraci\u00f3 Schuman de 1950, que va posar els fonaments de l’actual Uni\u00f3 Europea, com la capitulaci\u00f3 de l’Alemanya nazi.\u00a0Per\u00f2 per als socialistes espanyols, la data del 9 de maig porta un record amarg.\u00a0Va ser precisament aquest el dia, el 2010, en qu\u00e8 Zapatero<\/strong> va donar un gir complet a la seva pol\u00edtica econ\u00f2mica i va adoptar un sever pla d’ajust per a l’economia espanyola. Zapatero<\/strong> va ser doblegat pels mercats, els ministres d’Economia europeus reunits d’emerg\u00e8ncia en diumenge a Brussel\u00b7les i fins pel mateix Obama<\/strong>, que per tel\u00e8fon li va advertir que si queia Espanya, cauria Europa desencadenant una crisi econ\u00f2mica global.\u00a0Ironies de la hist\u00f2ria per als socialistes espanyols, tan profunds i sincerament europeistes, el dia d’Europa de 2010 va donar pas a un desastre electoral de primera magnitud.<\/p>\n

Per Zapatero<\/strong>, aquest gir, a m\u00e9s d’un malson, va ser una sorpresa que no esperava.\u00a0Per\u00f2 segur que no ho va ser per a Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>.\u00a0Si alguna cosa va marcar l’arribada del PSOE<\/strong> el 1982 al poder i va condicionar les seves actuacions un cop al govern va ser l’anomenat “gir cap a l’austeritat” (le tournant de la rigueur) que els socialistes francesos es van veure obligats a adoptar poc despr\u00e9s d’arribar al poder el 1981. Mitterrand<\/strong> havia optat per una pol\u00edtica econ\u00f2mica t\u00edpicament d’esquerres: a la nacionalitzaci\u00f3 d’ind\u00fastries estrat\u00e8giques, bancs i companyies d’assegurances va unir una expansi\u00f3 important de la despesa p\u00fablica aix\u00ed com l’elevaci\u00f3 del salari m\u00ednim.\u00a0Per\u00f2 les pol\u00edtiques expansives de Mitterrand<\/strong> aviat van xocar amb la realitat.\u00a0Els mercats van reaccionar molt negativament i, anticipant pressions inflacionistes, van comen\u00e7ar a retirar capitals de Fran\u00e7a, el que va desembocar en tres devaluacions consecutives del franc.\u00a0Al final, desbordat per les pressions dels mercats i sotm\u00e8s a una intensa pressi\u00f3 per part dels col\u00b7legues del G-7, reunits, per m\u00e9s humiliaci\u00f3, a Versalles, Mitterrand<\/strong> va haver de donar el seu bra\u00e7 a tor\u00e7ar, renunciar als seus programes socials i implantar un programa d’austeritat que torn\u00e9s la confian\u00e7a als mercats.<\/p>\n

El paral\u00b7lelisme entre l’experi\u00e8ncia de Mitterrand<\/strong> el 1981 i de Zapatero<\/strong> el 2010 \u00e9s evident.\u00a0Els socialistes francesos van ser els primers a patir en carn pr\u00f2pia la humiliaci\u00f3 d’intentar fer cas om\u00eds als mercats en una Europa econ\u00f2micament integrada.\u00a0\u00c9s clar que la (llavors) Comunitat Europea no tenia l’euro, per\u00f2 s\u00ed un sistema de tipus de canvis fixos amb una banda d’oscil\u00b7lacions basada en una cistella de monedes, el fam\u00f3s ECU, que limitava igualment la llibertat d’acci\u00f3 dels governs en mat\u00e8ria de pol\u00edtica econ\u00f2mica.\u00a0El gir franc\u00e8s va obrir un debat sobre Europa i els mercats dins del socialisme franc\u00e8s que encara perviu, amb una ala esquerra que sospita de la integraci\u00f3 europea, i que va cridar al no en el refer\u00e8ndum sobre la Constituci\u00f3 Europea del 2005, i una ala molt europeista per\u00f2 pragm\u00e0tica, hereva de Delors<\/strong>, el ministre d’Economia que va rescatar Mitterrand<\/strong> del marasme, que veu Europa com una oportunitat d’importar efici\u00e8ncia i competitivitat en l’economia.<\/p>\n

I els socialistes espanyols?\u00a0Quina \u00e9s la seva lectura del 9 de maig del 2010?\u00a0Per uns aquest sembla ser un dia nefast que obliga a repensar Europa, l’esquerra, la democr\u00e0cia i la idea de sobirania nacional.\u00a0Per primera vegada en la seva hist\u00f2ria, una part del PSOE<\/strong> se sent humiliada i inc\u00f2moda amb Europa.\u00a0I encara m\u00e9s que el 9 de maig, el que lamenta \u00e9s la decisi\u00f3 d’agost de 2011 de modificar la Constituci\u00f3 per la via d’urg\u00e8ncia i gaireb\u00e9 sense debat per aplacar als mercats.\u00a0La nostra Constituci\u00f3, argumenten, s\u00edmbol de l’Espanya democr\u00e0tica, es mereixia alguna cosa millor que ser grapejada d’aquesta manera pels mercats financers.<\/p>\n

Per altres, en canvi, el 9 de maig no seria tant el dia de la ira com el dia del sentit com\u00fa.\u00a0El trauma de 1981 va modelar les pol\u00edtiques econ\u00f2miques dels governs de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> i del primer govern de Zapatero<\/strong>: des Miguel Boyer<\/strong> a Pedro Solbes<\/strong>, passant per Carlos Solchaga<\/strong>, aquests governs es van recolzar en els mercats per cr\u00e9ixer i en l’Estat per redistribuir per\u00f2, com va demostrar la vaga general de 1989, prioritzant sempre el primer i tenint sempre un ull posat en el d\u00e8ficit i la inflaci\u00f3.\u00a0El gir de 2010 no seria doncs una imposici\u00f3 sin\u00f3 una correcci\u00f3 necess\u00e0ria que, en abs\u00e8ncia del coratge pol\u00edtic necessari a casa, va haver de venir des de fora.\u00a0Qui tingui ra\u00f3 en aquest debat no \u00e9s l’important ara, l’important \u00e9s que els socialistes comencin a debatre internament sobre Europa, cosa que no han fet fins ara.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 9 de maig \u00e9s la data amb major c\u00e0rrega simb\u00f2lica d’Europa.\u00a0En aquest dia es celebra tant l’aniversari de la Declaraci\u00f3 Schuman de 1950, que va posar els fonaments de l’actual Uni\u00f3 Europea, com la capitulaci\u00f3 de l’Alemanya nazi.\u00a0Per\u00f2 per als socialistes espanyols, la data del 9 de maig porta un record amarg.\u00a0Va ser precisament …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-7617","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7617","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7617"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7617\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7619,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7617\/revisions\/7619"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7617"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}