{"id":7612,"date":"2013-01-31T11:41:31","date_gmt":"2013-01-31T09:41:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7612"},"modified":"2013-01-31T11:41:31","modified_gmt":"2013-01-31T09:41:31","slug":"manuel-cruz-ens-mereixem-aquests-politics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/manuel-cruz-ens-mereixem-aquests-politics\/","title":{"rendered":"Manuel Cruz: Ens mereixem aquests pol\u00edtics?"},"content":{"rendered":"

\"grup\"<\/a>Cada pa\u00eds t\u00e9 els pol\u00edtics que es mereix “sona a frase de l’Antic Testament.\u00a0O, per dir-ho en uns termes que podria haver subscrit el fil\u00f2sof nord-americ\u00e0 Hilary Putnam, sembla una afirmaci\u00f3 plantejada des del punt de vista de D\u00e9u.\u00a0Com si fos possible col\u00b7locar fora de la realitat i des d’aqu\u00ed, prove\u00eft d’una taula de valors indiscutible amb la de dictaminar qu\u00e8 \u00e9s merescut i qu\u00e8 no, sentenciar el vincle que mantenen els pol\u00edtics amb la seva societat.\u00a0Per\u00f2, si examinem la frase amb una mica d’atenci\u00f3, de seguida podrem comprovar que aquesta tanca una significativa ambival\u00e8ncia.Perqu\u00e8, d’una banda, pot ser interpretada en una clau finalment exculpat\u00f2ria d’aquells als quals es refereix.\u00a0En efecte, els pol\u00edtics vindrien a expressar una cosa aix\u00ed com la destinaci\u00f3 d’un poble, la materialitzaci\u00f3 del que el franquisme agradava d’anomenar els seus “dimonis familiars”.\u00a0Res els podria ser reclamat en sentit fort en la mesura que ells mateixos, en algun cas a desgrat, no farien res m\u00e9s que representar el millor i el pitjor de la societat que els havia portat al poder.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 cal posar l’accent no tant en la indulgent desresponsabilitzaci\u00f3 de l’anomenada classe pol\u00edtica com en la responsabilitzaci\u00f3 d’altres sectors de la societat.\u00a0Perqu\u00e8 hi ha una manera de rebutjar l’adequaci\u00f3 pol\u00edtics-pa\u00eds, que ha fet notable fortuna entre nosaltres \u00faltimament (tot i que en altres pa\u00efsos, com Argentina, acumulava una llarga tradici\u00f3), davant la que s’ha de ser previnguts pel que t\u00e9 d’enganyosa.\u00a0\u00c9s la interpretaci\u00f3 segons la qual els pol\u00edtics que tenim vindrien a constituir en \u00faltima inst\u00e0ncia una mena d’efecte pervers de la societat.\u00a0Aquesta els hauria co \u00a0locat en el poder amb l’enc\u00e0rrec que assumissin les tasques relacionades amb la cosa p\u00fablica i ara es trobaria amb la desagradable sorpresa que els seus elegits estarien incomplint l’enc\u00e0rrec que els va transmetre, haurien tret els peus del test i, independitzats de tota tutela social, campar\u00edan pels seus respectes, dedicats al seu propi profit, exercint amb tot desvergonyiment d’elits extractives, per utilitzar la contundent terminologia encunyada per Daron Acemoglu i James Robinson en el seu llibre\u00a0Per qu\u00e8 fracassen els pa\u00efsos.<\/em><\/p>\n

Que els nostres pol\u00edtics han com\u00e8s severs errors \u00e9s cosa que no crec que ning\u00fa posi en dubte a hores d’ara, per\u00f2 res guanyar\u00edem (m\u00e9s aviat al contrari) incorporant-nos al malintencionat aquelarre de distracci\u00f3 consistent en convertir-los en bocs expiatoris de la situaci\u00f3 actual.\u00a0Fins i tot en alguns dels retrets que se’ls sol dirigir-com ara “no haver frenat a temps la bombolla immobili\u00e0ria”, “haver trigat massa a detectar la gravetat de la crisi”, “no haver-se oposat amb suficient energia a la desregulaci\u00f3 dels fluxos financers” i altres similars que tant es repeteixen d’un temps en\u00e7\u00e0 -es deixa veure el car\u00e0cter en \u00faltima inst\u00e0ncia subaltern que en molts moments els corresponia.\u00a0Amb el que el segon sentit de la ambivalent afirmaci\u00f3 amb la qual inici\u00e0vem aquest article podria llavors quedar substanciat en el format d’una pregunta:\u00bfpotser tamb\u00e9 els nostres banquers, jutges, periodistes, professors universitaris, etc\u00e8tera, s\u00f3n els que ens tenim merescuts?<\/p>\n

Per\u00f2 que ning\u00fa es pensi que aquesta ampliaci\u00f3 de la responsabilitat desemboca en alguna variant de difuminaci\u00f3 de la mateixa.\u00a0Per contra, sobre el que l’ampliaci\u00f3 pret\u00e9n cridar l’atenci\u00f3 \u00e9s precisament sobre el calat de la gravetat de la situaci\u00f3 que ens toca patir, que potser no \u00e9s nom\u00e9s de crisi instituciona l-com ja ha estat assenyalat, i amb tota ra\u00f3 , per m\u00faltiples veus- sin\u00f3 de crisi de la societat del tot.\u00a0Una societat que est\u00e0 resultant incapa\u00e7 de pensar a hores d’ara com un tot unitari, com un cos social (per utilitzar una met\u00e0fora cl\u00e0ssica), esfilagarsada del tot, sense inst\u00e0ncies en qu\u00e8 recon\u00e8ixer ni valors compartits als quals apel\u00b7lar.<\/p>\n

Si \u00e9s aix\u00f2 cert, conv\u00e9 apressar-se a puntualitzar que no haur\u00edem emergit en aquest escenari per casualitat o de manera inexplicable.\u00a0Potser el m\u00e9s correcte fora dir que, en la prehist\u00f2ria de la situaci\u00f3 actual, es troba la demolici\u00f3 dels murs de contenci\u00f3 a la qual amb tanta obstinaci\u00f3 es van afanyar alguns en les \u00faltimes d\u00e8cades i que ha propiciat que, quan la crisi ha esclatat amb tota la seva virul\u00e8ncia (el que \u00e9s com dir: quan el capitalisme financer i especulatiu ha mostrat el seu rostre m\u00e9s despietat), res ha pogut barrar el pas a aquest monstru\u00f3s tsunami de cobd\u00edcia que amena\u00e7a amb emportar-s’ho tot per davant.\u00a0Els murs demolits ho eren de molt diversos tipus, inclosos els ideol\u00f2gics.\u00a0Algun dia caldr\u00e0 passar comptes, posats a assenyalar un aspecte gens menor, per l’efica\u00e7 paper legitimador del que va acabar passant exercit per aquells desimbolts te\u00f2rics de l’individualisme postmodern, ben considerats fins i tot per sectors progressistes a les \u00e8poques en qu\u00e8 la competitivitat m\u00e9s ferotge semblava veure recompensada amb el premi del triomf social (i no com ara, que ha mutat en un descarnat campi qui pugui).<\/p>\n

No \u00e9s f\u00e0cil en aquest paisatge devastat reivindicar els valors imprescindibles perqu\u00e8 no s’estripi del tot el teixit de vincles socials que ens constitueix com a \u00e9ssers humans i fora del qual no hi ha res que l’amena\u00e7a de la selva.\u00a0No es tracta ara d’entretenir-se a plorar sobre la llet vessada, enyorant uns presumptes bons temps perduts, m\u00e9s cohesionats i solidaris.\u00a0El que procedeix \u00e9s extreure les lli\u00e7ons pertinents del que ha passat i obrar en conseq\u00fc\u00e8ncia.\u00a0Perqu\u00e8 no tot \u00e9s decepci\u00f3 ni sentiment de profunda derrota.\u00a0Bona part de les iniciatives que d’un temps en\u00e7\u00e0 han anat sorgint per expressar no nom\u00e9s els rebutjos concrets a les diverses operacions que des del poder s’emprenen amb l’inequ\u00edvoc objectiu de desmantellar els serveis p\u00fablics i de protecci\u00f3 social existents, sin\u00f3 tamb\u00e9 la decidida exig\u00e8ncia d’aut\u00e8ntica democr\u00e0cia (de democr\u00e0cia real), en certa manera estan assenyalant la direcci\u00f3 que cal seguir.<\/p>\n

I tant que semblant exhortaci\u00f3 t\u00e9 una contrapartida ineludible.\u00a0Perqu\u00e8 postular l’abandonament de la condici\u00f3 de mers espectadors de la pol\u00edtica i reivindicar com a pr\u00f2pies determinades iniciatives sorgides de manera espont\u00e0nia des de la mateixa societat (diguem 15-M, moviment antidesnonament o com es vulgui) \u00e9s vinculant.\u00a0D’obrar en conseq\u00fc\u00e8ncia, estar\u00edem abandonant l’antiga condici\u00f3 de mers reclamants dels comportaments dels nostres representants per passar a convertir-nos en protagonistes, en la quota que ens correspongu\u00e9s, als quals tamb\u00e9 per tant se’ls podria exigir responsabilitat.\u00a0Aquesta nova condici\u00f3 adquirida ens obligaria a donar compte davant tots de les nostres accions en l’esfera p\u00fablica, i aix\u00f2 inclou no nom\u00e9s el que fem sin\u00f3 tamb\u00e9 amb qui ho fem, o el que, podent, deixem de fer.<\/p>\n

Si, per concloure, hagu\u00e9s de resumir en forma de proposta tot el plantejat fins aqu\u00ed ho faria de la manera seg\u00fcent.\u00a0Oblidem-nos de predestinacions (del tipus “cada pa\u00eds t\u00e9…”) i donem suport als pol\u00edtics que realment s’ho mereixin i nom\u00e9s a ells.\u00a0Sembla haver quedat enrere de manera irreversible el temps de la laxitud, el possibilisme i el mal menor com criteris a l’hora de seleccionar als nostres representants. Portem acumulades massa experi\u00e8ncies de frustraci\u00f3 des d’aquell ja lluny\u00e0 desenc\u00eds de la primera hora de la nostra democr\u00e0cia com per concedir m\u00e9s xecs en blanc als que semblen haver-se convertit en aut\u00e8ntics professionals de sol\u00b7licitar en per\u00edode electoral una \u00faltima oportunitat.\u00a0Per\u00f2, sobretot, fem-nos nosaltres mereixedors, si es vol seguir utilitzant aquests termes, d’altres pol\u00edtics i especialment d’altres formes de fer pol\u00edtica.<\/p>\n

Tot just amb diferents paraules: apliquem-nos els mateixos est\u00e0ndards de conducta que els reclamem.\u00a0Nom\u00e9s aix\u00f2 ens concedir\u00e0 la m\u00ednima autoritat moral per no rebaixar el nostre nivell d’exig\u00e8ncia i de control sobre ells.\u00a0(Per posar un exemple ben concret -i dit sigui amb tanta franquesa com humilitat- jo no crec mer\u00e8ixer el president de la Generalitat que m’est\u00e0 tocant la desgr\u00e0cia pol\u00edtica de patir. No dubto que s’ho mereixin qui l’han votat i, sobretot, que tant han animat els seus err\u00e0tiques propostes, per\u00f2 de cap manera, per descomptat, els que des de ben d’hora ens manifestem en contra d’aquestes. Fins aqu\u00ed pod\u00edem arribar).<\/p>\n

 <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cada pa\u00eds t\u00e9 els pol\u00edtics que es mereix “sona a frase de l’Antic Testament.\u00a0O, per dir-ho en uns termes que podria haver subscrit el fil\u00f2sof nord-americ\u00e0 Hilary Putnam, sembla una afirmaci\u00f3 plantejada des del punt de vista de D\u00e9u.\u00a0Com si fos possible col\u00b7locar fora de la realitat i des d’aqu\u00ed, prove\u00eft d’una taula de valors …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7612","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7612","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7612"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7612\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7614,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7612\/revisions\/7614"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7612"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7612"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7612"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}