{"id":7594,"date":"2013-01-28T10:28:26","date_gmt":"2013-01-28T08:28:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7594"},"modified":"2013-01-28T10:28:26","modified_gmt":"2013-01-28T08:28:26","slug":"antonio-roldan-mones-i-nil-brullet-franci-el-dilema-del-presoner-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antonio-roldan-mones-i-nil-brullet-franci-el-dilema-del-presoner-catala\/","title":{"rendered":"Antonio Rold\u00e1n Mon\u00e9s i Nil Brullet Franc\u00ed: El dilema del presoner catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"negociar\"<\/a>El Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada una declaraci\u00f3 que proclama el poble catal\u00e0 com a “subjecte pol\u00edtic i jur\u00eddic sobir\u00e0” i reclama la celebraci\u00f3 d’una consulta per decidir el seu futur pol\u00edtic. Comen\u00e7a un llarg i incert cam\u00ed per a Catalunya.\u00a0En aquest article explorem aquest cam\u00ed utilitzant l’analogia del dilema del presoner, un conegut dilema de la teoria de jocs, molt com\u00fa en l’acci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

En el dilema original, la policia arresta dos sospitosos i els mant\u00e9 incomunicats en cel\u00b7les separades. Si ambd\u00f3s presoners es comporten de manera egoista i acusen l’altre, seran condemnats tots dos.\u00a0Si col\u00b7laboren, poden exculpar l’un a l’altre i aconseguir una reducci\u00f3 significativa de la pena.\u00a0La lli\u00e7\u00f3 interessant del joc \u00e9s que l’egoisme de les parts les inclina a no cooperar encara cooperant obtindrien un resultat m\u00e9s favorable.<\/p>\n

L’actual problem\u00e0tica al voltant de la relaci\u00f3 entre Espanya i Catalunya s’assembla a aquest dilema.\u00a0Les parts poden triar entre dues estrat\u00e8gies: (1) la confrontaci\u00f3, que porta a una “independ\u00e8ncia desordenada” de Catalunya (en endavant el mal equilibri) o b\u00e9 (2) la cooperaci\u00f3, que acaba en un acord sense independ\u00e8ncia, per\u00f2 amb m\u00e9s sobirania per a Catalunya i una eventual reforma constitucional (d’ara endavant, el bon equilibri).<\/p>\n

Nosaltres argumentem que el bon equilibri \u00e9s m\u00e9s probable perqu\u00e8 els riscos que comporta la independ\u00e8ncia desordenada -assumint que Madrid mai n’acceptaria una d’ordenada- s’activaran unes din\u00e0miques a nivell dom\u00e8stic i internacional que for\u00e7aran a les parts a arribar a un acord que eviti la ruptura.<\/p>\n

Per qu\u00e8 ens trobem en aquesta situaci\u00f3 de confrontaci\u00f3?\u00a0Des del segle XVIII les relacions entre el poder central i Catalunya no han estat f\u00e0cils perqu\u00e8 totes dues parts tenen una idea fonamentalment diferent de l’Estat.\u00a0El centralisme concep Espanya com una unitat nacional sense fissures, una visi\u00f3 allunyada de l’Estat plurinacional que defensen el nacionalisme catal\u00e0 i basc.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, l’exist\u00e8ncia d’una llengua pr\u00f2pia, un major lligam amb el continent europeu i la llunyania del poder central han generat a Catalunya i al Pa\u00eds Basc una forta cosmovisi\u00f3 pr\u00f2pia i una manera diferent d’entendre el progr\u00e9s econ\u00f2mic i empresarial.\u00a0La hist\u00f2ria de la pol\u00edtica espanyola dels \u00faltims segles pot entendre, en part, com un intent d’anivellar aquestes tensions entre el centre i la perif\u00e8ria.<\/p>\n

L’Estat de les autonomies, la soluci\u00f3 que es va proposar en la Transici\u00f3, va ser un intent de solucionar els\u00a0problemes<\/em>\u00a0basc i catal\u00e0.\u00a0Per\u00f2 mentre el Pa\u00eds Basc va rebre un tracte fiscal especial, Catalunya va entrar en el sistema general, a trav\u00e9s del qual ha anat aportant m\u00e9s recursos que la mitjana de les comunitats aut\u00f2nomes al sistema de finan\u00e7ament (a causa de ser m\u00e9s rica que la mitjana) i rebent per sota de la mitjana.<\/p>\n

Ara, amb el poder central debilitat per la crisi, els catalans reivindiquen de nou les seves aspiracions.\u00a0Reclamen un acord econ\u00f2mic semblant al del Pa\u00eds Basc i Navarra, una pol\u00edtica d’infraestructures que reconegui el seu pes industrial, m\u00e9s autogovern i el ple respecte i reconeixement a les seves institucions educatives i culturals.<\/p>\n

Unes reivindicacions, conv\u00e9 recordar, en la l\u00ednia de les que prometia el fallit estatut d’autonomia, que garantia un acord d’inversi\u00f3 per sobre de la mitjana durant set anys per minorar el d\u00e8ficit d’infraestructures.\u00a0Per\u00f2 una desgraciada constel\u00b7laci\u00f3 pol\u00edtica va fer malb\u00e9 aquest cam\u00ed.<\/p>\n

Madrid tem que cedir davant les pressions catalanes pugui significar el desmembrament d’Espanya i roman enrocada. En comptes d’oferir a Catalunya, com Londres a Esc\u00f2cia, un debat obert i un refer\u00e8ndum, Madrid nega l’exist\u00e8ncia mateixa del problema i ataca els elements m\u00e9s preuats del catalanisme com la llengua o l’educaci\u00f3.\u00a0A aix\u00f2 s’uneix un problema econ\u00f2mic: sense creixement i sense diners en les arques p\u00fabliques, d’on traur\u00e0 Madrid els fons (si no \u00e9s d’altres comunitats) per oferir un millor r\u00e8gim fiscal a Catalunya?<\/p>\n

Els presoners estan enfrontats perqu\u00e8 la confrontaci\u00f3 \u00e9s, de moment, l’estrat\u00e8gia que maximitza el seu r\u00e8dit pol\u00edtic.\u00a0Per\u00f2 quines forces poden portar a les parts a evitar el mal equilibri?\u00a0Creiem que s\u00f3n tres: (1) els riscos de la “independ\u00e8ncia desordenada” -que aniran guanyant significaci\u00f3 a mesura que es vagi acostant el dia del refer\u00e8ndum-, (2) les pressions de l’eurozona -que davant el risc de contagi pressionaran a Madrid perqu\u00e8 cedeixi- i (3) l’inter\u00e8s de les elits i de part del nou independentisme en acceptar un potencial “pacte raonable” dins d’Espanya.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 del risc real de quedar fora de la UE, econ\u00f2micament, la tensi\u00f3 en les relacions comercials i la incertesa causada per la independ\u00e8ncia desordenada portarien al col\u00b7lapse en el curt termini de les dues economies.\u00a0El proc\u00e9s de transici\u00f3, en el qual caldria renegociar infinitat de deutes i obligacions compartides, seria ca\u00f2tic i els costos que comportaria transformar Catalunya en un nou Estat serien complicats d’assumir en l’actual moment de crisi.\u00a0En el pitjor dels casos Madrid podria suspendre l’autonomia catalana mitjan\u00e7ant l’article 155 de la Constituci\u00f3 i en \u00faltim extrem exercir l’\u00fas de la for\u00e7a per evitar la secessi\u00f3.<\/p>\n

La dimensi\u00f3 internacional ser\u00e0 determinant en el canvi cap al bon equilibri.\u00a0Com hem apr\u00e8s, els desenvolupaments de la pol\u00edtica interna dels membres de l’eurozona s\u00f3n molt importants per a l’evoluci\u00f3 del conjunt.\u00a0Posem, per exemple, que en un clima de major recessi\u00f3 a Espanya i creixent volatilitat en els mercats s’acosta el refer\u00e8ndum i segueix sense haver pacte.\u00a0Els inversors temen el col\u00b7lapse espanyol i venen els seus bons abans que el col\u00b7lapse arribi, causant les famoses profecies\u00a0autocomplertes.<\/em>\u00a0La prima a Espanya es dispara, arrossegant a la italiana.\u00a0El BCE, ja sense\u00a0bazokas<\/em>\u00a0a la recambra, decideix no intervenir ja que davant la potencial insolv\u00e8ncia d’una Espanya sense Catalunya pot posar la seva credibilitat en joc.\u00a0La aparentment inofensiva independ\u00e8ncia d’una regi\u00f3 de la perif\u00e8ria podria portar a la ruptura de l’eurozona.<\/p>\n

Abans que aix\u00f2 passi, les principals nacions europees pressionaran a un Madrid, molt debilitat, perqu\u00e8 ofereixi un nou pacte a Catalunya. Madrid es resistir\u00e0, ja que la q\u00fcesti\u00f3 territorial \u00e9s potser l’\u00faltim espai on conserva sobirania, per\u00f2 \u00e9s possible que es vegi obligat a cedir.<\/p>\n

Encara que part de l’elit econ\u00f2mica catalana s’ha sumat al discurs independentista despr\u00e9s de la negativa de Madrid al pacte fiscal, la seva ess\u00e8ncia pactista i la por a la incertesa econ\u00f2mica el portar\u00e0 probablement a acceptar un “acord raonable” que doni m\u00e9s sobirania a Catalunya.\u00a0D’una manera semblant podria actuar el nou independentisme ja que, majorit\u00e0riament, no es basa en un independentisme rom\u00e0ntic i immobilista sin\u00f3 en la percepci\u00f3 que, per la mala gesti\u00f3 de la crisi i el seu rebuig a l’Estatut, l’Estat espanyol ha deixat d’oferir un pacte convenient a Catalunya.<\/p>\n

En aquest article plantegem una possible soluci\u00f3 al dilema del presoner. Arribat cert punt (fins i tot abans del refer\u00e8ndum) els riscos d’una independ\u00e8ncia desordenada i les pressions internacionals, una variable ignorada en el debat fins ara, poden fer canviar els incentius dels jugadors i propiciar una negociaci\u00f3 que resulti en el bon equilibri. Perqu\u00e8 aquest equilibri sigui permanent i els presoners estiguin interessats a cooperar, aquest acord ha d’oferir major sobirania a Catalunya, incloent una eventual reforma constitucional que dibuixi les bases d’una Espanya federal.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada una declaraci\u00f3 que proclama el poble catal\u00e0 com a “subjecte pol\u00edtic i jur\u00eddic sobir\u00e0” i reclama la celebraci\u00f3 d’una consulta per decidir el seu futur pol\u00edtic. Comen\u00e7a un llarg i incert cam\u00ed per a Catalunya.\u00a0En aquest article explorem aquest cam\u00ed utilitzant l’analogia del dilema del presoner, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7594","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7594","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7594"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7594\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7596,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7594\/revisions\/7596"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}