{"id":7589,"date":"2013-01-27T12:00:10","date_gmt":"2013-01-27T10:00:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7589"},"modified":"2013-01-27T12:01:01","modified_gmt":"2013-01-27T10:01:01","slug":"joan-subirats-laltre-dret-a-decidir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-subirats-laltre-dret-a-decidir\/","title":{"rendered":"Joan Subirats: L'(altre) dret a decidir"},"content":{"rendered":"

\"votar\"<\/a>En el replantejament general sobre les relacions pol\u00edtiques entre Espanya i Catalunya, s’ha anat imposant com a idea-for\u00e7a el terme “dret a decidir”.\u00a0El gran atractiu d’aquesta formulaci\u00f3 \u00e9s que expressa un valor constitutiu fonamental de la democr\u00e0cia, \u00e9s a dir, que els ciutadans s\u00f3n lliures per decidir, individualment i col\u00b7lectivament, sobre les q\u00fcestions fonamentals de la conviv\u00e8ncia social.<\/p>\n

En el marc de la democr\u00e0cia representativa, aquest mecanisme ha acostumat a vehicular via la selecci\u00f3 d’aquells que decideixen per nosaltres.\u00a0Per\u00f2 la legitimitat d’aquesta delegaci\u00f3 queda sempre condicionada a la necessitat de refor\u00e7ar aquesta legitimitat (reformes dels textos constitucionals b\u00e0sics) oa la capacitat de la ciutadania per exercir directament el dret a decidir (iniciatives per fer refer\u00e8ndums sobre temes considerats significatius). Sembla clar que el debat sobiranista a Catalunya t\u00e9 la suficient entitat com perqu\u00e8, sense prejutjar el resultat de la consulta, aquest dret a decidir es pugui exercir.\u00a0Aquest \u00e9s el punt en qu\u00e8 estem.\u00a0Per\u00f2, el que vull destacar aqu\u00ed \u00e9s que un cop incorporada aquesta l\u00f2gica democr\u00e0tica b\u00e0sica en la cultura pol\u00edtica d’una comunitat, no ens hauria d’estranyar que la gent reclami aquest mateix dret en altres situacions i din\u00e0miques.<\/p>\n

El context en qu\u00e8 estem no \u00e9s el mateix que ten\u00edem en els anys de la Transici\u00f3.\u00a0Sort\u00edem d’una dictadura.Pens\u00e0vem en els esquemes habituals de la democr\u00e0cia representativa, en els partits o en les institucions pol\u00edtiques com elements ben\u00e8fics, com a eines que ens permetrien deixar de ser diferents en aquesta Europa a la qual encara no pertany\u00edem.\u00a0M\u00e9s de trenta anys despr\u00e9s, els que vivim aquesta Transici\u00f3 i els que han sentit les nostres historietes reals o imaginades, hem perdut del tot la ingenu\u00eftat a cop d’opacitat, incompliments, d’abusos d’autoritat, de decisions que beneficien nom\u00e9s a alguns, per\u00f2 preses en nom de tots.\u00a0I a m\u00e9s, tenim nous instruments per poder actuar sense intermediaris, per poder expressar-nos sense passar pels sedassos que marquen els mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals.\u00a0Podem comen\u00e7ar a reclamar el dret a decidir, no com una cosa excepcional, sin\u00f3 com una pr\u00e0ctica a aplicar en el dia a dia.Una pr\u00e0ctica quotidiana.<\/p>\n

Si tenim dret a decidir per determinar els vincles que ens segueixin unint a Espanya, no podem decidir com ha de ser el nostre entorn vital, com han de ser les principals pautes que ordenen i organitzen les nostres vicissituds di\u00e0ries?\u00a0T\u00e9 sentit que es decideixi per nosaltres i en el nostre nom sobre com es conformen les ciutats, com s’alteren els eixos b\u00e0sics que constitueixen el nostre paisatge d’identitat i pertinen\u00e7a?\u00a0Anem guanyant espais de decisi\u00f3 en les nostres vides, en les nostres opcions personals m\u00e9s decisives.\u00a0Per\u00f2, en canvi, seguim tenint espais vedats en temes que moltes vegades s’envolten de complexitats t\u00e8cniques aparentment nom\u00e9s accessibles a especialistes.\u00a0El coneixement es democratitza, l’acc\u00e9s \u00e9s menys jer\u00e0rquic i m\u00e9s directe.\u00a0Per\u00f2 el poder segueix envoltant-se de barreres legals, de restriccions econ\u00f2miques presentades com naturals i indiscutibles.\u00a0A Barcelona, \u200b\u200bper exemple, van prenent opcions que afecten el futur de la ciutat, del conjunt metropolit\u00e0, sense que puguem exercir el nostre dret a decidir.\u00a0Es parla de reformar el Pla General Metropolit\u00e0 vigent des de 1976 i que constitueix l’esquema b\u00e0sic d’ordenaci\u00f3 urbana.\u00a0Qui participar\u00e0 en aquest proc\u00e9s? S’actua sobre el front mar\u00edtim, s’amplia el port i es afecten llocs com el Port Vell, sense que la ciutat pugui decidir sobre un espai que marca i caracteritza la seva identitat.\u00a0No ens han preguntat, no han explicat aquests projectes en els seus programes.\u00a0Afirmen actuar en el nostre nom i en defensa dels nostres interessos, per\u00f2 segueixen decidint unilateralment.\u00a0Els contraris a l’exercici del dret a decidir del poble catal\u00e0 afirmen que cada vegada que es vota en eleccions s’est\u00e0 decidint.\u00a0I els diem que no confonguin les coses.\u00a0Als que reclamen que la ciutat pugui decidir sobre aquestes grans opcions urbanes, se’ls diu que ja van decidir quan van votar a les municipals.\u00a0Necessitem ser conseq\u00fcents i reclamar el dret a decidir com a palanca b\u00e0sica de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica del pa\u00eds, de les seves ciutats, pobles i comunitats.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el replantejament general sobre les relacions pol\u00edtiques entre Espanya i Catalunya, s’ha anat imposant com a idea-for\u00e7a el terme “dret a decidir”.\u00a0El gran atractiu d’aquesta formulaci\u00f3 \u00e9s que expressa un valor constitutiu fonamental de la democr\u00e0cia, \u00e9s a dir, que els ciutadans s\u00f3n lliures per decidir, individualment i col\u00b7lectivament, sobre les q\u00fcestions fonamentals de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7589","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7589","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7589"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7589\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7591,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7589\/revisions\/7591"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7589"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7589"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7589"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}