{"id":7546,"date":"2013-01-23T11:13:14","date_gmt":"2013-01-23T09:13:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7546"},"modified":"2013-01-23T11:13:14","modified_gmt":"2013-01-23T09:13:14","slug":"josep-ma-valles-la-sobirania-com-aureola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ma-valles-la-sobirania-com-aureola\/","title":{"rendered":"Josep Ma Vall\u00e8s: La sobirania com aur\u00e8ola"},"content":{"rendered":"

\"gente\"<\/a>El concepte de sobirania ha estat i \u00e9s un dels m\u00e9s discutits en la filosofia pol\u00edtica, al dret constitucional i al dret internacional.\u00a0Cada vegada costa m\u00e9s trobar una versi\u00f3 universal i pac\u00edfica d’aquesta categoria te\u00f2rica.Una obra recent i documentada (Kelmo-Skinner,\u00a0Sovereignty in Fragments: The Past, Present and Future of a Contested Concept,<\/em>Cambridge 2010) exposa de nou l’accidentada hist\u00f2ria de la idea de sobirania, les seves aplicacions controvertides en els \u00e0mbits intern i extern del Estat, la seva instrumentaci\u00f3 pol\u00edtica i la seva evoluci\u00f3 en diferents contextos.<\/p>\n

Tan complexa panor\u00e0mica suscita molts dubtes sobre la utilitat de fundar en una sobirania original de la naci\u00f3 catalana la reclamaci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum o consulta popular sobre la definici\u00f3 de les relacions Catalunya-Espanya.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 les suscita rebutjar la celebraci\u00f3 d’aquesta consulta sobre la base de l’afirmaci\u00f3 constitucional d’una sobirania reservada al poble espanyol.\u00a0M\u00e9s que aclarir els termes del debat, agafar-se al concepte de sobirania incrementa la confusi\u00f3.\u00a0La mateixa confusi\u00f3 que un reconegut fil\u00f2sof del dret, Alf Ross, li va imputar ja fa anys quan escrivia que “amb prou feines hi ha una altra mat\u00e8ria en la que la foscor i la confusi\u00f3 siguin tan grans com en aquesta”.<\/p>\n

Partidaris i adversaris de celebrar aquesta consulta haurien esquivar, per tant, la invocaci\u00f3 d’una categoria tan problem\u00e0tica i concentrar-se, no en una justificaci\u00f3 mitjan\u00e7ant doctrines impugnables, sin\u00f3 en la conveni\u00e8ncia democr\u00e0tica de consultar directament a la ciutadania sobre una q\u00fcesti\u00f3 de futur que li fa molt radicalment.\u00a0Perqu\u00e8, a hores d’ara i despr\u00e9s de tantes voltes i revoltes, costa negar la conveni\u00e8ncia d’una manifestaci\u00f3 directa de la ciutadania perqu\u00e8 es pronunci\u00ef obertament i sense intermediaris sobre la conservaci\u00f3 de l’actual\u00a0statu quo<\/em>\u00a0de la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya o, alternativament, sobre la seva eventual modificaci\u00f3.\u00a0Vaig discutir fa uns anys la utilitat d’una consulta d’aquest tipus amb qui la proposava.\u00a0Per\u00f2 les circumst\u00e0ncies d’avui em fan pensar que posar barreres a la possibilitat d’aquesta expressi\u00f3 directa de les prefer\u00e8ncies ciutadanes no fa m\u00e9s que incrementar la tensi\u00f3, enquistar el problema i impedir que aflorin dades necess\u00e0ries per a l’ulterior tractament.<\/p>\n

La veritat \u00e9s que una noci\u00f3 equ\u00edvoca com la de sobirania permet gestionar tantes i tan discutibles raons per consultar exclusivament als catalans sobre la seva relaci\u00f3 amb l’Estat com per sostenir que aquesta consulta s’ha de fer al conjunt dels espanyols.\u00a0Si \u00e9s aix\u00ed, la voluntat ciutadana pot expressar-se en forma de refer\u00e8ndum territorial limitat a Catalunya, seguint la porta oberta per la interpretaci\u00f3 intel\u00b7ligent de la legislaci\u00f3 espanyola que proposava el professor Rubio Llorente fa uns mesos.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 podria manifestar-se en un refer\u00e8ndum d’\u00e0mbit estatal que certificaria estad\u00edsticament tant l’orientaci\u00f3 de l’electorat espanyol com l’orientaci\u00f3 de l’electorat catal\u00e0.\u00a0En ambd\u00f3s casos tindr\u00edem dades indispensables per dissipar d’alguna manera les persistents boires del bizantinisme i del sectarisme que envolten aquest prolongat debat.<\/p>\n

Situats en un terreny pura i durament pol\u00edtic, el que conv\u00e9 quiratar ara \u00e9s el pes dels recursos de qu\u00e8 disposa cadascuna de les opcions en debat.\u00a0Majories ciutadanes correctament registrades, aliances amb col\u00b7lectius-clau de la societat, complicitats internacionals m\u00e9s o menys expl\u00edcites i tamb\u00e9 arguments jur\u00eddics sempre interpretables: \u00e9s la suma de tot aix\u00f2 i no \u00fanicament un sol factor el que serveix per armar la defensa de les respectives posicions .<\/p>\n

A aquest inventari de recursos cal sumar-hi la destresa en el maneig dels temps del proc\u00e9s i en el format dels missatges que s’emeten durant el mateix.\u00a0Cal recon\u00e8ixer que no s\u00f3n destreses exhibides amb massa facilitat pels qui en el curs d’aquests \u00faltims mesos pretenen dirigir les respectives alternatives.\u00a0El posen de manifest en l’escena catalana les propostes de resoluci\u00f3 parlament\u00e0ria sobre el dret a decidir, totes elles caracteritzades per una extensi\u00f3 i una prolixitat inadequades al meu entendre per facilitar els punts de trobada i aptes en canvi per fomentar els desacords primmirats sobre els detalls.<\/p>\n

En aquesta ocasi\u00f3 i en tantes altres, calibrar recursos, mesurar temps i administrar arguments \u00e9s d’import\u00e0ncia capital en pol\u00edtica.\u00a0Bastant m\u00e9s que intentar embolicar-ho amb l’aur\u00e8ola d’un concepte tan discutit com el de sobirania, per cridaner i solemne que sigui.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El concepte de sobirania ha estat i \u00e9s un dels m\u00e9s discutits en la filosofia pol\u00edtica, al dret constitucional i al dret internacional.\u00a0Cada vegada costa m\u00e9s trobar una versi\u00f3 universal i pac\u00edfica d’aquesta categoria te\u00f2rica.Una obra recent i documentada (Kelmo-Skinner,\u00a0Sovereignty in Fragments: The Past, Present and Future of a Contested Concept,Cambridge 2010) exposa de nou …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7546","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7546","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7546"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7546\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7554,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7546\/revisions\/7554"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7546"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}