{"id":7541,"date":"2013-01-23T10:51:14","date_gmt":"2013-01-23T08:51:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7541"},"modified":"2013-01-23T10:56:04","modified_gmt":"2013-01-23T08:56:04","slug":"oriol-nel%c2%b7lo-la-catalunya-ciutat-i-la-nacio-xarxa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-nel%c2%b7lo-la-catalunya-ciutat-i-la-nacio-xarxa\/","title":{"rendered":"Oriol Nel\u00b7lo: La Catalunya-Ciutat i la Naci\u00f3-Xarxa"},"content":{"rendered":"
\"xarxa\"<\/a>\u201cLa gradaci\u00f3 progressiva no \u00e9s aquesta: regi\u00f3 (ruralitat), ciutat naci\u00f3. Sin\u00f3 ben diversament, aquesta: regi\u00f3, naci\u00f3, ciutat<\/i>\u201d. Aix\u00ed escrivia l\u2019any 1907, Gabriel Alomar<\/strong>. I reblava: \u201cLa mera naci\u00f3 \u00e9s col\u00b7lectivitat tancada dins si mateixa, movent-se a si mateixa, exercint la seva influencia en el cercle de si mateixa; i la ciutat \u00e9s nucli d\u2019irradiaci\u00f3, d\u2019influ\u00e8ncia sobre l\u2019exterior; si en la naci\u00f3 hi ha esperit conscient, en la ciutat hi ha esperit pensant i imperant; si en la naci\u00f3 hi ha sentimentalitat, en la ciutat hi ha pensament i volici\u00f3. Els interessos nacionals s\u00f3n de resist\u00e8ncia a l\u2019adaptaci\u00f3 de lo estrany; s\u00f3n tradicionals, conservatius del moviment i la llei \u00a0pr\u00f2pia. Els interessos de la ciutat s\u00f3n futuristes, perqu\u00e8 veu tota la seva missi\u00f3 en el pervenir, en la sort futura i en la potencia fecundant i generatriu de les idees que llen\u00e7a, en l\u2019\u00e8xit de les empreses que escomet.<\/i>\u00a0(\u2026)\u00a0Deuria dir-se: la regi\u00f3 \u00e9s moguda, la naci\u00f3 se mou; la ciutat mou. La regi\u00f3 \u00e9s inert. La naci\u00f3 \u00e9s se-movent. La ciutat \u00e9s motriu<\/i>\u201d.Com \u00e9s sabut, la s\u00edntesi d\u2019aquest pensament de l’escriptor socialista mallorqu\u00ed seria la noci\u00f3\u00a0Catalunya-Ciutat<\/i>, tan difosa com, sovint, desnaturalitzada. Una noci\u00f3 que implicava no nom\u00e9s que les condicions, els serveis i les formes de vida urbana havien d\u2019at\u00e8nyer tot el territori de Catalunya, sin\u00f3 que Catalunya entera esdevindria\u00a0ciutat\u00a0<\/i>generadora de projectes col\u00b7lectius fecunds i irradiants. En part, la noci\u00f3 Euskal Hiria, o ciutat basca, utilitzada en els darrers anys a Euskadi com a complement, per a uns, com a superaci\u00f3, per d’altres, del terme Euskal Herria, potser podria ser llegit en aquests termes.El debat sobre la q\u00fcesti\u00f3 nacional a Catalunya i el seu encaix en les realitat institucionals espanyola i europea, tan tancat molt sovint en discussions i en tacticismes de curta volada, s\u2019anima, de tant en tant, amb iniciatives que fan pensar en raonaments f\u00e8rtils com els de Gabriel Alomar. N\u2019ha estat un exemple el seminari organitzat a la Universitat de Lleida el dia 19 de gener 2013, amb la coordinaci\u00f3 d\u2019Antoni Guti\u00e9rrez Rub\u00ed i Miquel Pueyo, sobre el tema de la \u201cNaci\u00f3 Xarxa\u201d.<\/p>\n

Els organitzadors hi proposaven reflexionar sobre la possibilitat que els canvis en la capacitat relacional oferts per les TIC puguin permetre una certa \u201creconceptualitzaci\u00f3 de la idea de naci\u00f3\u201d: una nova visi\u00f3 que permet\u00e9s q\u00fcestionar el concepte tradicional de naci\u00f3 basat en un espai f\u00edsic delimitat i una comunitat constitu\u00efda, en bona mesura, a partir del ve\u00efnatge administratiu. A m\u00e9s, els organitzadors proposaven explorar les potencialitats de l\u2019\u00fas de les tecnologies de la comunicaci\u00f3 a l\u2019hora de integrar i agitar socialment, per superar les tiranies dels mitjans tradicionals i per contribuir a transformar les formes de representaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

Les implicacions del debat s\u00f3n, prou que es veu, enormes. La definici\u00f3 del concepte \u201cnaci\u00f3\u201d ha estat, com \u00e9s ben sabut, fugisser i controvertit dels del seu mateix origen. Sabut \u00e9s tamb\u00e9 que la integraci\u00f3 econ\u00f2mica mundial, la difusi\u00f3 de determinats comportaments culturals i formes de vida, aix\u00ed com la creaci\u00f3 de xarxes de relaci\u00f3 basades en les tecnologies de la comunicaci\u00f3 han contribu\u00eft en fer aquella definici\u00f3 encara m\u00e9s complexa: no \u00e9s ja que el concepte de naci\u00f3 d\u2019origen germ\u00e0nic \u2013aquell basat en l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019uns trets d\u2019identitat configuradors d\u2019una \u201c\u00e0nima col\u00b7lectiva\u201d de car\u00e0cter substantiu, a la que els individus pertanyen independentment de la seva voluntat- sigui avui clarament insostenible; el mateix concepte de naci\u00f3 emergit de la revoluci\u00f3 francesa -com la comunitat integrada per tots aquells que expressen la voluntat de conformar una mateixa comunitat pol\u00edtica, al marge de llurs difer\u00e8ncies culturals, religioses o \u00e8tniques- es veu sotragada per la configuraci\u00f3 de comunitats els membres de les quals comparteixen interessos, valors, creences i fins voluntat i capacitat d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, sense conviure en un mateix territori concret.<\/p>\n

D\u2019altra banda, les potencialitats que l\u2019\u00fas de la xarxa confereix a l\u2019hora d\u2019organitzar els mecanismes de representaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 pol\u00edtica tamb\u00e9 alteren l\u2019altra variable de l\u2019equaci\u00f3: la relaci\u00f3 entre ciutadania i institucions pol\u00edtiques, entre la col\u00b7lectivitat \u2013definida de la manera que es vulgui- i Estat.<\/p>\n

Davant d\u2019aix\u00f2, fent una par\u00e0frasi d\u2019Alomar, seria temptador afirmar que avui la gradaci\u00f3 progressiva per a l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica ha de ser:regi\u00f3, naci\u00f3, xarxa<\/i>. Tot entenent per\u00a0xarxa<\/i>\u00a0la possibilitat de constituir comunitats de solidaritat i projecte noves \u2013en primer terme entre el grups socials i les classes subalternes d\u2019arreu del m\u00f3n. Aix\u00ed, la dicci\u00f3\u00a0Naci\u00f3-Xarxa<\/i>\u00a0podria expressar \u2013com la de\u00a0Catalunya-Ciutat<\/i>– la d\u2019una col\u00b7lectivitat amb \u201cpotencia fecundant\u201d i voluntat d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 sense necessitat, en aquest cas, d\u2019estar definida de manera estricta des del punt de vistes geogr\u00e0fic.<\/p>\n

Tanmateix, la utilitzaci\u00f3 de la xarxa com a instrument, tamb\u00e9, d\u2019explotaci\u00f3 econ\u00f2mica, d\u2019estratificaci\u00f3 social i de subjecci\u00f3 ideol\u00f2gica obliga, sense cap dubte, a la cautela. I els problemes a l’hora d\u2019articular pol\u00edticament i, encara m\u00e9s, institucionalment, els nous subjectes pol\u00edtics que emergeixen de les relacions en xarxa, evidencia les dificultats d\u2019avan\u00e7ar per aquest cam\u00ed. Tot i aix\u00f2, la reflexi\u00f3 sobre el tema, resulta necess\u00e0ria i perempt\u00f2ria, i potser cont\u00e9 claus per sortir d\u2019alguns dels atzucacs en els que ens trobem.<\/p>\n

Una cosa, seria, per\u00f2, de desitjar. Durant m\u00e9s d\u2019un segle, a Catalunya, el debat sobre la relaci\u00f3 entre la\u00a0naci\u00f3<\/i>\u00a0i la\u00a0ciutat<\/i>\u00a0ha estat utilitzat com a met\u00e0fora o com a disfressa d\u2019altres debats de car\u00e0cter social o nuament pol\u00edtic. Aix\u00ed, des dels temps de Gaziel i Josep Antoni Vandell\u00f3s, la ret\u00f2rica de la macrocef\u00e0lia i els \u201cdesequilibris territorials\u201d ha estat reiteradament utilitzada per argumentar all\u00f2 que no eren altra cosa que les temences de les classes dirigents envers els riscos de inestabilitat derivada de la concentraci\u00f3 de poblaci\u00f3 treballadora, o els interessos de les forces pol\u00edtiques poc afavorides, tradicionalment, pel vot urb\u00e0. Seria ben desitjable que ara, en el debat sobre el binomi\u00a0naci\u00f3<\/i>\u00a0i\u00a0xarxa<\/i>, no ocorregu\u00e9s el mateix i que qued\u00e9s ben clar, des del bell inici, quin \u00e9s el contingut pol\u00edtic i, sobretot, social dels projectes que amb la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquests conceptes es pret\u00e9n impulsar.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cLa gradaci\u00f3 progressiva no \u00e9s aquesta: regi\u00f3 (ruralitat), ciutat naci\u00f3. Sin\u00f3 ben diversament, aquesta: regi\u00f3, naci\u00f3, ciutat\u201d. Aix\u00ed escrivia l\u2019any 1907, Gabriel Alomar. I reblava: \u201cLa mera naci\u00f3 \u00e9s col\u00b7lectivitat tancada dins si mateixa, movent-se a si mateixa, exercint la seva influencia en el cercle de si mateixa; i la ciutat \u00e9s nucli d\u2019irradiaci\u00f3, d\u2019influ\u00e8ncia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7541","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7541"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7547,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7541\/revisions\/7547"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}

Bloc d’Oriol Nel\u00b7lo<\/a><\/p>\n<\/div>\n