{"id":7529,"date":"2013-01-22T12:58:28","date_gmt":"2013-01-22T10:58:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7529"},"modified":"2013-01-22T12:58:28","modified_gmt":"2013-01-22T10:58:28","slug":"kepa-aulestia-massa-depressa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/kepa-aulestia-massa-depressa\/","title":{"rendered":"Kepa Aulestia: Massa depressa"},"content":{"rendered":"

\"avan\u00e7ar\"<\/a>Les c\u00e0bales sobre si la societat va per davant de la pol\u00edtica i els temors de partits i institucions a quedar-se enrere respecte a les inquietuds ciutadanes responen sovint a posicions fingides o arguments oportunistes que busquen justificar decisions adoptades en nom de majories socials ideades a conveni\u00e8ncia.\u00a0Fins i tot quan la preocupaci\u00f3 sobre la dist\u00e0ncia a la qual van pol\u00edtica i societat \u00e9s m\u00e9s sincera, els qui recorren a aquesta dial\u00e8ctica obliden que aquestes dues realitats operen en plans diferents. L’11 setembre de 2012 va oferir indicis per pensar que la societat catalana respirava sensacions de greuge nacional i anhels d’alliberament identit\u00e0ria sense que les formacions parlament\u00e0ries estiguessin a la seva al\u00e7ada.\u00a0Dos mesos i mig m\u00e9s tard, el 25 de novembre, les urnes van recompondre el panorama pol\u00edtic anterior molt m\u00e9s moderadament del que qui es van afanyar a prendre la davantera a una suposada marea social sobiranista havien previst.\u00a0La pol\u00edtica catalana ha experimentat un corriment cap al dret a decidir, per\u00f2 ho ha fet de manera massa abstreta com per concloure que aix\u00ed se situa a l’una de la societat.<\/p>\n

La disposici\u00f3 mostrada pel president Mas<\/strong> perqu\u00e8 la consulta no tingui necess\u00e0riament abast jur\u00eddic fa de la necessitat virtut, no nom\u00e9s perqu\u00e8 l’apegar-se a la legalitat vigent pogu\u00e9s aconseguir l’aproximaci\u00f3 del PSC<\/strong> i d’ICV<\/strong> a la seva agenda, sobretot pel fet que cap consulta podria realitzar-se amb solv\u00e8ncia sense que la seva convocat\u00f2ria sigui consensuada dins de l’Estat constitucional.\u00a0Per\u00f2 la consulta sense valor jur\u00eddic tamb\u00e9 \u00e9s el reflex dels dubtes sobre si el ritme al qual el proc\u00e9s sobiranista pot veure’s abocat despr\u00e9s del ple parlamentari de dem\u00e0 \u00e9s excessiu.\u00a0El temor inicial del nacionalisme institucional a quedar-se enrere respecte a l’efervesc\u00e8ncia sobiranista es converteix ara en preocupaci\u00f3 per si no s’est\u00e0 precipitant en els passos que anuncia el comprom\u00eds entre CiU<\/strong> i ERC<\/strong>.<\/p>\n

Novament s’incorre en l’error de creure que pol\u00edtica i societat circulen en un mateix pla.\u00a0L’avan\u00e7ada sobiranista mira pel retrovisor per assegurar-se que la gent el segueix i, tamb\u00e9, que ning\u00fa a la societat tracta d’avan\u00e7ar-se la marxa pol\u00edtica.\u00a0Per\u00f2 el que es contempla \u00e9s una imatge confusa i desconcertant, perqu\u00e8 la ciutadania no es mou en una \u00fanica dimensi\u00f3, la qual conduiria a Catalunya a corregir els seus \u00faltims 299 anys d’hist\u00f2ria.\u00a0La inclinaci\u00f3 a reduir el futur a una via de sentit \u00fanic i lineal, a un moment hist\u00f2ric i fins i tot a una sola pregunta xoca indefectiblement amb una realitat cada dia m\u00e9s complexa, amb una societat que pot mostrar-se proclu a ser consultada, per\u00f2 que alberga molt\u00edssimes altres aspiracions i una c\u00e0rrega creixent d’escepticisme respecte al poder taumat\u00fargic de la pol\u00edtica.<\/p>\n

Hi ha una mica de vertigen en l’ambient.\u00a0Sempre \u00e9s aventurat tra\u00e7ar camins sense retorn, encara ho \u00e9s m\u00e9s que aquests ni tan sols permetin una pausa.\u00a0El temor que per parar-se un instant es refredi l’entusiasme sobiranista -o que siguin altres els que prenguin la davantera- se sobreposa per moments a la por d’avan\u00e7ar massa de pressa per al que la societat est\u00e0 en condicions de afrontar.\u00a0Encara que altres dies l’angoixa es fa present al vorejar el precipici de les imprevisibles conseq\u00fc\u00e8ncies.\u00a0La constataci\u00f3 que el proc\u00e9s sobiranista \u00fanicament pot imposar-se mitjan\u00e7ant fets consumats, que nom\u00e9s aix\u00ed es podr\u00e0 accedir a una negociaci\u00f3 reeixida a l’hora de donar seguretat jur\u00eddica al resultat final, empeny als socis de la “transici\u00f3 nacional” a esmer\u00e7ar a demostrar que el seu \u00e8xode \u00e9s ja imparable i precipitat.\u00a0A veure si d’aquesta manera aconsegueixen que Espanya i Europa els facilitin una sortida que no pot ser unilateral sense patir p\u00e0nic.\u00a0Per\u00f2 el risc a quedar en terra de ning\u00fa preocupa, encara que sigui en silenci, al nacionalisme governant.<\/p>\n

Al final sorgeix el dubte de si s’est\u00e0 produint algun aven\u00e7 cap al desenganxament definitiu de Catalunya respecte a l’Estat constitucional o si el moviment que s’est\u00e0 donant s’assembla m\u00e9s a una voluntariosa m\u00edmica per la qual els actors del viatge sobiranista semblen caminar quan en realitat es mantenen ancorats en el desconcert generat en la nit electoral del 25 de novembre.\u00a0En el fons, els dirigents sobiranistes corren un perill m\u00e9s gran que el d’allunyar-se precipitadament deixant enrere a la societat mentre es convencen que \u00e9s aix\u00f2 el que els demanen els ciutadans.\u00a0Corren el perill que els ciutadans els notin absents de la seva comesa m\u00e9s inexcusable, que \u00e9s governar sobre les compet\u00e8ncies que avui exerceix la Generalitat.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les c\u00e0bales sobre si la societat va per davant de la pol\u00edtica i els temors de partits i institucions a quedar-se enrere respecte a les inquietuds ciutadanes responen sovint a posicions fingides o arguments oportunistes que busquen justificar decisions adoptades en nom de majories socials ideades a conveni\u00e8ncia.\u00a0Fins i tot quan la preocupaci\u00f3 sobre la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7529","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7529","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7529"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7529\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7531,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7529\/revisions\/7531"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}