{"id":7521,"date":"2013-01-22T12:07:46","date_gmt":"2013-01-22T10:07:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7521"},"modified":"2013-01-22T12:07:46","modified_gmt":"2013-01-22T10:07:46","slug":"jordi-ortega-cristina-narbona-sincorpora-al-csn-cap-a-organismes-reguladors-forts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-cristina-narbona-sincorpora-al-csn-cap-a-organismes-reguladors-forts\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: Cristina Narbona s’incorpora al CSN, cap a organismes reguladors forts?"},"content":{"rendered":"

\"ESPA\u0097A<\/a>La import\u00e0ncia dels reguladors en la societat del risc.<\/strong><\/p>\n

“Fa uns dies dinava amb Jos\u00e9 Vidal Beneyto<\/strong>… al barri de la Butte-aux-Cailles, l’\u00faltim reducte de la Comuna”, escrivia Cristina Narbona<\/strong> a la revista Barcelona Metr\u00f2polis<\/em>, reflexionant sobre la crisi: “les immenses falles per la qual es dilueixen els “principis b\u00e0sics” del capitalisme financer: la corrupci\u00f3 dels laxes reguladors del sistema, la inexistent precauci\u00f3 i prevenci\u00f3 de les relacions entre economia i ecologia…”.<\/p>\n

No gaire diferents van ser els arguments exposats el 27 de desembre al Congr\u00e9s per mostrar la seva idone\u00eftat per ser consellera del Consell de Seguretat Nuclear (CSN): “la crisi econ\u00f2mica internacional ha posat de manifest errors severs en els sistemes de regulaci\u00f3 i supervisi\u00f3 tant en l’\u00e0mbit de les institucions p\u00fabliques com en les privades; el paper dels parlament per afavorir la rendici\u00f3 de comptes tant en l’\u00e0mbit del que \u00e9s p\u00fablic com del que \u00e9s privat ha de ser enfortit … no solament davant el parlament de la naci\u00f3 … tamb\u00e9 davant els parlaments auton\u00f2mics “.<\/p>\n

Va mostrar la relaci\u00f3 entre la protecci\u00f3 del medi ambient amb els riscos nuclears; va recordar el seu treball en el Ministeri de Medi Ambient per millorar els embassaments i preses que no tenia plans d’emerg\u00e8ncia o mesures de seguretat, amb el risc que a Fukushima hem vist que t\u00e9 la inundaci\u00f3 de les centrals nuclears. El dia seg\u00fcent, mitjan\u00e7ant Reial Decret, Cristina Narbona <\/strong>seria nomenada, al costat de Fernando Mart\u00ed Scharfhausen<\/strong> Secretari d’Estat d’Energia i ex conseller de la CNE, consellera del CSN.<\/p>\n

Qui nomena els reguladors? <\/strong><\/p>\n

No va fer falta que s’estripes els vestits; com institucions tan importants que escometen tasques tan rellevants i t\u00e8cniques, com el CSN, s\u00f3n nomenats pel parlament? Resulta f\u00e0cil atiar contra els pol\u00edtics; cert que tenen responsabilitats per\u00f2, com assenyalava Cristina Narbona,<\/strong> per no exercir les seves funcions, sin\u00f3 per la laxa regulaci\u00f3. A la pol\u00edtica hi ha la soluci\u00f3, no el problema. En cap pa\u00eds democr\u00e0tic s’accedeix a aquests c\u00e0rrecs ni per oposicions ni per concurs de m\u00e8rits .<\/strong><\/p>\n

L’equivalent del CSN als Estats Units \u00e9s la Nuclear Regulatory Commission<\/em> (NRC); est\u00e0 formada per cinc membres nomenats pel president i confirmats pel Senat -una mostra d’un pa\u00eds amb estructura Federal. En el 1975 la NRC era un component de la Comissi\u00f3 d’Energia At\u00f2mica que va ser dissolta en comprovar que afavoria sistem\u00e0ticament la ind\u00fastria nuclear. Apareixen els reguladors independents que aniran ampliant compet\u00e8ncies.<\/p>\n

En un informe de 1986 del Congr\u00e9s titulat NRC Coziness with Industry<\/em> (tradu\u00eft a “candidesa de l’NRC amb la ind\u00fastria nuclear ” http:\/\/babel.hathitrust.org\/cgi\/pt?id=pst.000013688240; seq = 11; view = 1up; n\u00fam = 3), mostrava la valuosa assist\u00e8ncia t\u00e8cnica de l’NRC per tal de qu\u00e8 la controvertida central nuclear de Seabrook obtingu\u00e9s la llic\u00e8ncia. Es posaven en evid\u00e8ncia com el NRC, des de finals de 1980, va deixar de fer complir les regulacions en m\u00e9s de 340 ocasions. John Byrne<\/strong> i Steven M. Hoffman<\/strong> van escriure una obra cl\u00e0ssica sobre aquesta corrupci\u00f3 dels organismes reguladors, Governing the Atom: The Politics of Risk<\/em> (Governan\u00e7a de l’\u00e0tom: la pol\u00edtica del risc).<\/p>\n

Barack Obama<\/strong> l’any 2007, encara candidat, va assenyalar que els cinc membres de NRC s’havien convertit en captius de la ind\u00fastria nuclear. Els dies anteriors a Fukushima, la NRC va aprovar una pr\u00f2rroga de 20 anys per a la central nuclear Yankee Nuclear Power, <\/em>\u00a0amb el mateix disseny que Fukushima. Tony Klein<\/strong> president d’Energia, Recursos Naturals de l’Estat de Vermont va preguntar als representants de NRC per les fuites de material radioactiu en xarxa subterr\u00e0nia de tubs. La resposta va ser que no en sabien res. “Llavors, qu\u00e8 diables regulen vost\u00e8s?” els va preguntar el governador. L’estat en refer\u00e8ndum reclama el tancament de la planta. Els operadors de la central exigien una soluci\u00f3 “constructiva<\/a>“.<\/p>\n

\u00c9s massa acollidora la ind\u00fastria nuclear amb la CRN que la regula per exercir les seves funcions? -es pregunta la CNN. Al Jap\u00f3 despr\u00e9s de Fukushima va explotar el fragant conflicte d’interessos entre NISA (Ag\u00e8ncia de Seguretat de la Ind\u00fastria Nuclear) en ser part de METI, dedicada a la promoci\u00f3 de l’energia nuclear. Ara s’aborda una dubtosa reforma<\/a> de l’organisme regulador.<\/p>\n

Quan el regulador \u00e9s el problema. <\/strong><\/p>\n

El primer que va fer J\u00fcrgen Trittin<\/strong> en prendre possessi\u00f3, ( l’any 1998), va ser destituir la Comissi\u00f3 de Reactors Nuclears dominat per representants de les empreses d’enginyeria nuclear, privant aix\u00ed, la ind\u00fastria nuclear d’un dels seus principals instruments per definir els riscos. Qu\u00e8 \u00e9s el normal i qu\u00e8 \u00e9s el perill\u00f3s? El llindar que els separa, respon als reguladors, est\u00e0 definit per l’ \u201cestat de la tecnologia”, els “reglaments administratius”, etc., En un ball sobre les arenes movedisses<\/i> de les definicions, els reguladors renuncien a la seva pr\u00f2pia compet\u00e8ncia per\u00f2 s’eleva al tro de la civilitzaci\u00f3 el “coneixement cient\u00edfic i t\u00e8cnic”-com de forma ir\u00f2nica descriu Ulrich Beck.<\/strong><\/p>\n

No haurien de precipitar-se amb cr\u00edtiques a aquests nomenaments i elogiar amb ingenu\u00eftat el model regulador anglosax\u00f3. Cal no oblidar que, mentre Fran\u00e7a i Alemanya t\u00e9 filtres, reduir la radioactivitat, si augmenta la pressi\u00f3 a l’interior d’edificis, la NRC va negar la necessitat d’aquests filtres als Estats Units. Una comissi\u00f3 va alertar que el 80% de combustible a les piscines est\u00e0 prou fred per ser emmagatzemat de forma m\u00e9s segura en sec. Seria tamb\u00e9 m\u00e9s car. Massa t\u00edmids per exigir que els 104 reactors dels Estats Units operessin de forma segura, assenyalava New York Times despr\u00e9s de Fukushima.<\/p>\n

De retorn a la NRC, Gregory Jaczko d\u00f3na un cop de porta. <\/strong><\/p>\n

Gregory Jaczko,<\/strong> president de NRC, dimitia exigint un organisme regulador fort. Entre les disputes en les quals s’hi va veure embolicat est\u00e0 l’ oposar-se a la construcci\u00f3 de cementiris nuclears a Montana, Yucca Mountain. A Alemanya, els seus dos dip\u00f2sits geol\u00f2gics, Asse II i Gorleben<\/a>, s’han d’evacuar milions de barrils, per a la qual cosa no hi ha una soluci\u00f3 tecnol\u00f2gica.<\/p>\n

Allison Macfarlane,<\/strong> una prestigiosa acad\u00e8mica, formada al MIT, Havard i Stanford, experta en residus, va ser r\u00e0pidament nomenada pel c\u00e0rrec. Una vict\u00f2ria per a la ind\u00fastria nuclear; les seves declaracions van ser: “els reposits geol\u00f2gics s\u00f3n la millor soluci\u00f3 per al problema de residus nuclears, hi ha incerteses en projectar el rendiment futur”., tot i aix\u00ed, aquesta vict\u00f2ria en contra del reprocessament de combustible gastat, ha anat promovent deliberacions p\u00fabliques de la Comisi\u00f3n Blue Ribbon<\/em> a l’ entorn dels residus<\/a>.<\/p>\n

Adolfo Suarez, preco\u00e7ment pro nuclear o antinuclear? <\/strong><\/p>\n

Cristina Narbona<\/b> va explicar als grups parlamentaris que al final dels anys 70 va comen\u00e7ar a ocupar-se i preocupar-se per l’energia nuclear -nuclearitzar Espanya- es va voler nuclearitzar el pa\u00eds amb un 70% de generaci\u00f3 d’origen nuclear. En L’energia despr\u00e9s de Fussimany<\/em> mostrava com “malgrat la frenada al Pla Energ\u00e8tic Nacional (1978) … , l’energia nuclear a Espanya va arribar a representar, el 1983, el 35% de l’electricitat consumida”.<\/p>\n

El govern del PSOE va paralitzar la construcci\u00f3 de cinc centrals nuclears, “aquells plans van posar en marxa la construcci\u00f3 de m\u00e9s grups nuclears dels raonablement necessaris …”, com va assenyalar Iuan<\/b>Manuel Eguinada<\/strong> anys despr\u00e9s. Van ser inversions fara\u00f2niques que van dur a la fallida les energ\u00e8tiques, un forat que el va assumir el govern traslladant els costos als consumidors durant 25 anys.<\/p>\n

Resulta interessant tornar a llegir els arguments d’aquest pla pel ministre d’Ind\u00fastria, Rodr\u00edguez Sahari\u00e0<\/strong> , recordant les paraules de Menin<\/b>, “el comunisme era els soviets m\u00e9s l’electrificaci\u00f3, nosaltres afirmem que el nostre model s\u00f3n les llibertats m\u00e9s l’energia”.<\/p>\n

Ara de deb\u00f2. Rodr\u00edguez Sahari\u00e0<\/strong> fa, ni m\u00e9s ni menys que 35 anys, abans que Angola Berkeli i<\/strong><\/b> sense passar pel foc did\u00e0ctic de Fussimany i Txernozem (ni per l’ensurt de mort de Duisburg), sabia que l’energia nuclear \u00e9s un “pont obligat per traslladar-nos a aquest nou model econ\u00f2mic amb altres energies que substitueixin el petroli”. Una declaraci\u00f3 per emmarcar. I, quina era aquesta energia de futur? Espanya juntament amb Alemanya i altres pa\u00efsos, assenyalava<\/a> el ministre, “participa en projectes d’investigaci\u00f3 de l’energia solar m\u00e9s ambiciosos que s’han desenvolupat fins ara, els quals pretenen desenvolupar m\u00f2duls solars per repetici\u00f3 que permeti construir una central de 100 MW de pot\u00e8ncia”.<\/p>\n

Som, sense saber-ho, un pa\u00eds de visionaris… Jos\u00e9 Ortega i Gasset<\/strong><\/b> ja ho va dir abans que Martin Heideggeri\u00e0<\/strong> . Ens falta confian\u00e7a, no ens ho creiem. Encara avui s’escolta que la nuclear ha de formar part del mix energ\u00e8tic. Com pot ser que en els anys 70 f\u00f3ssim m\u00e9s conscients de la necessitat d’emancipar-nos dels combustibles f\u00f2ssils? La Plataforma Solar d’Almeria<\/em> del CIEMAT va ser la llavor que es va posar el 1980; gr\u00e0cies a aquesta aposta vision\u00e0ria som avui l\u00edders de la tecnologia solar termoel\u00e8ctrica. Una tecnologia que despr\u00e9s de trenta anys ha arribat a la maduresa; sembla que vulguem fer-la descarrilar. No estaria malament que el govern fes atenci\u00f3 al que diu Angola Berkeli;<\/strong><\/b> el ministre Peter Aldaiera<\/strong> declarava que est\u00e0 exportant la revoluci\u00f3 energ\u00e8tica, alguna cosa sorprenent; \u00e9s el que deia la UCD en els temps de la transici\u00f3. I que deia, llavors, el PSOE? Era capa\u00e7 d’oposar-se, i des de les difer\u00e8ncies enormes, aconseguir grans acords.<\/p>\n

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n

<\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La import\u00e0ncia dels reguladors en la societat del risc. “Fa uns dies dinava amb Jos\u00e9 Vidal Beneyto… al barri de la Butte-aux-Cailles, l’\u00faltim reducte de la Comuna”, escrivia Cristina Narbona a la revista Barcelona Metr\u00f2polis, reflexionant sobre la crisi: “les immenses falles per la qual es dilueixen els “principis b\u00e0sics” del capitalisme financer: la corrupci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7521","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7521","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7521"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7521\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7524,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7521\/revisions\/7524"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7521"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7521"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7521"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}