{"id":750,"date":"2009-10-22T09:32:50","date_gmt":"2009-10-22T07:32:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=750"},"modified":"2009-10-21T20:34:28","modified_gmt":"2009-10-21T18:34:28","slug":"carlos-mulas-i-matt-browne-mes-enlla-de-la-tercera-via","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carlos-mulas-i-matt-browne-mes-enlla-de-la-tercera-via\/","title":{"rendered":"Carlos Mulas i Matt Browne: M\u00e9s enll\u00e0 de la Tercera Via"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/bloggers4progress-150x150.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-751\" title=\"bloggers4progress-150x150\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/bloggers4progress-150x150.jpg\" alt=\"bloggers4progress-150x150\" width=\"150\" height=\"150\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/bloggers4progress-150x150.jpg 150w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/bloggers4progress-150x150-50x50.jpg 50w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>La vict\u00f2ria d\u2019\u00c0ngela Merkel a les eleccions generals d\u2019Alemanya ha vingut a confirmar el qu\u00e8 ja sab\u00edem: que els partits socialdem\u00f2crates no han sabut treure un benefici pol\u00edtic de l\u2019associaci\u00f3 entre la veneraci\u00f3 que t\u00e9 la dreta pels mercats lliures i les crisis econ\u00f2miques que assolen el continent.<\/p>\n<p>Hist\u00f2ricament, els europeus es tornen conservadors en temps de crisi. Pero avui en d\u00eda la situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complexa. A Alemanya, els socialdem\u00f2crates s\u2019han enfonsat, i els democristians de la cancellera Merkel, malgrat la seva vict\u00f2ria, tamb\u00e9 han tingut pitjors resultats que en les eleccions anteriors. En canvi, els votants han optat per l\u2019Esquerra, els Liberals i els Verds.<!--more--><br \/>\nAquests partits han sabut aprofitar les noves tend\u00e8ncies demogr\u00e0fiques, ekl sorgiment d\u2019una generaci\u00f3 progressista m\u00e9s jove, l\u2019augment continu dels nivells educatius, el creixement de la classe professional, la import\u00e0ncia del pes social de les llars monoparentals i alternatives, aix\u00ed com l\u2019avenc de la diversitat religiosa i del laicisme. De manera que, malgrat la desfeta dels socialdem\u00f2crates, es pot percebre el sorgiment de nous electorats favorables als progressistes. Aquestes tend\u00e8ncies es repeteixen per tota Europa.<br \/>\nAleshores, per qu\u00e8 aquests grups no van votar els socialdem\u00f2crates? M\u00e9s all\u00e1 de la falta de l\u00edders carism\u00e0tics i de les batalles internes, es poden avancar quatre factors comuns a molts partits socialdem\u00f2crates europeus, que tamb\u00e9 expliquen aquests pobres resultats electorals i que tenen el seu or\u00edgen en algun errors del projecte de la Tercera V\u00eda que en el seu d\u00eda va ser hegem\u00f2nic.<\/p>\n<p>Primer, els socialdem\u00f2crates europeus no han sabut definir \u00faltimament qu\u00e8 representen i en qu\u00e8 es diferencien dels conservadors. La Tercera Via reconcili\u00e0 en els anys 90 el pensament progressista amb l\u2019economia de mercat, l\u2019individualisme i la globalitzaci\u00f3. Aix\u00f2 ajud\u00e0 Bill Clinton, Tony Blair i Gerhard Schro\u00ebder a establir hegemonies pol\u00edtiques en un \u00e0rea dominada pels conservadors. Els tres projectes seguien aspirant a aconseguir un major cohesi\u00f3 social, per\u00f2 en refusar molts dels instruments per aconseguir-la, tradicionalment associats amb els socialdem\u00f2crates, van contrubuir a l\u2019estrat\u00e8gia conservadora consistent en desdibuixar les difer\u00e8ncies existents entre els uns i els altres. A m\u00e9s, les dificultats que avui tenen els socialdem\u00f2crates a l\u2019hora de definir un paradigma econ\u00f2mic alternatiu provenen de les llacunes existents en el pensament de la Tercera Via, particularment pel que fa a la renovaci\u00f3 industrial.<br \/>\nSegon, els socialdem\u00f2crates han fallat a l\u2019hora de connectar amb els valors dels votants i per ai\u00f2 tenen tantes dificultats per fer font a l\u2019impuls populista t\u00edpicament arrelat en aquests valors. El rebuigde la Tercera V\u00eda al paper mobilitzador de la ideologia constitu\u00ed en el seu moment una fortalesa; per\u00f2 ara s\u2019ha convertit en una debilitat.<\/p>\n<p>Els pol\u00edtics socialdem\u00f2crates sovint pateixen de seminaritis, tractant el proc\u00e9s pol\u00edtic com un simple exercici de recopilaci\u00f3 de dades, arguments i proposici\u00f3 d\u2019idees. Per\u00f2 en temps d\u2019incertesa els votants necessiten quelcom m\u00e9s que una llista de propostes sobre pol\u00edtiques concretes. Al centrar-se en la responsabilitat i la reforma tecnocr\u00e0tica, els socialdem\u00f2crates semblen no tenir inter\u00e8s en els valors i les emocions de la classe treballadora i de l\u2019electorat progressista emergent. Com a resultat, s\u00f3n desbordats pels partidos a la seva esquerra i a la seva dreta aix\u00ed com pels Liberals i els Verds.<br \/>\nTercer, els socialdem\u00f2crates es troben confrontats a una multitud de nous reptes pol\u00edtics que la Tercera Via no havia previst. Aquesta sorg\u00ed en una \u00e8poca de profund optimisme. El final de la Guerra Freda i l\u2019eclosi\u00f3 de les empreses tecnol\u00f2giques port\u00e0 a molts a pensar que la ideologia i el conflicte estaven superats i que l\u2019Occidente postmodern podria viure del sector serveis mentre consumia productes del Tercer M\u00f3n. Per\u00f2 l\u2019entrada de 1.000 milions de nous treballadors en l\u2019economia global no ha estat un fenomen exempte de conseq\u00fc\u00e8ncies. Mentre els beneficis de la globalitzaci\u00f3 es repartiren \u00e0mpliament, els costos van ser suportats per uns pocs, normalment col.lectius de la classe treballadora que havien estat la base dels partits socialdem\u00f2crates.<br \/>\nAquestes tend\u00e8ncies s\u2019han exacerbat amb la crisi actual i els partits socialdem\u00f2crates no han pogut oferir una resposta convincent. La conflu\u00e8ncia d\u2019una preocupaci\u00f3 creixent per la immigraci\u00f3, el crim i el terrorisme isl\u00e0mics, ha provocat que l\u2019electorat europeu es torn\u00e9s vulnerable a una pol\u00edtica de por i populisme. Els socialdem\u00f2crates en l\u2019actualitat estan atrapats en el seg\u00fcent dilema: si segueixen encomiant les virtuts de la globalitzaci\u00f3 o del multiculturalisme sense acceptar les seves dificultats, s\u2019arrisquen a alieanar una part de l\u2019electorat emocional que necessiten per a guanyar les eleccions. Per\u00f2 si accepten que el seu electotrat principal se sent atret pels missatges emcionals dels competidors de la dreta i l\u2019esquerra en temes laborals i immigratoris, i opten per utilitzar el seu mateix llenguatge, aleshores s\u2019arrisquen a perdre el suport dels seus votants \u00e8tics.<br \/>\nEls socialdem\u00f2crates, finalment, han fallat a l\u2019hora de modernitzar la seva manera de fer pol\u00edtica. L\u2019atractiu que tenen molts nous moviments pol\u00edtics i socials \u00e9s que estan oberts i menys jerarquitzats que els partits tradicionals. Han quedat lluny aquells dies en els que una sola estrctura pol\u00edtica manava i controlava totes les fases de l\u2019elaboraci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 de les pol\u00edtiques. L\u2019arribada dels nous mitjans de comunicaci\u00f3 social i de la blogsfera impossibiliten aquest enfocament. A m\u00e9s, ara els votants no volen ser l\u2019\u00faltim de la cadena i volen jugar un paper m\u00e9s actiu en tot el proc\u00e9s pol\u00edtic.<br \/>\nSi b\u00e9 la Tercera Via fou una etapa essencial en la renovaci\u00f3 del pensament socialdem\u00f2crata, en particular perqu\u00e8 reconcili\u00e0 a un electorat resignat al conservadurisme econ\u00f2mic i social amb la possibilitat de conjugar la globalitzaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques progressistes, \u00e9s evident que el seu temps ha passat. Si els partits socialdem\u00f2crates volen recuperar la seva hegemonia, aleshores hauran d\u2019obrir pas a una nova fase de governanca progressista.<br \/>\nPer a que els socialdem\u00f2crates puguin beneficiar-se del sorgiment de nous grups socials i de futurs electors que els hi s\u00f3n potencialment favorables, necessitaran reivindicar una part de la seva agenda tradicional que ha sortit reforcada amb aquesta crisi, hauran d\u2019afegir-hi elements nous i, sobretot, hauran d\u2019incorporar una nova dimensi\u00f3 emocional, un nou impuls i una nova manera de fer pol\u00edtica, que estigui oberta a altres partits i a nous electors. Pels que se senten encara molt propers a la Tercera Via, aquesta transici\u00f3 ser\u00e0 dura, per\u00f2 el treball ha de comencar ja.<\/p>\n<p>Carlos Mulas \u00e9s director de la Fundaci\u00f3n Ideas i Matt Browne \u00e9s membre del Center for American Progress. Firmen tamb\u00e9 aquest article John Halpin i Ruy Teixeira.<\/p>\n<p>Font: EL MUNDO 02.10.2009<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vict\u00f2ria d\u2019\u00c0ngela Merkel a les eleccions generals d\u2019Alemanya ha vingut a confirmar el qu\u00e8 ja sab\u00edem: que els partits socialdem\u00f2crates no han sabut treure un benefici pol\u00edtic de l\u2019associaci\u00f3 entre la veneraci\u00f3 que t\u00e9 la dreta pels mercats lliures i les crisis econ\u00f2miques que assolen el continent. Hist\u00f2ricament, els europeus es tornen conservadors en &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-750","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/750","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=750"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/750\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":752,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/750\/revisions\/752"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=750"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=750"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=750"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}