{"id":7479,"date":"2013-01-18T13:26:53","date_gmt":"2013-01-18T11:26:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7479"},"modified":"2013-01-18T13:26:53","modified_gmt":"2013-01-18T11:26:53","slug":"fabian-mohedano-governar-catalunya-per-una-catalunya-forta-i-de-progres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/fabian-mohedano-governar-catalunya-per-una-catalunya-forta-i-de-progres\/","title":{"rendered":"Fabian Mohedano: Governar Catalunya. Per una Catalunya forta i de progr\u00e9s"},"content":{"rendered":"
\"\"Bona tarda amics i amigues,<\/div>\n
<\/div>\n
Em correspon a mi cloure aquest acte que ha organitzat el Moviment Avancem. Gr\u00e0cies a les persones que heu assistit i sobretot a les que ens heu adre\u00e7at unes paraules. Hem volgut que fos una petita representaci\u00f3 d’alguns dels combats que tenim avui i tamb\u00e9 de sectors que s\u00f3n claus per plantejar una alternativa de progr\u00e9s.<\/p>\n

Veig moltes persones de partits, de sindicats, d’organitzacions socials amb les que estic segur que podem compartir molt\u00edssimes coses, de fet les compartim i estic conven\u00e7ut que que podem fer coses junts en el proper per\u00edode. Avancem doncs ha convocat modestament i sense cap \u00e0nim de protagonisme aquest acte com a una invitaci\u00f3 a les esquerres a construir un espai que permeti aviat GOVERNAR CATALUNYA.<\/p>\n

El lema de la convocat\u00f2ria parla d’\u201dUna Catalunya forta i de progr\u00e9s\u201d:<\/p>\n

Una Catalunya forta perque quan el pa\u00eds sembla que viu els seus moments m\u00e9s \u00e0lgids i es parla d’una eventual autoderminaci\u00f3, es troba paradoxalment en una situaci\u00f3 de debilitat extrema institucional i social.<\/p>\n

Una Catalunya de progr\u00e9s perque quan hem arribat a ser un dels pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats del m\u00f3n, m\u00e9s cavalcant \u00e9s el retroc\u00e9s que estem patint en benestar i en igualtat d’oportunitats.<\/p>\n

Deia que aquest \u00e9s un acte que vol convidar a les esquerres a construir una alternativa per governar Catalunya. Per\u00f2 per aix\u00f2 calen algunes reflexions pr\u00e8vies sobre com fer pol\u00edtica:<\/p>\n

Quantes vegades hem sentit dir a un pol\u00edtic que hem de reconnectar amb la ciutadania? Que hem de dialogar i que hem de sortir m\u00e9s al carrer a parlar amb la gent? Quan una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica (diria que la majoria) posen en els seus documents que han d’apropar-se a la gent, mal s\u00edmptoma. Em recorda a algunes juntes directives dels ateneus que envellides es lamenten que els joves no s’apropen. La \u00fanica forma de construir una alternativa \u00e9s amb persones protagonistes a la societat dels grans per\u00f2 tamb\u00e9 dels petits canvis. No nom\u00e9s cal dialogar amb la gent. Cal ser societat.<\/p>\n

Quantes vegades hem rebut un mail d’aquests que ens expliquen el sou de la Cospedal per acumulaci\u00f3 de c\u00e0rrecs (abans de la dona del President Montilla)? O aquests que diuen que ens estalviar\u00edem molts diners si retall\u00e9ssim els sous als pol\u00edtics? o d’altres que venen a dir \u201cTodos los pol\u00edticos son iguales\u201d?. Les classes populars van lluitar per fer accessible la pol\u00edtica a tothom i efectivament constitueix un dels major aven\u00e7os socials de la Transici\u00f3. Tres d\u00e8cades despr\u00e9s ens trobem que la pol\u00edtica ha esdevingut una professi\u00f3 per a moltes persones. En canvi, hauria de ser un lloc de pas, de servei al pa\u00eds, fins i tot m’atreviria a dir, obligatori en un moment de la vida de cadasc\u00fa de nosaltres. La societat percep i rebutja que els interessos particulars es posin per davant de la dimensi\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n

Calen mesures clares en aquest sentit. Com \u00e9s possible que haguem aplicat el management a l’estrat\u00e8gia pol\u00edtica (anomenat marketing pol\u00edtic) i no ho haguem fet a la gesti\u00f3 de persones?<\/p>\n

Falten estrat\u00e8gies de porta girat\u00f2ria que permetin la sortida posterior. Aix\u00f2 s\u00ed, una mica m\u00e9s humils, i no cap a consells d’administraci\u00f3 de les grans empreses del pa\u00eds. Se m’acut una altra ben senzilla: que un percentatge elevat de les executives de partits estiguin formades per persones no professionalitzades per la pol\u00edtica. Seria una manera d’evitar perdre el contacte amb la realitat.<\/p>\n

En un altre ordre de coses. Calen sistemes d’elecci\u00f3 directa, prim\u00e0ries dels c\u00e0rrecs rellevants o candidats institucionals, d’aix\u00f2 en sap prou la Laia Bonet. \u00c9s ella qui podria parlar del tema.<\/p>\n

Qui ens hauria dit a les acaballes del segle XX que haur\u00edem d’estar a principis del 2013 reivindicant la pol\u00edtica d’una forma tan prim\u00e0ria?\u00a0 Si les Llums ens va portar la separaci\u00f3 entre poder executiu, legislatiu i judicial. La situaci\u00f3 actual ens hauria de portar a crear unes regles clares de separaci\u00f3 entre els mercats i les institucions p\u00fabliques. El m\u00e9s revolucionari actualment \u00e9s el que ja ho era fa cent cinquanta anys: plantejar que la pol\u00edtica ha de servir per beneficiar al major nombre de ciutadans.<\/p>\n

Perqu\u00e8 no li donem la volta a la q\u00fcesti\u00f3 de l’economia des de l’esquerra? Pensem en potenciar aquella economia que genera ciutadania i no desigualtat. Ara que tot es considera economia, hauria de ser una oportunitat per enfortir la democr\u00e0cia. L’esquerra tenim un deute amb l’economia social, amb els petits aut\u00f2noms, amb els emprenedors an\u00f2mims, amb el cooperativisme, amb les petites experi\u00e8ncies locals d’intercanvi, de treball i de consum alternatiu. Fem que deixin de ser iniciatives \u00b4alternatives` i fem que siguin les vertebradores de la nostra realitat. No esperem el moment en el que els mercats ens diguin que tot est\u00e0 resolt per art de m\u00e0gia. Sense caure en una mena de bonisme o comunitarisme econ\u00f2mic, donem suport a all\u00f2 que provoca petits canvis, que com sabeu poden arribar a ser poderosos. \u00c9s una bona forma tamb\u00e9 de construir hegemonia cultural i de ser societat.<\/p>\n

Fonaments d’un alian\u00e7a per tornar a governar Catalunya<\/p>\n

Avancem creu que l’alian\u00e7a ser\u00e0 cre\u00efble a partir de v\u00e0ries q\u00fcestions claus. Creiem que de ser una proposta 1) reformista, 2) popular, 3) compartida 4) progressista, 5) transparencefriendly,\u00a0 6) independent i sobretot 7) necess\u00e0ria.<\/p>\n

Us heu parat a pensar perqu\u00e8 la paraula reformista s’associa a la dreta?L’esquerra ha de ser radicalment reformista. A ning\u00fa li agrada retallar, repeteix el president Mas. Mireu, mel crec. Me’l vull creure. I molts ciutadans se’l creuen i el voten. I aix\u00f2 fa pensar. No podem deixar en mans de la dreta les reformes estructurals com la de l’administraci\u00f3, les professions regulades, la banca, etc. Perque llavors en el subconscient de la ciutadania queda que les solucions les porta la dreta. Vull creure que podem ser un pa\u00eds normal on govern i oposici\u00f3 es posen d’acord en les grans decisions si b\u00e9 hi ha l\u00edmits que no es poden traspassar.<\/p>\n

Ara b\u00e9, plantegem les reformes tenint clar tres idees: 1) que no tots som classes mitges, 2) que la discussi\u00f3 de classe \u00e9s una cosa antiga i 3) que la creixement desigualtat \u00e9s producte de l’error de l’individu. Per tant, que l’aut\u00e8ntic reformisme \u00e9s aquell que redistribueix el poder i la riquesa.<\/p>\n

No podem continuar sent subjectes passius de les reformes necess\u00e0ries. I per aix\u00f2 cal que defensem l’esquerra com a afirmaci\u00f3 i no com a negaci\u00f3.<\/p>\n

D’aquesta manera podrem recuperar la poca classe mitjana que queda per a un projecte d’esquerres.<\/p>\n

Popular (2): Des de baix. Un alt dirigent del tripartit em va confessar que es feia molt dif\u00edcil governar quan a l’altra banda no hi havia ning\u00fa c\u00f2mplice de l’estrat\u00e8gia pol\u00edtica. Sense estructures de pensament i acci\u00f3 econ\u00f2miques o culturals fortes a la societat civil amb les que compartir una idea de pa\u00eds, deia, es feia complicat transformar realitats. Ens cal per tant, un proc\u00e9s d’unitat popular com reclamava en Pere Camps, des de baix, des dels barris, des dels pobles, des de les diferents realitats laborals i professionals. Un proc\u00e9s que faci quallar una hegemonia social que acompanyi una eventual vict\u00f2ria electoral.<\/p>\n

Alg\u00fa s’ha fixat que ja no parlem que falten l\u00edders carism\u00e0tics com el Pujol o el Gonz\u00e1lez? El proc\u00e9s propular va lligat a la idea que ens calen lideratges compartits, propis de la societat en xarxa. Al llarg de la darrera d\u00e8cada ens hem passat dient que ja no hi havia grans estadistes i que gran part dels problemes de la pol\u00edtica venien per la manca de nous l\u00edders. I el que no ens est\u00e0vem adonant \u00e9s que no tornarien mai m\u00e9s. \u00c9s el moment d’un treball col\u00b7laboratiu i cooperatiu. Aquest model d’organitzaci\u00f3 lliga amb la idea d’un proc\u00e9s des de baix, popular, compartit.<\/p>\n

Tothom t\u00e9 clar que ser d’esquerres no vol dir ser progressista? (4) A priori pot ser una paradoxa per\u00f2 existeixen comportaments a l’esquerra for\u00e7a conservadors i cal tenir-ho present. Necessitem que l’esquerra faci bandera de la democr\u00e0cia (que simplement vol dir capacitar l’individu per autodeterminar-se), bandera del liberalisme d’esquerres -cada cop m\u00e9s minvat en aquesta banda dels Pirineus- que trobi solucions per exemple a l’actual divisi\u00f3 de les classes populars en q\u00fcestions com la immigraci\u00f3. La idea de progr\u00e9s va estretament vinculada a la innovaci\u00f3 i per aix\u00f2 cal que dibuixem els reptes pol\u00edtics des d’enfocs republicans on l’educaci\u00f3 i el coneixement esdeven la clau. Ens calen propostes amb enfocs que superin el paradigma actual com l’economia d’opci\u00f3 del professor Pont o l’economia de la felicitat del professor Layard, per citar-ne dos exemples.<\/p>\n

TransparenceFriendly (5): \u00c9s a dir, enemiga de la corrupci\u00f3. No cal que parlem ara de la desena de casos que hi ha oberts, i menys d’aquells que fan refer\u00e8ncia a l’enriquiment personal, ja que aix\u00f2 s\u00edmplement \u00e9s robar. Necessitem que la nostra proposta parteixi de formes d’organitzaci\u00f3 que s’allunyin de pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques cares. No cal molts diners per construir una alternativa il\u00b7lusionadora, que li diguin a la CUP. Els projectes pol\u00edtics acostumen a n\u00e9ixer i cr\u00e9ixer a partir del nus a l’est\u00f3mac d’un col\u00b7lectiu i no pas a cop de talonari que acostuma a traduir-se en centenars d’alliberats.<\/p>\n

I companys i companyes, amics i amigues, ha de ser una alian\u00e7a de pa\u00eds (6): ens cal un proc\u00e9s propi dels progressistes de Catalunya. Les relacions fraternals amb altres organitzacions de l’estat s\u00f3n enriquidores si b\u00e9 no poden entorpir la construcci\u00f3 de la nostra alternativa. Els processos realment federalitzadors parteixen de la uni\u00f3 en llibertat. No ens podem permetre obedi\u00e8ncies ocultes. L’autoderminaci\u00f3 o el dret a decidir \u00e9s com la la\u00efcitat. \u00c9s un m\u00e8tode, un cam\u00ed, un llarg proc\u00e9s que vol vetllar per la unitat civil, per la conviv\u00e8ncia. L’independentisme, el federalisme o fins i tot l’unionisme s\u00f3n opcions de cada individu. Per tant, en una proposta pol\u00edtica conjunta de l’esquerra que vol governar Catalunya aquesta q\u00fcesti\u00f3 resta en l’esfera privada de cadascuna de les tradicions. Avancem junts per poder fer acomplir l’anhel democr\u00e0tic de la ciutadania de Catalunya. Avancem junts per defensar la la\u00efcitat, la conviv\u00e8ncia, l’autoderminaci\u00f3, el dret a decidir, en definitiva la democr\u00e0cia. I siguem capa\u00e7os de dialogar serenament, de forma raonada, sobre pros i contres del federalisme i la secessi\u00f3. Com molt b\u00e9 va dir Joan Carles Gallego no fa molt, \u201cno podem permetre que l’esquerra continu\u00ef dividida per la q\u00fcesti\u00f3 nacional\u201d.<\/p>\n

Avancem a l’estiu passat, a contracorrent per alguns, va proposar que el punt de partida d’una alian\u00e7a de progr\u00e9s havia de ser la garantia del dret a decidir. Avui, ja \u00e9s una f\u00f3rmula d’ampli consens. Pere, Eduard, Joan, Nuet: No malbaratem el somni de la majoria de catalans. Sense pors, sense complexos, si ho fem salvaguardant la unitat civil del poble, l’\u00e8xit est\u00e0 garantit, com totes les coses que s’han fet en aquest pa\u00eds.<\/p>\n

I finalment, Necess\u00e0ria (7). Com descriu en Ramoneda en el seu darrer llibre: una esquerra necess\u00e0ria. Davant el creixement de la indifer\u00e8ncia i l’autoritarisme hem de ser capa\u00e7os de construir una proposta il\u00b7lusionadora que ens permeti governar Catalunya. Som molts els que compartim que \u00e9s necess\u00e0ria una revoluci\u00f3 humanista, que deixi enrera el paradigma actual de la productivitat, de l’acceleraci\u00f3 del temps, que ens acompanya i ens persegueix en forma de malson. Ens cal doncs un paradigma de pol\u00edtica \u00fatil, d’aquesta manera l’esquerra serem necessaris de nou, com ho van ser els nostres predecessors en la conquesta de l’estat del benestar i la democr\u00e0cia. Insisteixo, podem tornar a governar Catalunya. Companys, companyes.<\/p>\n

Vaig acabant…<\/p>\n

Com li he llegit a Raimon Obiols i li he sentit a dir m\u00e9s d’un cop a Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere, tenim partits del XIX, programes del XX, reptes del XXI. L’alian\u00e7a per governar Catalunya pot ser la via per desfer-nos dels partits-aparell nascuts amb models organitzatius del passat amb objectius poc transparents, cars i allunyats de la realitat; renovem els programes construits des de la base i amb clara vocaci\u00f3 reformista i progressista i centrem-nos en Catalunya. Aix\u00ed serem capa\u00e7os de tenir una alternativa que doni resposta als reptes del segle XXI.<\/p>\n

Es pot iniciar la renovaci\u00f3 o reconversi\u00f3 de l’esquerra europea per Catalunya? El que queda clar \u00e9s que per algun lloc haur\u00e0 de comen\u00e7ar. La pluralitat de l’esquerra no s’ha de perdre. Ara b\u00e9, cal ser conscients que cada cop m\u00e9s la societat postmoderna en la que vivim dilueix els matisos. La ciutadania busca la seguretat en respostes de ‘subjecte, verb i predicat’, sense grans c\u00e0rregues ideol\u00f2giques.<\/p>\n

Es parla d’experi\u00e8ncies de l’esquerra des d’It\u00e0lia fins a l’Uruguai. Per\u00f2 no cal que sortim\u00a0 del nostre pa\u00eds. Els nostres adversaris ho tenen ben resolt: a Espanya l’operaci\u00f3 de Fraga de 1989 canvia el mapa quan neix el PP per aglutinar a liberals, conservadors, democristians, regionalistes de dreta. A Catalunya la f\u00f3rmula segura de CiU, que tamb\u00e9 aglutina un ampli aspectre ideol\u00f2gic: liberals, conservadors, democristians i socialdem\u00f2crates, permetent a alguns dels seus membres definir-se d’esquerres. Ambdues organitzacions mantenen vincle amb estructures internacionals de diferent asdcripci\u00f3 i permeten en major o menor mesura l’exist\u00e8ncia dels diferents perfils ideol\u00f2gics. Avancem, per tant, es fa seu l’argument que planeja darrerament en les tert\u00falies: a l’esquerra falten idees i sobren sigles.<\/p>\n

Cap organitzaci\u00f3 pol\u00edtica neix (o no hauria de n\u00e9ixer) amb mentalitat de ser oposici\u00f3 permanentment o per instal\u00b7lar-se en ‘la cultura del no’. Com tampoc cap persona s’implica en un partit amb la voluntat de ser la minoria cr\u00f2nica. I per aix\u00f2 Avancem fa una invitaci\u00f3 als partits catalans progressistes a construir una alternativa que permeti governar Catalunya, en breu, no d’aqu\u00ed 23 anys, en breu. Volem governar Catalunya. Perqu\u00e8 nosaltres tamb\u00e9 tenim pressa.<\/p>\n

En un dia tan po\u00e8tic com el d’avui em sento amb l’obligaci\u00f3 d’acabar amb algun poema. Nosaltres al Moviment Laic i Progressista ens com a lema aquella trilogia d’Anselm Clav\u00e9 “Instru\u00efu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feli\u00e7os”.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies a totes i tots.<\/p>\n

Intervenci\u00f3 de Fabian Mohedano a l’acte d’Avancem “Per una Catalunya forta i de progr\u00e9s”<\/p>\n

Teatre del Raval, Barcelona. 16 de gener de 2013<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bona tarda amics i amigues, Em correspon a mi cloure aquest acte que ha organitzat el Moviment Avancem. Gr\u00e0cies a les persones que heu assistit i sobretot a les que ens heu adre\u00e7at unes paraules. Hem volgut que fos una petita representaci\u00f3 d’alguns dels combats que tenim avui i tamb\u00e9 de sectors que s\u00f3n claus …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7479"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7483,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7479\/revisions\/7483"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}