{"id":7469,"date":"2013-01-15T11:34:30","date_gmt":"2013-01-15T09:34:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7469"},"modified":"2013-01-15T11:34:30","modified_gmt":"2013-01-15T09:34:30","slug":"albert-branchadell-els-termes-del-desafiament-sobiranista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/albert-branchadell-els-termes-del-desafiament-sobiranista\/","title":{"rendered":"Albert Branchadell: Els termes del desafiament sobiranista"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El desafiament sobiranista de Catalunya sorgit de la manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre i canalitzat amb el pacte entre CiU<\/strong> i ERC<\/strong> despr\u00e9s de les eleccions del 25 de novembre suposa tamb\u00e9 un repte intel\u00b7lectual.Els que treballem en l’\u00e0mbit acad\u00e8mic i no estem en l’\u00f2rbita de cap partit pol\u00edtic tenim el deure d’afrontar aquest repte sense posicions pr\u00e8vies, amb l’\u00e0nim d’aclarir els termes del problema al conjunt de la ciutadania i, d’aquesta manera, elevar el nivell del debat.<\/p>\n

Per afrontar aquest repte d’una manera que no sigui est\u00e8ril per definici\u00f3 cal fer un esfor\u00e7 i elevar-se per sobre de dret constitucional espanyol.\u00a0\u00c9s obvi que la Constituci\u00f3 espanyola de 1978 no estableix el dret a la secessi\u00f3, contr\u00e0riament al que succe\u00efa amb la Constituci\u00f3 iugoslava de 1974 o la sovi\u00e8tica de 1977.\u00a0Si el debat es limita a constatar que la Constituci\u00f3 no permet el que molts ciutadans catalans reclamen no mereix el nom de debat.<\/p>\n

Dues eines \u00fatils per superar la cotilla de la Constituci\u00f3 espanyola s\u00f3n la teoria pol\u00edtica i la pol\u00edtica comparada.\u00a0Totes dues han estat utilitzades per diferents columnistes per\u00f2 no sempre amb l\u2019encert que seria desitjable.\u00a0Un exemple ens els ofereix F\u00e9lix Ovejero<\/strong>, un formidable fil\u00f2sof catal\u00e0 (ell sost\u00e9 que \u00e9s economista, per\u00f2 no hi ha dubte d’on viu i treballa) que no sempre aconsegueix escriure oblidant quin \u00e9s el seu partit pol\u00edtic de refer\u00e8ncia.\u00a0En un lluny\u00e0 article del setembre passat Ovejero<\/strong> deia, amb tota la ra\u00f3, que “el debat est\u00e0 obert i, per descomptat, cal abordar els seus fonaments”.\u00a0Per aix\u00f2, recomanava la lectura\u00a0de Secession,<\/em> una obra pionera del fil\u00f2sof nord-americ\u00e0 Allen Buchanan<\/strong> sobre “la moralitat del divorci pol\u00edtic”.<\/p>\n

Sens dubte,\u00a0Secession<\/em> \u00e9s una bona entrada a una bibliografia fecunda sobre aquesta espinosa q\u00fcesti\u00f3.\u00a0La ll\u00e0stima \u00e9s la lectura esbiaixada d\u2019Ovejero<\/strong>.\u00a0Per Buchanan<\/strong>, diu Ovejero<\/strong>, el territori d’una comunitat pol\u00edtica \u00e9s indivisible (“es vota dins de les fronteres, no les fronteres”).\u00a0En aquesta interpretaci\u00f3 ovejeriana de Buchanan<\/strong>, “el ‘dret’ a la separaci\u00f3 \u00e9s, si de cas, derivat, resposta a una violaci\u00f3 sistem\u00e0tica de drets b\u00e0sics, com succeeix amb les col\u00f2nies”.\u00a0Quan un llegeix el llibre de veritat, se n’adona que la tesi de Buchanan<\/strong> no \u00e9s tan simple com pret\u00e9n Ovejero<\/strong>.\u00a0La conclusi\u00f3 principal de Buchanan<\/strong> \u00e9s que hi ha un dret moral a la secessi\u00f3, subjecte a certes condicions que no s\u00f3n nom\u00e9s la violaci\u00f3 de drets b\u00e0sics.\u00a0Buchanan<\/strong> sost\u00e9, com molts despr\u00e9s d’ell, que entre les injust\u00edcies perpetrades pels estats que poden justificar la secessi\u00f3 tamb\u00e9 hi ha la injust\u00edcia de la “redistribuci\u00f3 discriminat\u00f2ria”, que \u00e9s el motor de molts moviments secessionistes emp\u00edrics.<\/p>\n

En aquest punt Buchanan<\/strong> cita a un altre autor de qualitat, Donald Horowitz<\/strong>, que el 1985 va publicar\u00a0Ethnic Groups in Conflict,<\/em> on es feia ress\u00f2 del “m\u00edtic” d\u00e8ficit fiscal catal\u00e0 amb dades procedents ni m\u00e9s ni menys que de Juan Jos\u00e9 Linz<\/strong>: “A finals dels 60, Catalunya pagava el 31 per cent de tots els impostos d’Espanya, per\u00f2 rebia nom\u00e9s el 13 per cent de les inversions”.\u00a0Llegint a Buchanan<\/strong> amb totes les lletres, el debat ja no \u00e9s si existeix o no un dret a la secessi\u00f3 sin\u00f3 si Catalunya pot al\u00b7legar una “redistribuci\u00f3 discriminat\u00f2ria” de suficient magnitud per justificar la secessi\u00f3.\u00a0Aqu\u00ed cal atendre no nom\u00e9s a les dades sin\u00f3 tamb\u00e9 a la manera com s\u00f3n percebuts actualment, i tamb\u00e9 a les din\u00e0miques hist\u00f2riques.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 del per\u00edode franquista focalitzat per Horowitz<\/strong>, llegiu, per exemple, la den\u00fancia del d\u00e8ficit fiscal\u00a0avant la lettre<\/em> feta el 1902 per Guillem Graell<\/strong>, que no era cap l\u00edder independentista sin\u00f3 el secretari de la patronal catalana.<\/p>\n

\u00c9s en aquest punt on pot resultar instructiva la segona eina proposada, que \u00e9s la pol\u00edtica comparada.\u00a0Aprofitant que Cro\u00e0cia est\u00e0 a punt de convertir-se en el 28\u00ba estat membre de la Uni\u00f3 Europea podem prendre la secessi\u00f3 croata com a exemple.\u00a0En el cl\u00e0ssic\u00a0History of Balkans<\/em> de Barbara Jelavich<\/strong> trobem un passatge molt il\u00b7lustratiu a prop\u00f2sit del manifest signat el 1967 per 130 intel\u00b7lectuals croats per reclamar el reconeixement de la llengua croata com a diferent de la s\u00e8rbia.\u00a0“Encara que la q\u00fcesti\u00f3 de la llengua era important”, diu Jelavich<\/strong>, “els principals greuges croats eren econ\u00f2mics”.\u00a0Els croats sostenien que S\u00e8rbia “explotava” a les altres rep\u00fabliques.\u00a0En particular, denunciaven que el 30 per cent de la riquesa de Cro\u00e0cia era “drenada” en benefici d’altres parts de Iugosl\u00e0via.\u00a0En aquest context, no \u00e9s estrany que a la “primavera croata” de 1971 dels nacionalistes croats exigissin “ple control sobre tots els impostos recaptats a Cro\u00e0cia”.<\/p>\n

Per\u00f2 el nostre inter\u00e8s per la pol\u00edtica comparada va m\u00e9s enll\u00e0 d’observar el\u00a0leit motiv<\/em> de la “redistribuci\u00f3 discriminat\u00f2ria” en els moviments secessionistes emp\u00edrics.\u00a0La pol\u00edtica comparada pot servir per calibrar la validesa d’un argument exposat repetidament en els \u00faltims temps en el debat sobre la secessi\u00f3 de Catalunya (dos casos recents s\u00f3n l’article de Francisco Rubio Dami\u00e0 publicat en aquestes p\u00e0gines i les declaracions de Felipe Gonz\u00e1lez en diferents f\u00f2rums, entre ells el simposi\u00a0Catalunya\/Espanya<\/em> organitzat per aquest diari).\u00a0L’argument diu que en un refer\u00e8ndum de secessi\u00f3 de Catalunya haurien de votar tots els ciutadans espanyols, no nom\u00e9s els catalans.\u00a0(La convicci\u00f3 impl\u00edcita \u00e9s que els ciutadans espanyols es pronunciarien en contra de la secessi\u00f3).<\/p>\n

El cas de l’antiga Iugosl\u00e0via \u00e9s instructiu, tot i que la Constituci\u00f3 esmentava “el dret de tots els pobles a la lliure determinaci\u00f3, incl\u00f2s el dret a la secessi\u00f3”, hi va haver un intens debat jurisprudencial sobre si aquest dret a la secessi\u00f3 el podien exercir les rep\u00fabliques o nom\u00e9s el conjunt dels “pobles iugoslaus”.\u00a0En termes pr\u00e0ctics, el van exercir Eslov\u00e8nia, Cro\u00e0cia, Maced\u00f2nia i B\u00f2snia Hercegovina en dos refer\u00e8ndums que van ser reconeguts per la comunitat internacional.\u00a0En el cas dels refer\u00e8ndums de secessi\u00f3 de les rep\u00fabliques sovi\u00e8tiques nom\u00e9s van votar els ciutadans de les rep\u00fabliques afectades.\u00a0Si anem m\u00e9s enll\u00e0 de les secessions en contextos on hi havia una menci\u00f3 constitucional a la secessi\u00f3 (la RSF de Iugosl\u00e0via i la URSS), s’observa el mateix patr\u00f3.\u00a0En el cas de l’\u00fanica secessi\u00f3 supervisada per la Uni\u00f3 Europea (la de Montenegro respecte a la Uni\u00f3 Estatal de S\u00e8rbia i Montenegro), els \u00fanics votants van ser els ciutadans de Montenegro.<\/p>\n

I si obrim la mirada a tota la s\u00e8rie de plebiscits celebrats a Europa des de la Revoluci\u00f3 Francesa els votants van ser sempre els ciutadans de les regions afectades.\u00a0El primer plebiscit que registra el cl\u00e0ssic\u00a0A Monograph on Plebiscites,<\/em> publicat el 1920 a Washington, \u00e9s el d’Aviny\u00f3 i el Comtat Venaissin, que el 1791 van votar a favor de la seva annexi\u00f3 a Fran\u00e7a sense que la resta de ciutadans dels estats pontificis poguessin participar en la consulta.\u00a0I l’\u00faltim \u00e9s la separaci\u00f3 de Noruega respecte als Regnes Units de Noruega i Su\u00e8cia, decidida en una consulta de 1905 en qu\u00e8 nom\u00e9s van participar els ciutadans noruecs.\u00a0Com explica James Brown Scott<\/strong> en la nota introduct\u00f2ria, els treballs d’aquesta monografia no eren nom\u00e9s d’inter\u00e8s per experts en dret internacional sin\u00f3 tamb\u00e9 per als pol\u00edtics i diplom\u00e0tics encarregats de gestionar els plebiscits previstos pels tractats que van posar fi a la Primera Guerra Mundial.\u00a0A la regi\u00f3 de Schleswig, per posar un sol exemple, els ciutadans del nord van votar a favor de Dinamarca sense que el conjunt de ciutadans alemanys pogu\u00e9s impedir-ho, i els del sud a favor d’Alemanya sense que el conjunt de ciutadans danesos pogu\u00e9s pronunciar-s’hi.<\/p>\n

Acabem.\u00a0En la seva vessant pol\u00edtica, la resposta al desafiament sobiranista de Mas<\/strong> ha de ser una resposta pol\u00edtica.\u00a0El que no \u00e9s de rebut \u00e9s que en el debat intel\u00b7lectual s’exclogui d’entrada la mera possibilitat de la secessi\u00f3 amanint al gust la teoria pol\u00edtica o defensant arguments que no tenen cap suport en la pol\u00edtica comparada.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El desafiament sobiranista de Catalunya sorgit de la manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre i canalitzat amb el pacte entre CiU i ERC despr\u00e9s de les eleccions del 25 de novembre suposa tamb\u00e9 un repte intel\u00b7lectual.Els que treballem en l’\u00e0mbit acad\u00e8mic i no estem en l’\u00f2rbita de cap partit pol\u00edtic tenim el deure d’afrontar aquest repte …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7469","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7469","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7469"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7471,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7469\/revisions\/7471"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}