{"id":7429,"date":"2013-01-10T13:35:43","date_gmt":"2013-01-10T11:35:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7429"},"modified":"2013-01-10T13:36:09","modified_gmt":"2013-01-10T11:36:09","slug":"joan-maria-thomas-catalunya-espanya-el-dialeg-necessari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-maria-thomas-catalunya-espanya-el-dialeg-necessari\/","title":{"rendered":"Joan Maria Thom\u00e0s: Catalunya-Espanya, el di\u00e0leg necessari"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’any 2012 ha estat a Catalunya d\u2019extremat patiment a causa de la pol\u00edtica de retallades i la manifesta insensibilitat social del Govern conservador de la Generalitat, per\u00f2 tamb\u00e9 ha estat altament il\u00b7lusionant en l’\u00e0mbit nacionalitari. S\u00f3n dues cares de la realitat i encara que la segona serveixi a alguns per emmascarar retallades i privatitzacions -considerades panacees d’efici\u00e8ncia i rendibilitat, sense atrevir-se a abordar la inajornable reforma d’unes administracions i estructures pol\u00edtiques sobredimensionades- no deixen de ser variables independents.\u00a0Els esdeveniments de l’\u00faltim quadrimestre de l’any -la manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre, i la reivindicaci\u00f3 del susdit “dret de decidir” (autodeterminaci\u00f3) -, han vingut a posar la “q\u00fcesti\u00f3 catalana”-per alguns, de nou, “el problema catal\u00e0 “- en el primer pla de l’actualitat.<\/p>\n

Resulta il\u00b7lusionant per a una part important de la poblaci\u00f3 catalana perqu\u00e8 quan demanda la revisi\u00f3 de la contribuci\u00f3 fiscal a l’Estat i el tipus de solidaritat interregional existent, en q\u00fcestionar el marc auton\u00f2mic i en exigir rediscutir l’encaix de Catalunya a l’Estat, o la independ\u00e8ncia, expressa aquella un desig que creu leg\u00edtim i alhora s’il\u00b7lusiona amb aix\u00f2.\u00a0Estem doncs en un terreny emocional, de sentiments.\u00a0\u00c0mpliament compartits.<\/p>\n

Per descomptat, que els independentistes siguin ara la punta de llan\u00e7a de les reivindicacions catalanistes no vol dir, com b\u00e9 s’ha vist en les passades eleccions, que tota la poblaci\u00f3 comparteixi el seu objectiu final.\u00a0Hi ha una pluralitat notable i un alt grau de coincid\u00e8ncia en la insatisfacci\u00f3 i en la voluntat de superar el marc auton\u00f2mic actual.\u00a0Tot aix\u00f2 molesta i irrita a molts, fora de Catalunya i tamb\u00e9 (a molts menys) dins d’ella.\u00a0Per\u00f2 el rellevant \u00e9s que les demandes catalanes estan trobant o\u00efdes sordes a Madrid.\u00a0L\u2019ins\u00f2lit “ara no toca” pujoli\u00e0 -el que utilitzava el\u00a0president<\/em> per evitar preguntes molestes durant els seus mandats- s’ha transformat en la cara de (impostada) perplexitat i apel\u00b7laci\u00f3 al “sentit com\u00fa” del president Rajoy<\/strong>.\u00a0Per\u00f2, agradi o no agradi, la q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 oberta i no es pot obviar.\u00a0I el di\u00e0leg \u00e9s l’\u00fanica via.\u00a0Per les dues parts: per la de qui est\u00e0 ara al capdavant de la reivindicaci\u00f3 a Catalunya i per la del Govern central.\u00a0Des de la\u00a0llei Wert<\/em> fins l’autoritzaci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum (perfectament constitucional com ens recordava recentment el professor Rubio Llorente), passant per la revisi\u00f3 de la contribuci\u00f3 fiscal o la necess\u00e0ria reforma de la Constituci\u00f3 de 1978, totes aquestes q\u00fcestions tenen soluci\u00f3 si existeix voluntat pol\u00edtica per ambdues parts.<\/p>\n

Per contra, si la via \u00e9s l\u2019encastellament, el messianisme en qu\u00e8 m\u00e9s d’un (ins\u00f2litament) ha caigut o el tancament afavorit en un determinat concepte essencialista d’Espanya, insostenible avui dia -o de Catalunya, com quan es situa la seva voluntat de ser per sobre de les decisions dels seus ciutadans, en la m\u00e9s vella tradici\u00f3 del catalanisme (no precisament democr\u00e0tic) conservador-, l’enfrontament est\u00e0 servit. Tampoc sembla que la idea, llan\u00e7ada recentment, del refer\u00e8ndum a tot l’Estat per pronunciar sobre el futur de Catalunya aplani el cam\u00ed de les solucions, sin\u00f3 m\u00e9s aviat tot el contrari.\u00a0Alg\u00fa s’imagina el futur d’Esc\u00f2cia en mans dels anglesos, gal\u00b7lesos o irlandesos del nord, que quintupliquen en nombre als escocesos?\u00a0O el dels quebequesos en mans del conjunt dels canadencs?\u00a0Per\u00f2 m\u00e9s important encara, insistim, \u00e9s que tot est\u00e0 obert encara.\u00a0I tamb\u00e9 que la negociaci\u00f3 t\u00e9, d’abordar-se seriosament, molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer.<\/p>\n

Tanmateix, els presagis no poden ser en aquests primers dies de 2013 m\u00e9s negres.\u00a0Hi ha el precedent del joc brut en la passada campanya electoral -ins\u00f2lit i impune per ara, almenys per la via disciplin\u00e0ria administrativa- d’un ministre que s’obstina per mirar cap a una altra banda i que, si persisteix, ser\u00e0 sempre recordat per aix\u00f2.\u00a0Coherentment, no hi ha signes de voluntat de recerca de solucions des del Partit Popular<\/strong>.\u00a0I fins i tot a la seva voluntariosa representant a Catalunya alguns dels seus li posen pals a les rodes.\u00a0Tampoc es veuen encara alternatives des d’un PSOE<\/strong> que comen\u00e7a a parlar de federalisme, per\u00f2 no el defineix ni l\u2019explica i en qu\u00e8 m\u00e9s que un treball febril de col\u00b7laboraci\u00f3 amb el PSC<\/strong>, i viceversa, articulant propostes i alternatives, el que apareix i es manifesta \u00e9s el desacord intern i, paradoxalment, l’acord de m\u00ednims amb el PP<\/strong>: “No a la independ\u00e8ncia”.\u00a0No ha de ser estrany a tot aix\u00f2 la dif\u00edcil situaci\u00f3 per la qual passa el partit despr\u00e9s de la derrota en les generals del 2011, els recels que les demandes catalanes generen en altres autonomies i els seus barons o, simplement, l\u2019antinacionalisme catal\u00e0 (i basc) d’alguns dels seus notables m\u00e9s medi\u00e0tics i d’altres que no ho s\u00f3n tant.\u00a0Per\u00f2 res d’aix\u00f2 justifica la seva lenta capacitat de reacci\u00f3 al desafiament llan\u00e7at des de Catalunya, ni, pitjor, la seva falta de previsi\u00f3… pel que suposa, en aquest cas per al PSC<\/strong>, de desconnexi\u00f3 amb la realitat sobre la qual actua.\u00a0Desconnexi\u00f3 que, per descomptat, li ha passat factura.<\/p>\n

Sembla que no podem esperar en els propers temps ofertes de signe integrador, revisions profundes de legislacions ni canvis constitucionals per part del Govern de Madrid.\u00a0S\u00ed, en canvi, la defensa a totes passades de la Constituci\u00f3 sacralitzada.\u00a0D’altra banda, les alternatives de tipus federalista que es construeixin hauran de tenir en compte les especificitats nacionalistes.\u00a0Potser la recreaci\u00f3 d’un nou Estat espanyol asim\u00e8tric, que reconegui i empari les realitats espec\u00edfiques catalana i basca, dotant-les d’un estatus propi i diferenciat de la resta, sigui susceptible de concitar suports considerables dins de Catalunya i ser alternativa a la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

En tot cas ara mateix es poden albirar dos escenaris.\u00a0En primer lloc la repetici\u00f3 del que ja s\u2019ha vist, \u00e9s a dir, que un Govern central debilitat en els seus suports electorals per la seva pol\u00edtica conservadora i antisocial tingui necessitat de buscar en el futur el suport dels conservadors catalans per mantenir-se al poder i faci concessions en els temes que ara se li demanen.\u00a0El segon, l’enfrontament institucional i l’aplicaci\u00f3 per part del Govern de Madrid de mesures de for\u00e7a com el (sobtadament fam\u00f3s) article 155.\u00a0Entre l’oportunisme i l’enfrontament, hauria d’haver-hi altres camins.\u00a0Aqu\u00ed i all\u00e0.\u00a0Buscant l’acord a partir del respecte mutu. Veurem.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’any 2012 ha estat a Catalunya d\u2019extremat patiment a causa de la pol\u00edtica de retallades i la manifesta insensibilitat social del Govern conservador de la Generalitat, per\u00f2 tamb\u00e9 ha estat altament il\u00b7lusionant en l’\u00e0mbit nacionalitari. S\u00f3n dues cares de la realitat i encara que la segona serveixi a alguns per emmascarar retallades i privatitzacions -considerades …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7429","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7429"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7431,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7429\/revisions\/7431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}