{"id":7415,"date":"2013-01-08T12:02:13","date_gmt":"2013-01-08T10:02:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7415"},"modified":"2013-01-08T12:02:13","modified_gmt":"2013-01-08T10:02:13","slug":"antoni-puigverd-entre-escil%c2%b7la-i-caribdis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-entre-escil%c2%b7la-i-caribdis\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Entre Escil\u00b7la i Caribdis"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/enmig.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-7416\" title=\"enmig\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/enmig-300x275.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"275\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/enmig-300x275.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/enmig.jpg 432w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La setmana pr\u00e8via a la de Nadal, vaig viure tres situacions desagradables. El dimarts vaig estar a punt de declarar davant d&#8217;un jutge de Madrid. En un tres i no res, i malgrat la llegend\u00e0ria lentitud de la just\u00edcia, una empresa editora va ser citada a judici de rectificaci\u00f3 perqu\u00e8, tres setmanes abans, m&#8217;havia publicat un text on hi havia, entre par\u00e8ntesi, una m\u00ednima refer\u00e8ncia valorativa a una instituci\u00f3 vinculada al <strong>PP<\/strong>.<!--more--> Ja veuen que parlo entre l\u00ednies, com f\u00e8iem en temps de Franco. Dies abans, l&#8217;advocat d&#8217;aquella instituci\u00f3 havia exigit la rectificaci\u00f3, per\u00f2 la frase no era legalment rectificable perqu\u00e8, a m\u00e9s d&#8217;ambigua i, per tant, interpretable de moltes maneres, era una opini\u00f3 i la llei no penalitza opinions. L&#8217;empresa editora havia decidit no rectificar i aix\u00ed ho havia explicat a l&#8217;advocat de la part que es considerava perjudicada. Tanmateix, se li va oferir una sortida elegant i deferent: la publicaci\u00f3 d&#8217;una carta on aquella empresa pogu\u00e9s fer les consideracions que consider\u00e9s oportunes. L&#8217;acord de paraula entre els advocats semblava un fet, per\u00f2 al cap de cinc dies, sense m\u00e9s intermediaci\u00f3, arribava per telegrama un requeriment judicial. El judici tenia lloc l&#8217;endem\u00e0. Malgrat que la frase no era legalment punible, hi havia inquietud per l&#8217;enorme rapidesa de la citaci\u00f3 judicial. L&#8217;empresa editora, prou assetjada ja per atacs infinitament m\u00e9s extensos, intensos, falsos i menyspreadors que la meva petita frase entre par\u00e8ntesis, va decidir publicar la rectificaci\u00f3. Mentrestant, jo, seguint, estupefacte, el proc\u00e9s, em preguntava: com pot ser que, amb els disbarats que s&#8217;arriben a publicar a la premsa de Madrid, la meva ambigua frase hagi aconseguit captar l&#8217;atenci\u00f3 d&#8217;un jutjat de la capital fins al punt que, passant per damunt de tant\u00edssims assumptes urgents, ens convoca a judici sense donar-nos ni temps de saber de qu\u00e8 se&#8217;ns acusa? Podem creure en la imparcialitat de la just\u00edcia, en aquest moment pol\u00edticament tan delicat? Deixem que el lector contesti ell tot sol aquestes preguntes.<\/p>\n<p>L&#8217;endem\u00e0, encara amb l&#8217;estupefacci\u00f3 tatuada al rostre, vaig participar a la tert\u00falia d&#8217;una r\u00e0dio p\u00fablica catalana. Abans hi anava cada setmana, ara nom\u00e9s de tant en tant, per\u00f2 aquell dia em tocava. Hi vaig reflexionar cr\u00edticament, com tamb\u00e9 he fet per escrit, sobre les perspectives del proc\u00e9s sobiranista. Vaig argumentar que el resultat electoral, a parer meu, si b\u00e9, certament, d\u00f3na majoria als dos partits sobiranistes, no \u00e9s tan contundent com s&#8217;esperava. No ho \u00e9s per a <strong>CiU<\/strong>, evidentment; per\u00f2 tampoc per al conjunt del catalanisme, que toca sostre, mentre s&#8217;amplia, per l&#8217;ensulsiada del <strong>PSC<\/strong>, l&#8217;espanyolisme a l&#8217;interior de Catalunya. No vaig parlar de les complicacions que el proc\u00e9s sobiranista tindr\u00e0 al llarg d&#8217;aquest any i de l&#8217;altre. Tampoc no vaig fer esment de les enormes tensions socials que, en l&#8217;infernal context econ\u00f2mic, causaran les noves retallades que ha anunciat el Govern. Nom\u00e9s vaig parlar del perill de divisi\u00f3 interna que s&#8217;est\u00e0 produint en la nostra societat. El proc\u00e9s endegat en nom de la llibertat catalana posa en risc un b\u00e9 que jo considero superior: la unitat civil catalana. Un dels meus contertulians, un home intel\u00b7ligent i preparat (que, casualitats de la vida, dirigeix un centre vinculat a <strong>CDC<\/strong> molt semblant al que, vinculat al <strong>PP<\/strong>, el dia abans gaireb\u00e9 em porta al jutjat), va qualificar el meu argument amb una sola paraula: &#8220;Apocal\u00edptic&#8221;. Li vaig haver de recordar que no \u00e9s etiquetant sin\u00f3 raonant com es trenen les converses. I, en honor a la veritat, cal dir que amb una amabilitat exquisida, es va excusar i, tot seguit, va exposar els seus punts de vista.<\/p>\n<p>No hagu\u00e9s pensat m\u00e9s en aquest segon episodi si no fos que, l&#8217;endem\u00e0, en una tert\u00falia d&#8217;una televisi\u00f3 p\u00fablica, en vaig sentir l&#8217;eco. Havent jo argumentat sobre el mateix tema de manera semblant, un jove professor de periodisme, un dels valors emergents de l&#8217;opini\u00f3 sobiranista, em va etzibar: &#8220;Est\u00e0s deslegitimant el proc\u00e9s!&#8221;. La frase, ho he de confessar, em va deixar en fora de joc. Jo nom\u00e9s estava fent la meva feina: opinar amb un cert coneixement de causa (discutible, naturalment). Xocat per aquella acusaci\u00f3, vaig quedar sense paraules. Despr\u00e9s, mentre tornava cap a casa, vaig prendre consci\u00e8ncia de l&#8217;inquietant missatge que contenia la frase d&#8217;aquell jove periodista. Si ell considerava que, pel fet d&#8217;analitzar en una tert\u00falia la conjuntura pol\u00edtica, jo estava deslegitimant un pacte de govern i un proc\u00e9s sobiranista, vol dir, invertint els termes, que ell l&#8217;estava legitimant. Em vaig espantar una mica. No per mi, \u00e9s clar, ni tampoc per ell. Per la democr\u00e0cia: el periodisme ha de descriure, analitzar i valorar el que passa. Per\u00f2 quan el periodisme legitima o deslegitima la realitat pol\u00edtica, vol dir que es posa al servei de la causa. La conclusi\u00f3 \u00e9s trist\u00edssima: ha desaparegut, per tant, la llibertat d&#8217;opini\u00f3 individual?<\/p>\n<p>Recalco, per evitar lectures esbiaixades, que no he descrit aquestes tres situacions per fer-me la v\u00edctima o el ploric\u00f3. Ben al contrari: vull deixar clar que les vaig encaixar esportivament perqu\u00e8 formen part del risc d&#8217;aquesta meva tasca d&#8217;opinador. Repeteixo: no me&#8217;n vull queixar. Si les trec a col\u00b7laci\u00f3 \u00e9s per exemplificar, a partir d&#8217;unes experi\u00e8ncies viscudes, com hem comen\u00e7at a avan\u00e7ar per un terreny pantan\u00f3s: dominat, a la banda espanyola, per l&#8217;amena\u00e7a i l&#8217;ab\u00fas de poder; i a la banda catalana, per l&#8217;exig\u00e8ncia d&#8217;unanimitat, per la impossibilitat de discrepar.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/encatala\/20130107\/54358669610\/antoni-puigverd-entre-escil-la-i-caribdis.html#ixzz2HNKCVV00 \">La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La setmana pr\u00e8via a la de Nadal, vaig viure tres situacions desagradables. El dimarts vaig estar a punt de declarar davant d&#8217;un jutge de Madrid. En un tres i no res, i malgrat la llegend\u00e0ria lentitud de la just\u00edcia, una empresa editora va ser citada a judici de rectificaci\u00f3 perqu\u00e8, tres setmanes abans, m&#8217;havia publicat &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7415","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7415","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7415"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7415\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7417,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7415\/revisions\/7417"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7415"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7415"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7415"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}