{"id":7403,"date":"2013-01-04T11:15:11","date_gmt":"2013-01-04T09:15:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7403"},"modified":"2013-01-04T11:16:55","modified_gmt":"2013-01-04T09:16:55","slug":"entrevista-a-jaume-duch-la-ue-esta-disposada-a-defensar-leuro-fins-on-faci-falta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-jaume-duch-la-ue-esta-disposada-a-defensar-leuro-fins-on-faci-falta\/","title":{"rendered":"Entrevista a Jaume Duch: “La UE est\u00e0 disposada a defensar l’euro fins on faci falta”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Porta dues d\u00e8cades dedicat a la comunicaci\u00f3 de les accions que porta a terme el\u00a0Parlament Europeu<\/strong> (PE), instituci\u00f3 de la qual n\u2019\u00e9s el portaveu i director de Mitjans.\u00a0I malgrat el temps transcorregut,\u00a0Jaume Duch Guillot,<\/strong> nascut el 1962 a Barcelona, \u200b\u200bno es cansa d’explicar, ja sigui en castell\u00e0, catal\u00e0, franc\u00e8s, angl\u00e8s o itali\u00e0, qu\u00e8 fa i com funciona la principal instituci\u00f3 democr\u00e0tica de la Uni\u00f3 Europea (UE).\u00a0Una tasca que t\u00e9 una notable rellev\u00e0ncia en un moment com l’actual, en qu\u00e8 la profunda crisi econ\u00f2mica ha derivat en grans interrogants sobre el futur de la UE.\u00a0Una organitzaci\u00f3 que, d’altra banda, va rebre l’any passat el\u00a0premi Nobel de la Pau<\/a>.<\/p>\n

– \u00bfQuines assignatures urgents queden per aprovar a la Uni\u00f3 Europea?
\n<\/strong><\/p>\n

– Malgrat el pessimisme regnant el 2012, la UE ha progressat molt en el seu treball contra la crisi econ\u00f2mica i monet\u00e0ria: ja ning\u00fa creu en la desaparici\u00f3 de l’euro, Gr\u00e8cia no sortir\u00e0 de la UE, el Banc Central Europeu ha assumit un nou paper, s’ha aprovat un nou pacte d’estabilitat, s’han fet passos importants cap a la Uni\u00f3 banc\u00e0ria i, entre altres q\u00fcestions, s’ha aprovat un impost sobre les transaccions financeres entre bancs.\u00a0\u00c9s veritat que encara queda molt per fer, per\u00f2 les bases de la nova Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria (pressupost\u00e0ria, fiscal, banc\u00e0ria) estan posades i ning\u00fa dubta que entre 2013 i 2014 es discutir\u00e0 molt sobre una nova fase d’integraci\u00f3 pol\u00edtica.
\n<\/strong><\/p>\n

– \u00bfQuins reptes importants s\u00f3n factibles que es compleixin el 2013?
\n<\/strong><\/p>\n

-El Parlament Europeu continuar\u00e0 refor\u00e7ant-se i assumint una capacitat legisladora creixent.\u00a0Durant aquest any s’han d’aprovar lleis europees de desenvolupament de la governan\u00e7a econ\u00f2mica de la zona euro, la supervisi\u00f3 dels bancs o la limitaci\u00f3 dels guanys dels banquers o la regulaci\u00f3 europea de les hipoteques.<\/p>\n

– Hi ha alguna alternativa a les pol\u00edtiques d’austeritat?
\n<\/strong><\/p>\n

– El Parlament Europeu va ser una de les primeres veus que es van elevar sol\u00b7licitant mesures per estimular el creixement.\u00a0En paraules del president Schulz, “una pol\u00edtica de pura austeritat porta a l’asf\u00edxia”.\u00a0L’austeritat t\u00e9 els seus l\u00edmits, tamb\u00e9 cal creixement.\u00a0\u00c9s urgent crear llocs de treball i aconseguir una economia m\u00e9s sostenible, on el sector financer estigui al servei del desenvolupament i de l’economia real.
\n<\/strong><\/p>\n

– \u00c9s possible aconseguir creixement amb tanta retallada?
\n<\/strong><\/p>\n

– Una majoria d’eurodiputats creuen que a m\u00e9s de regular els mercats i refor\u00e7ar els mecanismes europeus de control del deute i del d\u00e8ficit, tamb\u00e9 cal buscar solucions per a les v\u00edctimes de la crisi.\u00a0Es necessita que es posin en marxa pol\u00edtiques que permetin crear nous llocs de treball, garantir els serveis del sector p\u00fablic i la protecci\u00f3 social, salvaguardar l’estat del benestar i promoure els drets dels treballadors.
\n<\/strong><\/p>\n

– Descartats de moment els eurobons, considera que en els pr\u00f2xims mesos es trobar\u00e0 una soluci\u00f3 a les taxes d’inter\u00e8s excessives que paguen <\/strong>pa\u00efsos com Espanya pel deute? <\/strong><\/p>\n

– Tothom s’adona que aquestes taxes d’inter\u00e8s no estan justificades en res ni es corresponen amb la realitat econ\u00f2mica de cada pa\u00eds.\u00a0La posada en com\u00fa del deute sobir\u00e0 seria sens dubte una soluci\u00f3.\u00a0Per\u00f2, com vost\u00e8 sap no tothom est\u00e0 preparat per fer el salt, perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha un risc moral.\u00a0El Parlament ha sol\u00b7licitat al llarg dels \u00faltims anys diferents solucions.\u00a0Actualment, la majoria del Parlament Europeu creu que la millor resposta immediata \u00e9s la creaci\u00f3 d’un fons de rescat del deute i per al llarg termini, un full de ruta clar cap als bons d’estabilitat.
\n<\/strong><\/p>\n

– …
\n<\/strong><\/p>\n

– Lamentablement, els governs europeus nom\u00e9s avancen amb certa ambici\u00f3 quan es senten sota la forta pressi\u00f3 dels mercats.\u00a0Seria molt m\u00e9s f\u00e0cil progressar si les decisions les prenguessin les institucions m\u00e9s caracter\u00edsticament europees i que no estaven sotmeses al veto de qualsevol Estat membre.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s una pena i \u00e9s un cop m\u00e9s la prova que nom\u00e9s el m\u00e8tode comunitari ofereix resultats al final.
\n<\/strong><\/p>\n

– Quines propostes en aquest sentit s\u00f3n m\u00e9s viables?
\n<\/strong><\/p>\n

– La veritat \u00e9s que aquest debat segueix obert.\u00a0Tamb\u00e9 dins del Parlament, on es reconeix obertament la necessitat de compet\u00e8ncies fiscals a nivell europeu, per\u00f2 hi ha difer\u00e8ncies d’opini\u00f3 sobre quina ha de ser la propera etapa: m\u00e9s austeritat i control fiscal o m\u00e9s mesures per al creixement.\u00a0En qualsevol cas, la majoria dels eurodiputats creu que ser\u00e0 necessari un trasp\u00e0s de compet\u00e8ncies a Brussel\u00b7les.\u00a0Per descomptat, aquest trasp\u00e0s ha d’anar acompanyat del necessari control parlamentari, evitant que es debilitin el control democr\u00e0tic i la confian\u00e7a de la gent.
\n<\/strong><\/p>\n

– \u00c9s possible una ruptura entre el sud i el nord d’Europa com pronosticava fa uns mesos el president del Parlament Europeu?
\n<\/strong><\/p>\n

– Reprenent el discurs de Martin Schulz durant l’\u00faltima cimera europea, l’\u00fanica manera d’evitar ruptures com la que podria produir-se entre la zona euro i els pa\u00efsos que encara no pertanyen a la mateixa \u00e9s refor\u00e7ant les institucions comunes.\u00a0L\u2019acord recent sobre la supervisi\u00f3 banc\u00e0ria demostra que aquesta unitat \u00e9s possible i que el seu efecte \u00e9s clarament positiu.\u00a0Tamb\u00e9 cal evitar que uns pressupostos europeus insuficients debilitin les pol\u00edtiques de solidaritat entre pa\u00efsos rics i pobres, perqu\u00e8 aquesta solidaritat \u00e9s el veritable ciment de la Uni\u00f3 Europea.
\n<\/strong><\/p>\n

– Considera que el sentiment europeista ha crescut en aquests \u00faltims anys?
\n<\/strong><\/p>\n

– La crisi ha donat molta m\u00e9s visibilitat a les institucions europees i al Parlament Europeu en particular.\u00a0La gent s’ha adonat que moltes decisions importants i que els afecten directament ja no es prenen a cada pa\u00eds, sin\u00f3 conjuntament a Brussel\u00b7les o Estrasburg.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s molt positiu, per\u00f2 tamb\u00e9 exigeix \u200b\u200bun esfor\u00e7 particular perqu\u00e8 els ciutadans sentin que poden participar en aquestes decisions i controlar-les, fonamentalment a trav\u00e9s del propi Parlament Europeu, com fan als seus pa\u00efsos per via dels parlaments nacionals.
\n<\/strong><\/p>\n

– Quines mesures s’estan prenent per lluitar contra la idea d’una UE massa burocratitzada?\u00a0I per aconseguir una major transpar\u00e8ncia i democr\u00e0cia?
\n<\/strong><\/p>\n

– Hi ha moltes idees preconcebudes sobre la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 aix\u00f2 no les fa reals.\u00a0La despesa administrativa de la UE no arriba al 6% del seu pressupost.\u00a0El 94% torna als Estats membres en forma de programes, ajudes o inversions.\u00a0Qualsevol pa\u00eds gasta molt m\u00e9s en administraci\u00f3.\u00a0Augmentar la democr\u00e0cia passa per refor\u00e7ar les compet\u00e8ncies del Parlament Europeu.\u00a0I pel que fa a la transpar\u00e8ncia, les noves tecnologies de comunicaci\u00f3 han fet caure molts murs i redu\u00eft dist\u00e0ncies.\u00a0Qui vol saber el que passa a Brussel\u00b7les ho sap.
\n<\/strong><\/p>\n

– Tamb\u00e9 es debat sobre la Uni\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 si no es va consolidar amb la introducci\u00f3 de l’euro, per qu\u00e8 fer-ho en plena crisi d’Europa?
\n<\/strong><\/p>\n

– Perqu\u00e8 \u00e9s ara quan es plantegen els grans interrogants sobre el futur d’Europa.\u00a0Ha arribat el moment de decidir si volem una veritable Uni\u00f3 Europea o ens conformem amb el que tenim o, fins i tot, amb menys.\u00a0Gr\u00e0cies a la idea europea s’ha aconseguit portar la pau al continent que m\u00e9s guerres ha sofert i provocat en la hist\u00f2ria de la Humanitat.\u00a0Per aix\u00f2, el Comit\u00e8 Nobel va creure necessari atorgar el Nobel de la Pau el passat mes d’octubre a la Uni\u00f3 Europea.\u00a0Per recordar que nom\u00e9s la uni\u00f3 entre pa\u00efsos lluitant per un mateix objectiu \u00e9s l’\u00fanica manera de superar els sots.\u00a0La UE t\u00e9 un valor afegit hist\u00f2ric primordial que avui dia no deixa de ser indispensable en una \u00e8poca en la qual la globalitzaci\u00f3 per moments ens divideix m\u00e9s que ens uneix.
\n<\/strong><\/p>\n

– Seria compatible una moneda \u00fanica amb diferent valor al sud que al nord?
\n<\/strong><\/p>\n

– L’euro \u00e9s la moneda pr\u00f2pia de la Uni\u00f3 Europea.\u00a0Aix\u00ed ho diu el Tractat.\u00a0I dels 27 Estats membres, 25 estan obligats a formar part de l’euro m\u00e9s tard o m\u00e9s d’hora.\u00a0Si alguna cosa ha quedat clar en els \u00faltims mesos \u00e9s que la UE est\u00e0 disposada a defensar l’euro fins on calgui.\u00a0Idees peregrines sobre dos tipus d’euro o divisions monet\u00e0ries entre el nord i el sud nom\u00e9s responen als interessos dels que no volen una divisa europea forta.\u00a0Per\u00f2 aquesta batalla ja l’han perdut.
\n<\/strong><\/p>\n

– La crisi est\u00e0 tenint uns efectes devastadors per a la poblaci\u00f3 dels pa\u00efsos del sud d’Europa.\u00a0Qu\u00e8 fa el Parlament Europeu per pal\u00b7liar aquesta situaci\u00f3?
\n<\/strong><\/p>\n

– Des de l’inici de la crisi el 2008, el Parlament Europeu ha legislat per regular i refor\u00e7ar els mecanismes europeus de control del deute i del d\u00e8ficit i ha instat els governants europeus i nacionals a defensar el model social europeu, que \u00e9s el m\u00e9s just i solidari del m\u00f3n.\u00a0La prioritat ara \u00e9s que la UE desenvolupi iniciatives per fomentar la creaci\u00f3 de llocs de treball, garantir els serveis p\u00fablics i la protecci\u00f3 social, salvaguardar l’estat del benestar i promoure els drets dels treballadors.\u00a0En l’\u00faltima cimera europea el president del Parlament va proposar una iniciativa destinada a donar una primera feina a tots els joves europeus que no poden accedir a un lloc de treball.
\n<\/strong><\/p>\n

– Fins a quin punt les retallades en fons de cohesi\u00f3 i agricultura que es plantegen des del Consell Europeu podrien ser un llast per a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica espanyola?
\n<\/strong><\/p>\n

– Aix\u00f2 \u00e9s el Govern espanyol qui ho ha de valorar.\u00a0En tot cas, el Parlament Europeu ja ha dit que no aprovar\u00e0 uns pressupostos multianuals per sota dels actuals, perqu\u00e8 aix\u00f2 significaria impedir que la UE desenvolupi pol\u00edtiques innovadores, creadores de valor afegit, en un moment en qu\u00e8 els Estats membres necessiten reduir despeses redundants.\u00a0Un euro gastat a nivell europeu t\u00e9 m\u00e9s rendibilitat que aquest mateix euro gastat a nivell nacional.
\n<\/strong><\/p>\n

– Aquest any la UE es va quedar sense fons per a les beques Erasmus que ja estaven pressupostades, quines garanties calen perqu\u00e8 en el futur no passi el mateix?
\n<\/strong><\/p>\n

– Aquests fons van ser completats fa uns dies gr\u00e0cies a l’obstinaci\u00f3 negociadora del Parlament Europeu.\u00a0Per evitar que el mateix torni a succeir el 2013 el Parlament ha fet signar al Consell i a la Comissi\u00f3 un acord que obliga a aprovar un pressupost suplementari tan aviat com es vegi que les quantitats aprovades ara no seran suficients per cobrir la despesa real.\u00a0El que ha passat el 2012 es veia a venir des del moment en qu\u00e8 els governs dels Estats membres es van negar a acceptar un pressupost a l’al\u00e7ada dels compromisos adquirits.\u00a0No es pot aprovar un pressupost seri\u00f3s si el que prima s\u00f3n les ganes de quedar b\u00e9 davant l’opini\u00f3 p\u00fablica de determinats pa\u00efsos.
\n<\/strong><\/p>\n

– Quants diners hi ha previst destinar a les beques Erasmus?
\n<\/strong><\/p>\n

– El Parlament Europeu vol que cinc milions d’estudiants de totes les edats gaudeixin d’una major mobilitat gr\u00e0cies als 18.000 milions d’euros que la UE destinar\u00e0 des del 2014 fins al 2020.
\n<\/strong><\/p>\n

– A Catalunya es planteja celebrar una consulta popular sobre l’autodeterminaci\u00f3 en aquests propers anys, creu que \u00e9s factible d’acord amb la legislaci\u00f3 europea en aquesta mat\u00e8ria?
\n<\/strong><\/p>\n

– La legislaci\u00f3 comunit\u00e0ria no t\u00e9 compet\u00e8ncies sobre aquest assumpte, que \u00e9s merament intern d’un Estat membre.<\/p>\n

Entrevista de Raquel Queralt per a La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Porta dues d\u00e8cades dedicat a la comunicaci\u00f3 de les accions que porta a terme el\u00a0Parlament Europeu (PE), instituci\u00f3 de la qual n\u2019\u00e9s el portaveu i director de Mitjans.\u00a0I malgrat el temps transcorregut,\u00a0Jaume Duch Guillot, nascut el 1962 a Barcelona, \u200b\u200bno es cansa d’explicar, ja sigui en castell\u00e0, catal\u00e0, franc\u00e8s, angl\u00e8s o itali\u00e0, qu\u00e8 fa i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-7403","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7403","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7403"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7403\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7405,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7403\/revisions\/7405"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7403"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7403"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7403"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}