{"id":7396,"date":"2013-01-03T11:46:44","date_gmt":"2013-01-03T09:46:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7396"},"modified":"2013-01-03T11:46:44","modified_gmt":"2013-01-03T09:46:44","slug":"josep-xurigue-fer-dialogar-federalisme-i-sobirania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-xurigue-fer-dialogar-federalisme-i-sobirania\/","title":{"rendered":"Josep Xurigu\u00e9: Fer dialogar federalisme i sobirania"},"content":{"rendered":"<p><strong><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/gent_parlant.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6592\" title=\"gent_parlant\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/gent_parlant-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/gent_parlant-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/gent_parlant.jpg 400w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Pasqual Maragall <\/strong>i <strong>Ernest Lluch <\/strong>s\u00f3n dos referents fonamentals per l\u2019esquerra catalana i ib\u00e8rica. Dues persones que van dedicar moltes hores i esfor\u00e7 a l\u2019encaix de la realitat nacional catalana amb l\u2019Espanya plurinacional. Dues figures senyeres, amb un atribut de visi\u00f3 innegable.<\/p>\n<p>Van desenvolupar part important del seu llegat, en uns\u00a0anys prodigiosos per a Barcelona, especialment des de la cita ol\u00edmpica, i en una Catalunya que es redre\u00e7ava nacionalment. Ho feien des de les conviccions socialdem\u00f2crates, en una democr\u00e0cia encara jove i en un horitz\u00f3 compartit d\u2019esperan\u00e7a i progr\u00e9s.<\/p>\n<p>Era una societat on els partits tenien la capacitat de representar de manera m\u00e9s intensa els interessos dels grups socials, i els acords interclassistes i entre partits eren m\u00e9s possibles que en el moment actual. Ens ho ha recordat en un assaig, recentment, la soci\u00f2loga Marina Subirats, en analitzar les enquestes metropolitanes d&#8217;en\u00e7\u00e0 de 1987.<\/p>\n<p>Com a intel\u00b7lectuals, entesa aquesta categoria com a persones que elaboren una visi\u00f3 coherent de la societat del seu moment i la projecten, trobem\u00a0una\u00a0molt necess\u00e0ria\u00a0avui al\u00e7ada de les seves capacitats. Avui falta aquest component. La capacitat de reflexi\u00f3 dels que saben que el passat pot ser tamb\u00e9 futur. Dels que saben que no hi ha pol\u00edtica sense honestedat profunda. I que cal atrevir-se a pensar.<\/p>\n<p><strong>Maragall<\/strong> admira la Corona d\u2019Arag\u00f3 i l\u2019ha posada d\u2019exemple de pacte entre territoris que compartien llengua i institucions: el C-6 de les ciutats de la regi\u00f3 o l\u2019Eurorregi\u00f3 serien desplegaments actuals que buscaven aquell esperit, com el reflectia el di\u00e0leg del socialisme i de l&#8217;esquerra catalana amb\u00a0la valenciana, aragonesa i balear.<\/p>\n<p><strong>Lluch<\/strong> expert en la Catalunya ven\u00e7uda del segle XVIII, era un gran coneixedor de l\u2019austriacisme i del pensament econ\u00f2mic com \u00e9s sabut. La seva admiraci\u00f3 pel sistema de pacte i de conviv\u00e8ncia dels Habsburg, de la unitat i el respecte a la difer\u00e8ncia com a realitat simult\u00e0nia, venia probablement perqu\u00e8 hi veia un antecedent de futur. L&#8217;incansable i estimat\u00a0<strong>Llu\u00eds Maria de Puig<\/strong> ens recordava el seu llegat i l&#8217;enriquia.<\/p>\n<p>Avui Catalunya es troba en una cru\u00eflla social i nacional. Una cru\u00eflla que no pot fer oblidar les dificultats de la llengua comuna i de les nostres identitats compartides\u00a0a tot el domini. El dret a decidir \u00e9s territori com\u00fa tamb\u00e9, per a l&#8217;esquerra i per a els pobles. Com ha dit\u00a0<strong>Raimon Obiols<\/strong> un sentiment majoritari\u00a0tamb\u00e9 \u00e9s \u201cla independ\u00e8ncia sense trencar amb Espanya\u201d. Volem hisenda pr\u00f2pia, control de les infraestructures, decidir el nostre futur nacional. Per\u00f2 a la vegada com a gent de l\u2019esquerra, com a seguidors de la p\u00e0tria humana, expressi\u00f3 del company <strong>Obiols<\/strong>, sabem del car\u00e0cter ineluctable de la interdepend\u00e8ncia de nacions i persones, del bon ve\u00efnatge, de la for\u00e7a de l&#8217;aventura europea,\u00a0dels sistemes econ\u00f2mics, socials, culturals que estan trabats. I estimem aquest concepte i la capacitat de llegir- ordenar la complexitat que posseeix.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2 \u00e9s necessari fer dialogar federalisme i sobirania. Perqu\u00e8 la llibertat de Catalunya i la igualtat del seu poble -no hi ha una Catalunya lliure si hi ha pobresa i atur- vagin de la m\u00e0. On diem Catalunya posem-hi qualsevol societat. L\u2019ideal confederal, dels Habsburg\u00a0i de la Corona d\u2019Arag\u00f3 en di\u00e0leg amb Castella, pot ser llavor de futur. En un marc de la comuna identitat europea. Del sentiment europeu que ens uneix i ens\u00a0mena cap a una uni\u00f3 humana m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>\n<p>Les persones i els pobles volem decidir i ser lliures.\u00a0I m\u00e9s que mai necessitem sentiment d\u2019unitat perqu\u00e8 els reptes per als catalans, per a Espanya, Europa i la Humanitat som enormes. Necessitem decidir i pactar. Federalisme i sobirania. La confederaci\u00f3, la bilateralitat, el tu a tu b\u00e0sic en les persones, \u00e9s una via de no trencament\u00a0i de lllibertat a la vegada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Pasqual Maragall i Ernest Lluch s\u00f3n dos referents fonamentals per l\u2019esquerra catalana i ib\u00e8rica. Dues persones que van dedicar moltes hores i esfor\u00e7 a l\u2019encaix de la realitat nacional catalana amb l\u2019Espanya plurinacional. Dues figures senyeres, amb un atribut de visi\u00f3 innegable. Van desenvolupar part important del seu llegat, en uns\u00a0anys prodigiosos per a Barcelona, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7396","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7396"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7396\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7400,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7396\/revisions\/7400"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}