{"id":7379,"date":"2012-12-30T12:31:52","date_gmt":"2012-12-30T10:31:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7379"},"modified":"2012-12-30T12:31:52","modified_gmt":"2012-12-30T10:31:52","slug":"joan-subirats-hirschman-catalunya-i-el-nou-any","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-subirats-hirschman-catalunya-i-el-nou-any\/","title":{"rendered":"Joan Subirats: Hirschman, Catalunya i el nou any"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El 10 de desembre passat va morir Albert O.\u00a0Hirschman<\/strong>, despr\u00e9s d’una llarga i apassionada vida.\u00a0Va n\u00e9ixer a Berl\u00edn, es va doctorar a Trieste, va combatre com voluntari en la Guerra Civil espanyola i contra el feixisme a Europa, i va escriure un conjunt d’obres i textos que constitueixen un llegat de primer ordre en les ci\u00e8ncies socials. Un exemple de com \u00e9s possible mantenir talent i cor, investigaci\u00f3 i milit\u00e0ncia, en un mateix projecte vital, sense caure en diagn\u00f2stics ni massa uniformes ni massa esbiaixats, i evitant la intransig\u00e8ncia.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 de magn\u00edfiques contribucions com\u00a0The Strategy of Economic Development<\/em> o\u00a0The Rethoric of Reaction,<\/em> el treball que avui vull recordar de Hirschman<\/strong> \u00e9s Exit, Voice and Loyalty.<\/em> El t\u00edtol resumeix bona part del seu contingut. Tota persona o grup que forma part o es relaciona amb una organitzaci\u00f3 social del tipus que sigui, i que detecta una p\u00e8rdua de qualitat de les prestacions o funcions que troba en aquesta entitat (el que implica una reducci\u00f3 de la seva lleialtat cap a la mateixa), t\u00e9 dues grans opcions: usar la seva\u00a0veu<\/em> i fer-se sentir, per aix\u00ed aconseguir que millori o es rectifiqui el que funciona malament, o b\u00e9\u00a0votar amb els peus <\/em>i\u00a0escapar<\/em> d’aquesta entitat, acudint a una altra o b\u00e9 creant una alternativa a la fins llavors existent.\u00a0D’aquesta manera, Hirschman<\/strong> relacionava la l\u00f2gica del mercat en qu\u00e8 la\u00a0sortida,<\/em> la\u00a0fuita<\/em> \u00e9s la forma considerada natural que tenen els consumidors per demostrar la seva insatisfacci\u00f3, amb la l\u00f2gica pol\u00edtica (no sempre atesa pels economistes) de la\u00a0veu,<\/em> entesa com mecanisme de participaci\u00f3 en els assumptes i decisions p\u00fabliques, a trav\u00e9s dels diversos mitjans disponibles en una democr\u00e0cia.\u00a0Normalment la\u00a0veu<\/em> \u00e9s un mecanisme informatiu que pot prevenir, de ser escoltada i atesa, potencials\u00a0sortides.<\/em> En canvi, la sortida<\/em> per si mateixa \u00e9s un senyal inequ\u00edvoc i dr\u00e0stic de declivi en la lleialtat.<\/p>\n

Qu\u00e8 t\u00e9 a veure Hirschman<\/strong> amb Catalunya i l’any que comencem?\u00a0Si ho plantegem en els termes del gran cient\u00edfic social desaparegut, dir\u00edem que estem a les portes d’un any en qu\u00e8 la\u00a0sortida<\/em> (l\u2019anar), la\u00a0veu <\/em>(l’\u00e9sser escoltats) i la\u00a0lleialtat<\/em> (el recon\u00e8ixer i ser reconeguts en la comuna adhesi\u00f3 l’ordre vigent) estaran constantment presents com alternatives a l’escenari pol\u00edtic catal\u00e0 i espanyol.\u00a0Sembla bastant evident, que la mera possibilitat que Catalunya vulgui preguntar-se sobre la conveni\u00e8ncia de continuar vinculada a l’Estat espanyol, ha generat ja canvis en qui menyspreaven o consideraven una cantarella pesada i inacabable les lamentacions d’una part significativa dels catalans. Lamentacions o\u00a0veus<\/em> canalitzades per forces pol\u00edtiques de signe diferent, i per milers d’articles, textos, can\u00e7ons i altres expressions culturals i socials sorgides en els \u00faltims decennis.<\/p>\n

La veu i la demanda de reconeixement van ser, en la lluita antifranquista i en la transici\u00f3 pol\u00edtica, els mecanismes m\u00e9s potents en qu\u00e8 es va expressar la reivindicaci\u00f3 nacional catalana, i aquesta veu dir\u00edem que va ser escoltada i integrada en la construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de lleialtat democr\u00e0tica i institucional.\u00a0Podr\u00edem fins i tot dir que la reforma estatut\u00e0ria va constituir l’\u00faltima expressi\u00f3 d’aquesta via\u00a0portaveu<\/em> i\u00a0lleial. <\/em>La for\u00e7a de l’opci\u00f3 “sortida” resideix ara, tant en la constataci\u00f3 de la sordesa<\/em> que han mostrat reiteradament les institucions i els grans partits de l’Estat, com de la pr\u00f2pia capacitat dels defensors de l\u2019exit<\/em> per incorporar les moltes reivindicacions i esperances dipositades en aquesta via.\u00a0No estem evidentment davant d’un mer canvi de prove\u00efdor, un mer canvi\u00a0d’estat.<\/em> En efecte, l’opci\u00f3\u00a0sortida<\/em> \u00e9s avui expressi\u00f3 de moltes veus diferents, de moltes fallides de lleialtat (la pr\u00f2pia del marc constitucional pel que fa a l’autonomia, la procedent de la p\u00e8rdua de confian\u00e7a en els governants, la derivada de la manca de respostes a la crisi,…).\u00a0Aquesta \u00e9s la for\u00e7a i aix\u00ed mateix la debilitat o el perill que corre la opci\u00f3 sortida, ja que el manteniment de la lleialtat al voltant d’aquesta opci\u00f3 dependr\u00e0 de la capacitat d’evitar intransig\u00e8ncies, mantenir l’o\u00efda atent a les diferents veus i seguir constatant que les altres alternatives segueixen definitivament tancades.\u00a0En tot aquest escenari, les aportacions de Hirschman<\/strong> ens seguiran sent \u00fatils.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 10 de desembre passat va morir Albert O.\u00a0Hirschman, despr\u00e9s d’una llarga i apassionada vida.\u00a0Va n\u00e9ixer a Berl\u00edn, es va doctorar a Trieste, va combatre com voluntari en la Guerra Civil espanyola i contra el feixisme a Europa, i va escriure un conjunt d’obres i textos que constitueixen un llegat de primer ordre en les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7379","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7379"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7381,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7379\/revisions\/7381"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}